Ciència i Tecnologia

Les Biblioteques amb data de caducitat?

 

El dia 6 de juny, a les 19 hores, Sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès,  amb entrada lliure, tindrem l’interessant debat “Les Biblioteques amb data de caducitat?”

El debat serà conduit per Ismael Peña, Professor dels Estudis de Dret i de Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, investigador sènior a Open Evidence. Fellow director d’innovació oberta a la Fundació Jaume Bofill, i Carme Fenoll, bibliotecaria, va ser la cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, actualment cap del Gabinet del Rector de la UPC.

El debat tindrà la participació altres persones especialistes en el món de les biblioteques i la cultura digital.

PRESENTACIÓ DEL MANIFEST PER A UNA NOVA CULTURA DIGITAL

El proper 16 de maig, el dia abans del dia d’Internet, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, el celebrarem amb la presentació del Manifest Viu per una Nova Cultura Digital.

Coneixerem els seus 10 punts poposats per la sociòloga Liliana Arroyo i l’educador Jordi Jubany que ens ajudaran a reflexionar i a actuar en el món digital.

Tindrem la presència a la Fila Zero d’entitats i personalitats que ens explicaran com podem aprofitar el manifest i l’alliberarem per tal que tothom se’l pugui fer seu.

Donarem veu a tothom que vulgui parlar i compartir els seus neguits, les seves experiències i les oportunitats que veu en el món connectat que ja estem habitant.

Estem en un moment crucial per al present i el futur de la nostra vida individual i col·lectiva. Hem de prendre consciència de com els avenços tecnològics ens afecten en àmbits tan dispars com la política, la salut, l’economia, l’educació o els nostres drets com a ciutadans. Aquests canvis en porten una gran oportunitat de dissenyar una nova cultura digital i així ajudar a crear una societat millor.

Tot això no passarà si esperem que algú ho faci per nosaltres. Necessitem dibuixar un nou mapa per interpretar el món que ens permeti teixir un nou consens social. Per això volem reflexionar, compartir i connectar persones i entitats per actuar des d’un posicionament ètic, reflexiu i informat.

Us esperem el dia 16 a l’Ateneu Barcelonès, entrada lliure!

Anunci web de l’Ateneu Barcelonès

LES CLAUS DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL DEL THE NEW YORK TIMES

El proper dijous 26 d’abril, a les 19 hores, a la sala Verdaguer, parlarem de la transformació viscuda pel The New York Times. És un dels processos de transformació més remarcables en la història de la indústria periodística. Tindrem a l’Ismael Nafría, autor de  “La reinvención de The New York Times”.

Ismael Nafria, periodista, escriptor, consultor, professor i conferenciant especialitzat en mitjans digitals. ‘Journalist in residence “al Knight Center for Journalism in the Americas de la Universitat de Texas a Austin (curs 2016-17).

L’èxit del nou model de negoci implantat pel diari The New York Times, basat en la subscripció a la versió digital, demostra que els diaris poden sobreviure a l’impacte de les noves tecnologies.

Aquesta és la tesi del llibre “La reinvenció de The New York Times”, escrit pel periodista espanyol Ismael Nafria.

Nafria sosté que les dues premisses del nou model de The New York Times es basen en oferir un producte de qualitat adaptat a l’era digital i mostrar als seus electors que és un mitjà rellevant i imprescindible per a les seves vides.

REFERÈNCIES

L’ESTAT ECOLÒGIC DEL PLANETA. HI SOM A TEMPS?

El proper dimecres dia 21 de març, tindrem el privilegi de tenir la possibilitat d’escoltar  i debatre, l’estat ecològic del planeta amb en Josep Peñuelas, premi Ramon Margalef d’Ecologia 2016.  El lloc serà la Sala d’actes Oriol Bohigas, de l’Ateneu Barcelonès    Entrada lliure Aquest acte està coorganitzat amb la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals Josep Peñuelas i Reixach (Vic, 1958),[1] considerat un dels millors investigadors del món, i dels més citats, en el camps de l’ecologia i del medi ambient.[2] Va ser alumne de Ramon Margalef.

Entre els resultats dels seus estudis, destaquen el descobriment de mecanismes ecofisiològics lligats al carboni i a l’oxigen en la distribució de les espècies, el desenvolupament de tècniques de teledetecció del funcionament d’ecosistemes d’ampli ús internacional, la posada en evidència de l’efecte del canvi global i climàtic i de la contaminació atmosfèrica sobre la biodiversitat, l’estructura i el funcionament dels ecosistemes terrestres, el paper dels ecosistemes terrestres en el clima i el funcionament global del planeta, la introducció de la metabolómica en l’ecologia de camp, l’estudi de la bioquímica, la funció i els efectes dels compostos orgànics volàtils per part de plantes i ecosistemes, o el desenvolupament de ciència i polítiques destinades a afavorir la sostenibilitat del planeta, entre molts d’altres.[1]

Els seus temes recents d’estudi són canvi global, canvi climàtic, contaminació atmosfèrica, emissions biogèniques de Compostos Orgànics Volàtils (COV), teledetecció, ecofisiologia vegetal, i funcionament i estructura dels ecosistemes terrestres.[3]

Ha publicat 6 llibres d’ecologia, més de 800 articles en revistes i llibres científics (més de 600 dels quals en revistes recollides en el Science Citation Index, entre elles NatureScience i PNAS), 300 en altres revistes i capítols de llibres, i més de 250 articles de divulgació científica.[4]

Us esperem el proper dimecres 21 a l’Ateneu!!

Referències de Ramon Margalef

GRAVACIÓ DEL PROGRAMA L’ALTRA RÀDIO, DE RÀDIO 4

DATA: 13/02/2018 – 19:00

SALA: Sala Verdaguer

L’Altra Ràdio és un espai radiofònic especialitzat en la cultura audiovisual, fet íntegrament en català. Les telecomunicacions i els mitjans de comunicació audiovisual són dos dels temes centrals del programa, que ha superat els 30 anys de vida en antena.

Amb Cinto Niqui, presentador del programa L’Altra Ràdio i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB) i de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (URL).

Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, del dimarts 13 de febrer de 2018, els programes L’altra ràdio (1980), de Ràdio 4, i el Cocodril Club (1993), de Ràdio Marca, demanen la creació d’un Museu de la Ràdio a la ciutat de Barcelona. Si us voleu adherir en aquesta petició ompliu els camps que trobareu al final del text del manifest a: https://altraradio.cat/formulari.html . O envieu un correu electrònic a museudelaradio@gmail.com , amb el vostre nom i cognom i expressant el vostre suport en aquesta iniciativa.

DONES I CIÈNCIA. TRENCANT ESTEREOTIPS

DATA: 06/02/2018 – 19:00
SALA: Sala Verdaguer

  • Sònia Estradé, doctora en Nanociències i professora lectora del Departament d’Electrònica (UB);
  • Eva Pellicer, doctora en Química i investigadora Ramón y Cajal del Departament de Física (UAB);
  • Anna May, doctora en Ciència i Tecnologia de Materials (UB) i postdoc en Nanociència a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC),
  • Sarah Moreira, llicenciada en Nanociència i Nanotecnologia (UAB), màster en Història de la Ciència  (especialitat en divulgació científica).

Modera: Mara Carmona, llicenciada en Microbiologia. Grup de recerca sobre Autoimmunitat i Tolerància (UB).

Presenta: Ricard Faura, ponent de la Secció de Ciències i Tecenologia.

Acte organitzat conjuntament amb EspaiNANO, Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física de la UB i Festival de Nanociencia y Nanotecnología “10 a la menos 9”.

ANTROPOCÈ: UNA NOVA ERA A NIVELL PLANETARI O, SENZILLAMENT, EL RESSORGIR DE L’ANTROPOCENTRISME?

Comencem l’any amb moltes ganes i projectes per endavant. Us presento la primer activitat que faré des de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, us espero a tots i totes!

DATA: 31/01/2018 – 19:00

SALA: Sala Verdaguer

ACCÉS: Obert

SECCIÓ: Ciències i tecnologia

ORGANITZADOR: 

Acte organitzat amb la col·laboració del CCCB, en el marc de l’exposició “Després de la fi del món”.

Ponent: Jordi Serrallonga, arqueòleg i naturalista.

Presenta: Ricard Faura, ponent de la Secció

Enllaç anunci web Ateneu Barcelonès

Podeu veure l’enregistrament de la conferència:

 

A continuació podeu llegir un article publicat al Periodico de Catalunya del mateix Jordi Serrallonga.

Enllaç article del Periodico, 15 de gener del 2018

¿RENEIX L’ANTROPOCENTRISME?

Jordi Serrallonga

NO SOM TAN IMPORTANTS PER PARLAR D’ANTROPOCÈ PER L’ACCIÓ HUMANA SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

Dilluns, 15/01/2018 | Actualitzat a les 19:25 CET Geocèntrics, antropocèntrics, etnocèntrics, egocèntrics… Així som els humans. Una llunyana galàxia, una falguera o una balena, si poguessin parlar, dirien que ens passem el dia mirant-nos el melic. Per un costat, és natural que així sigui; som els observadors del cosmos i és lògic que ho mesurem tot en funció de la nostra escala. Però existeixen límits. I la ciència ha anat desmuntant, un per un, els mites i llegendes –sobre la falsa superioritat humana– que, en ocasions, ella mateixa va ajudar a reforçar. De fet la ciència no s’equivoca, són els científics i científiques els que –de forma conscient o inconscient–, immersos en un context social, polític, religiós i intel·lectual d’acord amb la seva època històrica, a vegades sostenen les tesis del poder establert. 

¿No em creuen? ¿Quant de temps va haver de passar perquè l’heliocentrisme de Copèrnic, Galileu i Kepler s’imposés a la visió geocèntrica de l’univers? La civilització europea havia situat la Terra com a centre del sistema solar. El Sol, i tots els planetes, giraven al voltant nostre. El mateix va passar amb l’explicació sobre l’origen de la humanitat: érem el centre de la creació divina.

Aquí tot resulta més hilarant si a més hi afegim el factor etnocèntric. Un exemple: quan, al segle XVII, John Lighfoot
–vicerector de la Universitat de Cambridge– va calcular la data d’aparició d’Adam i Eva. Genial… els dos primers humans –per descomptat, blancs i d’aspecte atractiu– havien saltat a escena el 23 d’octubre del 4004 aC, a les nou en punt del matí. Casualitats de la vida, data i hora coincidien amb l’inici del curs acadèmic a Cambridge. Un etnocentrisme compartit per Vicent Marés; en la seva obra La Fénix troyana –també al segle XVII–, va situar l’edèn, i la gènesi d’Adam i Eva, a València.

L’ORIGEN BIOLÒGIC DE LA VIDA

El cert és que molts científics europeus van defensar aquesta idea d’una creació immutable i perfecta de l’ésser humà fins que personatges, com Charles R. Darwin –en ple segle XIX–, es van atrevir a proposar un origen biològic de la vida, a més de la seva mutabilitat. Humans, i la resta dels éssers vius, compartíem un mateix principi que, lluny d’un disseny diví, havia pres els camins atzarosos de l’evolució biològica.

I quan pensàvem que l’antropocentrisme científic estava superat, avui s’ha posat de moda una nova època geològica: l’Antropocè. Va ser suggerida, l’any 2000, pel Nobel de química Paul Josef Crutzen. Un terme no aprovat per la Unió Internacional de Ciències Geològiques encara que avalat per molts dels meus estimats i estimades col·legues. ¿Per què? Perquè aquesta idea s’ha vist retroalimentada amb l’evidència científica del canvi climàtic i global que pateix el nostre petit planeta blau.

L’ALTERACIÓ DEL MEDI FÍSIC

Les proves més sòlides han sigut aportades per l’arqueologia i la paleontologia– que existeix un canvi climàtic provocat i accelerat per l’activitat humana. Molt abans de les nostres jungles d’asfalt i de la revolució industrial, ja al Neolític, vam detectar que es va començar a alterar el mitjà físic gràcies a l’agricultura, la ramaderia i l’assentament de grans poblacions (per tant, hauríem de disculpar o eximir de responsabilitat els primers humans caçadors i recol·lectors).

Ara bé, d’aquí a nomenar aquesta nova època geològica com a Antropocè hi ha un bon tros. No som tan importants. Només som una espècie més en el context de la vida sobre el planeta i si volem estudiar-nos, en la justa mesura, seria més encertat seguir fent ciència des d’una perspectiva global.

De la mateixa manera que a ningú se li ha ocorregut denominar com a Trilobiticè el Paleozoic (des dels 541 fins als 298 milions d’anys la Terra va ser dominada pels trilobits); de la mateixa manera que no definim com Saurocè el Mesozoic (els dinosaures sauròpodes van regnar al planeta durant uns 180 milions d’anys), ara no té sentit que parlem d’Antropocè per a un període que, sent generosos, ocupa tan sols 14.000 anys d’història cosmològica i geològica. Fins i tot menys si situem el seu inici l’any 1800 (molts marquen la Revolució Industrial per a l’inici de l’Antropocè).

Estudiar i debatre sobre el canvi climàtic és crucial però, per favor, no tornem a l’antropocentrisme científic. És cert que el terme Antropocè té ganxo mediàtic, però l’estudi de l’ecologia –on va destacar el gran Ramon Margalef–, o el de l’evolució, no pot caure en el costat fosc de l’antropocentrisme.

  REFERÈNCIES SOBRE JORDI SERRALLONGA REFERÈNCIES EXPOSICIÓ “DESPRÉS DE LA FI DEL MON” VÍDEOS NOTÍCIES DE PREMSA REFERENCIES
    1. Crutzen, P. J. y Stoermer, E. F. (2000). «The ‘Anthropocene’». Global Change Newsletter 41: 17-18.
    2. Walker, M.; Johnsen, S.; Rasmussen, S. O.; Popp, T.; Steffensen, J.-P.; Gibbard, P.; Hoek, W.; Lowe, J.; Andrews, J.; Björck, S.; Cwynar, L. C.; Hughen, K.; Kershaw, P.; Kromer, B.; Litt, T.; Lowe, D. J.; Nakagawa, T.; Newnham, R. y Schwander, J. (2009). «Formal definition and dating of the GSSP (Global Stratotype Section and Point) for the base of the Holocene using the Greenland NGRIP ice core, and selected auxiliary records». J. Quaternary Sci.24: 3–17
    3. Comisión Internacional de Estratigrafía. «Lista de secciones y puntos de estratotipos de límite globales» (en inglés). Consultado el 4 de abril de 2014.
    4. Zalasiewicz, Jan; et al. (February 2008). «Are we now living in the Anthropocene?». GSA Today 18 (2): 4-8. doi:10.1130/GSAT01802A.1.
    5. Finney, S. C. y Edwards, L. E. (2015) «The “Anthropocene” epoch: Scientific decision or political statement?». GSA Today26(3-4): 4-10
    6. Pearce, Fred (2007). With speed and violence: why scientists fear tipping points in climate change. [Malaysia?]: Beacon Press. p. 21. ISBN 0-8070-8576-6.
    7. Samways, M. (junio de 1999). «Translocating fauna to foreign lands: here comes the Homogenocene»Journal of Insect Conservation 3 (2): 65-6. doi:10.1023/A:1017267807870.
    8. Curnutt, J. L. (junio de 2000). «Book Review: A Guide to the Homogenocene»Ecology 81 (6): 1756-7. doi:10.1890/0012-9658(2000)081[1756:AGTTH]2.0.CO;2.
    9. Revkin, Andrew, The “Anthrocene” era — of a human-shaped Earth, 2007.
    10. Vernadski, Vladimir Ivanovich (2007). La biosfera y la noosfera. Ediciones Ivic. p. 208. ISBN 978-980-261-088-4.
    11. Josep Corbella (8 de junio de 2014). «Aparecen rocas formadas con plástico en una playa de Hawái»lavanguardia.com. Consultado el 8 de junio de 2014.
    12. Jan Zalasiewicz (28 de diciembre de 2016). «Antopoceneo: la huella geológica del hombre»elcorreodelsol.com. Consultado el 18 de noviembre de 2017.
    13. Ruddiman, W. F. y Kutzbach, J. E. (1991). «Plateau uplift and climate change». Scientific American264: 66-74
    14. Raymo, M.E.; Ruddiman, W. F. y Froelich, P. N. (1988). «Influence of late Cenozoic mountain building dónde ocean geochemical cycles». Geology16: 649-653.
    15. Ripple, W. J. y Van Valkenburgh, B. (2010) «Linking Top-Down Forces to the Pleistocene Megafaunal Extinctions». BioScience60(7): 516-526 doi:10.1525/bio.2010.60.7.7 (Consultado el 2 de agosto de 2010).
    16. Doughty, C. E.; Wolf, A. y Field, C. B. (2010) «Biophysical feedbacks between the mega-fauna extinction and climate: the first human induced global warming?» Geophysical Research Letters. (Consultado el 2 de agosto de 2010)
    17. Comisión Internacional de Estratigrafía. «Tabla estratigráfica internacional» (en inglés, hay enlaces a dos versiones en español). Consultado el 3 de diciembre de 2016.
    18. Murphy, M. A. y Salvado, A. (eds.) International Stratigraphic Guide – An abridged version. International Commission on Stratigraphy
    19. Subcommision on Quaternary Stratigraphy (2016) «Working Gropup on the “Antropocene”». International Commission on Stratigraphy
    20. Remane, J.; Bassett, M. G.; Cowie, J. W.; Gohrbandt, K. H.; Lane, H. R.; Michelsen, O. y Naiwen, W. (1996). «Revised guidelines for the establishment of global chronostratigraphic standards by the International Commission on Stratigraphy (ICS)»Episodes 19 (3): 77-81.
BIBLIOGRAFIA ALTRES ENLLAÇOS