Fins al descobriment del zigot a primers del segle XX, la història de la cultura va presentar l'home com l'element actiu de la reproducció i la dona com l'element passiu. Des de la universitat a la cultura popular, la dona era vista i tractada com el receptacle de la llavor masculina. Com és possible que la maternitat, una experiència activa i expansiva, hagi estat reduïda a una condició passiva i de reclusió? Parlarem de les grans representacions de la maternitat que han imperat en la nostra cultura, dels mecanismes que el patriarcat ha ideat per controlar-la i del poder que encara té per explorar.
A càrrec d’Anna Punsoda, periodista i Berta Galofré, ponent de la secció de Filosofia
