Inscripció prèvia obligatòria a: amicsdelahistoria2015@gmail.com

Arnau Gonzàlez i Vilalta, historiador i professor de la UAB.

Quin paper va jugar Catalunya durant la crisi europea dels anys trenta? Fou una època convulsa en què el relat internacional sempre va tindre present la realitat catalana. Entre fets i rumorologia, el cas és que Catalunya va estar en boca dels uns i dels altres com a possible moneda de canvi, com a singularitat territorial i com a excepció mediterrània que podia jugar a favor i a la contra dels distints interessos estatals.

Catalunya era el centre d'Espanya i Barcelona la seva “autèntica” capital? És possible interpretar i analitzar la història de l'Espanya republicana (1931-1939) sense situar el focus als vaivens polítics, socials i culturals catalans? La resposta és simple i inequívoca: no. Això és el que es desprèn d'un estudi exhaustiu dels informes diplomàtics i de la premsa mundial d'aquells anys fulgurants. De la mirada estrangera sobre Espanya i de com aquesta va ser transmesa als governs i les opinions públiques. I és que durant la convulsa dècada dels anys trenta del segle XX, mentre Europa s'embrancava en els prolegòmens de la II Guerra Mundial, alguns escenaris perifèrics van gaudir d'un protagonisme inesperat. Perquè a Catalunya hi havia dos grans focus d'inestabilitat que podien fer esclatar Espanya: el catalanisme governamental potencialment independentista i l'obrerisme anarquista. Perquè la política catalana, més enllà d'Espanya, era política europea i es va interpretar així.