La tecnologia transforma el cervell humà?

“No hem d’abandonar el cervell de les generacions futures en mans de les grans corporacions”

La realitat com a alternativa

El cervell necessita exercitar-se durant totes les etapes de la vida i, especialment, en la infantesa. Per això és molt important que els nens aprenguin a partir d’allò que és real, de l’experiència i l’esforç propis i, en aquest sentit, les noves tecnologies no només no afavoreixen l’aprenentatge sinó que l’empitjoren, va assegurar el psiquiatra Manfred Spitzer el passat 20 d’octubre a l’Ateneu Barcelonès, en la tercera sessió del cicle Futur(s), organitzat per l’Ateneu Barcelonès i l’Obra Social ”la Caixa” i moderat pel periodista i professor de la UAB, Lluís Reales.

Durant la sessió, que portava el títol de La tecnologia transforma el cervell humà?, l’autor del llibre Demència digital va fer referència al gran nombre d’investigacions que expliquen els desavantatges d’utilitzar la tecnologia a les aules i va criticar els governs i la indústria, que, considera, només responen a interessos comercials. “No hi ha cap pantalla que faciliti l’aprenentatge dels nens més petits perquè han de desenvolupar-se a partir de la interacció amb els altres i amb el que els envolta, els olors, el tacte de les coses, les experiències naturals... La interacció amb les pantalles és buida i no desenvolupa, per exemple, ni l’empatia ni la voluntat”.

Manfred Spitzer és psiquiatra, psicòleg i professor universitari. Ha estat professor convidat  a la Universitat de Harvard i des de 1998 és director mèdic de l’Hospital Universitari de Psiquiatria a Ulm. També dirigeix el Centre de Transferència de Neurociències i Aprenentatge (ZNL), que s’ocupa principalment de la neuro-didàctica i l’aprenentatge. Defensa que el cervell canvia constantment amb l’ús i que, a diferència d’un ordinador, ha d’aprendre a funcionar i s’ha d’exercitar dia a dia com un múscul, de manera que quan més desenvolupat i entrenat estigui, millor podrà utilitzar tota la informació que li arribi en el futur des de les pantalles.

Per tant, el procés que s’ha de fer és a l’inrevés del que es realitza actualment a les escoles. “Per tenir accés a la informació, has de saber alguna cosa, si no saps res, no vas a Google perquè no tens preguntes i si tot i així busques però no tens ni idea del què passa, la recerca és inútil perquè ets incapaç de filtrar la informació”, va raonar l’expert. “Google no és bo per a l’aprenentatge, perquè quan utilitzes el buscador, a més, no memoritzes”.

“Sabem que a diferència d’un disc dur, qualsevol cervell té la capacitat que quan més coses hi posis, més espai generarà”, va explicar Spitzer que va posar l’exemple de l’aprenentatge dels idiomes, “quants més en saps, més fàcil és aprendre’n”. Amb aquest argument, el psiquiatra va voler confrontar algunes teories actuals que defensen que no cal que els nens tinguin tota la informació al cap, sinó que cal que la sàpiguen buscar a internet, per exemple.

“Els adults utilitzem les noves tecnologies per ser més efectius, però els ordinadors no són dispositius d’aprenentatge ni tan sols el faciliten perquè provoquen que no hi hagi esforç mental i per això defenso que no haurien d’estar a les escoles”, va insistir Spitzer, que va advertir dels riscos i efectes secundaris que té l’exposició a les pantalles dels nens i els joves: “Hi ha estudis que han demostrat que una nena de 13 anys que estigui més de 3 hores diàries al Facebook, té més possibilitats de patir depressió als 18 anys”, va explicar el psiquiatra que va recordar com països com Corea del Sud tenen un greu problema d’addicció dels joves a les noves tecnologies.

I en aquest aspecte “sóc molt escèptic, sobretot en la lectura, llegeixen textos molt breus i llegir és copsar el significat i l’estructura d’un text, per això molts nois i noies tenen greus problemes per gestionar idees àmplies, la capacitat d’anàlisi cau davant idees massa complexes” va assegurar Spitzer que va apuntar també que “els dispositius digitals ens distreuen i, en el cas dels nens, els impedeixen concentrar-se i tenir un pensament profund, de manera que als 20 anys encara no han desenvolupat aquesta capacitat”.

El discurs dominant, segons el psiquiatra, és que els mitjans digitals són bons. “Per què? A qui li interessa? Penso que és evident que són les companyies més riques del planeta a les quals els importa molt poc la situació de les noves generacions”, va criticar Spitzer que va denunciar que, per exemple, un professor italià rep més diners si utilitza els mitjans digitals tot i reconèixer que són menys eficients. “No tenim cap estudi que conclogui que la tecnologia millora l’aprenentatge i molts que ens diuen el contrari”, va defensar Spitzer. A més, va recordar que els videojocs, per exemple, poden provocar trastorns d’atenció i poden arribar a danyar el desenvolupament del cervell.

“No hem d’abandonar el cervell de les generacions futures en mans de les grans corporacions”, va senyalar Spitzer que va oferir “la realitat com a alternativa” i va recordar que el mateix Steve Jobs, fundador d’Apple, “afirmava en una entrevista al New York Times que els iPad no eren per als nens”.

Data: 

20/10/2016 - 19:00

Sala: 

Tipologia: 

  • Actes de la Junta Directiva

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Ateneu Barcelonès i Obra Social "La Caixa"

Hashtag: 

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci