Recital de clarinet i piano.

Des del Barroc, el terme fantasia fou utilitzat per denominar aquelles peces instrumentals en què la improvisació i la imaginació del compositor s'avantposaven a formes convencionals. El Romanticisme fou el període de màxim apogeu d'aquesta forma musical, i l’etapa durant la qual Carnicer va crear la seva Fantasia. Posteriorment altres compositors catalans han emprat el terme: Joan Guinjoan en va compondre una per a Juli Panyella, i Albert Guinovart va homenatjar el model de les fantasies virtuoses del segle XIX amb la Fantasia sobre Goyescas de Granados.

Bernat Buzzi, clarinet
Pau Hernández, piano

Entrada gratuïta per als socis de l'Ateneu Barcelonès

[Més informació]