I si Ariadna no fos només la companya del gran déu Dionís, sinó una expressió de la feminitat, més enllà de la dicotomia ideològica home-dona? I si Ariadna expressa l'actualització de la vida, dels cossos, del real en les seves diferents manifestacions mítiques, literàries, teatrals, cinematogràfiques, musicals, plàstiques, filosòfiques, filològiques, etcètera?

En aquest llibre, Ariadna nomena el real i ho fa des d'un traç estètic, pensant i experiencial d’allò femení en el seu esdevenir històric fins als nostres dies, que pren sentit en el món de la cultura a través d'Esquil, Sòfocles, Ovidi, Nietzsche, Marker, Butler, Malabou, entre d'altres.

Ariadna ens permet no només ser humans en moviment, en transició, sinó també trencar els límits que ens imposem a nosaltres mateixos quan ens traïm i no ens emancipem de tantes ximpleries i construïm el laberint del nostre propi tancament. Ariadna esdevé com aquell pudor que ens guareix i ens redimeix. Ella som tots, jo, els altres. D'aquí que sigui Ariadna "queer".

Ricardo Espinoza Lolas, Catedràtic d’Història de la Filosofia Contemporània de la Pontificia Universidad Católica de Valparaíso (Xile) i Mar Padilla, antropòloga, periodista i escriptora