Des dels anys setanta, els diferents corrents del feminisme han posat sobre la taula la divisió sexual del treball i en especial, el treball reproductiu, entès com el treball no remunerat i invisible on les dones són qui acaben dedicant més hores en la cura de la llar i de la família. Aquesta sobrecàrrega moltes vegades lligada a l’autoexigència personal fruit de la pressió social, acaba derivant en una situació d’esgotament tant física com emocional.

En les societats occidentals, la “solució” que s’ha donat per pal·liar aquesta crisi de les cures, és la de delegar aquestes tasques a dones migrades que acaben treballant sota nivells d’explotació i precarització molt elevats. 

La pandèmia ha aprofundit les escletxes en l’actual organització social i ha perpetuat amb força aquesta divisió sexual del treball. Per tant, a causa de la seva transcendència política i social, és important portar aquest diàleg a l’Ateneu i d’aquesta forma posar la vida al centre.

Hi intervenen: Sara Moreno Colom, professora titular del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona; Èlia Jornet i Culubret, adjunta de la secció de Feminismes; i representants dels col·lectius Kellys BCN i  Sindicat de Mares amb Diversitat funcional.