RSS

Són possibles les ciutats sostenibles?

Un model de ciutat pel futur

L’Objectiu número 11 per al desenvolupament sostenible de Nacions Unides és aconseguir que les ciutats siguin inclusives, segures, resilients i sostenibles. Com aconseguir-ho? I, què entenem per ciutat sostenible? Zaida Muxí, Doctora arquitecta i professora d'Urbanisme a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i Mario Giampietro, Professor d’ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (UAB) en van parlar el passat 3 de novembre al Palau Macaya d’Obra Social ”la Caixa” en un nou debat dins el cicle Futur(s) que va ser presentat i moderat pel periodista i professor de la UAB Lluís Reales.

Els dos experts van coincidir en la dificultat de definir el concepte de ciutat sostenible perquè “no hi ha un model i cada lloc i moment en tindria un de propi”, va assegurar la doctora Muxí, tot i que va reconèixer que sí que hi ha uns principis compartits: ha de ser propera, en el sentit que els desplaçaments quotidians dels ciutadans s’han de poder fer a peu, hauria de potenciar les energies renovables, no hauria d’estar basada en el consum i ha de ser inclusiva. Per Muxí el problema no són les ciutats sinó “el món dispers” en el que vivim, un fet que afecta tant a les zones pobres com al sectors més rics de la població.

En el primer cas, per les grans barriades creades als afores i als cinturons de les ciutats on s’instal•len els nouvinguts, molt allunyades del centre urbà i amb pocs serveis. En el segon cas hi hauria els barris de cases unifamiliars de persones benestants, també prou allunyats del centre. En ambdues situacions, “els efectes que causa la ciutat dispersa són sempre dolents per molt cotxe elèctric que utilitzem”, segons Muxí, que va defensar que el ciutadà ha de tenir tot el que necessita “a 20 minuts a peu. Si construeixes urbanitzacions aïllades i no poses un servei de transport públic cada 10 o 15 minuts, la gent haurà d’agafar el cotxe per moure’s”.

Mario Giampietro va partir de la idea que “una ciutat en sí no és sostenible perquè importa el 100% de l’energia, l’aigua i el menjar que consumeix, i només exporta deixalles”, i va anunciar dos dels problemes més importants de les grans urbs: “Tenen un excés d’activitat que genera contaminació, i són molt atractives per la gent”, que deixa el camp per anar-hi a viure. I en aquest sentit, “hem perdut la relació entre la ciutat i el camp, i les persones en aïllem cada vegada més, perquè si li preguntes a qualsevol ciutadà ara d’on ve el menjar, et dirà que del supermercat, i si fas el mateix amb la gasolina, et respondrà que de la gasolinera”, quan abans les respostes eren ben diferents perquè els ciutadans coneixien l’origen natural del productes que consumien. Per això, el professor d’ICREA va defensar una “nova ruralització de les ciutats”. “El problema de les ciutats és que ja estan fetes i no pots realitzar-hi grans canvis. Barcelona no té massa espais verds, i si no tens parcs has de conscienciar la gent, ruralitzar-la perquè hi hagi més interacció entre el món urbà i el rural”.

Sobre els reptes de la mobilitat, un dels aspectes que més preocupen els urbanistes, segons Muxí, hem d’aconseguir ciutats on molts dels nostres trajectes puguin fer-se a peu, amb menys espai pel vehicle privat i més pel transport públic”, tot i que hi hauria altres fórmules més agosarades com el teletreball. “Aquí encara estem immersos en la cultura del presentisme”, va criticar la professora d'Urbanisme a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, cosa que genera més cotxes al carrer, més embussos i, és clar, una contaminació atmosfèrica que podria reduir-se.

Una de les solucions és la que va aportar Muxí i que s’aplica a Santa Coloma de Gramenet, d’on n’és la directora ‎d’Urbanisme. “Es tracta de fer pedagogia i fer entendre al ciutadà, per exemple, que els cotxes no poden dormir al carrer perquè prenen espai urbà als habitants”. “Hi ha d’haver un canvi de mentalitat general, perquè a hores d’ara encara veiem com a model d’èxit personal i professional el que ens volen vendre els anuncis, d’una persona que arriba amb un gran cotxe a les portes d’una casa unifamiliar als afores de qualsevol gran ciutat. I la realitat és que la majoria de les persones no utilitzen el cotxe i és molt habitual veure a les autopistes d’entrada a les ciutats vehicles amb un sol ocupant que després perd hores i hores buscant un lloc per aparcar”. En aquest punt, Giampietro va assenyalar que “un cotxe està el 97% del temps aparcat”, i es va preguntar “per què no el compartim? És necessari invertir en un cotxe en aquestes condicions?”.

La sostenibilitat dels nous edificis va ser un altre dels punts que es van tocar durant la sessió de Futur(s) al Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa”. En aquest cas, Muxí va recordar que l’arquitectura tradicional és la més sostenible de totes, i va defensar que hem de ‘desaprendre’ per recuperar les condicions naturals, perquè “l’arquitectura ha de construir d’acord amb el lloc on estàs i després pots aplicar-hi les tecnologies que vulguis, però utilitzar les tecnologies perquè sí és absurd. Per exemple, no pots construir un edifici totalment negre i de vidre a Sevilla com s’ha fet, no té cap lògica”. I en qualsevol cas, “hem d’apostar per la rehabilitació, perquè vivim en ciutats molt denses. Una casa de Ciutat Vella a Barcelona, de 100 anys, és molt més sostenible que qualsevol casa nova, perquè hauràs de gastar una gran quantitat d’energia per construir-la”, va defensar Muxí que, de totes maneres, va advertir que és més important definir quin model urbà volem que el fet de tenir o no edificis sostenibles.

Sobre les ciutats del futur, Giampietro se les imagina més verdes i amb menys cotxes, “hauria de ser una ciutat que escoltés els seus habitants, que fos més interactiva”. Mentre que per Muxí la ciutat ideal seria aquella en la qual “es pugui caminar, amb la natura a prop, i amb una ciutadania activa i amb capacitat de pensar”.

Data: 

03/11/2016 - 19:00

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Ateneu Barcelonès i Obra Social "La Caixa"

Hashtag: 

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Ateneu al dia

Registra't al butlletí electrònic de l'Ateneu