Presenta: Xènia Dyakonova, poeta i professora de l’Escola d’Escriptura.

Les excepcionals condicions de l’evolució de la pandèmia, i el període de confinament que hem viscut durant la primera meitat del 2020, han ofert un panorama que ha convidat a l’observació, la fluïdesa de les reflexions i l’acompanyament de la inspiració amb la música i la literatura. Així mateix, l’impacte produït per les absències, no per previstes menys doloroses, ha estat un motiu especial per reflectir, en aquesta conjuntura especial, l’estat d’ànim de lo irreparable i el pes de la memòria. Malgrat el títol, Cinquanta diaris de confinament no és pròpiament una recopilació de diaris íntims, encara que sovint la literatura pugui deixar algun rastre de lo personal. Són brots de la consciència i relats de sentiments sorgits en els marges del dia a dia marcats en el calendari; un formigueig reflectit en el paper, tal qual surt del llapis.