Megatendències: els grans reptes de 2050

L’Agència Europea del Medi Ambient (EEA) publicarà el proper març de 2015 el seu informe sobre les Megatendències del futur, que es realitza cada cinc anys amb l’objectiu d’analitzar els reptes que haurà d’afrontar la humanitat en els propers decennis. Jock Martin, Cap d’Avaluacions Mediambientals Integrades de l’EEA, va avançar-ne un tast el passat 11 de desembre al Palau Macaya a la conferència ‘Megatendències: els grans reptes de 2050’, durant l’última sessió de Futur(s), un cicle sobre prospectiva organitzat per Obra Social “la caixa” i l’Ateneu Barcelonès. Aquest cicle dóna pas a l’exposició ‘Megatendències’ que s’inaugurarà a CosmoCaixa Barcelona el març de 2015.

“Amb el primer informe de 2010, els responsables de la política europea ens van contestar ‘i què’”, explica Martin que afirma que des d’aleshores han canviat moltes coses i els governs ja han pres consciència que la preservació del medi ambient i dels recursos naturals són puntals de la política del futur. “Treballem en una interfície entre la política i la ciència, amb 33 estats membres, més sis països que cooperen i un equip de 210 persones”, recorda Martin. Tots ells treballen en l’estudi del març on es posarà sobre el paper en quina situació estem i quina és la perspectiva de futur.

Així doncs, les megatendències dels propers anys seran entre d’altres el creixement divergent de la població (que afectarà sobretot a Àsia i Àfrica), la urbanització d’aquesta població, un canvi en les malalties més esteses que seran fruit dels canvis en el medi, el continu creixement de l’economia, una intensificació de la competició pels recursos, la major pressió pels ecosistemes, un increment de les conseqüències del canvi climàtic, i l’augment de la contaminació de l’aire.

En aquest sentit, l’expert de la EEA explica que un dels grans reptes de futurs serà el creixement de la població (un 43% pel 2050) especialment a Àsia i Àfrica, però també l’envelliment de la població europea que provocarà tendències migratòries creixents i més pressió sobre els recursos naturals existents (i limitats). Respecte a les desigualtats entre països, “l’impacte en el medi ambient que pot provocar que a altres parts del món vulguin viure com nosaltres està clar”, diu Martin, “però no és acceptable demanar a aquesta gent que abandoni el seu somni, la solució està en un reequilibri, en un canvi d’actitud de tots”.

Per altra banda, l’agència europea calcula que el 2050 al voltant del 67% de la població viurà en megaciutats, les quals s’han concentrat tradicionalment a les zones costaneres, un problema quan l’escalfament global fa augmentar el nivell dels mars i oceans.  A més, aquesta població podrà sofrir malalties que en un 25% seran provocades per l’estil de vida (càncer a causa de la contaminació, problemes d’obesitat…). I això sense comptar amb els efectes dels productes químics sobre la salut humana, que encara no estan prou estudiats. Per aquest motiu, segons Jock Martin, s’ha de treballar amb el “principi de precaució”.

Una altra de les megatendències del futur és l’energia, clau en el canvi climàtic. “Hi ha alguna oportunitat”, diu l’expert de la EEA, “com les nanotecnologies i la creació de nous models econòmics”. “No sabem què passarà, però ja hauríem d’estar debatent-ho en comptes de pensar en tornar a models econòmics anteriors al 2008”, explica Martin. I és que amb les xifres que té el seu equip, les prediccions de creixement econòmic pel 2050 seran d’un 300%”. I en aquest sentit, cal canviar la fórmula de calcular la riquesa d’un país, que té el seu origen en el Pla Marshall quan es va crear el Producte Interior Brut (PIB), “i que no és el sistema més idoni per mesurar els objectius socioeconòmics i els medioambientals”.

Respecte a l’alimentació, l’Agència Europea del Medi  Ambient critica l’alt consum de carn, la producció de la qual contamina molt més i gasta més recursos naturals que la dels productes vegetals. Això sense tenir en compte que ara mateix es malbaraten el 30% dels aliments que es produeixen, cosa que suposa també dilapidar energia i recursos.

Per tot això, i malgrat l’eforç que s’ha fet des de la Unió Europea, segons Martin, ara fan falta acords globals, perquè els reptes també són globals i “moltes de les megatendències que detectem estan fora del nostre abast”. 

“El 2050 no és el nostre futur”, conclou Jock Martin, “sinó el futur dels nostres fills, i serà un lloc bastant desagradable si no canviem les coses”.

Data: 

11/12/2014 - 19:00

Cicle: 

Tipologia: 

  • Actes de la Junta Directiva

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Ateneu Barcelonès i Obra Social 'la Caixa'

Hashtag: 

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Actes relacionats