En la filosofia japonesa, tradicionalment, el temps no s’ha pensat separat de l’espai. I més que concebre l’espai-temps en abstracte, s’ha tendit a pensar l’experiència de l’espaciotemporalitat. A partir de dues creacions conceptuals japoneses, una medieval i l’altra contemporània, una de caràcter ontològic-existencial i l’altra estètic, uji (有時) i kire (切れ) respectivament, indagarem dues maneres d’expressar la vivència del temps des del flux de l’esdevenir.

Raquel Bouso, professora de Filosofia a la Universitat Pompeu Fabra.

Presenta: Berta Galofré, adjunta de la Secció.