Examinarem la qüestió de la nostra relació amb la història: no hauríem d'haver abordat els fets històrics catastròfics, anomenem-los traumàtics, del segle XX d'una manera ben diferent que els significants i les lògiques de la crisi i de l'apocalipsi que continuen dominant encara avui el nostre discurs? Pensem en la Primera i Segona Guerra Mundial, el Gulag, l'Holocaust, el Genocidi de Cambodja, la Revolució Cultural Maoista, així com les guerres i els passats colonials i altres esdeveniments de la història. Potser és que encara ara estem sotmesos a sucumbir a les espectralitats, les venjances, les repercussions, d'una aplicació sistemàtica i sempre massa precipitada i complaent d'una història determinada, fins i tot predeterminada? No hauria estat necessari forjar un altre pensament capaç d'apropar-se a tots aquests esdeveniments?

Procurarem, doncs, considerar aquests esdeveniments d’una forma diferent per tal de conciliar-nos amb el sentit de la història. No els hauríem de considerar com a marcadors d’una cesura singular i incicatritzable de la nostra història?

La nostra reflexió tindrà en compte l'abast del que està passant amb la nostra contemporaneïtat politicosocial en tota la seva singularitat. Ens referirem a pensadors que s'hauran enfrontat molt precisament a aquesta qüestió des d'una certa idea de justícia irreductible a la perpetuació de l’incessant sentit de la història.

Hi intervindrà:  Raphael Zagury-Orly, ​professor de filosofia a l'Insitut Catholique de París.

Presenta: Dolors Valls, filòsofa.

Acte en francès. Disponible traducció simultània.