Tecnologia i cultura, seran un bon tàndem?

“Som uns privilegiats per poder gaudir de la revolució que acaba de començar”, afirma Pablo Rodríguez, director d’Innovació i Investigació de Telefònica Digital. Perquè “és molt interessant veure com la cultura tecnològica ha tingut paral·lelismes amb els canvis polítics, socials i econòmics” del segle XX. I en els darrers temps amb exemples com el 15-M o la irrupció en l’escenari polític de Podemos. I en aquest sentit, “s’està creant una infraestructura social per sobre de la infraestructura ‘real’ en la que vivim”, afirma aquest expert de Telefònica que va participar el passat 20 de novembre a l’Ateneu Barcelonès en el debat ‘Tecnologia i cultura, seran un bon tàndem?’, dins els cicle Futur(s), organitzat per l’Ateneu Barcelonès i Obra Social ‘la Caixa’.

El seu company de debat fou Genís Roca, soci fundador i president de Rocasalvatella, qui considera que “la tecnologia té una ideologia i algunes d’aquestes ideologies són perverses”. Roca posa l’exemple de la controvertida aplicació per mòbils Uber, exponent d’una cultura ultraliberal. Per aquest arqueòleg convertit en una de les persones més influents a internet, “es diu que la xarxa desintermedia, però jo crec que reintermedia”, i “quan parlem de la crisi de la cultura en realitat estem parlant de la crisi dels intermediaris”, perquè es busquen altres tipus de relació entre els productes culturals i els consumidors finals. I en aquest sentit, segons Roca, “hi haurà molts tipus de prescriptors en el futur”. Però si fins ara els intermediaris estaven orientats a l’oferta, “els propers controlaran la demanda”. Perquè, segons aquest expert, l’error dels intermediaris clàssics (editorials, museus...) que “fins ara tenien el control de l’oferta i gestionaven les audiències de forma massiva” ha estat la seva “greu desatenció cap a l’usuari final”.

I davant del l’ingent volum d’informació que hi ha a la xarxa, quins seran els prescriptors de cultura? Per Pablo Rodríguez, “la tecnologia ha democratitzat la capacitat de generar continguts i pot ser que siguin les màquines les que es converteixin en els nostres prescriptors del futur”, tot i que ara mateix veiem com s’utilitzen les xarxes socials com a prescriptores “i hi sorgiran experts que es definiran com a tals”.

Per Genís Roca, “el nou intermediari comença a ser un no esperat a la festa, sense edifici, ni fons, ni cap mena d’infraestructura, i per això, amb una mentalitat antiga, “algú podria pensar que la posició dels museus consolidats és forta, quan de fet està molt amenaçada”.

Pablo Rodríguez considera que “malgrat que tots estiguem veient la mateixa informació, el fet d’estar més connectats i la nostra capacitat de selecció fan que siguem més diferents”. “No sé si tot el que està passant ens portarà cap a una cultura més homogènia o al revés”, però “viurem en un món en el que tothom tindrà la possibilitat de tenir el seu propi diari i televisió personalitzats” i, en qualsevol cas, “el repte serà com gestionar tota aquesta riquesa”. En aquest escenari, segons Rodríguez, “el perill serà que els algoritmes de les màquines siguin els que escullin per nosaltres”.

Pablo Rodríguez no creu que l’objecte o l’espai físics desapareguin tot i que “l’entorn local s’haurà d’acostar molt més al client i tornarem al concepte de botiguer”, amb un producte molt especialitzat i amb un alt grau de coneixement del que ven. Per Roca, l’enfrontament o evolució del producte físic i el digital es redueix a un posicionament de la indústria que “ha decidit que anem al llibre digital”, en el cas del sector editorial, perquè així s’estalvien despeses de paper, de distribució... “i el mateix passa amb el món de la música”. Quina necessitat hi havia de canviar els discs de vinil pels CD? Es pregunta a tall d’exemple Roca, “venent-nos la moto que la qualitat del so era millor”. 

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Actes relacionats