Ildefons Cerdà i l’Eixample de Barcelona

Cicle “Històries de Barcelona”

Data: 

14/05/2018 - 19:00
Afegir al Calendari

Sala: 

Preu: 

Entrada gratuïta (aforament limitat).

Accés: 

Obert

Secció: 

Lluís Permanyer, periodista.

Presenta: Joan Solé, ponent de la Secció.

Ildefons Cerdà Sunyer

(Centelles, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Santander, 21 d'agost de 1876)

Neix a Mas Cerdà de la Garga, una propietat que la seva família tenia des del segle XIV a Centelles (Vic). Malgrat el seu ascendent rural, els Cerdà eren gent de món. El seu avi i el seu pare, en ple redreçament de l'economia catalana, havien lligat els seus interessos al comerç americà. Un fet que va estimular l'esperit obert i les inquietuds de Cerdà, juntament amb la seva fe en el progrés.

Cursa estudis de llatí i filosofia a Vic, on la seva família s'hi va refugiar durant la Guerra dels Malcontents, després es trasllada a Barcelona on inicia estudis d'arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a la Junta de Comerç. Al 1835 estudia a l'Escola d'Enginyers de Camins de Madrid, on va obtenir el títol l'any 1841. Després inicia la seva vida professional com a enginyer de l'Estat realitzant feines a Múrcia, Terol, Tarragona, València, Girona i Barcelona. A Barcelona entra en contacte amb les doctrines del socialisme utòpic de l'Étienne Cabet i es relaciona amb Narcís Monturiol i Ramon Martí i Alsina.

La seva ideologia progressista el porta a participar activament en la vida pública. Arriba a ser diputat a les Corts per Barcelona a l'any 1850 dins d'una candidatura progressista juntament amb Estanislau Figueras, Pascual Madoz i Jacint F. Domènech. Durant el Bienni Progressista esdevé comandant del batalló de sapadors de la milícia nacional i síndic de la ciutat de Barcelona.

El 1867 publica la seva Teoría General de la Urbanización on tracta de solucionar els problemes de la concentració demogràfica de les ciutats i del desenvolupament industrial. En aquest escrit planteja les teories que en gran part ja havia aplicat amb anterioritat en el Projecte de Reforma Interior i Eixample de Barcelona.
La revolució de 1868 el duu a la vicepresidència de la Diputació de Barcelona, des d’on contribueix a proclamar la primera república l'any 1873. Elegit president de la Diputació, dimiteix l'any 1874 a causa del cop d’estat del general Manuel Pavía.

Malalt i semiarruïnat, perquè el Govern li deu els honoraris de moltes de les feines com a enginyer, mor al balneari de Caldas de Besaya (Santander) el 21 d'agost de 1876.

PRINCIPALS OBRES
1859 - Teoría de la Construcción de Ciudades.
1861 - Teoría de la Viabilidad Urbana y Reforma de la de Madrid.
1863 - Teoría del Enlace del Movimiento de las Vías Marítimas y Terrestres.
1867 - Teoría General de la Urbanización.
? - Teoría General de la Rurización.