Atenció: per motius aliens a l'Ateneu Barcelonès, s'ajorna aquest acte fins al mes de gener. Disculpeu les molèsties.

Amb Irene Llop, professora de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura (UVic).

Presenta: Joan Solé, ponent de la Secció.

A Catalunya podem parlar de relacions de coexistència, convivència i tolerància a l’alta edat mitjana (s.IV-XI), malgrat les mesures discriminatòries del Concili III del Laterà (1179), que va obligar els jueus a viure en barris separats; del Concili IV (1215), que els obligava a portar un senyal distintiu... El segle XIII va esdevenir l’edat d’or per als jueus catalans, que van arribar a representar entre 2 i el 4% del total de la població.

Al segle XIV, Vic era el centre econòmic i comercial de la Plana, era seu episcopal i al llarg del segle XIII experimentà un creixement demogràfic que es reflectí en una expansió urbanística. Tot i que no sabem en quin moment els jueus s'estableixen a Vic, les primeres referències documentals ens situen a la segona meitat del segle XIII, en aquest context de creixement de la ciutat.

L'aljama de jueus de Vic es relaciona amb altres aljames de jueus: Manresa, Barcelona, Berga i Girona, entre altres. Les relacions amb la comunitat jueva de Girona són les més documentades. Aquestes relacions es troben en l'àmbit fiscal, econòmic i familiar