El meu vincle amb l’entitat s’inicia el 1985 de la mà d’un antic professor de batxillerat i amic, que em va mostrar el valor de la biblioteca. Però en aquell moment la meva situació econòmica no em permetia fer front a una despesa corrent i a una quota d’entrada que, per als joves, constituïa una autèntica barrera infranquejable. Al cap d’un any, una feina estable em va permetre, primer, comprar un abric de llana de 19.000 pta., i, segon, desembutxacar la quota d’e ntrada de l’Ateneu, que si no m’erra la memòria foren 8.500 pta. L’abric encara el conservo i el llueixo tots els hiverns perquè és una peça molt bonica, un gris pigat, que no passa mai de moda. De l’Ateneu he estat soci des de llavors de forma ininterrompuda. Enguany, doncs, en fa vint anys. A l’Ateneu hi he passat molt bones estones d’estudi, coneixença i amistat. Tan l’abric com l’Ateneu han estat dues grans inversions. Estic segur que la posada al dia que estem duent a terme de l’e ntitat ens permetrà situar-nos confortablement a l’abric de tot tipus d’inclemències.