Hi intervindran Amàlia Sanchís, editora de Parnass; Carles Duarte, poeta, lingüista i expresident del CoNCA; Laura Borràs, diputada al Congrés; i Carles Llorens, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès.

Com Arquímedes de Siracusa concentrà la llum del sol en el nucli d’un espill còncau —un mirall ustori— per cremar les veles dels vaixells enemics, Lluís Busquets i Grabulosa vol fer convergir en sis anys del seu dietari les seves «vivències», que inclouen treballs, coneixences, viatges, lectures, films, sentiments, pintures, encisos i desencisos del propi discerniment del món, amb no poques incursions biogràfiques, temptejant de comprometre’s amb el seu temps tot abrusant-ne el pas en el seu focus. Ho aconsegueix? Ramon Balasch, escriu en el pròleg: «Deixar constància del món i dels seus canvis d’una determinada manera ja és prendre davant seu un posicionament». I és que la gràcia de llegir un dietari és que interpel·la els lectors «que han viscut en paral·lel i d’una forma diferent el mateix temps».