Què pensa sor Lucía Caram?

Què pensa sor Lucía Caram?

Font inesgotable d’energia i d’una fe inamovible, la monja dominica argentina Sor Lucía Caram es va prestar a ser qüestionada a la Sala Oriol Bohigas en la 2a edició del cicle “Què pensa ...?” de l’Ateneu Barcelonès. Ella sap que és un personatge rellevant i que la seva veu és escoltada, col·labora habitualment a Rac 1, Ràdio 4 i “els Matins” i ha impulsat projectes de fons religiós tals com la Fundació Rosa Oriol (a favor d’un banc d’aliments), el Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa, el Projecte Mosaic de salut mental, entre moltes d’altres.  

Van ser dos els interlocutors que la van interrogar sobre temes d’actualitat, amb preguntes còmodes i incòmodes. Per una banda, Joan Oñate, president de l’Església Plural, per l’altre, Francesc Arroyo, periodista d’El País.

La nova Església del Papa Francesc

El primer en preguntar va ser Oñate, qui va aprofitar la recent canonització de Joan XXIII i Joan Pau II per preguntar a Sor Lucía que en pensava d’aquests actes. Puntualitzant que no estava a favor d’aquests actes multitudinaris, va admetre que servia per crear referents als creients.

Tots dos papes canonitzats han tingut formes diferents de veure l’Església i com a iniciativa del Papa Francesc, ha servit, segons ella, “per tancar una etapa i dir que no hi ha dues Esglèsies, només una, la de Jesús”. Tot i així, va insistir que a ella li sembla un “macrofestival” amb el que no es troba còmode, però que “mai més tornarem a veure aquests personatges que  han dominat l’Església com una monarquia absoluta” i que ara farem un viatge de tornada a l’Evangeli.

Preguntada per la pedofília silenciada de Joan Pau II per part d’Arroyo, va admetre que existeixen “moltes ferides obertes com el cas de Marcial Maciel”, però va aprofitar per recordar que Benet XVI va accelerar els processos.

L’Evangeli com a forma de viure

Francesc Arroyo va treure llavors un tema candent, és l’Evangeli una norma de conducta real? I, si es així, pot transcendir les estructures de l’Església? Sor Lucía Caram va respondre a això de manera punyent, argumentant que el missatge de l’Evangeli no és un arma de proselitisme sinó una cosa que empeny per treballar per un món diferent.

La figura de Jesús de Natzaret vol acostar-se al sofriment de la gent i donar servei, vist en gestos com rentar els peus als seus deixebles. Per a la monja, això és el missatge, i la resta “ha estat per vendre ideologia i controlar consciències”. Recalcà doncs, que Jesús va molestar el poder sociopolític (jueus i romans) i que no va venir “a fer una religió, sinó a instaurar un nou ordre basat en el servei i en el fet de compartir”.

És precisament per això que per ella l’Església s’ha tornat una estructura irrellevant per la gent, però reconeix que és un element conciliador, citant com a exemple el paper del Papa Francesc com a negociador al conflicte de Veneçuela. “És un líder polític convincent per la seva honestedat”, afegia. 

Arroyo també va fer notar a la monja que “se senti espoliat cada any a la declaració de la renda per l’Església” i va indicar que gent com l’excardenal Rouco Varela han fet xantatge a Càritas si els hi treien l’IBI. A això, Sor Lucía va respondre de manera contundent dient que “el senyor Varela està amortitzat i es tracta d’un discurs barat i populista”. Que existeix molta gent al Raval o de missions que “es deixa la pell per la gent i no cobra ni un puto duro”. Va agregar que “cal obrir els ulls i reconèixer llavors de bondat i no dedicar-se a tallar caps”.

La nova societat europea

Quan Joan Oñate la qüestionà respecte a la nova societat europea, Sor Lucía va criticar profundament el mode de vida dels últims anys. Tot utilitzant una metàfora de Iñaki Gabilondo sobre un tren d’alta velocitat consumista que ens portava cap a l’abisme que ha descarrilat amb la crisi. Va apuntar al canvi social i que ens sentíem enganyats. Mentre ens tornen a intentar fer pujar al tren del consum els polítics com Merkel o l’FMI ens indignem. Per això va instar a què ens arremanguem i construïm quelcom nou, afegint que “si creiem en la persona, tot millorarà”.

El paper de la dona dins l’Església

Qüestionada per Arroyo sobre si la dona està sotmesa dins del catolicisme i sobre si només es dedica a rentar camises als capellans, vam poder veure un cop més la convicció i energia de la religiosa. Personalment, va dir que li agradaria que una dona fos anomenada capellà, tot i que ella no ho voldria ser perquè li sembla “una xorrada” i que mai li ha rentat la camisa a un d'ells.

Va emfatitzar en el treball de la dona a l’Església apuntant dades com que un 85% del treball és fet per dones. Pel que fa al respecte, va pronunciar que “no esperarà que els homes li donin la veu, un cop l’aixeques, comencen a respectar-te”.

Les tensions conservadores i aperturistes dins l’Església

Tot i que després va reconèixer que s’havien ficat amb ella des de “la Caverna” però que això es tractava només d’un “grup de covards que treballen des de l’anonimat”, titllant-los d’amargats i franquistes ressuscitats. Va conciliar llavors, dient que cal unir-se per fer la caritat com a Església, si algú no la fa, s’expulsa a ell mateix. Com a títol personal va explicar que la seva mare i ella tenien visions diametralment oposades de l’Església però es respecten.

En el que defineix com a Primavera eclesial també va predir que “farem un camí de llibertat d’allò que ha estat un camí d’opressió” i que “s’ha acabat controlar consciències”. Doncs, l’únic criteri és l’Evangeli i la paraula de Jesús.

A continuació va tenir un altre moment tens amb Francesc Arroyo i li va dir que “no vivim de la lletra, sinó de l’esperit” quan va ser preguntada perquè el discurs d’amor i obertura era considerat poc catòlic. A més a més, va afirmar amb rotunditat que els “ateus volen crear-li una mala consciència que no té”.

El diàleg interreligiós

També va abordar la qüestió d’un diàleg interreligiós amb l’exemple concret del seu treball a Manresa, amb un 20% de musulmans treballant i un 30% d’usuaris junt amb ells han creat empreses d’inserció laboral i la primera mesquita de l’Estat espanyol.

Per a Sor Lucía és important “treballar junts per la consciència i la pau, integrant els nouvinguts a la societat catalana”. Va sumar al seu discurs que molts dels voluntaris no són practicants, ja que “no cal anar a missa a fer proselitisme, cal creure en la persona i treballar de manera conjunta”.

La consulta catalana

Un dels temes més candents en els últims mesos no va escapar tampoc a l’opinió de Caram. Des del seu punt de vista, “tot poble té el dret a decidir que vol fer i com vol viure” i que s’ha generat “molt d’odi a les Espanyes”. Va apuntar que no hem de “deixar les decisions només en mans dels polítics” i que “ens hem d’escoltar, decidir que volem i lluitar pel que volem”. Ja que “es pot silenciar una consulta però no la veu d’un poble”.

L’avortament

Finalment, Francesc Arroyo va abordar un altre tema moral: l’avortament.

Respecte a aquest tema, sor Lucía reconeix que està a favor de la vida però que a aquestes dones ningú els hi pot imposar res des de fora si no coneixen la situació. “No podem penar i culpabilitzar una dona abocada a questa situació. Qui sóc jo per jutjar ningú? Hem d’acompanyar la gent i respectar les seves decisions”, va dir.

Un cop més, Sor Lucía Caram va demostrar que es posseïdora d’opinions fortes i fundades. Això la fa una convidada interessant i que incita al debat amb les seves conviccions, interpretant el catolicisme, potser, d’una manera més humana. És ben obvi que va incitar al debat i la reflexió a la Sala Bohigas durant la seva intervenció, fent d’ella una candidata més que encertada per conèixer què pensa.

 

Data: 

06/05/2014 - 19:30

Sala: 

Tipologia: 

  • Tertúlies

Preu: 

Obert

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Ateneu Barcelonés

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci