Monòleg d’acte únic, a càrrec de Mont Plans, escrit a quatre mans per Òscar Constantí i Mont Plans.

Una vella i bella idea de la Mont Plans que transita per l’incòmode tema de la mort amb mirades diferents sense morbositat innecessària però amb rigor, valentia i una mica d’humor.

Paraules i cançons s’entrellacen i ens desvelen el rerefons de la mort: l’amor.