RSS

Feina i benestar: necessitat i incertesa

Cal repensar la política social i adaptar-la a unes noves estructures d’Estat”. Fins ara, en les velles estructures d’Estat, “la política social estava lligada a l’Estat del benestar, on les prestacions són atorgades amb la condició de no tenir renda” (welfare). La seva revisió suposa el “pas del welfare al warfare, on la prestació està condicionada a l’esforç d’un treball”, com ara serveis a la comunitat. Així ho ha afirmat el catedràtic d’Economia de la UPF, Guillem López Casasnovas, en la segona  sessió del cicle mensual “El país que farem”, que ha compartir amb Jordi Pigem, doctor en Filosofia per la UB, i ha estat moderada per la periodista, Patrícia Gabancho.

López Casasnovas ha apuntat que “l’envelliment és un èxit des del punt de vista de la protecció social”, però que el problema és com des de l’Economia i la demografia sigui sostenible, tenint en compte que “les taxes de rendiment que es derivin de les cotitzacions permetin un nivell digne de vida”.

La millora d’aquest escenari té a veure amb la productivitat de l’economia i la seva taxa d’ocupació. “Això només es pot millorar de dues maneres: que les persones actives estiguin ocupades i que tinguin productivitat, amb un feina que aporti suficient a la renta del país, per posteriorment obtenir una bona cotització”, ha resumit el catadràtic d’Economia.

Casasnovas ha plantejat que la millora de l’ocupació és factible tenint en compte l’alt nombre d’aturats, però pel que fa a la productivitat és més complicat, perquè l’Economia de Catalunya està molt centrada en el món dels serveis.

“Hi ha molta feina a fer, una altra cosa és que siguin, treballs remunerats, però de feina n’hi haurà moltíssima” ha subratllat Jordi Pigem, en el seu torn d’intervenció. En primer lloc, “hi haurà feina en crear totes les estructures organitzatives d’Estat, i per tant es crearà ocupació”, ha exposat. I ha assegurat que un altre gran vector de creació d’ocupació seria “la reconversió de l’economia, en una economia ecològicament responsable i socialment justa”. Un canvi, ha afegit, que generaria llocs de treball no només amb energies renovables sinó amb la reconversió de tots els sectors productius.

A continuació Casasnovas ha advertit que davant la possibilitat de crear noves estructures d’Estat cal evitar errors amb la diagnosi. “No és el creixement de la renda el que importa en l’Economia, allò que afecta a la gent és la variació de la renda per càpita, els diners disponibles per accedir a determinats bens”, ha sentenciat. I pel que fa a la despesa social, ha remarcat que no és important el rati de despesa en relació al PIB, sinó la “redistribució equitativa de la riquesa”. A més, ha advertit que hem de “resoldre els equilibris intergeneracionals trencats i recuperar el poder adquisitiu dels joves”.

El doctor en Filosofia per la UB, Jordi Pigem, per la seva banda, ha desvinculat la relació directe dels conceptes “renda per càpita i benestar” ni la correlació entre “increment de riquesa material i benestar”. Afirma que hem “lligat benestar amb el creixement econòmic que se suposava que seria il·limitat però actualment no ens fa més rics perquè augmenta el canvi climàtic, perjudica la biodiversitat i incrementa les desigualtats”, en un context d’escassetat de recursos i matèries primeres.

Catalunya, un cop independent, haurà de ser postmaterialista perquè el paradigma de creixement materialista (som millors com més consumim) no només ja no és possible a nivell físic per la manca de recursos sinó que és contraproduent perquè no ens fa feliços. A més, Pigem ha subratllat que “totes les societats del món estan abocades a repensar-se, integrar-se a la biosfera i a posar a la persona i el bé comú en el centre”.

Com ha de ser la Catalunya del Futur? Segons el professor de la UB, Jordi Pigem, la nova constitució es pot fer des de “valors ecològics i ètics·. Paral·lelament, aposta per relocalitzar l’economia, produir a escala local, potenciar cooperatives, reinventar les professions, avançar cap a la sobirania alimentària, la sobirania energètica i implantar una varietat de sistemes financers com ara monedes complementàries locals (Eurocat).

Data: 

10/11/2014 - 19:30

Sala: 

Tipologia: 

  • Actes de la Junta Directiva

Preu: 

Obert a tothom (aforament limitat)

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Ateneu Barcelonès

Hashtag: 

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Ateneu al dia

Registra't al butlletí electrònic de l'Ateneu

Actes relacionats