 |
El Palau Savassona
El Palau Savassona el va construir l'any 1796 el propi J osep Francesc Ferrer de Llupià Brossa, baró de Savassona.
L'edifici entronca amb una tradició de casa senyorial sobre el model del palau gòtic però amb les dimensions i l'ordenació pròpies del procés academicista neoclàssic. L'edifici que coneixem avui presenta grans transformacions volumètriques i d'organització respecte al palau original.
L'any 1906 va esdevenir la seu de l' Ateneu Barcelonès, després d'un llarg període de debats i litigis a l'entitat sobre quina havia de ser la seva ubicació i característiques definitives. L'operació econòmica i el procés legal necessaris per a la compra de l'edifici van suposar una dura prova per a la capacitat i solvència de l'entitat, però el 1906 l'arquitecte Josep Font Gumà i l'estudiant Josep Maria Jujol van assumir el projecte de reformes per tal que el casal del carrer de la Canuda acollís la vida social, les activitats i els serveis de l' Ateneu Barcelonès. Des d'aquell moment, el Palau Savassona ha esdevinguit la imatge física de referència de la institució i un dels seus principals actius.
L'edifici va ser declarat monument històric nacional segons el reial decret 476/1981 de 5 de febrer de 1981 i està inclòs en el Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona en categoria A.
L'accés principal a l'Ateneu es realitza des de l'entrada de carruatges, que data del moment inicial de l'edifici, així com el pati, descobert en l'origen i avui culminat amb una lluerna. En l'actualitat l'entrada de carruatges acull mostres expositives i propostes audiovisuals, a més d'actes de contingut literari i petits muntatges escènics.
A través d'una magnífica escala noble, els antics estadants del palau accedien a les estances residencials, a la planta primera. L'any 1906, però, l'arquitecte Josep Maria Jujol va obrir un accés directe a la planta entresol, que avui considerem principal perquè acull els espais de màxima sociabilitat de l'entitat: les sales de conversa, el jardí romàntic i el bar. La restauració i reforma de la planta primera de l'edifici, que va culminar l'any 2008, ha suposat la reobertura del segon tram d'aquesta escala, que condueix directament a la recepció de la Biblioteca. D'aquesta manera, s'ha recuperat l'accés original a la planta noble del palau. En tot cas, avui l'aspecte senyorial d'aquesta escala dona pas, de fet, a una entitat extraordinàriament transversal en la composició social dels seus associats.
Espai ateneístic per excel·lència, les sales de conversa han acollit al llarg de cent anys innombrables tertúlies, debats, discussions i, en general, intercanvis d'opinions sobre qualsevol qüestió, pausadament o apassionada, en breus estones o al llarg d'interminables sessions. Avui, les columnes i vidrieres dissenyades per Josep Maria Jujol conviuen al mateix temps amb una sala de conversa que conserva el seu aspecte més tradicional, i amb la renovada i actualitzada sala Joaquim Borralleras.
Aquesta sala en forma d'ela és un dels espais més característics de l'activitat cultural de l'Ateneu, i el seu ús constant, tant per acollir conferències com presentacions de llibres, sense deixar de banda rodes de premsa, recitals poètics o, fins i tot, àpats de significació cultural, la converteix en un autèntic aparador de la dinàmica associativa. Aquests usos actuals contrasten vivament amb el primer servei que va prestar aquest espai a l'Ateneu: era un gimnàs, usat també com a sala d'esgrima i amb una cambra de tir al blanc.
Quan, el 1906, l'Ateneu Barcelonès va adaptar el Palau Savassona per acollir la seva seu, el va convertir en un dels primers edificis barcelonins a dotar-se d'ascensor. El va construir Josep Maria Jujol, i ha arribat als nostres dies amb el seu aspecte original. Té una cabina de fusta d'acabat modernista, amb un tancament de mallat per a la caixa d'escala de platina de ferro treballada. És destacable el vitrall a la part superior de la cabina.
El bar de l'Ateneu és probablement l'espai més dinàmic de la casa i, amb tota seguretat, el principal espai de circulació d'informacions, públiques i confidencials. No pocs projectes vitals per a la vida cultural, política i social de Barcelona i Catalunya s'han formulat entre les seves taules. A principis de 2006 s'hi va realitzar una reforma que, respectant els seus valors estètics, n'ha millorat la funcionalitat i ha permès renovar la seva oferta.
Un oasi en mig de la ciutat: el jardí
No hi ha manera de descriure amb paraules el plaer que produeix asseure's una estona al jardí de l'Ateneu, aïllat del brogit de la ciutat que batega a escassos metres. Originari en l'edifici, es composa de diversos parterres amb formes geomètriques, i en destaquen les altíssimes palmeres i un petit estany amb una font, probablement la més representativa de les que acullen la tradició de l'ou com balla durant la diada de Corpus. A més de ser un espai de calma, avui el jardí acull tota mena d'actes culturals, inclosos cicles de jazz i de cinema a la fresca.
Des de la Sala de Juntes es prenen les decisions que marquen el rumb de la casa. Però en l'Ateneu d'avui no hi ha cap espai que no admeti polivalències i que, per tant, aculli tota mena d'activitats. Així, a la Sala de Juntes hi tenen lloc també sopars-tertúlia i fins i tot sessions magistrals d'algun dels cursos de l'oferta formativa de l'entitat.
La joia de l'Ateneu: la Biblioteca
La més important de Catalunya entre les privades i civils, la Biblioteca és probablement el tresor més preuat de l'entitat. Amb els prop de 300.000 volums que conté, que inclouen un fons patrimonial d'autèntica excepció, la biblioteca dona als socis de l'Ateneu i als investigadors el privilegi de llegir, estudiar o escriure sota els frescos mitològics del pintor del XVIII, Francesc Pla el Vigatà, acollits per la intervenció arquitectònica i decorativa de Josep Maria Jujol. Les obres de restauració i reforma, realitzades entre 2006 i 2007 i inaugurades el juliol de 2008, han fet possible la recuperació del seu aspecte original, amb una acurada intervenció que ha primat la voluntat de posar en valor el patrimoni artístic que atresoren els salons de la planta noble del palau Savassona. Avui, a més de ser una de les biblioteques antigues més boniques de Barcelona, és també una de les més modernes pel que fa a la seva funcionalitat.
Antic saló d'actes, la gran sala de la Canuda és avui part de la biblioteca gràcies a la reforma de l'any 1968. En l'actualitat acull el fons bibliogràfic d'actualitat, que s'incrementa i es renova cada quinze dies, i és espai de desplegament tecnològic per acollir les més noves i modernes eines del treball intel·lectual.
L'eminent lingüista i conspicu ateneista dona nom a una sala singular de l'Ateneu. Completament envoltada de llibreries, acull alguna de les tertúlies més animades i de major tradició de la casa, i és escenari habitual d'actes de debat i discussió monogràfica sobre els més diversos temes de l'actualitat cultural, econòmica i social del pais.
Dues-centes cinquanta butaques i una tribuna al servei del debat, la discussió i la reflexió intel·lectual sobre els temes de màxim interès per al pais. Però també escenari per a propostes artístiques singulars, lligades a la vida literària, musical i teatral de la ciutat. Acull els actes més importants de les programacions de l'Ateneu i es cedeix també per a l'ús de tota mena d'institucions i organitzacions de la vida ciutadana.
Una quinzena d'aules, amb cabudes variables entre les sis i les vint persones, permeten desplegar una potent oferta formativa que té el seu màxim exponent en l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. Els espais permeten treballar en format de seminari i, per tant, amb una gran proximitat entre els alumnes i els formadors. Totes i cadascuna de les aules, a més, poden ser usades com a espais d'estudi, de reunió o per a trobades de socis i usuaris externs.
El tercer gran espai d'actes a l'Ateneu acull de forma continuada rodes de premsa, presentacions de llibres i sessions sobre història de l'entitat. A més, és cedida amb tota freqüència a institucions culturals de la ciutat que l'usen com a espai de treball o per a desenvolupar projectes diversos, gairebé sempre vinculats a la promoció de la llengua i la literatura.
Un acord de cessió dels espais dona a l'Ateneu l'oportunitat singular d'acollir entre les seves parets les seus de les quatre entitats catalanes d'escriptors més importants. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC), el Pen Català i l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC).
Situat al terrat de l'Ateneu, mirant tot l'entorn, i girant 360 graus sobre els propis peus, s'obté la certesa física i visual que aquesta entitat és un centre, un eix, un nus, un punt vital de la ciutat. La ciutat respira, creix, es mou, s'expandeix, i l'Ateneu amb ella.
Imprimir© Ateneu Barcelonès Tots els drets reservats
Canuda, 6 - 08002 Barcelona • Telèfon 93 343 61 21 Fax 93 317 15 25 info@ateneubcn.org |
| | Avís Legal |