Les Arrels de l’Ateneu Barcelonès i la seva fundació (1836-1906)

L’embrió de l’Ateneu el trobem a mitjan segle XIX. El projecte de crear un Ateneu a la ciutat de Barcelona comença a plantejar-se entre professions liberals i la burgesia incipient des de 1835, com es pot veure als estatuts d’un hipotètic ateneu, publicats al Diario de Barcelona, que mai es va construir.

Façana del Teatre Principal

La primera seu de l'Ateneu, a la rambla dels Caputxins, 36-38

No és fins al 1860 que es funda l’Ateneu Català, institució on podem trobar els orígens directes de l’Ateneu Barcelonès.  La fusió d’aquest amb el Centro Mercantil Barcelonés (fruit al mateix temps de la unió entre el Casino Barcelonès i el Círculo Mercantil Barcelonés) es formalitza el 1872. 

Liderat per Manuel Duran i Bas, l’Ateneu té la seva seu al 36-38 de la Rambla dels Caputxins i suposa un lloc de trobada i discussió per tres grans grups: la burgesia econòmica (industrial, financera i naviliera), els professionals liberals i la intel·lectualitat.

Les classes benestants són, per tant, el públic principal, a diferència de la resta d’ateneus obrers.L’Ateneu Català aporta 450 socis i el Centre Mercantil 165. 

En la seva primera dècada conviuen sectors conservadors amb altres de més progressistes, però un cicle sobre positivisme i la visita del monarca Alfons XII, l’any 1877, generen una enorme polèmica a l’entitat. Molts socis abandonen la institució i diverses juntes dimiteixen, aquesta crisi desembocarà en la creació de l’Ateneo Libre Catalán, constituït per Joan Giné i Partagàs i Valentí Almirall. Només durarà 4 anys fins que es dissol per problemes econòmics, i els seus membres es reintegren poc a poc a la institució.

Retrat de Manuel Duran i Bas
Manuel Duran i Bas, primer president de l'Ateneu Barcelonès

L’Ateneu esdevé un espai de concurrència intel·lectual. Hi trobem una relació constant entre eminents escriptors del naturalisme literari com Narcís Oller, Josep Yxart i Joan Sardà que formen el nucli dur de la literatura catalana a finals del segle XIX. Són habituals socis com ara l’inventor Narcís Monturiol, el poeta Jacint Verdaguer, l’arquitecte Antoni Gaudí, el polític Francesc Cambó o l’urbanista Ildefons Cerdà, entre molts d’altres.

Des dels seus inicis, la institució s’ha caracteritzat per ser un baluard de la cultura catalana per la seva biblioteca, construïda amb donacions dels socis. Es tracta d’un referent cultural bibliogràfic que el 1881 ja compta amb 18.000 volums, en el mateix any que arriba l’enllumenat elèctric a la ciutat.

En el marc de la seva activitat cultural, hi trobem sovint demostracions del catalanisme polític, predicat per la Lliga Regionalista, com el discurs La llengua catalana d’Àngel Guimerà el 1895, quan esdevé president. És llavors quan l’Ateneu pren el seu característic ús oficial de la llengua catalana i es catalanitza definitivament el 1897, amb uns nous estatuts. El discurs inaugural: l’Elogi de la paraula, del president Joan Maragall, l’any 1903 també n’és una bona mostra.

Pocs mesos després, el 20 de maig de 1904, l’Ateneu Barcelonès compra i es trasllada a la seva emblemàtica seu: el Palau Savassona, al cèntric carrer de la Canuda.

L'Entrada de Carruatges a principis del segle XX
L'Entrada de Carruatges a principis del segle XX

Les obres d’adequació del Palau per Josep Font i Gumà duren menys d’un any i converteixen l’Ateneu en la institució cultural de referència a la ciutat de Barcelona.

El primer acte que allotja serà l’homenatge als diputats i senadors del moviment Solidaritat Catalana, d’extrema incidència política per la seva manifestació multitudinària del 25 de març de 1906. Per aquest motiu, polítics com Prat de la Riba prenen l’Ateneu per consolidar una estructura social del catalanisme amb actes d’aquest caire, primordials pel posterior naixement de la Mancomunitat.





Període següent: L'Ateneu al Palau Savassona: tres dècades d'esplendor cultural (1906-1939)

Recursos d'interès

Conferència inaugural Any Ateneu (per Jordi Casassas):
El 1906 en la història de l'Ateneu Barcelonès i de Catalunya