“Quan vaig saber el resultat de les eleccions vaig pensar en aquest acte, en el sentit de reivindicar les persones que representen coses com la continuïtat en les institucions”, van ser les primeres paraules de benvinguda del president de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas, a la Sala d’actes Oriol Bohigas.

Així va començar l’acte en reconeixement a l’expresident Francesc Cabana i Vancells, també historiador i economista català com a Ateneista singular. Individus que “no només són Ateneu, sinó que fan que l’Ateneu sigui el que és” i que Casassas va comparar amb els “Catalans il·lustres” de l’Ajuntament de Barcelona. Entre els convidats hi podíem trobar l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, els Consellers Ferran Mascarell i Andreu Mas-Colell,

Reconeixements com aquest “són un deure cívic i patriòtic per conservar la memòria de les institucions” per a Casassas que entrava en qualitats més personals de l’homenatjat assegurant que “som un país peculiar: exaltem el trencament modernista i la ràbia avantguardista, però denigra el noucentista que fa coses cada dia”. A continuació, va convidar a l’escenari tres conferenciants que van abordar facetes tan personals com professionals d’un Francesc Cabana “incòmode però molt agraït”, com admetrà posteriorment.

Perfil biogràfic

Rosa Maria Pujol, secretària general de Joventut de la Generalitat de Catalunya (1998-2004), va ser l’encarregada d’aprofundir en l’aspecte personal de qui havia estat el seu primer cap. “Em va ensenyar a estimar la lectura, el país i la feina ben feta” va dir abans d’enumerar la llarga llista de premis i reconeixements obtinguts per Cabana: la Creu de Sant Jordi el 1998, el Primer Premi Joan Sardà d’economistes, Col·legiat d’honor als col·legis de periodistes i economistes de Barcelona...

Tot i així, Pujol va assenyalar que Francesc Cabana va renunciar al seu somni per un bé major. Es referia específicament a la creació de la Banca Catalana, que va acabar en “una desfeta econòmica amb grans danys pels qui la van sofrir”. L’homenatjat hi tingué un paper protagonista i “rebé una bufetada que molts creien que no mereixia” però esdevingué, segons Rosa Maria Pujol, “un supervivent ferit i savi”.

Per altra banda, sempre ha estat un autor “discret, treballador, abnegat i solidari”, en la seva extensa obra. Esmenant també que com a president de l’Ateneu ha “patit incomprensions en silenci”, Pujol va dir que “sentir-lo riure és el millor que hi ha”. Entrant en matisos molt més personals el va retratar com un “fanàtic del Barça que canvia al camp”, que és feliç passant temps amb els seus néts que l’adoren i és conegut pel seu grup d’alumnes com el senyor “Camana”.

Perfil econòmic

Carles Sudrià, catedràtic de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB, va assumir la responsabilitat de glossar l’extensa obra de Cabana. “Es tracta d’un treballador incansable que ha contribuït a la construcció intel·lectual amb més de 40 títols, 50 anys de treball que ha desenvolupat càrrecs per altra banda”, apunta Sudrià. Diferenciant clarament tres facetes de l’escriptor: com a historiador (potser la més important), novel·lista i polemista.

En la seva primera faceta va fer un estudi exhaustiu de tota la història de la Banca Catalana dels segles XIX i XX. Amb una interpretació analítica de la història es va centrar especialment en els protagonistes de la industrialització: banquers i burgesos industrials així com el fracàs d’aquests i les maniobres del govern espanyol central que van impedir la creació d’una banca catalana. Palès en les fallides del Banc de Catalunya o el Banc de Barcelona. En el seu treball com a novel·lista, sobretot històric, Sudrià va destacar obres que abracen 100 anys d’història catalana com Por i diners, Els anys de l’estraperlo o Les catedrals del cotó.

Per últim, es va centrar en la seva faceta com a polemista, amb més de 4.000 articles publicats al diari Avui. Sudrià el retrata com a “didàctic i moderat” que entén que el capitalisme pot crear riquesa però sempre de manera ètica. També va posar l’accent en el seu catalanisme en denúncies com el seu llibre Espanya, un pes feixuc. En definitiva, Carles Sudrià va justificar el reconeixement a Cabana per ser un “home modest, de passió silenciosa que ha compartit el seu coneixement”.

Perfil d'ateneista

Comparant-lo amb l’historiador i escriptor florentí del segle XV, Francesco Giuccardini en matèria de ser prolífic, Lluís Reales, periodista i vicepresident primer de l'Ateneu durant el mandat de Cabana, va posar el seu punt de mira al Francesc Cabana més ateneista. El va descriure doncs com “un home elegant, que escolta, tot guardant una prudent distància i amb una fina ironia” i que “treballava cada dia per fer un Ateneu per a tothom”.

Esmenant dèries de l’expresident de l’Ateneu, Reales, va fer notar la seva extrema puntualitat, l’atenció que parava als joves, el fet que era molt matinador i que volia estar al corrent de tot el que passava a l’Ateneu. A continuació, en un to més humorístic va explicar unes quantes anècdotes dels seus anys de convivència que versaven d’uns Alcorans que van haver de ser guardats a una caixa forta o dels impediments que va posar el govern central per a què Oli Renn visités l’Ateneu.

A més a més, tot i haver patit uns anys difícils amb la crisi durant la seva presidència va ser “escrupolós amb els pressupostos ja que tothom havia de passar per caixa”. També va fer notar que va “gestionar un equip dissenyat per Ferran Mascarell i va posar ordre  per endreçar la casa”. Per a Reales, “el país necessita persones del tarannà de Francesc Cabana, amb ganes de fer feina i ben feta”.

Després de Lluís Reales, Ferran Mascarell, Conseller de Cultura i exvicepresident de l’Ateneu, va prendre la paraula. Subratllant l’alta importància de la feina de Cabana per al govern, com el seu llibre sobre el compendi de greuges econòmiques que demostra que passa “quan l’estat posa pegues”. La importància de l’emprenedor com a persona que “construeix país” va ser un altre punt destacat pel Conseller Mascarell que argumentava que Cabana n’ha construït la imatge. També les seves reivindicacions d’aquest emprenedor en relació amb la societat civil i els seus valors van ser posades de manifest.

Va descriure Francesc Cabana com “el prototip d’home amb virtuts i atributs que de la seva manera de fer n’extreu uns valors que defensa” i com un “patriota, tal com l’hem d’entendre”. Complementàriament va destacar el seu compromís, generositat i moderació que Mascarell va poder apreciarr a les reunions de la junta on “compren i entén”. Així doncs, el va titllar de “magnífic president” i el va posar a l’alçada dels noms il·lustres de la intel·lectualitat catalana que han presidit l’Ateneu Barcelonès com Angel Guimerà, Pompeu Fabra o el mateix predecessor de Cabana, l’arquitecte Oriol Bohigas. Des del punt de vista de Ferran Mascarell, “calen infraestructures d’Estat però al seu costat calen les de la societat civil (com l’Ateneu)”, per tant, “com a president Cabana ha ajudat a fer avançar el país amb la seva feina ben feta”.

Agraïments de Francesc Cabana

Finalment, va arribar el moment de la rèplica del homenatjat. Quan Francesc Cabana i Vancells va pujar a l’escenari va donar gràcies als assistents i a tots aquells que conformaven l’Ateneu per un acte que va admetre que “no esperava”. Tot seguit, va manifestar que creia en “el passat, present i futur de la institució” com a lloc de trobada on “tothom té dret a parlar i on hi ha una tolerància absoluta, ja que ningú te el 100% de la raó”. També la va perfilar com una plataforma de llançament on “aprens de l’altre” i d’on surten literats (de l’Escola d’escriptura), artistes o polítics.

Per acabar, va lloar la cultura catalana i la llarga tasca de més de 150 anys de l’Ateneu Barcelonès promovent-la.i va acabar dient que “l’homenatge que realment cal fer és a l’Ateneu perquè és el que ens uneix a tots”.