I les obres de l’Ateneu?

03/02/2010 - Febrer 2010

Parlem amb l’Emilio Díaz Sanguino, encarregat d’obra de Natur System que, sota les directrius dels arquitectes Manuel Brullet i Mateu Barba, aplica el projecte d’obres de restauració que s’està desenvolupant a aquesta institució. Com els antics constructors de catedrals, coordina i controla, dia a dia, les accions dels seus oficials, entre plànols, pols i llum tènue, en un despatx improvisat a la sala Verdaguer. Una tasca destinada a adequar la Sala Verdaguer, restaurar i embellir les façanes del Palau Savassona, seu de l’Ateneu Barcelonès.

L’Emilio porta 27 anys a peu d’obra i 5 anys treballant a l’Ateneu Barcelonès. Ha vist maons de tots colors i el seu rostre, amb un bigoti llarg i blanquinós, denota l’experiència en el sector. Senzill i agradable explica amb orgull cada detall del projecte i com aquest evoluciona favorablement. És un treball dur però molt agraït, afirma. I és que, un cop acabada la feina, els resultats són visibles per tothom.

Però, Emilio, quin és l’estat actual de les obres? Ens explica que la façana del carrer Canuda ja s’ha “repicat” i netejat. Amb un sistema d’aire a pressió s´expulsa sorra amb silicat d’alumini sobre la façana, que decapa la brutícia acumulada al llarg dels anys, poleix la pedra i es recupera el color original. Les parts més complicades es completen a mà, repicant la pedra, cop a cop, com els mestres picapedrers ho han fet al llarg de la història. Mentrestant, un equip restaura la fusteria i els vidres d’aquesta part del palau.

Un cop neta la façana, continua el procés. S’arrebossa amb malla i fibra de vidre. Tot això destinat a reforçar el mur, per evitar la formació d’esquerdes o la possibilitat de futurs despreniments. Aleshores, arriba el moment d’aplicar-hi l’estuc de cal i la sorra de màrmol. La grisor ha desaparegut i el pas dels anys ja no s’hi observa. S’albira i s’intueix la nova cara que presentarà l’Ateneu Barcelonès. Més amable, més alegre. La joia del carrer Canuda. El resultat, però, no es desvetllarà fins que s’aixequi el teló, a finals de març.

A l’altra banda, la façana de Vila de Madrid segueix el mateix procés. Peons, oficials i mestres es desplacen entre un eixam de ponts, passarel·les i plataformes sostingudes per una carcassa metàl·lica coberta de verd, destinada a permetre l’accés dels artesans i el material d’obra a tots els punts de la part exterior de l’edifici.

Què s’hi ha fet aquí Emilo? “El mateix però amb diferències”, assegura. Això es concreta amb la substitució de les barana de balustre, de pedra artificial, que coronava l’edifici per una barana metàl·lica, encara en procés de construcció. A més, subratlla assenyalant un alçat amb el disseny de la nova façana, la cornisa desapareix. “Serà tota llisa”. La principal novetat és que es recuperen dues finestres, fins ara cegues, a la segona planta, darrera l’escenari de la sala d’a ctes de la institució. I es tapien, però, dos ulls de bou que presidien els laterals, a la part superior. Un color crema marfil substituirà el taronja pujat que rivalitzava amb els altres edificis de la plaça.

És un retorn als orígens. Desapareix el neoclassicisme, la simetria imposada, per recuperar les arrels, l’aspecte primigeni i autèntic. El Palau Savassona en estat pur, actualitzat i erigit en símbol de l’Ateneu Barcelonès del segle XXI.