Sergi Doria, periodista i autor del llibre Ignacio Agustí, el árbol y la ceniza; Rafael Borràs, editor i fundador de la Penya Ignasi Agustí i Jordi Agustí, paleontòleg, fill d’Ignasi Agustí. Moderador: Manuel Baratech, membre de la Junta Directiva de l'Ateneu, han analitzat la figura d'Ignasi Agustí, en un acte en commemoració del centenari del seu naixement.

Segons Jordi Agustí, fill de l'escriptor, la personalitat contradictòria d'Ignasi Agustí es va reflectir al llarg de tota la seva vida. Contradiccions que van aflorar en 3 àmbits principals:

1) Contradicció política: tot i que volia treballar per Catalunya, es va trobar amb una situació de blanc o negre. Va optar pel franquisme però va procurar defensar Catalunya des de dins de la dictadura. Una contradicció que el va marcar al llarg de la seva vida.

2) Contradicció intel·lectual: tot i la seva intensa activitat literària i producció cultural mai es va considerar un novel·lista. "No sóc novel·lista, sóc cronista" es definia, adoptant una frase d'Albert Camús. No obstant això, durant els darrers anys es va adonar de la seva veritable vocació i va aprofundir en el seu perfil més literari.

3) Contradicció interna: es manifesta en els personatges literaris que crea. Les relacions personals de les seves novel·les són relacions frustrades (Joaquim Rius-Mariona Rebull), fruit de les seves contradiccions interiors.

Sergi Doria, biògraf d'Ignasi Agustí, ha destacat que és un personatge amb llums i ombres, sincer, que quan escriu literatura s'està psicoanalitzant i reflecteix el seu món interior: un psicodrama. Una persona poc sociable que es preguntava: "què es necessita per no ser un estrany en la vida dels altres".  

Doria ha destacat que Agustí va pertànyer a una meravella de generació literària -va compartir estudis i amistat amb personatges com Salvador Espriu, Rossellò Pòrcel- que es va trencar amb la Guerra Civil. Segons Sergi Doria, un dels damnificats de la guerra és el propi Agustí. I és que la seva presència al front juntament amb la seva sensiblitat psicològica, el marcarà de per vida a ell mateix i a tots els seus personatges.

A més, ha anunciat que va ser Ignasi Agustí qui va impulsar la crítica de llibres en català a Destino, en la secció "La letra y el espiritu". I ha subratllat que el Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès va inspirar-lo a crear el Premi Nadal, el més important de narrativa espanyola de la dècada dels quaranta.

El periodista Sergi Doria ha perfilat que Ignasi Agustí va ser falangista del 37 al 42. Però la seva crítica a la burgesia del moment, ociosa i poc productiva, el va enemistar amb els falangistes. Un conflicte que va decantar Ignasi Agustí cap al sector "aliadòfil" i monàrquic, i va propiciar la seva col·laboració amb el conde Godó.

Durant els anys 60, les noves generacions d'escriptors no conecten amb la seva escriptura realista a la qual anomenen "novela de cuño decimonónico". Per aquest motiu, juntament amb qüestions polítiques i periodístiques, Ignasi Agustí se sentia maltractat i té la impressió que la seva empresa i intervenció a la cultura catalana (en l'època aperturista de Fraga lluita per a recuperar el català) no havia servit i se'l connotava negativament.

Finalment, l'editor Rafael Borràs, ha destacat que una de les principals aportacion d'Ignasi Agustí ha estat realitzar noveles amb "un dels millors retrats d'un estament, la burgesia, i del país" amb personatges que han esdevingut "eterns".