Aconseguir «el màxim respecte» i la «màxima dignitat artística» va ser un dels arguments en què es va recolzar el franquisme per crear i mantenir un aparell de censura que va controlar les il·lustracions i el disseny gràfic.

Des dels seus orígens al cop d'Estat del 1936, el règim de Franco va ser conscient del valor dels mitjans impresos com a vehicles de propagació ideològica. En un context econòmic que va pretendre ser autàrquic i sota una censura arbitrària però fèrria, el disseny gràfic i la il·lustració van ser dos dels camps, relacionats amb la comunicació, que més afectats es van veure per les mesures repressores de la dictadura.

A nivell individual, els il·lustradors i els que avui anomenem dissenyadors gràfics van exercir la tasca amb el màxim de qualitat que les circumstàncies els van permetre, i la professió en general va patir l'impacte d'un entorn desfavorable per a la llibertat d'expressió.
En aquesta conferència, oferirem una breu panoràmica de l'evolució del disseny gràfic i de la il·lustració durant el franquisme, parant especial atenció al període comprès entre 1936 i 1945.

A càrrec de Raquel Pelta, professora del Grau en Disseny a la Facultat de Belles Arts (UB).