RSS

Defensa i seguretat: país armat i/o país de pau?

La Catalunya independent ha de tenir exèrcit? Cal una força armada per a defensar el territori? Necessitem una força naval per controlar tota l'àrea marítima? És suficient el Servei d'Intel·ligència per protegir el país? És necessari un exèrcit en el marc de la Unió Europea? Aquest són algunes de les qüestions que han abordat Jordi Armadans, director de FundiPau (Fundació per la Pau), i Miquel Sellarès, president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, en la segona sessió del cicle "El país que farem", moderat per la vicepresidenta primera de l'Ateneu, Patrícia Gabancho.

Miquel Sellarès ha contextualitzat el marc del país com "un període de 300 anys on no s'ha tingut estructures d'Estat, que sempre han estat en mans d'un altre Estat que les ha utilitzat en contra de Catalunya barroerament i ha obligat al ciutadans de Catalunya que tingéssin la vocació de dedicar-se a la defensa i a la seguretat a servir a les seves ordres".  Aquest fet també ha produït que hi hagi hagut un rebuig al sentit d'Estat i s'hagi educat a les generacions "contra el sentit d'Estat". Per aconseguir la independència, ha explicat, cal tenir sentit d'Estat però també sentit de la seguretat i de la defensa nacional. Un fet que, segons Sellarès, ha dificultat la implantació d'una policia a Catalunya i, fins i tot, l'acomplexament de l'Escola de Policia en la formació del policies que no se'ls hi ha donat sentit d'Estat ni estructura d'Estat, fruit de la por.

Ha explicat que 35 anys després de la transició democràtica, i dels pactes que es van fer en aquell moment, hem estat capaços "amb la puta i la ramoneta" de fer un model policial. Uns avenços que es va aconseguir tot i la oposició socialista i gràcies al Partit Popular, perquè "el PP pel poder i per governar es ven el que calgui". No es va fer el model dissenyat per l'equip format amb Jaume Corbet i Jaume Bosch, entre d'altres,  que havia creat la base per fundar el sistema de seguretat del país.

"El principal enemic de construir la policia de Catalunya va ser la classe política de Catalunya, que no l'entenia, no la volia, que passava i estava acomplexada", ha subratllat. Ha recordat que la primera vegada que li va parlar al president Pujol sobre la policia catalana li va comentar que "havia llegit masses tebeos de Roberto Alcazar y Pedrin" i el sr. Josep Tarradellas li va comentar que "lo important era la Guàrdia Civil". 

Sallarès ha remarcat que ha estat un procés difícil però que ha permès crear un cos policial de 17.300 homes i dones al servei dels Mossos d'Esquadra, la policia de Catalunya, 11.000 policies locals, 5.000 bombers, agents rurals i una incipient organització de la Protecció Civil. En total, unes 35.000 persones. Però ha explicat que no s'ha estat capaç de crear unes desenes de quadres experts en seguretat, formats a diferents països, ni comandaments polítics i, ha criticat, que no tenim una èlit formada i s'escullen els consellers d'Interior sense cap experiència ni coneixement en el sector. 

Pel que fa a la situació actual, ha exposat que "tenim un projecte de país com no havíem tingut mai, tenim més gent que mai per tirar endavant aquest país, tenim el 27 de setembre que, amb dificultats, ens pot portar cap a la independència però, encara ara, en el projecte de crear una seguretat" estem a les baceroles. En aquest sentit, ha assegurat que dels "18 informes que ha fet en Consell Nacional de la Transició si n'hi ha algun que s'ha de tirar a la basura és el de seguretat i defensa" on, fins i tot, es proposava que alguns mossos passessin a ser militars. Ha explicat que es veu amb recel la despesa en seguretat però al "cos de policia molts d'ells no tenen el reciclatge suficient i fa més de 4 anys que no hi ha una sola promoció". 

Sellarès s'ha preguntat si és prioritari parlar de defensa o exèrcit i ha afirmat que no és el moment i cal preparar el futur amb allò que ens uneix i tenim complicitat, tocant de peus a terra i tenint en compte les nostres possiblitats. Des del 1984, el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya ha preparat desenes de persones, actualment ha sorgit la Societat d'Estudis Militars i el CIDOB, que fins el moment ha estat una eina del Ministeri de Defensa al servei d'Espanya.

El que cal fer sergons Miquel Sellarès és, en primer lloc, crear un sentiment nacional de defensa entre la ciutadania i les nostres institucions. En segon lloc, cal tenir clar que "Catalunya com a part de la nació catalana, ja té exèrcit: el 20% del material i l'exèrcit de l'Estat espanyol". En tercer lloc, tenim gent que volia ser militar que han hagut d'enrolar-se a Espanya o a la legió estrangera. "Cal tenir en compte aquest centenars d'oficials catalans que serveixen a l'exèrcit espanyol de terra, mar i aire", ha destacat. En quart lloc, ha instit que sense consciència nacional de seguretat no avançarem.

L'endemà de la independència, Sellarès ha exposat que cal tenir en compte les responsabilitats que ens obliguen les institucions internacionals que és "com substituim els cossos i forces de l'Estat espanyol i les funcions que duuen a terme", una estructura de seguretat marítima, aeroportuària, del transport, energia, seguretat al ciberespai... "Cal tenir una agència de seguretat que controli tots aquests aspectes", ha precisat. I ha remarcat que la coresponsabilitat de la seguretat és una qüestió internacional i global. A més, ha advertit que s'hauria de crear una petita force d'acció ràpida, d'uns 1500 homes, perquè els aliats demanen que es pugui resistir 72 hores abans de rebre la seva ajuda. Finalment, Miquel Sallarès ha afirmat que cal una estructura de defensa i seguretat "en el sentit modern de la seguretat, de la distribució de funcions dins d'un sistema de defensa europeu".

Jordi Armadans ha argumentat que més limitar el debat a "exèrcit sí, exèrcit no" ens hauriem de plantejar "quines necessitats tindríem, en el cas que Catalunya esdevingui un Estat, en termes de seguretat i quins instruments són necessaris per a proveir aquesta seguretat". Ha exposat que cal fugir de l'apriorisme de "com que tothom té exèrcit, hem de tenir exèrcit" així com també de l'apriorisme "com que no m'agrada l'exèrcit no n'hem de tenir". 

Si Catalunya és independent, el primer que haurà de fer és "garantir el control de fronteres, el control marítim i aeri perquè és necessari pel país i és demanat i exigit pels països de l'entorn". En tant que estructura d'Estat, ha especificat que també haurà de fer front a "la presència de màfies organitzades, el terrorisme jihadista, els atacs cibernètics així com també al perill d'accident nuclear".  Pel que fa a una possible agressió externa "no hi ha gaires escenaris i estratègies de seguretat a Europa que plantegin la possiblitat que un Estat europeu, dins la Unió Europea, envaeixi o ataqui militarment un altre Estat". Per tant, l'escenari que habitualment ha d'afrontar un exèrcit no està previst en aquest cas, ha comentat.

A Catalunya, per atendre les necessitats de seguretat d'aquestes funcions "falta formació, preparació, pressupost, mecanismes, estructures" però Armadans ha assegurat que per moltes de les funcions que s'han descrit, l'exèrcit per tal com està pensat no seria necessari per dur-les correctament a terme. "Hi ha molts instruments i estructures que poden permetre fer aquestes funcions", ha afirmat. El control marítim ja hi ha guàrdies costaneres que ho fan i, per tant, hi ha alternatives a acudir a l'exèrcit.

Jordi Armadans ha subratllat la necessitat de tenir uns serveis d'intel·ligència "amb la funció principal d'anticipar tot risc i tot perill, amenaces i estar constantment detectant els possibles problemes actuals i futurs". Una estructura que ha qualificat de "totalment essencial en la política de seguretat del país". També ha exposat que és imprescindible una bona coordinació tant a nivell peninsular, mediterrani i europeu, caracteritzada per un bon veinatge i una comunicació fluïda perquè molts d'aquests problemes depassen les fronteres i s'han d'abordar de forma col·lectiva.

D'altra banda,  ha precisat que tradicionalment la seguretat s'ha associat a defensar la integritat territorial d'un Estat, les seves fronteres i la seva inviolabilitat amb un exèrcit per resguardar-ho i fer-hi front. Però ha subratllat que l'associacció entre seguretat i defensa militar és molt precària perquè hi ha molts aspectes importants que tenen a veure amb la seguretat que no passenper la dimensió militar. Segons Armadans, un dels problemes clàssics és posar l'Estat com a centre de les polítiques de seguretat i el que cal és "observar les amenaces no de l'Estat en abstracte, com a ens territorial, sinó de les persones que viuen en aquesta comunitat".

Ampliant el focus de l'àmbit de la seguretat, ha adverit que "les principals amenaces que viuen les persones d'aquest planeta tenen a veure amb la privació de necessitats bàsiques fonamentals pel desenvolupament humà". La majoria de morts són provocades per manca d'alimentació, manca d'assistència sanitària, accés al sistema de salut etc. Així doncs, ha remarcat, les principals amenaces que pateixen els habitants del planeta no tenen a veure amb la dimensió militar. Per tant, Armadans ha reclamat que quan parlem en termes de seguretat cal incorporar aquesta visió o estarem afrontant motl parcialment les amenaces que afecten a les persones. "Espanya té un deute militar de 30.000 milions d'euros", ha precistat. I s'ha preguntat perquè és tant prioritari tenir armament ofensiu, pel qual el govern español no ha dubtat en endeudar-se, i en canvi no som capaços de fer front a urgències sanitàries o situacions de pobresa que cal solucionar. 

La globalització també afecta a la seguretat perquè tot està interconnectat i no ens podem aïllar. Tot el que passa a fora ens afecta. Però, ha destacat, té una doble dimensió. "El que passa a fora, podem intervenir-hi per tal que l'escenari de seguretat/insegutetat sigui diferent al que fins ara ha estat". Per tant, una "política actual de defensa no passa necessàriament per crear un mur defensiu sinó per buscar aliances pels reptes que conjuntament ens afecten a nivell de països, regions i persones".

"Encara que Catalunya sigui un país petit pot fer una aportació a la dignitat, la seguretat i la pau", ha afirmat. En primer lloc, caldria invertir en el foment de polítiques de seguretat humana, posant les persones al centre de les polítiques i que els aspectes econòmics, ecològics i socials siguin presents en aquestes polítiques. El foment de la seguretat humana. I, en segon lloc, la necessitat de desmilitaritzar les relacions internacionals i les seves polítiques exteriors. Seria bo que Catalunya apostes per les polítiques de seguretat en clau humana i enfortís les polítiques de desarmament i desmilitarització.

Armadans ha argumentat que enfortir les polítiques de seguretat humana és una política és una mesura efectiva de reduir els nivells de sofriment humà que avui pateix la humanitat però, a més a més, és una manera d'invertir en seguretat l'endemà. I és que molts conflictes armats tenen el seu origen en situacions de desequilibri de poder polític, de desequilibri econòmic, de repressió de fenòments culturals etc. Per tant, conclou Jordi Armadans, invertir aquestes tendències és una manera efectiva d'estalviar-nos situacions conflictives armades en un futur. "Despreocupar-se del món i de les seves condicions és una manera de posar-se en problemes un mateix. Preocupar-se de les condicions del món i millorar-les és una manera de ser solidari però també de ser egoista perquè estàs avançant en una situació de major confortabilitat", ha resumit.

Des del punt de vista de Jordi Armadans, Catalunya hauria de participar activament en el sistema internacional, tenint un paper rellevant en els organismes de seguretat i especialment en la seguretat humana, ser un membre actiu de programes i agències de Nacions Unides, la defensa i promoció dels Drets Humans .

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Ateneu al dia

Registra't al butlletí electrònic de l'Ateneu

Actes relacionats