Com aturar el canvi climàtic i protegir la salut humana?

“Hem de jugar a favor del planeta”

L’Ateneu Barcelonès obre el cicle Futur(s) amb un debat sobre els efectes del canvi climàtic a la salut

La relació entre el canvi climàtic i la salut humana va centrar la primera sessió del cicle Futur(s), organitzat per l’Obra Social ”la Caixa” i l’Ateneu Barcelonès, amb la participació de María P. Neira, Directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i Josep Maria Antó, Director Científic de ISGlobal.

Jordi Casassas, president de l’Ateneu, i Jordi Portabella, Director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària ”la Caixa”, van inaugurar el 15 de setembre el cicle a l’Ateneu Barcelonès destacant la importància de trobades com Futur(s) que “contribueixen a generar pensament i ajuden a la ciutadania a prendre consciència per tal d’exigir als representants públics un nivell de compromís en la resolució dels problemes que poden determinar el futur de l’espècie”, va assegurar Casassas. Jordi Portabella va posar de relleu la importància de la participació activa dels ciutadans i va convidar els assistents a aprofundir en el coneixement “per projectar un futur millor per a tots”.

El debat “Com aturar el canvi climàtic i protegir la salut humana?”, moderat pel periodista i professor de la UAB, Lluís Reales, es va desenvolupar a partir de la certesa científica que, efectivament, el canvi climàtic afecta la salut dels humans. Per aquest motiu, María P. Neira va iniciar la seva intervenció parlant dels acords de París, del passat desembre, pels quals 195 països es van comprometre a mantenir l'escalfament global del planeta per sota dels 2°C. “N’estem molt satisfets perquè des de l’OMS sempre hem dit, i no parem de repetir-ho, que el canvi climàtic afecta la salut de les persones, i totes les mesures que s’han de posar en marxa per lluitar contra l’escalfament global tenen un efecte positiu sobre la salut”, va destacar Neira. Tant és així que “en el fons, el que faran serà una agenda de salut pública, perquè si compleixen amb el que s’ha pactat, serà el millor programa de salut pública de tots els temps”. “Crec que en aquest cas va triomfar el sentit comú”, perquè, per fi, es va entendre “que no ho fèiem pels glaciars sinó per la salut humana, pels meus pulmons i els de tots els ciutadans, i aquest és l’argument més fort que tenim”.

Josep Maria Antó es va lamentar de la falta de dades estadístiques globals però va assegurar que hi ha efectes directes del canvi climàtic en la salut com les onades de calor, que provoquen un índex de mortalitat per sobre de l’habitual, “i això és incontestable”; o els fenòmens naturals extrems provocats per l’escalfament global com inundacions, sequeres i incendis. També hi ha les causes indirectes, entenent el canvi climàtic com a multiplicador dels problemes actuals, com la contaminació atmosfèrica, que provoca la mort de set milions de persones a l’any al món, el 60% de les quals és per causa del trànsit; o la proliferació de malalties com la malària que apareixen en llocs on no hi eren i que són fruit de petits canvis en el clima que afecten, per exemple, els mosquits que transmeten les malalties… A més, hi ha els canvis sistèmics “que són els que més preocupen” i que modifiquen la biodiversitat amb la desaparició d’espècies, perquè “sabem que la diversitat biològica modula el nostre sistema immunològic”. A tot això s’hi afegeix un nou element, el refugiat climàtic: “hi haurà moltes poblacions que hauran de desplaçar-se per falta d’aigua i aliments” a causa de successives sequeres, “i haurem de començar a considerar quina serà la situació socioeconòmica que haurem d’afrontar”, va apuntar la representant de l’OMS.

Per María P. Neira hi ha tres aspectes clau que s’han d’abordar d’immediat per garantir la salut dels humans: reformular les polítiques referents al transport per reduir la contaminació, fer una gestió més eficient dels recursos hídrics perquè tots tinguem accés a aigua potable, i aconseguir una alimentació adequada per a tots. “I les tres són polítiques per atacar les causes del canvi climàtic”, va constatar aquesta experta que també defensa “una planificació urbanística saludable, amb bons transports públics que no generin desigualtat”, tenint en compte que el 2050 el 70% de la població viurà en ciutats, “una millora en els sistemes de producció i consum, i l’eliminació eficient dels residus”. De fet, Neira va recordar que encara hi ha grans urbs que cremen els seus residus.

L’argument econòmic també és vàlid en aquest cas, la Directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS va assegurar que ens gastem cinc trilions de dòlars en tractar malalties causades per factors de risc ambientals, i va afegir que a aquest argument podem afegir-li el del cost polític per a molts representants públics, especialment alcaldes, si no es prenen mesures: “A la Xina, per exemple, s’està lluitant contra la contaminació atmosfèrica perquè hi ha hagut una forta pressió social”. “Els polítics s’han de comprometre a resoldre aquests problemes perquè ens hi juguem molt”, va afegir Antó, que va defensar polítiques fortes per reduir, per exemple, el transport privat a les ciutats.

Informar a la ciutadania de les conseqüències de no actuar també és una estratègia en el bon camí. “No podem ser alarmistes perquè fa que la gent es bloquegi però sí que hauríem de conscienciar tothom que hem de canviar el nostre model de vida”. Des de l’OMS “proposem que les persones puguin caminar per la seva ciutat, que tinguin espais verds per gaudir-ne i accés a un aire una mica més net…”, va senyalar Neira. “Hem de canviar el missatge, hem de jugar a favor del planeta i començar a parlar dels efectes més immediats del canvi climàtic i que ens toquin més com a éssers humans”, va concloure Neira.

Futur(s) és un cicle de converses organitzat per l’Ateneu Barcelonès i l’Obra Social ”la Caixa”, que es realitza en sis sessions al Palau Macaya i a l’Ateneu Barcelonès fins al 24 de novembre, i que vol reflexionar sobre el present i el futur de la salut, la sobirania alimentària, la neurociència, el món laboral, les ciutats, i els límits de la genètica, amb experts que plantejaran quins podrien ser els camins a seguir per assegurar el desenvolupament sostenible i el benestar de les generacions futures.

Data: 

15/09/2016 - 19:00

Sala: 

Tipologia: 

  • Actes de la Junta Directiva

Preu: 

Gratuït (aforament limitat)

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Ateneu Barcelonès i Obra Social "La Caixa"

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci