Ignasi Aballí dona l’obra “Índexs” a l’Ateneu Barcelonès

Data de l'activitat: 

23/04/2018 - 13:00

Aquesta diada de Sant Jordi s’ha inaugurat de l’obra “Índexs” de l'artista Ignasi Aballí. Una instal•lació amb fragments de llibres, que quedarà situada permanentment a l’entrada de la sala d’actes Oriol Bohigas del Palau Savassona, seu de l’Ateneu. El president de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas Ymbert, el conservador de l’Ateneu Barcelonès, Ramon Mir, i el propi artista, Ignasi Aballí, han presentat aquesta obra en aquesta jornada del llibre i de portes obertes de la institució.

L’obra “Índexs” està feta exclusivament per a l’Ateneu Barcelonès. Té una forta vinculació amb el llibre, un dels protagonistes destacats en aquesta institució cultural. Al mateix temps, és un homenatge al llibre com a transmissor de cultura i coneixement. L’obra que planteja una connexió amb el llibre, presentada a través d’una manera especial.

La instal•lació consisteix en una selecció de diferents pàgines, extretes de diferents llibres, en els què només es pot veure i llegir la paraula ‘Índex’, escrita en diverses llengües (català, castellà, anglès, alemany...).

La paraula ‘Índex’, explica l’artista, sintetitza fins el límit, de la manera més reduïda possible, el contingut d’un llibre. Sempre queda la incògnita de quin llibre correspon i quin era el seu contingut, però el que sí sabem és que darrera aquella paraula hi ha l’estructura d’un llibre, de la qual només veiem aquesta pàgina, i que ens indica que aquell llibre existia, ha subratllat.

Segons Aballí, un dels elements interessants de l’obra és crear aquesta “biblioteca de l’absència” i com la paraula ‘índex’ ens remet a possibles continguts, que en aquest cas ha de ser l’espectador qui ompli, cadascú amb la seva pròpia biblioteca, amb els llibres que li han agradat, interessat o ha tingut entre les mans en algun període de la seva vida. Són índexs que no concreten quins llibres són, però precisament per això qualsevol llibre pot estar contingut dins d’aquests índexs.

Els materials de l’obra procedeixen de llibres que s’anaven a llençar i a perdre’s, i que l’artista ha reciclat per realitzar aquest projecte artístic. Aballí ha subratllat que cada vegada que té coneixement de mudances o trasllats, visita els espais un cop acabats els trasllats i aprofita els llibres que s’han abandonat per quedar-se aquestes pàgines, abans que desapareguin definitivament. És un material que queda com a memòria i llegat, ha afirmat, d’aquest llibres que van estar en cases, pertanyien a famílies i que per un moment donat, per les circumstàncies que siguin, s’anaven a perdre.

BIOGRAFIA

Ignasi Aballí (Barcelona, 1958) va estudiar Belles Arts a Barcelona i es va llicenciar el 1981. La seva obra s'ha exposat a centres com ara el Drawing Center (Nova York), Le Printemps de Septembre (Tolosa) i la Biennal de Venecia del 2007. Aballí també ha exposat al Museu Serralves (Porto), Ikon Gallery (Birmingham) i ZKM (Karlsruhe, Alemanya).

La seva obra, des de finals dels anys vuitanta, es desenvolupa en torn de dues línies de pràctica aparentment contradictòries. D’una banda, la reflexió que porta a terme als inicis de la seva carrera, sobre l’activitat mínima, el gest minúscul i la modificació més imperceptible l’acosten al corrent antiformalista, que comparteix amb els seus companys de generació. D’altra banda, el conreu de la ficció com a material i com a localització de la seva feina l’emparenten amb aquells que, a finals dels vuitanta, van fer aparèixer el cinema i el vídeo en el centre de l’escena artística. L’obra d’Aballí beu de l’excés d’imatges, i sembla buscar el negatiu de l’augment quantitatiu, interessar-se per la intensitat del contingut: «fer més amb menys».

Si els inicis de l’obra d’Aballí recorren a la pràctica del sistema pictòric, ben aviat es decantarà per actes i condicions de producció que l’allunyen dels problemes i les configuracions típiques d’aquells anys, de les investigacions sobre els límit i les fronteres de la representació. D’una banda, observem obres en què l’artista desapareix com a subjecte i deixa que l’acumulació de la pols o l’acció corrosiva del sol sobre els materials constitueixi el treball. De l’altra, trobem l’artista que col•lecciona, inventaria i disposa meticulosament les informacions dels diaris, recull les imatges, reproduïdes a l’infinit o ret homenatges a l’anonimat dels altres convertits en autors d’imatges il•legibles.

Ignasi Aballí proposa una reflexió conceptual sobre la representació i la percepció de mitjans com la pintura, l'objecte, la fotografia, la ficció, el cinema o el vídeo. El seu treball, iniciat en els anys 80, inventa i reorganitza textos, imatges, materials i processos, confrontant la presència i l'absència, el material i l'immaterial, el visible i l'invisible, la transparència i l'opacitat, l'apropiació i la creació. Les obres d’Aballí es refan cada cop que es presenten: es refan amb els seus materials, i també amb les condicions de percepció i representació que sempre hi van associades. Així relaciona l'excés d'imatges en la societat actual amb l'escassetat de significats que podem atribuir.

 

Fes-te'n soci