Amb Carles Barba, cineasta, i Adrià Pujol, escriptor i antropòleg.

Presenta: Leticia Asenjo, adjunta de la Secció.

Els documentals de Carles Barba, allunyats de qualsevol ortodòxia cinematogràfica, representen una de les visions més particulars, iròniques i fascinants de la Barcelona de la segona meitat del segle XX.

Carles Barba Masagué (Terrassa, 1923) és un empresari i director de cinema documental.

Va estudiar a l’Escola Pia de Terrasa, va llicenciar-se com a perit mercantil i comercià amb matèries primeres tèxtils.Com molts amateurs, va descobrir la seva passió prioritària d’una manera espontània, registrant en imatges les seves vivències.

El seu cinema constitueix un documental de l'època franquista, majoritàriament en llengua catalana, documentant la societat burgesa que freqüentava, per exemple, el Club de Polo, però també les condicions de vida dels immigrants, fent-se acompanyar per Francesc Candel. Els seus guions destil·len un humor agredolç i va més enllà del que estava permès, amb una certa ambigüitat, presentant les dues cares més oposades de la moral social d’aquella època. Ell mateix accepta que, de vegades, ha estat cruel en els seus plantejaments.[

El crític Jordi Tomàs defineix Carles Barba com un director que practica un documental allunyat dels cànons tradicionals, amb ironia i una quantitat quasi calidoscòpica d'imatges aparentment inconnexes, que per la màgia d'un incisiu comentari i un muntatge vertebrador adquireixen coherència. Un ritme àgil i l'abundància d’una interessant tipologia humana, amb clares reminiscències fellinianes, són també característiques definidores del seu cinema.