destacats

“David Escudé, regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona”

Tertúlies -

David Escudé intervenint en una de les tertúlies d’Esports i Ateneu

David Escudé Rodríguez, contertulià d’Esports i Ateneu de l’Ateneu Barcelonès, ha estat nomenat regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona. En les darreres eleccions municipals celebrades el passat 26 de maig va ser escollit regidor  pel grup PSC-CP (anava el 5è d’aquesta llista electoral).

Des de la tertúlia “Esports i Ateneu” volem expressar la nostra satisfacció per aquest fet, felicitar-lo a ell i felicitant-se tots plegats per tornar a tenir l’esport representat a la ciutat de Barcelona en una regidoria. Li desitgem una gestió plena d’encerts.

“Ramon Besa, investit doctor honoris causa per la Universitat de Vic”

Tertúlies -

Avui, el periodista i contertulià  Ramon Besa i Camprubí, ha estat investit doctor “honoris causa” de la Universitat de Vic (UVic). La iniciativa sorgí de la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC), per tal de reconèixer “a un dels periodistes esportius de referència de la premsa d’aquest país i persona molt vinculada i compromesa amb el territori”.

Des de la tertúlia “Esports i Ateneu” volem expressar la nostra satisfacció per aquest fet, felicitar-lo i manifestar que aquest reconeixement és sobradament merescut.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/ramon-besa-reivindica-el-periodisme-esportiu/video/5875018/

Transhumanisme i diversitat funcional: cap a una tecnologia centrada en la persona

Ciència i Tecnologia -

El 25 de juny, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, una jornada centrada en el Transhumanisme i diversitat funcional: cap a una tecnologia centrada en la persona. Amb la presència dels ponents Cristian Lago, Martí Ballada, Xavi Duacastilla, Vicenc Olivé, Ricard Faura, Albert Cortina i Pau Fonseca.

L’ésser humà del futur es concebrà a si mateix de forma diferent per l’ús de les noves
tecnologies. Fins a quin punt beneficiaran l’ésser humà o alimentaran un afany de vana
perfecció?

MANIFEST REDACTAT PEL COL·LECTIU DIVERS IMPULSOR D’AQUESTA JORNADA

Proyecto “Transhumanismo” 11

“Allá voy, entera o pedazo, pero allá voy”. Frida Kahlo

La diversidad funcional es una parte natural de la condición humana

Tener una diversidad funcional no es necesariamente bueno o malo; simplemente es. Como ser hombre o mujer, o latino, o gay, o zurdo, la diversidad funcional es simplemente una característica.
Es la sociedad quien decide qué características son deseables y cuáles lo son menos.
Esto representa un cambio importante en el pensamiento desde un modelo de diversidad funcional de base médica a un modelo de diversidad funcional de derechos civiles.
Va en contra de lo que la sociedad dominante cree y lo que refuerzan los medios de comunicación.

Una diversidad funcional no existe hasta que alguien encuentra una barrera

Creemos que las barreras son el problema; no el individuo experimentando la barrera. Si una persona que usa una silla de ruedas se encuentra con un conjunto de escaleras en un edificio y no puede acceder a un segundo piso, el problema es la falta de un ascensor, no el uso de una silla de ruedas por parte de la persona.
Creemos en la persona primero. Eso significa que decimos “persona con una lesión cerebral” y nunca una “persona con lesión cerebral”.
Las personas son personas; la diversidad funcional es solo una característica que algunos de nosotros tenemos.
La diversidad es una característica de la humanidad.
Ciencia, tecnología y la DED (Diversidad funcional, Enfermedad) – Gregor Wolbring –
La ciencia y la tecnología han tenido a lo largo de la historia consecuencias positivas y negativas para la humanidad.
Ellas no se desarrollan ni se utilizan en un ambiente valóricamente neutro. La ciencia y la tecnología son el resultado de la actividad humana y están cargadas de intención y propósito, y reflejan las visiones, intenciones, prejuicios y objetivos particulares de la sociedad en la que la investigación tiene lugar.
Más aún, la ciencia y la tecnología se desarrollan dentro del marco cultural, económico, ético y moral de esa sociedad.
Asimismo, los resultados científicos y tecnológicos se utilizan en muchas sociedades diferentes que poseen distintos marcos culturales, económicos, éticos y morales.
El desarrollo de la bio/gene/nanotecnología se justifica, entre otras cosas, con el argumento de que permitirá reparar o ayudar a reparar supuestas diversidades funcionales, incapacidades, enfermedades, así como disminuir el sufrimiento.
Pero, ¿Quién decide lo que es diversidad funcional, enfermedad, incapacidad o “defecto” que necesita ser reparado, ¿quién decide cuál debiera ser el modo de reparar (médico o social), y quién decide qué es sufrimiento? ¿Cómo afectarán estos desarrollos a las estructuras sociales?

“Cualquier proceso de cambio requiere el desaprender y el reaprender”. Joe Dispenza

El especialista en bioética estadounidense Arthur Caplan dijo en relación a la tecnología en genética humana: “la comprensión que nuestra sociedad u otras sociedades tengan del concepto de salud, enfermedad y normalidad, jugará un papel clave en la aplicación del conocimiento emergente sobre la genética humana”.
Además, la nanomedicina y las nanotecnologías: “prometen contribuir a un amplio rango de soluciones de ayuda, desde prótesis de miembros que se ajustan a cambios en el cuerpo, hasta implantes biocompatibles, hasta retinas u oídos artificiales. Otras oportunidades existen en el área de las prótesis neuronales y en el “parche espinal”, un instrumento diseñado para reparar daños provocados por lesiones a la espina dorsal”.
Todas estas soluciones están vinculadas al concepto de normalidad, al concepto de capacidad y a las percepciones de qué requiere ayuda.
Ciertamente, se buscarán diferentes respuestas y soluciones, de acuerdo a cómo se defina el problema, y el cómo se defina el problema dependerá de nuestros conceptos y creencias acerca de cosas como salud, enfermedad, diversidad funcional, incapacidad y defecto.
Por ejemplo, si el ser homosexual es visto como una enfermedad o un defecto (modelo médico), o como una variación de la diversidad humana (modelo social), la elección de una de estas opciones conducirá a escenarios de intervención totalmente distintos (cura médica v/s. respeto, aceptación, etc).
De hecho, toda realidad biológica puede ser formulada y vista como un defecto, como un problema médico o como un problema social y de derechos humanos.
Por tanto, una cura social consistente en otorgar iguales derechos e igual respeto se ve como el remedio apropiado para las disparidades existentes entre hombres y mujeres. Los homosexuales, las lesbianas, los bisexuales y otros grupos exigen que sus problemas se vean dentro de un marco social y no dentro de un marco médico.
Por tanto: ¿Qué hay entonces de las llamadas personas con diversidad funcional? ¿Se verá a las personas diversas o a las personas con otro nombre, que no cumplan con las expectativas de la sociedad acerca de la normalidad, como un problema médico o como parte de la diversidad de la humanidad?

“El mundo no será destruido por los que hacen daño. Sino por los que ven y no hacen nada”. Albert Einstein

Dentro del modelo médico, la diversidad funcional se ve como un defecto, un problema inherente a la persona, directamente causado por enfermedad, trauma u otra condición de salud, y como una desviación de ciertas normas. El manejo de la diversidad funcional de la persona o futura persona con diversidad funcional tiene como objetivo la cura, prevención o adaptación de la persona (y, por tanto, el uso de instrumentos culturales).
El cuidado y la rehabilitación médica se ven como los aspectos principales y, a nivel político, la principal respuesta es la de reformar las políticas de salud. El modelo social de diversidad funcional, por otro lado, ve el asunto mayormente como una circunstancia más dentro de la sociedad.
La diversidad funcional no es el atributo de una persona, sino más bien una compleja colección de condiciones, muchas de las cuales son creadas por el ambiente, especialmente el ambiente social y aspectos socialmente mediados del entorno físico.
Por tanto, el manejo de la situación exige la acción social, y es responsabilidad colectiva de la sociedad en su conjunto hacer las modificaciones ambientales necesarias para la plena participación de las personas con diversidad funcional en todas las áreas de la vida.
Requiere un cambio social, lo que a nivel político se convierte en un problema de derechos humanos similar a los de género y orientación sexual.
En esencia, el capacitismo deber ser considerado igual que el racismo, el sexismo, la gerontofobia, la homofobia, etc.
El modelo social de diversidad funcional no niega que la persona con diversidad funcional tenga una cierta realidad biológica (por ejemplo, no tener piernas) que le hace a él o ella una persona diferente en sus capacidades, y que le impide cumplir con las normas. Pero, considera que la diversidad funcional es la “necesidad de cumplir las normas”, y se pregunta si muchas desviaciones de la norma necesitan una solución médica (adherencia a la norma) o una solución social (cambio/eliminación de la norma).

“Sé tú mismo, los demás puestos están ocupados” Oscar Wilde

Muchos usos de las bio/gene/nanotecnologías (pruebas predictivas, curas, adaptaciones) se centran en el individuo y en sus supuestas limitaciones. Actúan de acuerdo a una evaluación médica, no a una evaluación social de la característica (realidad biológica), y por tanto ofrecen sólo soluciones médicas (prevención o cura/adaptación), y no soluciones sociales (aceptación, curas sociales, iguales derechos e igual respeto).
La percepción de que las personas con diversidad funcional son entidades sufrientes con una pobre calidad de vida, que necesitan cura y reparación la mayor parte de las veces, no coincide con las percepciones que ellas tienen de sí mismas.
Ellas están dispuestas a aceptarla en gran medida porque no se les ha permitido adaptarse o acostumbrarse a su nueva condición, un proceso que todos sabemos que toma tiempo. Las personas necesitan tiempo para adaptarse a cualquier cambio. La humanidad no posee la capacidad para adaptarse fácilmente a los cambios.
Debemos luchar por eliminar el capacitismo y promover la aceptación de la diversidad de capacidades por el bien de la humanidad y como la mejor defensa contra el genetismo, que podría afectar en un futuro a un 60 % de la sociedad de acuerdo a un estudio neozelandés. Esta aceptación de las diversas capacidades también es necesario por el aumento acelerado de tecnologías asistidas. Por ejemplo, si una tecnología asistida permite una mejor visión que la que la humanidad tiene normalmente. ¿Debiéramos descartar a la actual mayoría de la humanidad que hoy es menos capaz? ¿O forzarnos a todos a utilizar la nueva tecnología asistida? ¿O debiéramos demonizar a los que son más capaces?.
La necesidad de considerar que etiquetar a personas y grupos en contra de sus deseos mediante el modelo médico de enfermedad es inaceptable; y a la necesidad de que todo científico cuyo trabajo tiene consecuencias sociales, debe convertirse en un activista social para evitar tales consecuencias.

“En el naufragio de todo, la ternura permanece a flote”. Victor Hugo

El transhumanismo es un movimiento cultural e intelectual internacional que tiene como objetivo transformar la condición humana mediante el desarrollo y fabricación de tecnología que “mejoren” las capacidades humanas, tanto a nivel físico como psicológico o intelectual.
La filosofía del transhumanismo está estrechamente relacionada con los estudios de la identificación tecnológica; un dominio interdisciplinario de la investigación académica frente a todos los aspectos de la identidad humana en una sociedad tecnológica que se centra en la naturaleza cambiante de las relaciones entre la tecnología y humanos.

Objetivos
Aunque muchos teóricos y partidarios del transhumanismo buscan aplicar la razón, la ciencia y la tecnología para reducir la pobreza, las enfermedades, las diversidad funcionales y la malnutrición en todo el mundo, el transhumanismo se distingue en su enfoque particular en la aplicación de las tecnologías para la mejora de los cuerpos humanos de forma individual.
Muchos transhumanistas valoran activamente el potencial de las tecnologías futuras y los sistemas sociales innovadores para mejorar la calidad de toda vida, a la vez que tratan de hacer efectiva la igualdad consagrada en los sistemas políticos y legales democráticos mediante la eliminación de las enfermedades congénitas.
Los filósofos transhumanistas argumentan que no solo existe el imperativo ético perfeccionista de tratar de progresar y mejorar la condición humana, también es posible y deseable para la humanidad el entrar en una fase de la existencia poshumana, en la que los humanos controlen su propio futuro como un proceso evolutivo. En tal fase, la evolución natural sería reemplazada por el cambio deliberado.
Algunos teóricos, como Raymond Kurzweil, piensan que el ritmo de la innovación tecnológica se está acelerando y que en los próximos 50 años se puede producir no sólo radicales avances tecnológicos, pero, posiblemente, una singularidad tecnológica, que puede cambiar fundamentalmente la naturaleza de los seres humanos.

Ética
Los transhumanistas se involucran en enfoques interdisciplinarios para entender y evaluar las posibilidades de superar las limitaciones biológicas recurriendo a la futurología y varios campos de la ética. A diferencia de muchos filósofos, críticos sociales, y activistas que ponen el valor moral en la preservación de los sistemas naturales, los transhumanistas ven el mero concepto específico de lo “natural” como problemático, que se convierte en un obstáculo para el progreso.
En consonancia con esto, muchos defensores transhumanistas destacados se refieren a los críticos del transhumanismo en la derecha y la izquierda política en forma conjunta como “bioconservadores” o “bioludistas”, el último término alude a los anti-industrialistas del siglo XIX, que fue un movimiento social que se oponía al reemplazamiento de los trabajadores humanos manuales por máquinas.
Muchos creen que el transhumanismo puede causar mejoramiento humano injusto en muchos ámbitos de la vida, especialmente en el plano social.
Esto puede ser comparado con el uso de esteroides, en el que si un atleta los usa en los deportes, tiene una ventaja sobre aquellos que no lo hacen. El mismo escenario puede ocurrir cuando las personas tienen ciertos implantes neuronales que les da una ventaja en el lugar de trabajo y en los aspectos educativos.

Tecnologías de interés
Los transhumanistas apoyan la emergencia de nuevas tecnologías y la convergencia de tecnologías como la nanotecnología, biotecnología, tecnología de la información y ciencia cognitiva, y hipotéticas futuras tecnologías incluyendo la realidad simulada, inteligencia artificial, superinteligencia, transferencia mental, preservación química cerebral, y criónica.
Ellos creen que los seres humanos pueden y deben utilizar estas tecnologías para convertirse en superhumanos o más que humanos.
Por lo tanto, apoyar el reconocimiento y / o protección de la libertad de conocimiento, libertad morfológica, y libertades procreativa como libertades civiles, a fin de garantizar a los particulares la posibilidad de usar tecnologías de mejora humana en sí mismos y sus hijos.
El libro de Kurzweil’s “La singularidad está cerca”, y también el libro de Michio Kaku “La física del futuro” ambas promueven diversas tecnologías de mejora humana y dar una idea de cómo estas tecnologías pueden impactar en la raza humana.

“La ocasión hay que crearla no esperar a que te llegue”. F. Bacon

Tecno-optimismo
Promovido por Kurztweil, es un pensamiento a favor del adelanto tecnológico que ha logrado la formación de una agrupación denominada Singularity Unviersity avocada al desarrollo de una superinteligencia artificial.
La iniciativa de Raymond Kurztweil destaca el deseo manifiesto de utilizar la tecnología para construir un “mundo mejor”.
La Singularidad constituirá la culminación de la fusión entre nuestra existencia y pensamiento biológico con nuestra tecnología, dando lugar a un mundo que seguirá siendo humano pero que trascenderá nuestras raíces biológicas.
En la post-Singularidad, no habrá distinción entre humano y máquina o entre realidad física y virtual.
Si se pregunta sobre lo que seguirá siendo inequívocamente humano en un mundo así, la respuesta será: la nuestra es la especie que inherentemente busca expandir su alcance físico y mental más allá de sus limitaciones actuales.

Raymond Kurztweil

“El mundo se acabará cuando ya nadie luche, cuando no se propague el amor, cuando no brillen más sonrisas, cuando no reviva la esperanza”. Poeta Ícaro

Hay que reflexionar sobre estas tendencias analizando dónde ponemos el énfasis; Si aplicamos todas las nuevas tecnologías para la “eliminación” de las diversidad funcionales (modificando incluso los genes para “eliminar los defectos” y la manipulación para el incremento de las supercapacidades humanas) o en la mejora de la calidad de vida, entorno físico, sensorial y social de las personas con diversidad.
“Las personas ven en el mundo lo que llevan en su corazón”. Goethe
Las personas con diversidad funcional, para ser plenamente felices, requieren las mismas cosas que el resto de los humanos; Amor, una vida digna, disponer de una vivienda, medios económicos suficientes, entorno físico y social accesible, la formación de una familia, una vida participativa en la sociedad, un trabajo digno, aficiones activas, amigos, vida social y oportunidades de futuro.

Anunci de l’Ateneu Barcelonès

Biografia de Jaume Aiguader (1882-1943), primer alcalde republicà de Barcelona

Historia -

Dilluns 17 Juny 2019 a les 17:00 – 19:00 a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la Tertúlia d’Amics de la Història Biografia de Jaume Aiguader (1882-1943), primer alcalde republicà de Barcelona amb la participació de Manuel Pérez Nespereira, historiador i autor de “Jaume Aiguader. La nació popular
Coordina i presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

Text de Manuel Pérez Nespereira

En referir-nos a Jaume Aiguader i Miró hem de valorar la capacitat d’aplegar, en la seva figura i tasca, les diverses activitats que tot un seguit de catalans, nascuts com ell als darrers decennis del segle XIX, desenvoluparen al llarg de la seva vida professional en un doble combat: la lluita per la justícia social i la lluita per la recuperació de la Nació Catalana, rere dos-cents anys d’ocupació i sotmetiment.

Jaume Aiguader i Miró (1882-1943) desenvolupà un seguit d’activitats convergents en aquest doble objectiu; l’alliberament de l’ésser humà i l’alliberament nacional. Per a ell era impossible que tingués lloc l’una sense l’altra, l’home lliure no ho era en una nació esclava, i la nació mai no seria realment lliure si els seus ciutadans patien les cadenes físiques i/o econòmiques que els subjectaven.

Foto: Jaume Aiguader, a la dreta de la imatge, amb Francesc Macià i altres dirigents republicans. | M.P.N.

Per acomplir aquesta meta Aiguader, fou metge higienista, impulsor de la tasca dels ateneus populars i altres centres de sociabilitat obrera, cofundador i membre de la Unió Socialista de Catalunya (USC), membre d’Estat Català i veu de Macià a l’interior, escriptor, editor, articulista, conferenciant, pensador, subversiu, alcalde, ministre…

En resum, l’home lliurat a l’ideal, com ell deia, a través de totes les eines que en cada moment el destí, i la seva voluntat, li posaven a l’abast. Però, a més, convergí amb tota una generació que va fer de Barcelona l’espai on Catalunya es va pensar. Joves amb inquietuds polítiques, intel·lectuals, socials, i sovint totes tres indestriablement unides, portaven a la capital del país les esperances i l’esperit de les diverses contrades del país. Lluís Companys, Salvador Seguí, Prat de la Riba, Francesc Cambó, Rovira i Virgili… Barcelona actuava de galvanitzador de la voluntat del país, i s’erigia novament en cap i casal de tots els ciutadans del nostre país.

Jaume Aiguader, la nació popular, escrit per Manuel Pérez Nespereira

Podeu descarregar-vos el llibre que edita la Fundació Irla a Descarregar (PDF) 

Barcelona, 14 d’abril de 1931. Ban municipal de Jaume Aiguader com a alcalde informant de la proclamació de la República a la ciutat. AHCB

 

 

Simultànies obertes d’escacs amb la GM Olga Alexandrova

Escacs -

Aquest dissabte 1 de juny vam celebrar les tradicionals simultànies que cada any organitzem des de la Secció d’Escacs de l’Ateneu Barcelonès. En aquesta ocasió, vam comptar amb la Gran Mestra Olga Alexandrova, campiona femenina d’Ucraïna el 2004, tercera al campionat d’Espanya absolut el 2011, i campiona femenina d’Espanya els anys 2013 i 2014.

Les partides es van jugar a l’entrada de carruatges i van causar força curiositat tan als socis i les sòcies que accedien a l’Ateneu com als vianants que passejaven pel carrer Canuda.

L’Olga Alexandrova es va enfrontar a quinze contrincants durant gairebé dues hores i mitja i va aconseguir no perdre cap partida. Només Ramon Cases i Joan Llaverias van poder arrancar-li unes taules.

L’Olga va regalar al Ramon Cases, primer en aconseguir les taules, un exemplar del llibre Joyas del ajedrez moderno, volum 3, sortit d’impremta fa tot just una setmana. Ens va oferir un altre exemplar per a la nostra biblioteca.

Els jugadors que van participar en les simultànies són: Teodoro Borras, Joan Llaverias, Ramon Cases, Farouk Moghalbel, Ricard Torres, Jordi Amat, José Luis Zorrilla, Toni Pampalona, Carles González, Jaime Rodríguez, Jordi B. Oliva, Xavier Soriano, Alfons Hurtado, Montse Montané i Carles Molina.

Aprofitant la presència del Gran Mestre Miguel Illescas, alguns socis van plantejar-li un dubte sobre un dels problemes d’escacs que publica a la Vanguardia.

Conferència de Josep Mercadé sobre escacs i literatura

Escacs -

El passat dilluns 27 de maig el senyor Josep Mercadé ens va parlar de la relació dels escacs i la literatura.

Josep Mercadé és catedràtic de Llengua Espanyola i Literatura i fa trenta anys que investiga el tema dels escacs a la literatura. Ha investigat sobre la literatura espanyola del Segle d’Or i sobre el paper que va exercir Lope de Vega tant en la literatura espanyola com en l’europea.

És autor d’una trentena d’articles publicats en diaris i revistes literàries i d’escacs, de l’assaig  Lope de Vega y el Ajedrez i d’una obra de teatre  de tema escaquístic que va estrenar al teatre Campoamor d’Oviedo amb motiu de la cloenda de l’Open Internacional d’Escacs.

Durant la intervenció ens va anar passant diapositives relacionades amb les obres que tractava i, a més, va repartir entre el públic assistent una relació de novel·les en català, uns quants poemes visuals catalans i una breu antologia de novel·les d’escacs d’altres literatures.

El senyor Mercader ens va parlar de les similituds que tenen els escacs amb una obra literària, i també de la gran capacitat metafòrica i riquesa simbòlica del joc i les seves peces.

Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

Art Ateneu -

Dimarts, 4 de juny, a les 19 h, sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès

Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Barcelona i Madrid han mantingut una llarga pugna per l’hegemonia cultural sense que durant molt temps es decantés de forma clara ni per una ni per l’altra. No obstant això, en els últims anys – en el que va de segle – la capital d’Espanya sembla haver-se escapat, mentre que altres ciutats, que abans ni tan sols comptaven a aquests efectes, s’han apropat a la capital catalana en molts aspectes, especialment en el dels museus i institucions de creació artística, com seria el cas de Màlaga o Bilbao. Com i per què s’ha produït aquest fenomen?

Tertúlia amb Josep Maria Casanovas

Tertúlies -

ESPORTS I ATENEU del 27 de maig de 2019

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

En primer lloc, volem expressar la satisfacció dels membres de la tertúlia “Esports i Ateneu” per la decisió de la Universitat de Vic (UVic) d’investir doctor “honoris causa” al periodista i amic Ramon Besa, “en reconeixement a un dels periodistes esportius de referència de la premsa d’aquest país i persona molt vinculada i compromesa amb el territori”. Reconeixement que per a tots nosaltres és sobradament merescut.

Així mateix, també volem felicitar als membres actius de la tertúlia David Escudé, al haver estat escollit regidor de la ciutat de Barcelona en la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya – Candidatura de Progrés (PSC-CP) i Maria Elena Fort , que acaba d’obtenir l’acta de diputada al Parlament de Catalunya per Junts per Catalunya.

Josep Maria Casanovas i Puntí

Barcelona, 1947.

Josep Ma Casanovas i Puntí

En Josep Ma Casanovas s’inicià en el periodisme esportiu com a col·laborador de Solidaridad Nacional (1964-67) i la Revista Barcelonista. Posteriorment treballà a Mundo Deportivo (1967-81) i Dicen (1981). Fou fundador, editor i conseller de la revista Don Balón (1975), i editor i fundador del diari Sport (1979).

Col·laborà a Ràdio Joventut de Barcelona (1966), Radio Nacional de España (1981) i fou redactor de Ràdio Miramar de Barcelona des del 1983.

Treballà a Televisió Espanyola (1969-81), on fou director del programa esportiu Sobre el terreno (1975-81). A Antena 3 dirigí la tertúlia Fórmula Futbol (1992).

Josep Ma Casanovas signà al Llibre d’Honor

Així mateix, tingué una participació rellevant en el disseny i organització de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992) com a conseller d’Ovideo / Bassat /Sport.

Entre els seus llibres cal destacar Cruyff, una vida por el Barça (1973); Futbol de la A a la Z (1982); De Basilea a Wembley (1998) i La Catedral del Barça (2007).

La seva tasca professional ha estat reconeguda, entre d’altres, amb el Premi Ondas (1982), l’Ordre al Mèrit Olímpic del Comitè Olímpic Internacional (2001) i la Medalla de Plata de la Real Orden del Mérito Deportivo del Consejo Superior de Deportes (2011).

En Josep Maria Casanovas és un home de fermes conviccions i projectes creatius.

Victor Casanovas

Projectes creatius com alguns dels ja esmentats i d’altres com els organitzats o creats per Sport Sponsoring, Seven Marketing o Seven Mila, Sports, Events and Marketing Agency. Avui ell i en Victor Casanovas, especialista en estratègia digital i eSports ens en parlaran a la tertúlia  “De Sport als eSports”.

Fotografia de grup de la tertúlia “Esports i Ateneu”

 

GOTES DE MATEMÀTICA EGÍPCIA I MESOPOTÀMICA A TRAVÉS DELS TEXTOS

Ciència i Tecnologia -

La història de les matemàtiques tal com es feia en el context, és a dir, en cada moment i en cada civilització. Utilitzarà com a base dues icones, una d’egípcia i una altra de mesopotàmica, descobrint-nos sistemes de numeració i formulacions que ens transportaran en el temps.

El nostre ponent serà en Josep Pla i Carrera, professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística (UB). La conferència es farà el pròxim dia 30 de maig, dijous, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.

Dr. Josep Pla i Carrera

Josep Pla i Carrera és professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. Va iniciar la carrera docent en el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​tot just nascuda. El 1975 va defensar la seva tesi doctoral -la primera de l’àmbit de les matemàtiques escrita en català, titulada Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius-, que va obtenir la màxima qualificació.

Des d’aleshores, ha dedicat tota la seva vida professional a la investigació i la docència a la UB, i ha exercit també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació dirigits a estudiants i professors de matemàtiques. És autor de la novel·la Damunt els espatlles dels gegants, sobre Évariste Galois, que li va valer el Premi de Literatura Científica atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). El 1992, la seva obra Axiomes Alternatius de la teoria de Conjunts i llur influència en matemàtiques va ser guardonada amb el Premi Ferran Sunyer i Balaguer de l’IEC.

La filosofia que ha inspirat els llibres del projecte de l’Institut d’Estudis Catalans, Història de la matemàtica. Resultats textos i contextos, dirigit per la Dra. Pilar Bayer, és que la història de la matemàtica és la presentació de la matemàtica tal com es feia en el context, és a dir, en cada moment i en cada civilització i això només es pot fer, ens diu Josep Pla i Carrera,  anat a les fonts, els textos. Això és el que en mostrarà el 30 de maig, basant-se en dues icones, la numeració babilònica i la numeració egípcia.

Amb aquests dos exemples, Josep Pla, ens vol deixar clar que la Història de la Matemàtica, tracta de la matemàtica feta en cada context, i això només es pot fer analitzant els textos.

Referències

Els orígens del neoliberalisme als Estats Units: un debat econòmic sobre la democràcia

Historia -

Dijous 13 Juny 2019 a les 19:00h a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència Els orígens del neoliberalisme als Estats Units: un debat econòmic sobre la democràcia, a càrrec d’Andreu Espasa de la Fuente, professor de la Universidad Nacional Autónoma de Mexico (UNAM).

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història.

Imatge principal: Walter Lippmann (Nova York, 23 de setembre de 1889 – Nova York, 14 de desembre de 1974) va ser un escriptor nord-americà, periodista, comentarista polític i una figura clau en l’organització i l’estudi de l’opinió pública del segle XX. També, va ser l’artífex del terme estereotip, molt recurrent en la psicologia moderna.

Origens dels neoliberalisme 

Text d’Andreu Espasa de la Fuente

Tot i que els inicis del triomf del neoliberalisme estan associats amb les conseqüències de la crisi del petroli de 1973, el cert és que els orígens d’aquest influent moviment es poden traçar fins als anys de la Gran Depressió. Als Estats Units, la publicació del llibre del periodista Walter Lippman The Good Society, al 1937, popularitzà entre el gran públic algunes de les idees dels economistes més importants de l’Escola Austríaca, Friedrich Hayek i Ludwig Von Mises, i de la primera Escola de Chicago, entre els quals destacava Frank Knight.

Friedrich Hayek

En el context nord-americà, les idees neoliberals es van interpretar com una crítica a les tendències més socialitzants del New Deal, el programa de reformes econòmiques que estava duent a terme l’Administració Roosevelt. Al mateix temps, però, el neoliberalisme també es presentava com una impugnació del vell liberalisme decimonònic del laissez-faire. En contra de la idea del caràcter natural dels mercats, els nous ideòlegs plantejaven que, per garantir el seu correcte funcionament, l’Estat havia de regular fortament el mercat. Més enllà de les discussions econòmiques, molt sovint les propostes dels primers neoliberals se centraven en arguments polítics i s’entrelligaven, de fet, amb el gran debat dels anys trenta sobre la crisi del sistema democràtic, en un moment en què l’ascens del feixisme i la popularitat del comunisme feien témer pel futur de la democràcia liberal. Des d’aleshores, i malgrat l’evolució del moviment i de les seves idees, la relació entre neoliberalisme i democràcia ha estat permanentment marcada per una tensió de difícil solució.

Franklin Delano Roosevelt

Bibliografia bàsica (Facilitada per Andreu Espasa)

  • Alan Brinkley, The end of reform: New Deal liberalism in recession and war, New York: Random House, 1996.
  • Angus Burgin, Great persuasion: reinventing free markets since the depression, Cambridge: Harvard University Press, 2015.
  • Fernando Escalante, Historia mínima del neoliberalismo, Madrid: Turner, 2016.
  • David Harvey, Breve historia del neoliberalismo, Madrid: Ediciones Akal, 2007.
  • Ben Jackson, “At the Origins of Neo-Liberalism: The Free Economy and the Strong State, 1930–1947”, The Historical Journal, Volume 53, Issue 1, March 2010, pp. 129-151.
  • Philip Mirowski i Dieter Plehwe (editors), The Road from Mont Pèlerin: The Making of the Neoliberal Thought Collective, With a New Preface, Cambridge: Harvard University Press, 2016.
  • Jurgen Reinhoudt, The Walter Lippmann Colloquium: the birth of neo-liberalism, Cham, Switzerland: Palgrave Macmillan, 2018.
  • María Eugenia Romero Sotelo, Los orígenes del neoliberalismo en México: la escuela austriaca, Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica, 2016.
  • Quinn Slobodian, Globalists: the end of empire and the birth of neoliberalism, Cambridge: Harvard University Press, 2018.
  • Ronald Steel, Walter Lippmann and the American century, London: Bodley Head, 1981.

Manuel Carrasco i Formiguera: un referent pels nostres dies

Historia -

 

Dimarts 4 de juny a les 19h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la conferència “Manuel Carrasco i Formiguera un referent pels nostres dies” a càrrec de Lluís Duran i Hilari Raguer.

La sessió ha estat organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, juntament amb la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès i constarà de dues parts: la primera sobre Els orígens del seu compromís, Carrasco i Formiguera i la Lliga Espiritual, a càrrec de Lluís Duran; i una segona sobre la seva actualitat, Perquè ens cal fer memòria de Carrasco i Formiguera, a càrrec d’Hilari Raguer.

Presenten l’acte: Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona 1890 – Burgos 1938) resumeix en la seva figura una Catalunya que encara ha de trobar el seu lloc. Catòlic practicant, republicà convençut i nacionalista insubornable, fou víctima de la violència de la Guerra Civil per partida doble. Capturat a bord del mercant Galdames amb el qual fugia d’una Barcelona on se’l perseguia, caigué en mans del règim de Burgos que uns quants mesos després l’afusellaria (9 d’abril de 1938), previ el judici-farsa i malgrat totes les intervencions al seu favor, fins i tot internacionals.

 

Imatge extreta de Castilla Info 9 abril 2014

Carrasco i Formiguera va tenir una vida riquíssima, en què va sembrar moltes llavors que avui poden donar els seus millors fruits. Doctor en dret i en filosofia i lletres, exercí l’advocacia a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil. Fou professor d’aquesta matèria a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya. Proclamada la República Catalana el 14 d’abril de 1931, formà part del govern presidit per Francesc Macià i continuà com a conseller en el primer govern de la Generalitat de Catalunya. Elegit diputat per Girona (28 de juny de 1931), a les corts constituents de la República, s’hi destacà per la seva defensa del text íntegre de l’Estatut d’Autonomia votat pel poble català. Fou dirigent d’Acció Catalana primer i d’Unió Democràtica després i col·laborador reconegut de El MatíEl Temps i altres publicacions. Tot plegat, se’n desprèn un pensament, basat en una triple fidelitat: a la República, al país i a l’Església, que cal reivindicar i difondre, ja que ens ofereix claus per al moment actual. També cal recordar el seu paper durant la guerra, quan destacà per les seves operacions de salvament de persones i béns i pels vincles que establí amb el poble i el govern d’Euskadi.

Per saber-ne més:

Entrevista amb el monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer, ARA 04/11/2018

Franco ordena afusellar Carrasco i Formiguera; Marc Pons El Nacional 09/04/2018

 

Josep Benet Morell Manuel Carrasco i Formiguera, afusellatEditorial: Edicions 62

Foto del Torneig Social d’Abril a La Vanguarda

Escacs -

El suplement Què fem del diari La Vanguardia del dia 17 de maig de 2019 publica un article sobre els ateneus de Barcelona. Una de les fotografies triades per parlar de l’Ateneu Barcelonès correspon a la segona jornada del Torneig Social d’Abril.

Juguem pitjor i guanyem tots dos

Escacs -

XXI Obert Internacional del Foment Martinenc, 2a ronda (04.05.2019)

No cal fer-ho bé per guanyar, només cal que els adversaris juguin pitjor. La primera ronda vam fer dues bones partides i vam perdre, a la segona no calia. A la del Juli l’adversari no sabia prou obertures i no sabia jugar sense la dama, prou que quedava clar després d’estudiar les partides. I el Juli mandrós va iniciar la partida sense ambició, amb inferioritat però garnatint dues coses: fora dames i fora teoria d’obertures. Després: tàctica, tàctica i tàctica i a guanyar peons i la partida. Que és perillós? Sí, sí, sí, però si  l’adversari no ho aprofita, es guanya fàcil. Que tots tenim família i el Juli viu a Vilafranca: dues horetes i cap a casa.

MEDINILLA MOYA,Izan – BERNAT MOR,Juli [B10]

XXI Obert Internacional Foment Martinen (1.29), 04.05.2019

 1.e4 c6 2.Cf3 d5 3.exd5 Dxd5? [3…cxd5 4.Ab5+ Ad7 5.Cc3 Cf6 és la bona línia de joc. Les negres l’han evitada perquè han sospitat una preparació casolana de les blanques i perquè volen deixar les blanques sense dama. També volen treure-les de la teoria d’obertures i guanyar peons a través de la tàctica. Tot plegat és una opció arriscada però idònia davant determinats jugadors.] 4.Cc3 De6+? 5.De2?? Dxe2+ 6.Axe2 Cf6 7.d4 e6? és una pífia de les negres: sense dames no calia gens, a més, deixa l’alfil de c1 tancat, caldrà treballar. 8.0–0 Ae7 9.h3 0–0 10.a4 a5 11.b3 Ca6 12.Aa3 és dolenta, permet a les negres igualar. 12…Axa3?? 13.Txa3 Cb4 14.Taa1 regala un peó que captura el cavall amb la jugada 14…Cxc2 que ja atorga un avantatge significatiu a les negres. El pronòstic sobre com juga l’adversari s’han confirmat, l’arriscada obertura de les negres ha esdevingut un èxit, ara només cal treballar tàcticament amb precisió. 15.Tac1 Cb4 16.Ac4 és un altre error de les blanques, permet canviar l’alfil de c1 de les negres, una peça dolenta per una d’activa, les blanques havien de treure primer l’alfil i després la torre de la diagonal. 16…b6 17.Ce5 Aa6 18.Axa6 Txa6 i les negres ja no tenen peces inactives per una d’activa de les blanques, adeu a totes les inferioritats. 19.Tfd1 Td8 20.Ta1 Taa8 21.Tdc1 és un altre regal, és l’adeu del peó blanc de d1. Un jugador que regala peons pot perdre per aquest fet, més endavant veure’m que serà el cas de les blanques aquest cop. 21…Txd4 22.Ca2?? és una jugada sense solta ni volta, debilita definitivament el flanc de dama de les blanques. 22…c5 23.Cxb4 Txb4 24.Tab1 Td4 25.Cc6 Td6 26.Ce5 Td5 27.Cc4 Tb8 28.Td1 Ce4 29.Txd5? és un altre regal estructural i posicional de les blanques a les negres. I les negres creen un peó passat central molt perillós a través de la captura amb péo 29…exd5 30.Te1 és un error grandíssim, gairebé un suïcidi que pot permetre crear dos peons passats lligats a les negres si les blanques no lliuren material, vegem-ho. 30…dxc4 31.Txe4?? és dolentíssima, calia perdre el cavall i capturar el peó mortal, si no es fa, les negres capturaran el peó de b i serà la fi de les blanques. [31.bxc4 és la millor, però no és un gran consol: les blanques tenen totes les de perdre.] 31…cxb3 32.Te3 c4 33.Tc3 b2 i el peó de b promocionarà amb tota impunitat. Prou que ho han vist les blanques i abandonen.[33…b2 34.Txc4 (34.Tc2 és encara pitjor ja que 34…b1D+ permet capturar la torre 35.Rh2 Dxc2) 34…b1D+]  0–1

I el Carles? Encara va trigar menys: l’adversari un amic, Santa Anna i Santa Eulàlia van intercedir, victòria fàcil quan tenia les de perdre. Tot plegat segur que va ser un pla diví per fer-li un regal ara que se li apropa una data de gran rellevància, qui ho sap ho sap, i a sopar –i a dinar! Gràcies Carles!

 

Ricarte  Aventin,Joaquim (1588) – Molina Salo,Carlos (1723) [A08]

XXI Obert Internacional Foment Martinen Barcelona (2.26), 04.05.2019

 1.Cf3 c5? no és gaire aconsellable, n’hi ha de molt millors segons el mòdul, però les obertures són un món on els mòduls no són del tot fiables. 2.g3? Cc6 3.Ag2 d5 4.d3 e5 i les negres tenen tres peons al centre que no són poca cosa. 5.Cbd2 Ad6 implica igualtat. 6.e4 amb lleuger avantatge negre. 6…Ae6? és molt fluixa. Millor: [6…Cf6] 7.0–0 i les blanques tornen el petit favor, tampoc en fan una gaire lluida. 7…Dd7? 8.Cg5 Ag4?? només és perdre el temps i diversos temps escaquístics. Potser calia desenvolupar i canviar peces. [8…Cf6] 9.f3 Ae6 10.Cxe6?? encara no calia, l’alfil no té mobilitat, sempre es podrà fer el canvi com a mínim, calia collar més a les negres amb desenvolupament o amenaces. [10.f4!] 10…Dxe6?? 11.Te1?? Apa! Quina baralla! Sembla que lluiten a veure qui ho fa pitjor! [11.exd5 Dxd5 12.f4 De6 i tot són amenaces contra les negres que generaran debilitats sobretot al centre. 13.Axc6+ Fins i tot la jugada més òbvia genera entropia en les negre, peons doblats i aïllats: 13…bxc6] 11…Cge7 12.Cf1?? és una jugada d’amic: és anar a buscar herba per als gats, que no en mengen! 12…0–0 13.f4 exf4?? I la descoberta? Què les negres no l’han vista? Déu, perdona els nostres pecats! 14.exd5 Dd7 15.dxc6 bxc6 16.Axf4 Axf4 17.gxf4 i el desastre s’ha consumat: les negres no tenen res sòlid al centre i el cavall de e7 només és un motiur de preocupacions, retirar-lo és regalar la columna a les blanques o, com a mínim, regalar més temps. 17…Dd4+ 18.Rh1 Df6? 19.c3? Tab8 20.Dd2 Tfd8 21.Tab1? c4? 22.De3? Td7? [22…Cf5] 23.d4 Rf8? 24.Cd2 Cf5? ara no! Deixa un forat immens a la columna i permet l’atac del peó de h7. 25.Ce4? és fluixa, molt fluixa: canvis quan es té la iniciativa, quina generositat. [25.Dh3!!] 25…Dg6 26.Cg3?? i Santa Anna i Santa Eulàlia han intercedit per les negres: les blanques es deixen la dama com si fos la primera partida d’un marrec en un escolar. A tots ens passa un cop cada any o cada dos anys. 26…Cxe3!! Evident, Watson, evident. Les blanques ja poden anar-se’n, que no es refredi el sopar. 27.Txe3?? i ara les blanques rematen les bones obres: regalen qualitat. Capturar el cavall és un rampell inútil. 27…Dxb1+ 28.Cf1 Te7?! [28…Txb2 és molt més dura. Malgrat tot les blanques abandonen: després de regalar la dama i la qualitat no cal insistir. Remarco un altre cop: a tots ens passa algun cop. Les negres paguen el cafè, cal ser agraït. 29.Th3]  0–1

I tal dia farà un any. La propera ronda caldrà lluitar de valent si volem destacar. Soparem més tard, segur, si no és que som nosaltres els que fem tot de regals. Santa Anna! Santa Eulàlia! Ajudeu-nos!

Juli Bernat

Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939). Una nova mirada al conflicte

Historia -

Dilluns 27 de maig 2019 a les 19:00 – 20:30 a la sala Sagarra (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència Diaris personals durant la Guerra a Catalunya (1936-1939). Una nova mirada al conflicte a càrrec d’Oriol Riart i Arnalot, historiador, arxiver i autor del llibre Itinerari d’una memòria enfrontada.
Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

“Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939)”, Oriol Riart i Arnalot

Aquesta comunicació té com a objectiu presentar, analitzar i posar en discussió els diaris personals escrits per combatents en la Guerra Civil Espanyola com a font historiogràfica i eina didàctica que contribueix a una interpretació i aprenentatge més proper, tangible i atractiu del conflicte. A més, es pretén establir aquesta font com a complement i / o alternativa a les fonts més tradicionals en l’àmbit de la investigació històrica.

El diari personal és un tipus de document on l’autor escriu de primera mà i en primera persona, els fets que considera destacables en què participa o observa, alhora que en dóna la seva opinió. Tot i que l’autor intenta plasmar en el diari allò que més li crida l’atenció, el seu contingut no deixa de ser la més humil i inessencial quotidianitat que, amb el pas del temps, adquireix més rellevància, ja que pot apreciar-se el modus vivendi de determinats sectors socials, en aquest cas dels combatents al front català.

D’aquesta manera, els diaris personals dels combatents són una font historiogràfica que permet una mirada més propera i personal als fets històrics. Es tracta d’una documentació complementària i alternativa a les limitacions de l’oralitat, a la documentació militar i al relat històric oficial. Les fonts autobiogràfiques, degudament sotmeses a contrast com qualsevol altra, són les òptimes per a aquest enfocament historicista que va de baix a dalt, construint un relat més pròxim, atractiu i didàctic de la història.

Imatge d’alguns dels diaris utilitzats en l’estudi d’Oriol Riart i Arnalot “Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939)”

El corpus documental per a la comunicació és l’estudi de 30 diaris personals de combatents d’ambdós bàndols escrits al front català. Aquest volum permet conèixer l’interès i les influències literàries que van portar els joves a escriure un diari personal, també els objectius i motivacions que hi ha darrera d’aquest hàbit, i sobretot conèixer com vivien aquests homes els fets col·lectius o històrics dels què n’eren els protagonistes però que en canvi el relat històric oficial poques vegades els té en compte.

Imatge d’un dels diaris utilitzats en l’estudi d’Oriol Riart i Arnalot “Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939)”

Tots de zeros i fregant un somni

Escacs -

XXI Obert Internacional del Foment Martinenc, 1a ronda (27.04.2019)

Crònica de Juli Bernat

El Juli va jugar al primer tauler del grup C, zero. El Xavier al quinzè, zero. El Carles al setzè, també zero. Tots tres amb blanques. Com sempre a escacs els resultats són purs extrems. Cal relativitzar-los també sempre. Però de fet cal valorar positivament la primera ronda: només el Carles passava tall –però jugava contra un jugador amb moltíssima experiència que té menys elo perquè juga molts oberts- i dos dels tres podríem haver guanyat. Vam perdre de ben poc, d’allò que es diu d’una jugada, tot plegat fa que la majoria de jugadors es planyin amargament i enunciïn el gran tòpic del gènere: “la tenia guanyada”. Això últim no existeix fins al mat o fins que un dels dos abandona. Aquest plany és fals. Només cal tenir present que se n’estava a prop. Que hi ha motius per a l’alegria perquè no sempre ens equivoquem més que l’adversari i que, per tant, en unes altres rondes els punts cauran al sac. I més alegria, vol dir que juguem amb possibilitats de guanyar, que hi ha hagut lluita i bellesa. Endavant les atxes! Endavant les peces! La primera mostra, una partida trepidant del Juli que gairebé és la sorpresa de la ronda ja que gairebé guanya el primer de la classificació inicial.

 

Bernat Mor,Juli (1659) – Carbajal Gutierrez,Sergi Robert (1835) [D11]

XXI Obert Internacional Foment Martinen Barcelona (1.1), 27.04.2019

 1.d4 d5 2.c4 c6 3.Cc3 g6 4.Cf3 Ag7 5.cxd5 cxd5 6.Ag5 Cc6 7.Dd2?! h6 8.Af4 e6?? [8…Cf6!; 8…Af5 és la més natural, és a dir, la més lògica des de la perspectiva de la intel·ligència humana.] 9.Cb5!! g5?? 10.Cc7+!! és la segona més potent! Endavant, doncs. [10.Ac7 Dd7 11.Ag3 Rf8 12.Cc7 Tb8 és una línia que no puc dur a terme perquè no intueixo gens on va a petar!] 10…Rf8 11.Cxa8! és la segona millor, a més, és molt valenta i lògica, malgrat donar un alfil, permet guanyar més material i destrossar la posició de les negres. [11.Ag3!! és la millor, però és més fosca, menys immediata.] 11…gxf4 12.Dxf4 i ara l’avantatge és de les blanques, petit, però amb una forta amenaça psicològica. 12…e5?? 13.dxe5 és acceptable, però un pèl fluixa i il·lògica respecte la millor, Cxe5, que, a més, és humanament transparent. [13.Cxe5!! aquesta jugada és demoledora des del punt de vista estricte del joc i des de la perspectiva psicològica: les variants que sorgeixen són una erosió constant de la posició de les negres.] 13…Ae6 14.Cd4 Cxd4 15.Dxd4 Dxa8 16.Dc5+? és molt fluixa, en el fons és més sorollosa que no pas una amenaça seriosa. Les blanques abandonen en bona mesura l’avantatge. [16.e4!! la vaig pensar, però va ser massa abstracte per a mi, encara visc en uns escacs massa concrets.] 16…Ce7 17.f4!! és l’única que continua atorgant avantatge a les blanques, una jugada un pèl estranya, cal tenir vista i valentia per dur-la a terme. De6 és la igualtat i la resta de jugades situa a les blanques en inferioritat. La idea és bloquejar la posició de les negres, restringir-los l’espai. 17…b6 18.Dd6 Dc6 19.Dd8+ és molt fluixa, adeu a tot avantatge blanc. [19.Dxc6! defensa i conserva el petit avantatge blanc. 19…Cxc6 20.Tc1 Ce7] 19…De8 20.Dxe8+ és la menys dolenta, les blanques no poden aspirar a res millor. [20.Dc7 és inferior a la literal. Sembla que amenaça coses però ja permet la ruptura …f6.] 20…Rxe8 21.Tc1 Rd7?? 22.e3 és fluixa, no aprofita prou bé l’error de les negres. [Calia 22.e4! i les blanques tornen a disposar d’un avantatge significatiu.] 22…Tc8?? 23.Ab5+!? Rd8 24.Rd2 Tc5? 25.a4?? [25.Txc5!! bxc5 tot plegat hagués permès deslligar els dos peons negres a i b, no fer-ho, ho pagaran molt car les blanques.] 25…f6 26.b4?? calia preparar-la. [26.exf6!! Axf6 27.b4! ara sí que rutlla.] 26…Txc1 27.Txc1 fxe5 28.fxe5?? [28.a5!! bxa5 29.bxa5 i les blanques deslliguen els peons negres a i b a través del canvi de peons.] 28…Axe5 29.h3 i ara el desavantatge de les blanques és clar, no han jugat amb la precisió que calia. 29…d4 30.Tf1 dxe3+ 31.Re2?? [Calia capturar el peó, l’única esperança de taules. 31.Rxe3! ] 31…Cf5 32.Td1+ Re7 33.g4 Cd4+ 34.Rxe3 Cxb5 35.axb5 Ac4 i les blanques només poden jugar a esperar una errada de les negres. Els dos peons a i b són una amenaça terrible. 36.Re4 Ad6 37.Rf5 Axb5 38.Rg6 Axb4 39.Rxh6 Ae2?? és una pífia que pot costar la partida a les negres. [39…Ac4!! és la bona, guanyadora.] 40.Td4!! és genial. L’errada de les negres atorguen nova vida a les blanques. 40…Axg4 41.Txg4? és un gravíssim error, ara de les blanques! [41.hxg4!! i les negres tenen totes les de perdre! 41…Ac3 42.Td3 Ab2 43.g5 Ac1 44.Td1 Ab2 45.g6 Re6 46.Td3 Ah8 47.Rh7 Ab2 48.Tb3 Af6 49.Ta3 Rd6 50.Txa7 Rc5 51.Tc7+ (Així és més fàcil per a un jugador com jo. 51.g7 Axg7 52.Rxg7 b5 53.Rf6 Rd4 54.Tb7 Rc4 55.Rg5 b4 56.Rf4 Rc3 57.Re3 Rc4 58.Rd2 b3 59.Rc1 Rc3 60.Td7 b2+ 61.Rb1 Rc4 62.Rxb2) 51…Rd6 52.Tc1 Ae5 53.Th1 Af6 54.Tf1 Ae5] 41…a5 i les blanques tenen avantatge, però no sabré jugar prou bé aquest final, em falta coneixements teòrics dels finals. 42.Tg7+ Rd6 43.Tg6+ Rc5 44.Tg5+ Rc4 45.Tg4+ Rb5 46.Tg6 a4 i l’avantatge torna a ser negre, les blanques no han sabut jugar prou bé el final. Ara tot és una pèrdua de temps, marejar la perdiu i prou 47.Tg5+ Ac5 48.h4 a3 49.Tg2 Rc4 50.h5 Ad4 51.Rg6 Rb3 52.Td2 Ac3 53.Td3 a2 54.Td1 a1D 55.Txa1 Axa1 56.Rf5 b5 57.Re4 b4 58.Re3 Rc2 59.h6 Ah8 i adeu Andreu![59…Ah8 60.Rf3 b3 61.Rg4 b2 62.Rh4 b1D]  0–1

 

La segona mostra, una partida en alguns moments un pèl boja del Carles. Només va patir un gran defecte: massa por, cal jugar amb més energia, d’una manera més agressiva i destructiva. Visca el déu Xiva! Fixem-nos en la partida i m’entendreu.

Molina Salo,Carlos (1723) – Nunez Romeo,Fausto (1604) [A40]

XXI Obert Internacional Foment Martinen Barcelona (1.16), 27.04.2019

 1.d4 g6 2.Cf3 Ag7 3.Af4 e6 4.e3 Ce7 5.Ad3 b6 6.c4 Ab7 7.Cc3 d6 8.h3 Cd7 9.e4 f6 10.Dd2 0–0 11.Ah6 Tf7 12.0–0 Df8 13.Ae3? [13.Axg7!! i adeu alfil de fianqueto.] 13…Td8 14.Ce2?? [14.Cb5!! Cc8 15.Cxc7!! Així, sense pietat, i la posició negra queda ben desllorigada. Avantatge blanc claríssim. 15…a6 no caça el cavall blanc ja que l’amenaça 16.Cxe6 és terrible. Les blanques guanyen qualitat com a mínim.] 14…e5 15.d5 c6 16.Tac1 Cc5 17.Ac2 f5 18.exf5 Cxf5 19.b4 Cxe3 20.Dxe3?? [20.fxe3!! i no hi ha cap amenaça cap a la dama i s’obre camí a la torre de la columna f.] 20…Ah6 21.Cg5 Axg5 22.Dxg5 Cd7 23.Ae4 c5 24.a3 Cf6 25.Ab1 Te8 26.Tc3 Dg7 27.Tg3 e4 28.Te3 Te5 29.Dg3 Ch5 30.Dh2 Cf6 31.Cf4 Ac8 32.f3 Af5 33.Ce6 Axe6 34.f4 Dh6 35.dxe6 Txe6 36.Tfe1 Tfe7 37.Dg3 Rf7 38.Ac2 Ch5 39.Dh4 Dg7 40.Axe4?? [40.f5!! Te5 ja que(40…gxf5 41.Dxh5+) ] 40…Dd4?? és un regal! 41.Ad5!! és genial! 41…Cxf4 42.Axe6+ Txe6 43.Dxh7+?? també és un regal, però ara per a les negres, la posició s’iguala. [43.Df2!! Txe3 44.Txe3 Rg8 i les blanques han guanyat la qualitat.] 43…Rf6?? és una gran pífia. Però les blanques no l’aprofiten perquè juguen 44.Dh4+ [Si haguessin jugat 44.Dh8+ Rf7 45.Dxd4 cxd4 46.Txe6 Cxe6 haguessin quedat amb torre contra cavall.] 44…Rg7 45.Rf2?? és un suïcidi. 45…Cd3+ 46.Rg3 Txe3+ 47.Txe3 Dxe3+ i les blanques ja poden plegar. 48.Rh2 Df4+ 49.Dxf4 Cxf4 50.g3 Ce6 51.g4 Rf6 52.Rg3 g5 53.Rf3 Re5 54.Re3 d5 55.cxd5 Rxd5 56.bxc5 bxc5 57.Rd3 Cf4+ 58.Rc3 Cxh3 59.a4 Cf2 60.a5 Cxg4 61.Rd2 a6 62.Rc3 Ce5 63.Rb3 Re4 64.Rc3 c4 65.Rd2 Rf3 66.Re1 Cd3+ 67.Rf1 c3 68.Rg1 c2 ENDAVANT CARLES! QUE LA COSA TÉ MOLT BONA PINTA! NOMÉS CAL QUE POLEIXIS ALGUNS DETALLS I ELS PUNTS CAURAN AL SARRÓ! 0–1

Per avui ja n’hi ha prou. Mireu-vos-les al tauler o al chess-results. Anem bé i si en fossim molts més, aniríem encara millor. Animeu-vos, als oberts falten mans de l’Ateneu Barcelonès.

 

Juli Bernat, jugant contra el primer tauler del grup

Carles Molina, amb una partida que va generar molta expectació

Torneig Social d’Abril 2019

Escacs -

Aquest abril hem celebrat el Torneig Social de Semiràpides durant els dies 4, 11 i 25. S’han jugat un total de sis rondes (dues rondes per dia) a un ritme de 20 minuts, amb un increment de 5 segons per jugada.

Tot i que vam començar el torneig amb un total de 16 jugadors inscrits, en l’última ronda vam tenir sis incompareixences (potser la parada durant la Setmana Santa, que ens ha partit el torneig en dues parts, hi ha tingut alguna cosa a veure).

En  classificació final, per tant, només hi consten els jugadors que han jugat totes les rondes.

Classificació Nom jugador/a Total punts 1 Jordi Umbert 5 2 Joan Llaverias 4.5 3 Ramon Cases 4.5 4 Jordi Amat 4 5 Àngel Tomàs 3 6 Juli Bernat 3 7 José Luis Zorrilla 2 8 Carles Molina 2 9 Núria Castellvell 1 10 Anna Ramírez 1

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 27 de maig 2019

Tertúlies -

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 27 de maig – sala Pompeu Fabra, 14.00 h.
De Sport als eSports

        Amb: Josep Maria Casanovas, Fundador de Sport.

 

 

 

 

 

 

Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

 

Tertúlia amb Sacra Morejón

Tertúlies -

ESPORTS I ATENEU del 29 d’abril de 2019

Extracte de la presentació realitzada per la doctora Carmen Salcedo

Maria Sacrament Morejón és arquitecta per l’ETSAB (Universitat Politècnica de Catalunya) i doctora en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat Ramon Llull.

Carmen Salcedo i Sacra Morejón

 Actualment és vicedegana d’Estudis de Postgrau i d’Investigació de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquerna – Universitat Ramon Llull, entitat de la que n’és professora de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.

Com a investigadora, pertany al Grup de Recerca i Innovació sobre Esport i Societat (GRIES), del que n’és responsable de l’Àrea d’Investigació d’Esport, Gestió i Territori. Prenent com a punt de partida l’activitat física i l’esport, ha participat en diverses investigacions, tant des de la perspectiva arquitectònica (disseny d’espais esportius) com des de la urbanística (esport en espais públics urbans).

A més a més d’especialista en esport, instal·lacions i espai públic, Sacra Morejón ha estat molt vinculada al món del tennis.

doctora Sacra Morejón

 És professora i àrbitre de tennis de la Real Federación Española de Tenis (RFET) i va formar part de la Junta Directiva de la Federació Catalana de Tennis (FCT) com a vicepresidenta Esportiva.

Des de fa dos anys i mig, està liderant una investigació que rebé finançament del programa RecerCaixa (va ser un dels 18 projectes seleccionats entre 205 projectes de diferents disciplines). Es tracta de la investigació “Models col·laboratius de gestió de l’espai públic per a la promoció de l’activitat físico-esportiva “. Una investigació que ha comptat amb especialistes de l’esport, l’urbanisme, la gestió esportiva i l’antropologia, i que s’ha desenvolupat en tres ciutats: Barcelona, Bilbao i Màlaga.

Foto de grup de la tertúlia amb Sacra Morejón

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 27 de maig 2019

Tertúlies -

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 27 de maig – sala Pompeu Fabra, 14.00 h.
De Sport als eSports

        Amb: Josep Maria Casanovas, Fundador de Sport.

 

 

 

 

 

 

Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

 

Pàgines