Corrupció: l’elusió i l’evasió fiscal del diner privat

Lichtenstein, Illes Caiman, Suïssa, Xipre i, per descomptat, Andorra... Paradisos fiscals on no només s’hi blanquegen diners associats a alguna il·legalitat sinó que també són escenari d’enginyeries financeres legals que serveixen perquè grans corporacions paguin menys impostos. Una pràctica que debilita i empobreix l’Estat, genera desigualtat i incrementa l’esforç fiscal que han de suportar els ciutadans. Quines són, doncs, les principals solucions contra l’evasió i l’elusió fiscal? Com fer de la fiscalitat una eina per combatre la desigualtat i la pobresa? Un conjunt de qüestions que han estat analitzades amb Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón Catalunya; Daniel de Alfonso Laso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, i Arcadi Oliveres, economista i activista en favor de la justícia social i la pau, en una nova sessió del cicle "Debat de guàrdia", moderat pel periodista, Albert Balanzà.

Francesc Mateu, ha iniciat la intervenció diferenciant la lluita contra la pobresa i la lluita contra les desigualtats. Hi ha la concepció que "la lluita contra la pobresa es fa generant riquesa" però, ha subratllat,  quan sabem que la riquesa no és infinita però n'hi ha perquè tothom visqui amb dignitat, l'objectiu és "la lluita contra la desigualtat". I és que quan es lluita contra la desigualtat, ha argumentat, es passa d'analitzar la pobresa com una cosa externa, combatre la pobresa dels altres, a analitzar on ens situem en la línia de desigualtat i cap a on hem d'anar, en funció d'on estiguem situats. Un fet vital, ha explicat, perquè la lluita contra la pobresa que havia aconseguit avenços importants, està experiment una desacceleració per la desigualtat extrema. Un informe d’Oxfam Intermón precisava que "l'1% de la població mundial té la mateixa riquesa que el 99% restant. 80 persones tenen la mateixa riquesa que els 3.500.000 de persones més pobres". L'acceleració de les desigualtats està posant en risc la societat, ha advertit.

Mateu situa l'origen de la desigualtat en l'espiral que provoca l'acaparació de diners. Els diners permeten fer inversions i pressionar polítics (a diferència de la resta de ciutadans). Aconseguir lleis que t'afavoreixen. Obtens més diners. I com que tens més diners, tens més poder per a promoure lleis que et beneficiin i prosegueix l'espiral. Aquest procés ens condueix, d'una banda, a la corrupció i, de l'altra, a l'anomenada "la corrupció legal". Ha exemplificat que de tots els fons que s'han perdut a l'Àfrica només un 5% ha estat per corrupció, una 30% per activitats il·lícites (armes, minerals, tràfic de pesones) i un 65% ha estat per "elusió fiscal" que és legal.

Segons el director d’Oxfam Intermón Catalunya, la fiscalitat és l'arma més potent que tenim per a combatre la desigualtat extrema i redistribuir la riquesa. La fiscalitat és una eina de dues cares, ha perfilat. Per una part, si observem com com es gasta podrem situar un llidar a partir del qual la gent no pugui caure més avall i arribar a la pobresa. Per altra part, cal observar i definir com es recapta. "Si s'aconsegueix recaptar fent un impost progressiu, aleshores entre com recaptem i com gastem podrem fer una redistribució", ha subratllat.

Mateu ha alertat que en aquest moments, tant a nivell mundial com estatal, la fiscalitat està disminuïnt de manera accelerada la seva quota de redistribució i, per tant, està deixant de ser una eina redistributiva. En aquest sentit, ha exposat que el 50% del comerç mundial passa per un paradís fiscal i no tributa enlloc. "Les 35 empreses del IBEX tenen 810 filials en paradisos fiscals", ha anunciat.  "Aquesta connivència de les grans fortunes amb la capacitat que tenen per eludir impostos i, per tant, de perjudicar, acompanya el frau fiscal que supera amb escreix totes les retallades que hem fet a aquest país" i ha criticat que "aquesta dada ens situa a una altra dimensió del discurs que "hem gastat per sobre de les nostres possibilitats". Aquesta situació se soluciona, ha afegit, amb transparència, maduresa democràtica i amb implicació de la ciutadania. "Només estan a sobre dels polítics podrem evitar aquest espiral de coaptació de poder polític, tant legal com il·legalment", ha sentenciat.

Daniel de Alfonso Laso ha iniciat la seva intervenció amb un to irònic afirmant que "a la vida només hi ha dues coses segures: la mort i els impostos. I com que hi ha gent que sap que no és capaç d'eludir la primera, procuren evitar la segona". I s'ha preguntat perquè hi ha persones que no volen pagar impostos tenint en compte què és "l'acte més gran de solidaritat que tenim a la societat". El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya ha afirmat que el delicte fiscal només pot tenir cabuda quan l'Estat on es viu, és democràtic i te un sistema tributari que sigui just, tenint en compte que sinó compleix aquest requisits és molt difícil justificar que és un delicte. No ha sigut així sempre així.  I és que el delicte fiscal, ha comentat, ja apareixia al codi penal de 1822 però no es vivia en un Estat consolidat democràticament ni amb una bona distribució de la renta i van haver de passar 76 anys perquè hi hagués la primera condemna per delicte fiscal, el febrer de l'any 1898.

Segons Laso, "és molt difícl combatre el frau fiscal". Per solucionar-ho cal dirigir-se a la ment i al cor. A la ment, a través del sentiment moral, la formació en valors i principis dels joves que seran els propers dirigents. I caldrà atacar al cor, que són els ingressos econòmics derivats de la corrupció o el delicte fiscal. Hi ha fòrmules, ha precisat, per dur-ho a terme com ara l'embargament de bens, la creació d'oficines de recuperació d'actius etc. "Són les dues maneres de combatre-ho més efectives", ha exposat.

Daniel de Alfonso Laso ha diferenciat els conceptes "elusió" i "evasió". Tenint en compte que l'elusió fiscal no té perquè generar cap delicte fiscal, sinó que és "tractar de pagar menys o no pagar, utilitzant totes les estrategemes legals per burlar la llei però no per violar-la". Mentre que l'evasió fiscal, que és "eludir o rebaixar el pagament d'impostos violant la llei". 

A continuació ha explicat el concepte "Doble irlandès amb sandvitx holandès". Consisteix en constituir dues societats irlandeses, una amb seu a Irlanda i l'altra en un paradís fiscal. I, al mateix temps, dues seus holandeses, una amb seu a Holanda i l'altra en un paradís fiscal. La irlandesa en un paradís fiscal és la titular dels drets de propietat intel·lectual de tots els productes que vendrà la irlandesa amb seu a Irlanda. La irlandesa amb seu a Irlanda cobra milions d'euros de tot el món però paga gairebé el mateix que ha cobrat a la irlandesa amb paradís fiscal. De manera que obtinguts els beneficis i deduïdes les despeses, queda molt pocs diners a tributar (a Irlanda s'hi tributa el 12,5%, en relació al 35% de l'Estat espanyol). Però ni tant sols tributen el 12,5% corresponent perquè fan una transferència de "royalties" a la holandesa, cosa que tributen un 0%. I com que a Holanda els ingressos que es transfareixen a una societat estrangera no tributen, ho envien a la societat holandesa en un altra paradís fiscal. De manera que en els dos paradisos fiscals es tenen tots els beneficis multimilionaris sense haver tributat a cap Estat.

Arcadi Oliveres, ha començat la seva exposició fent palès que després dels resultats electorals de 24M (eleccions municipals) va baixar la borsa, fet que ha qualificat de "bona cosa, perquè aquells que mouen capitals amunt i avall, ara els hi sembla que pot resultar perillós". En aquest sentit, ha afirmat que "una parti importantíssima d'aquest frau fiscal s'origina amb els moviments especulatius mundials, que no controla ningú, que acaben col·locant els beneficis a Irlanda, Holanda o Delaware". Des del seu punt de vista, la soluciio és recuperar la proposta del premi Nobel d'Economia, James Tobin: gravar amb impostos els moviments especulatius, amb un 1 per 1000, que segons les estimacions reduiria amb un 50% els moviments especulatius i la resta tributaria. Segons Oliveras, Tobin va calcular fa 20 anys que gravant la meitat de l'especulació s'obtindrien 200.000 milions de dòlars a l'any. Si ens basem amb les xifres de Nacions Unides, s'obtindria 4 vegades més de la xifra necessària per erradicar la fam mundial, ha anunciat. La pressió dels especuladors, no obstant, ha estat clau per no aprovar aquesta tasa.

I és que, subratlla el professor Oliveras, el set darrers ministres d'Economia dels Estats Units, durant els últims quaranta anys, havien estat especuladors financers abans de prendre el càrrec i provenien de Goldman Sachs. A més, en l'àmbit europeu, ha citat a Lucas Papadimos (exministre d'Economia de Grècia), Mario Monti (primer ministre italià), Mario Draghi (president del Banc Central Europeu) els quals també van treballar a Goldman Sachs. Per tant, des del seu punt de vista, "queda clara la cosa de qui governa l'Economia d'aquest món i com estem absolutament dominats".

Arcadi Oliveras ha remarcat que, en primer lloc, cal educació fiscal. En segon lloc, ha advertit que "si volem que la gent pagui impostos s'han de gastar bé" perquè quan hi ha la percepció que es gasten malament es crea un rebuig envers el pagament d'impostos. En tercer lloc, ha afirmat que caldria fer bones inspeccions d'hisenda i de treball. El percentage d'inspectors respecte a la població és dels més baixos de la Unió Europea. En quart lloc, ha exposat la necessitat de posar dirigents que siguin responsables i raonables. I ha exemplificat que actualment el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, abans va ser primer ministre de Luxemburg i "va convertir aquest país en immens un paradís fiscal". En cinquè lloc, ha alertat que segons el sindicat de tècnics d'hisenda (Gestha) a l'Estat espanyol hi ha un frau fiscal anual de 90.000 milions, comés per quatre grups: els ciutadans del carrer, grans bancs, grans empreses, grans fortunes.

 

 

 

Data: 

27/05/2015 - 19:00

Sala: 

Tipologia: 

  • Actes de la Junta Directiva

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Ateneu Barcelonès

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Actes relacionats