La televisió és cultura?

El periodista Jaume Barberà ha assistit, ple d'energia, a una nova edició del Tribuna Ateneu. Davant de socis i periodistes ha presentat, pausada però contundent, la seva visió sobre la televisió, el periodisme i la situació actual.

La cultura és "allò que et permet ser íntegrament, amb valors, educació i respecte, amb coneixement del passat, present i amb intenció de futur", ha exposat Barberà. A partir d'aquesta definició, el periodista ha subratllat que "la televisió és el que volen els seus propietaris que sigui", són ells qui determinen quins són els objectius principals del canal i com es transmeten a l'audiència .

Barberà, des de la seva experiència professional, ha contraposat els interessos i objectius de les televisons privades i les de titularitat pública. En aquest sentit, ha explicitat que els objectius de les televisons privades són aconseguir "beneficis i influència", i es mantenen al marge de tota preocupació cultural. Una diferència essencial respecte a les televisions públiques.

Pel que fa al tracte de les televisons als espectadors, Jaume Barberà ha remarcat que "quan la televisió és cultura, els teleespectadors són ciutadans i, quan no ho és, són només consumidors. En una televisió volgudament cultural, l’entreteniment no és brutícia".

El periodista ha afirmat que tota televisió que operi sense bases morals sòlides contribuirà molt més a l’alienació que a la reflexió. I és que, segons Barberà, l'objectiu de la televisió ha de ser "fer reflexionar i no contribuir a l'alienament, amb certes bases morals".

'Su media naranja', 'Sálvame', 'Crónicas marcianas' ... són exemples, segons Barberà, de televisió brutícia que no aporta res, ni enriqueix, sinó que utilitza gent humil per fer espectacle i denigrar-los.

Tot i així, diu el periodista, a la televisió pública avui encara hi ha certs programes basats en el respecte. En alguns canals públics s'ofereix una programació diversa, plural i té en compte el batec de la societat i recull els anhels de qui s'adreça.

"Cal que a la televisió es torni a tenir en compte els conceptes de moral i ètica i per això és necessari que els ciutadans ens tornem a implicar" ha sentenciat Barberà, afirmació a partir de la qual ha posat l'Ateneu Barcelonès com a exemple d'implicació i participació ciutadana.

Barberà ha exposat que "l'autèntica televisió és aquella que et canvia, de la qual n'aprens coses i que et planteja interrogants que has de resoldre". Una autenticitat que es perd, segons ell, perquè només es pot fer a la televisió pública perquè no respon a beneficis. Per això, ha alertat que cal lluitar contra la profunda laminació que està patint actualment.

"La gent passa 4 hores, de mitjana, davant la televisió", ha advertit, i per això cal fer productes de qualitat i atractius. Parafrasejant Einstein ha remarcat que "la millor fòrmula és aquella que s'entent, sinó no és una bona fòrmula".

D'aquí que Barberà hagi ha anunciat la propera emissió d'un nou programa, "Retrats", amb esperit crític i un format atractiu. Un programa que recull el testimoni de "Singulars", que tot i tenir 450.000 espectadors i ser líder al canal 33 va ser apartat de la graella.

A més, ha aportat diverses refelexions sobre el periodisme. "Si no hi ha intenció és taquigrafia", ha remarcat. "Intencional, però, no vol dir tendenciós, ja que cal donar tots els elements als espectadors", ha matitzat. I és que sense intenció seria un mal servei públic, s'ha d'evitar el "periodisme plasma" (en referència a les rodes de premsa sense preguntes).

Segons Barberà, el periodísme "no pot ser aristòcrata", no es pot quedar el marge. I, adoptant el lema del New York Times, ha sentenciat "el meu periodisme és el que escup als de dalt i abraça als de baix".

Conferència íntegra: Tribuna Ateneu - La televisió és Cultura?

 

Data: 

04/02/2014 - 13:45

Cicle: 

Sala: 

Tipologia: 

  • Actes de la Junta Directiva

Preu: 

Preu del dinar: 35 € (socis de l’Ateneu: 25 €).

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Ateneu Barcelonès

Jaume Barberà

Vaig néixer en una família humil, una família obrera catalana, a Mollet del Vallès, l’any 1955. Tinc un germà sis anys més gran que jo. Estic casat i tinc dos fills.

Vaig començar a treballar quan encara no havia complert els 14 anys i, des d’aleshores fins que vaig complir 28 anys, vaig treballar de dia i estudiar de nit.

Vaig entrar tard a la universitat, entre altres coses, perquè als 19 anys vaig anar a viure sis mesos en un quibuts, a Israel, on em van fer de pares adoptius un matrimoni supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau,  i a Londres, on vaig estar una mica més d’un any rentant plats i estudiant anglès.

Tinc estudis de Sociologia, Psicologia, Economia i em vaig diplomar en Magisteri. Sóc periodista i analista tècnic de borsa.

Abans de ser una de les primeres cent persones que vam començar TV3, havia estat  corresponsal del diari Avui i deLa Hoja del Lunes, i havia iniciat el procés de creació de Ràdio Mollet, emissora municipal, on vaig fer-hi el programaCalaix de Sastre. He estat també professor associat de Redacció Periodística i de Tècniques Audiovisuals a la Universitat Pompeu Fabra,  articulista de La Vanguardia  i col·laborador de Catalunya Ràdio.

He treballat també a La Primera de TVE on vaig fer el programa Cosas que importan.

A TV3 he fet gairebé de tot. Des del Telenotícies fins a programes de debat i d’entrevistes com Paral·lel 33,Paral·lel, Retrats, Bon dia, Catalunya, programes especials, nits electorals i, actualment, Singulars, que compagino amb les tertúlies d’El Món a RAC1.

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Actes relacionats