El canvi arriba a l’Ateneu quan s’aproven uns nous estatuts i s’institueix el sufragi universal i secret, i el català torna a ser la llengua oficial de l’Ateneu. Les primeres eleccions democràtiques, després de la dictadura, tenen lloc l’any 1977. Dues candidatures de junta, sota els noms: Salvem l’Ateneu i Un Ateneu per la democràcia, es presenten les eleccions. Però totes dues coincideixen en què Josep Andreu i Abelló, qui havia estat l’últim president de l’Ateneu durant la II República, encapçali l’entitat. L’emotiva inauguració del curs 1977-1978 i la nova junta democràtica va ser presidida per Josep Tarradellas, president de la Generalitat restablerta, i tresorer de l’Ateneu que va salvaguardar el patrimoni de la rereguarda durant la Guerra Civil. I és precisament durant el debat de la nova constitució de 1978 que l’Ateneu hi participa acollint conferències, com la de Josep Termes sobre la tradició federal a Catalunya.
També es convida als redactors constitucionals Miquel Roca i Junyent i Jordi Solé Tura per parlar sobre un nou Estatut català. A més a més, es posa en funcionament l’Arxiu històric de l’Ateneu, en col·laboració amb un grup d’investigadors de la Universitat de Barcelona, per ordenar els fons històrics.
L’obertura social de l’Ateneu es tradueix en un increment de 600 socis de 1977 a 1981. En aquest mateix any, la seva seu, el Palau Savassona, és declarat monument historicoartístic nacional gràcies a la intervenció de Josep Maria Jujol a la biblioteca el 1906. Un any després, l’Ateneu reprèn el característic Premi Crexells a la millor novel·la catalana després de quaranta-quatre anys. Joan Perucho és el guanyador de la seva XII edició.
|
|
Lliurament del XII Premi Crexells |
La seva aportació cultural a la ciutat de Barcelona fa que el 1983 la Generalitat de Catalunya concedeixi a l’Ateneu Barcelonès la Creu de Sant Jordi. Per la seva banda, l’Ateneu concedeix, dos anys més tard, la seva medalla al Rei Joan Carles I.
Però és en aquell mateix any 1985 quan la institució comença a viure una de les més fortes crisis dels seus anys. La Junta del president Jordi Maragall proposa la construcció d’una sala d’actes sota el jardí del pati interior. La negativa dels socis evidencia una polarització representada per la plataforma Salvem les Palmeres. Finalment, el polèmic projecte no es porta a terme per vots contraris durant el referèndum previ.
El 1989, Heribert Barrera obté la presidència de l’entitat. Segons els historiadors la seva presidència és vista com una etapa de tancament social, en la que hi ha un greu descens de socis, de 4.000 a 1.500 al 2003.
Tanmateix, el 1998, amb el relleu a la presidència de l’escriptor Jordi Sarsanedas, es crea la prestigiosa Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu, d’una gran importància i reconeguda actualment a escala internacional com la 2a més gran del món.
També es duen a terme, l’any 2000, unes obres de remodelació de les plantes quarta i cinquena, la creació d’una sala d’actes a la planta baixa (anomenada sala Verdaguer) i a la biblioteca. Unes obres que, segons els crítics, perjudiquen la vida cultural de l’Ateneu (un 50% del fons bibliogràfic va restar inconsultable fins l’any 2006).
