Per què estem en una crisi tan profunda, com és que ens costa tant sortir-ne i quines són les receptes per no tornar-hi són algunes de les preguntes a les que van respondre Lourdes Beneria i Antón Costas el passat 27 de novembre al Palau Macaya en el debat “Cap a una economia més ètica?”, dins el cicle Futur(s) organitzat per Obra Social “la Caixa” i l’Ateneu Barcelonès.

Antón Costas, Catedràtic d'Economia de la UB i president del Cercle d’Economia, diagnostica el capitalisme com “un malalt maniacodepressiu, amb fases d’eufòria i depressió” i, per tant, amb petites crisis regulars i grans daltabaixos cada 50 anys, com l’actual crisi econòmica. Per aquest economista, autor de ‘La torre de l’arrogància Polítiques i mercats després de la tempesta’ (2011), fins als anys 80 hi havia un principi moral que regia l’economia de mercat, i que era l’empatia. “Als 80 aquesta espècie de cola social es va trencar i van començar a aparèixer algunes conductes poc ètiques” en grans empreses multinacionals, “i després de 2008 la crisi revelà que aquests comportaments poc ètics eren generalitzats”, sobre tot en el món de les finances i les grans empreses globals.

Lourdes Beneria, Catedràtica emèrita de la Universitat de Cornell (Nova York), també recorda la ‘Teoria dels sentiments morals’ d’Adam Smith, però va més enllà i parla de la teoria de l’homo economicus, segons la qual els humans busquem el guany econòmic com si fos part de la nostra naturalesa, i això determina la nostra conducta. Aleshores, la tendència de l’home és maximitzar els guanys, la qual cosa intentem tots, des dels productors, als comerciants, els empresaris amb els beneficis i els treballadors amb els sous, “sense tenir en compte els possibles efectes negatius que té aquesta maximització sobre els altres i sobre el medi ambient”.

Els dos experts consideren que una de les xacres d’aquesta crisi és el creixement de la desigualtat, però també adverteixen que no és un fenomen nou. Costas recorda com tot va començar als anys 70 del segle XX, quan els sous van començar a baixar a tots els països. De cara al futur, un altre dels factors que poden afectar la desigualtat és la productivitat, segons Costas. “La robotització i la digitalització portaran a un augment extraordinari de la productivitat”, aleshores la clau serà “qui és l’amo dels robots”. “Perquè si aconseguim una bona distribució de propietat dels robots, podem fer que la productivitat arribi a tots. Però si els amos dels robots són els mateixos que ara, el creixement de la desigualtat serà tan gran que acabarà destruint-ho tot”.

Beneria recorda que hi ha un altre aspecte de la desigualtat “que és molt nociu”, i que és la distància econòmica entre les persones, “els de sota van imitant el que fan els més rics i aquest impuls ens porta a més consumisme, com si la insaciabilitat de les persones no tingués fi”, fins al punt que “estem construint una economia que de vegades sembla que no tingui sentit”.

“La sortida està en la democràcia”, explica Costas, “però jo l’entenc com un joc d’almenys tres grans elements: mercats, vigilants i una ciutadania molt activa, responsable i exigent amb els comportaments de la societat. Exigent amb la desigualtat, sobretot”.

“Necessitem crear una societat de mercat però que no funcioni amb la racionalitat econòmica actual, que ens porta al frau i la corrupció… Podem funcionar amb més cooperació i organitzar la produccció d’una manera diferent, a través de l’economia social i solidària, per exemple. Hem de buscar una societat que no busqui només el guany econòmic, sinó que se centri també en projectes socials i aquells que fan felices a les persones”, conclou Lourdes Beneria.