Ramin Jahanbegloo, director del Centre Mahatma Gandhi per la Pau de la Universitat Global de Jindal.

Presenta: Jordi Jiménez, ponent de la Secció.

L'acte serà en anglès.

Durant els últims setanta anys hem presenciat la proliferació de la lluita no-violenta arreu. Les protestes no-violentes són considerades com a mètodes institucionals que malden per reinventar la democràcia i noves formes de governança. Una de les tasques més importants d'aquest tipus de moviments és precisament aquest compromís amb la bona governança.

Pels moviments no-violents, l'autèntica democràcia no és només pacífica, sinó que també requereix la consolidació no-violenta de les institucions democràtiques. Així doncs, la democràcia ha deixat de ser una simple configuració institucional per organitzar la societat política, sinó també una nova actitud en relació a la noció de "poder".

Seguint els exemples de Gandhi, Martin Luther King Jr o Dalai Lama, els reptes de la governança democràtica necessiten els complements de l'autogovern i l'autocontrol. Per tots aquests pensadors, les pràctiques de l'autodisciplina i l'empatia són necessàries per monitoritzar el poder i evitar les injustícies.

Gandhi considerava que "la democràcia il·lustrada i disciplinada era la millor cosa que hi havia al món". El que volia dir, era que la governança democràtica no era un poder que dominava la societat, sinó la mateixa societat empoderada. En altres paraules, si la democràcia era el mateix que l'autogovern i l'autocontrol de la societat, l'empoderament de la societat civil i la capacitat col·lectiva de prendre decisions democràtiques són els constituents essencials de la governança democràtica.

Democràcia i no-violència, doncs, són inseparables. On hi ha democràcia, les persones se senten dignes de ser-ho. Això requereix la transformació de les relacions humanes fins que cap d'elles és menystinguda i totes poden participar en el poder democràtic.