Amb Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Jordi Puntí, escriptor, i Xavier Pla, professor de Literatura i Jordi Llavina, escriptor.

La tardor de 1932, Josep M. de Sagarra (1894-1961) va publicar Vida privada, una de les grans novel·les de la història de la literatura catalana. Hi narra, com és conegut, la degradació social i moral d'un sector de la burgesia catalana dels anys trenta del segle XX, una societat que Sagarra coneixia bé i que havia observat amb una implacable ironia. La novel·la esdevé, en aquest sentit, un recorregut únic per la Barcelona de l'alta societat, i també per la més baixa, amb un circuit que per salons i sales de juntes, pels cenacles de la burgesia, però també pels seus bordells. D'ençà la seva publicació, ara fa 75 anys, Vida privada s'ha consolidat com una obra cabdal i de referència: el pas del temps, els elogis de la crítica i el constant favor del públic l'han convertida en una novel·la imprescindible.

Josep Maria De Sagarra i Castellarnau

Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) es compta entre els noms més populars de la literatura catalana d'aquest segle. La seva obra abraça nombrosos gèneres: el teatre (citem El cafè de la marina, 1933), la poesia (amb títols com Cançons de rem i de vela, 1925, El Comte Arnau, 1928, o El poema de Nadal, 1930), el periodisme (Cafè, copa i puro, 1928), el llibre de viatges (La ruta blava, 1964), la prosa (Memòries, 1954), la traducció (destaquen La Divina comèdia, 1952, i el teatre de Shakespeare). Com a narrador ha deixat tres novel·les: Paulina Buxareu (1919), All i salobre (1928) i l'esplèndida Vida privada (1932).