Que comparteixen sèries com Mad Men, Breaking Bad, Game of Thrones, o In the flesh? Ivan Pintor, professor de la UPF, va analitzar en un acte a l’Ateneu, les noves tendències narratives que avui apareixen en la televisió. Les sèries responen a una manera determinada de captar la realitat, i com a tal, en funció del seu context, es transformen i es tornen a inventar.

L’11 de setembre de 2001 el món sencer viva pendent del que passava a Estats Units. Després d’aquells esdeveniments les coses canviarien i la història donaria un gir. Aquell episodi provocaria canvis en la vida de molts ciutadans americans i del món en general. La manera de veure el món canviaria, la manera d’entendre la relació entre determinats països quedaria marcada des de llavors, i tot plegat comportaria unes conseqüències enormes en les formes de veure i entendre el món.

Les sèries, que són un reflex de la interpretació d’escriptors i guionistes de la seva pròpia visió de la realitat, viurien també una transformació després d’aquell episodi. L’11-S canviaria en molts sentits el perfil de la ficció televisiva. Els canvis es notarien, sobretot, en l’estructura i la narrativitat de les sèries.

Temes a partir de l'11-S

Moltes sèries, i n’és un exemple Mad Men, construeixen relats entorn a la falta de la llar. En la ficció televisiva veiem sovint personatges que tenen dificultats per poder fundar una llar, protagonistes que no tenen un lloc en el que tornar després d’una dura jornada de treball. Una espècie de visió nostàlgica sobre la llar irrecuperable. Aquell indret on aquell personatge voldria viure, aquell espai que anhela però que no sap construir, en definitiva, el que Ivan Pintor anomena la deconstrucció de la llar.

Una de les noves temàtiques que més clarament estaria impulsada per l’episodi d’aquell fatídic 11-S és la de la pèrdua total de la seguretat. En la ficció televisiva ja no s’està segur en cap lloc, ningú és capaç de trobar un indret exempt de perill, ja no hi ha temps morts, qualsevol cosa pot passar i pot passar en qualsevol moment. El reflex d’una interpretació generalitzada sobre la vida real, un sentiment que des d’aquell episodi de 2001 es reencarna en la visió de molts ciutadans. I si ja no s’està segur a cap lloc i la llar ja no és la llar, què els queda als protagonistes de Homeland, Breaking Bad, o de tantes altres sèries?

Què passaria si el món fos envaït per zombis?

El protagonista de In the Flesh és un adolescent britànic que forma part d’un grup de persones que han tornat a la vida després d’un apocalipsi zombi, i com a tal, acaba per convertir-se en un mort vivent. A Black Mirror aquest perfil de personatges també és recurrent, i és que la temàtica dels zombis i els morts vivents s’ha convertit en un referent per la ficció televisiva contemporània.

Són morts que tornen a la vida sense ser conscients de que han mort, i per tant, el repte dels qui de veritat estan vius es fer-los entendre que són morts. Però, perquè tornen? Aquí entra en joc la interpretació subjectiva dels creadors de ficció. ‘L’eliminació gradual del dol a les nostres societats explica aquest fenomen’, comentava Pintor. Ja no guardem dol quan algú es mor i sembla que això pugui inspirar als guionistes que veuen en aquest fet la manca d’un enterrament degudament realitzat. Com que aquells que s’han mort han estat mal enterrats, inevitablement tornen a la vida.

I tornen d’una forma especial, per mitja de l’apocalipsi. La catàstrofe colossal, tràgica, mai vista, que ho destrueix tot i que regenera vida nova, és un tema habitual a la ficció contemporània.

El futur, la medicació i els finals que no són finals

Una de les característiques que comparteixen moltes de les sèries que avui veiem és la de projecció de futur. Totes parlen del que passarà i totes plantegen, d’alguna manera o altre, l'endemà.

La medicació també és un tema recurrent i tractat amb una espècie de fascinació. Episodis on el protagonista es troba en un món que no és el real, embogits per alguna malaltia o trastorn. La medicació els ajuda a tornar al món, els transporta, i alhora els fa partícips d’aquesta doble realitat.

I quan tot això ha passat, i l’espectador arriba al final de la sèrie, seu davant del televisor i espera aquell últim capítol que ha de desencadenar-ho tot, que ha de solucionar la trama. Però se sorprèn. Finals que ja no són finals. Quan tot sembla resolt, en l’últim capítol i a l’últim moment apareix algun personatge que fa pensar que passarà quelcom que desestabilitzarà de nou la situació. Un personatge o un fet que deixen el lector intranquil. Els finals oberts són també un tema recurrent en la ficció contemporània.