Monòleg a càrrec de Pedro Cánovas, actor.

Arran de les seves tendències homosexuals i el seu enfrontament amb els convencionalismes, Òscar Wilde va ser condemnat a dos anys de treballs forçats a la presó de Reading.

Dos anys que el van destruir físicament i psicològicament. Quan va sortir va escriure aquest poema com a expressió del dolor per la seva condemna, pero sobretot per la condemna a mort d’un dels presos.

Direcció: Xavi Àlvarez

Després de la representació, hi haurà un col·loqui sobre la pena de mort i la cadena perpètua.

Entrevista a l'actor Pedro Cánovas i al director Xavi Àlvarez

1) En quin context s’escriu La Balada de la Cárcel de Reading?

Pedro: La Balada va ser l’última obra escrita per Oscar Wilde just després de sortir de la presó. L’any 1895 (tenia 41 anys), en plenitud creativa i social, és condemnat a 2 anys de treballs forçats per la seva pràctica homosexual. Aquests dos anys van ser la causa de la seva destrucció física i psicològica. Va morir tres anys després de sortir de la presó, als 46, en l’anonimat, solitud i tristesa.

Xavi: Sí, i a més cal remarcar que no es tant la seva homosexualitat com el seu desafiament cap al poder el que el porten a la presó. O.W va infravalorar els poders i els seu mecanismes infinits de control.

2) Quins són els principals temes que afronta aquesta obra?

Pedro: La pena de mort, el destructiu món de la presó, la solitud  i, en definitiva, el patiment humà.

Xavi: I també els murs que s'amaguen en cadascú de nosaltres, les presons internes. Crec que va més enllà de la denúncia, ens indica un camí, el camí de l'autoconsciència li diria jo.

3) Per què heu escollit dramatitzar aquest poema d’Oscar Wilde, escrit en una penitenciaria?

Pedro: Després de deu anys compartint vivències  com a  voluntari amb els presos  dels  centres penitenciaris de La Trinitat de Joves i Quatre Camins de La Roca del Vallès, la lectura de La Balada de la Cárcel de Reading d’Òscar Wilde, em va despertar una forta necessitat de compartir-la i oferir la possibilitat d’aproximar-se al món invisible de les presons a través del genial Oscar Wilde.

Xavi: El Pedro em va proposar de dirigir-lo, al llegir-lo vaig veure que darrera un llenguatge tant complex, s'hi amagava un crit d'injustícia, d'humanitat que valia la pena mostrar-lo. És un text molt universal, parla de la fragilitat, de la necessitat dels homes vers als homes.

4) Quina és la vigència de La Balada de la Cárcel de Reading?

Pedro: Un cop establerta l’abolició d’algunes aberracions,  como la pena de mort, per a mi no tan llunyana, encara tinc present la  de Puig Antich fa 40 anys, moltes de les reflexions i vivències  que Oscar Wilde escriu a La Balada tenen encara una lamentable vigència un segle després de la seva mort. 

Xavi: El desgast cap els líders visibles avui en dia és esperverant, els poders utilitzen qualsevol mètode per a deslegitimitzar i criminalitzar qualsevol tipus de “revolució” Ara al s. XXI...increible!!...La Carme Forcadell, La Teresa Forcades o l'Ada Colau, són tres exemples claríssims...

5) Es pot establir algun paral·lelisme entre la moral de l’Anglaterra de Wilde i l’Espanya actual?

Pedro: Les societats conservadores suporten malament la llibertat, la creativitat,  la genialitat i  la marginació que elles mateixes generen. La condemna a presó i la consegüent  destrucció i mort d’Oscar Wilde per  la societat  victoriana, paradigma del conservadorisme, n’és un terrible exemple. Actualment, a Espanya, amb un govern conservador a tota màquina i amb l’excusa de la crisi econòmica, s’estan produint no només retallades econòmiques sinó també de drets i llibertats que si no s’aturen ens podrien portar a situacions que donàvem per superades.      

Xavi: Sí,si cert i a més cal tenir clar que el binomi por/seguretat són el pal de paller de les dretes... Més policia i menys drets.  

6) Quina ha estat la principal dificultat de portar-ho a escena?

Xavi: És un text d'Oscar Wilde, amb això ja t'ho podria dir tot...però a més és un monòleg, escrit des dels budells... a les acaballes de la seva vida, extremadament intel.ligent.... Que la foscor o el lleguatge de nivell elevat no ofegués l'ànima de l'obra ha estat la meva obsessió. Malgrat tot és un cant a l'esperança.

Per altra banda ha esta un repte treballar en un encàrrec d'algú que estima tant el text i coneix el terreny de les presons com en Pedro...perquè ell buscava ensenyar la foscor, les injustícies i des de la direcció, també hi veiem llum. I en clau d'aprenentatge total el fet de treballar amb un actor de 70 anys que es va incorporar madur a la professió. Un repte.

Pedro: La meva sensibilització pel  món dur de les presons. El meu esforç en la traducció de la versió anglesa per fer que el vers cedís el màxim espai possible al realisme. La meva pròpia situació vital, que em fa entomar la mort com forçosament no massa llunyana. Tot plegat em donava, com a actor, un excessiu to negre. La tasca del director ha estat essencial per donar aire a un text fort i dur per sí mateix tot i ser meravellós, i considerat per molts com un dels millors d’Oscar Wilde.

7) Per què creieu que socis i ciutadans han de venir a veure l’obra?

Pedro: Per tenir l’oportunitat de veure representada a Catalunya, per primera vegada, una de les millors obres d’Oscar Wilde. Per participar en un col·loqui amb persones que han dedicat gran part de la seva vida al món de les presons i dels drets humans com Manel Pousa (Fundació Pare Manel) i Eduard Ibáñez (Justícia i Pau).

I també perquè en una societat amb:  Un terç de la població  arran de la marginació. Amb una generació de lleis que cada vegada deixen els més febles sense sortida.Amb més de cinquanta presos amb  certificat mèdic de deficiència intel·lectual a  les nostres presons. Amb algun lladre de milions confés  i alguns aprofitats enriquits amb preferents i hipoteques abusives, lliures i anar fent! ¡ENS HO HAURIEM DE FER MIRAR! ¡NO FOS EL CAS QUE ELS DESPISTATS D’AVUI SIGUIN LES VICTIMES DEL DEMÀ!

Xavi: OW va dir “No soy tan joven como para saberlo todo” aquest text està ple d’això, de complexitat de profunditat, d'un text meravellós que t’engoleix i et porta fins les profunditat de l'ànima humana.