Amb Stella Raventós, advocada; Álvaro Díez Arias, nét de José Arias Velasco; Jaume Villanueva, director de teatre; Núria Nolla Zayas, advocada i membre de l’AEDAF, i Joan Josep González, tresorer-comptador de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès.

José Arias Velasco

Nascut a Valladolid, —punta occidental dels Països Catalans, com li agradava puntualitzar— en 1934, residia a Barcelona, on va morir aquest 6 de maig, des del 1968.

Entre 1968 y 1974 arribà a estrenar cinc obres en castellà. Una d’elles, La corrida de toros va obtenir un esment especial del jurat al Festival de Sitges 1970.

En la seva carrera com a jurista, destaca com a expert en Dret financer i tributari, publicant el que és considerat com el primer manual de Procediments tributaris a l’àmbit espanyol. Són particularment rellevants dins la seva obra jurídica el seu Manual de l’impost de successions i donacions, i especialment La Hacienda de la Generalidad de Cataluña 1931-1938. De fet, destaca el seu paper com a sotsdirector general de tributs en una incipient Generalitat de Catalunya.

Com a escriptor no teatral cal subratllar les seves incursions en el gènere memorialista amb obres com A la recerca del melic perdut, Santander, inventari d’una nostàlgia, La vida estranya i El llibre dels fets d’en Minaya.

El musical La Vampira del Raval, un espectacle de Jaume Villanueva amb música d’Albert Guinovart, basat en fets verídics succeïts a començaments del segle XX, es va fer amb l’amor incondicional del públic de Barcelona, essent mereixedora de cinc premis Butaca i un Max a la millor composició musical. Josep Arias Velasco té diverses altres obres al calaix: Nupcias reescriptura bilingüe d’una obra escrita en castellà en 1970; Kruel After Cirkus, escrita en llengua europea barrejada;

La seva darrera aportació literària, publicada per Fundamentos, consisteix en l’anomenada Trilogía hispànica, obra que en que queden il·lustrats els darrers dies de tres persones clau de la història i que comparteixen tràgics destins: l’emperador mexica Moctezuma, el general Prim i el pintor Francisco de Goya.