destacats

Manuel Carrasco i Formiguera: un referent pels nostres dies

Historia -

 

Dimarts 4 de juny a les 19h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la conferència “Manuel Carrasco i Formiguera un referent pels nostres dies” a càrrec de Lluís Duran i Hilari Raguer.

La sessió ha estat organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, juntament amb la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès i constarà de dues parts: la primera sobre Els orígens del seu compromís, Carrasco i Formiguera i la Lliga Espiritual, a càrrec de Lluís Duran; i una segona sobre la seva actualitat, Perquè ens cal fer memòria de Carrasco i Formiguera, a càrrec d’Hilari Raguer.

Presenten l’acte: Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona 1890 – Burgos 1938) resumeix en la seva figura una Catalunya que encara ha de trobar el seu lloc. Catòlic practicant, republicà convençut i nacionalista insubornable, fou víctima de la violència de la Guerra Civil per partida doble. Capturat a bord del mercant Galdames amb el qual fugia d’una Barcelona on se’l perseguia, caigué en mans del règim de Burgos que uns quants mesos després l’afusellaria (9 d’abril de 1938), previ el judici-farsa i malgrat totes les intervencions al seu favor, fins i tot internacionals.

 

Imatge extreta de Castilla Info 9 abril 2014

Carrasco i Formiguera va tenir una vida riquíssima, en què va sembrar moltes llavors que avui poden donar els seus millors fruits. Doctor en dret i en filosofia i lletres, exercí l’advocacia a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil. Fou professor d’aquesta matèria a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya. Proclamada la República Catalana el 14 d’abril de 1931, formà part del govern presidit per Francesc Macià i continuà com a conseller en el primer govern de la Generalitat de Catalunya. Elegit diputat per Girona (28 de juny de 1931), a les corts constituents de la República, s’hi destacà per la seva defensa del text íntegre de l’Estatut d’Autonomia votat pel poble català. Fou dirigent d’Acció Catalana primer i d’Unió Democràtica després i col·laborador reconegut de El MatíEl Temps i altres publicacions. Tot plegat, se’n desprèn un pensament, basat en una triple fidelitat: a la República, al país i a l’Església, que cal reivindicar i difondre, ja que ens ofereix claus per al moment actual. També cal recordar el seu paper durant la guerra, quan destacà per les seves operacions de salvament de persones i béns i pels vincles que establí amb el poble i el govern d’Euskadi.

Per saber-ne més:

Entrevista amb el monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer, ARA 04/11/2018

Franco ordena afusellar Carrasco i Formiguera; Marc Pons El Nacional 09/04/2018

 

Josep Benet Morell Manuel Carrasco i Formiguera, afusellatEditorial: Edicions 62

Foto del Torneig Social d’Abril a La Vanguarda

Escacs -

El suplement Què fem del diari La Vanguardia del dia 17 de maig de 2019 publica un article sobre els ateneus de Barcelona. Una de les fotografies triades per parlar de l’Ateneu Barcelonès correspon a la segona jornada del Torneig Social d’Abril.

Juguem pitjor i guanyem tots dos

Escacs -

XXI Obert Internacional del Foment Martinenc, 2a ronda (04.05.2019)

No cal fer-ho bé per guanyar, només cal que els adversaris juguin pitjor. La primera ronda vam fer dues bones partides i vam perdre, a la segona no calia. A la del Juli l’adversari no sabia prou obertures i no sabia jugar sense la dama, prou que quedava clar després d’estudiar les partides. I el Juli mandrós va iniciar la partida sense ambició, amb inferioritat però garnatint dues coses: fora dames i fora teoria d’obertures. Després: tàctica, tàctica i tàctica i a guanyar peons i la partida. Que és perillós? Sí, sí, sí, però si  l’adversari no ho aprofita, es guanya fàcil. Que tots tenim família i el Juli viu a Vilafranca: dues horetes i cap a casa.

MEDINILLA MOYA,Izan – BERNAT MOR,Juli [B10]

XXI Obert Internacional Foment Martinen (1.29), 04.05.2019

 1.e4 c6 2.Cf3 d5 3.exd5 Dxd5? [3…cxd5 4.Ab5+ Ad7 5.Cc3 Cf6 és la bona línia de joc. Les negres l’han evitada perquè han sospitat una preparació casolana de les blanques i perquè volen deixar les blanques sense dama. També volen treure-les de la teoria d’obertures i guanyar peons a través de la tàctica. Tot plegat és una opció arriscada però idònia davant determinats jugadors.] 4.Cc3 De6+? 5.De2?? Dxe2+ 6.Axe2 Cf6 7.d4 e6? és una pífia de les negres: sense dames no calia gens, a més, deixa l’alfil de c1 tancat, caldrà treballar. 8.0–0 Ae7 9.h3 0–0 10.a4 a5 11.b3 Ca6 12.Aa3 és dolenta, permet a les negres igualar. 12…Axa3?? 13.Txa3 Cb4 14.Taa1 regala un peó que captura el cavall amb la jugada 14…Cxc2 que ja atorga un avantatge significatiu a les negres. El pronòstic sobre com juga l’adversari s’han confirmat, l’arriscada obertura de les negres ha esdevingut un èxit, ara només cal treballar tàcticament amb precisió. 15.Tac1 Cb4 16.Ac4 és un altre error de les blanques, permet canviar l’alfil de c1 de les negres, una peça dolenta per una d’activa, les blanques havien de treure primer l’alfil i després la torre de la diagonal. 16…b6 17.Ce5 Aa6 18.Axa6 Txa6 i les negres ja no tenen peces inactives per una d’activa de les blanques, adeu a totes les inferioritats. 19.Tfd1 Td8 20.Ta1 Taa8 21.Tdc1 és un altre regal, és l’adeu del peó blanc de d1. Un jugador que regala peons pot perdre per aquest fet, més endavant veure’m que serà el cas de les blanques aquest cop. 21…Txd4 22.Ca2?? és una jugada sense solta ni volta, debilita definitivament el flanc de dama de les blanques. 22…c5 23.Cxb4 Txb4 24.Tab1 Td4 25.Cc6 Td6 26.Ce5 Td5 27.Cc4 Tb8 28.Td1 Ce4 29.Txd5? és un altre regal estructural i posicional de les blanques a les negres. I les negres creen un peó passat central molt perillós a través de la captura amb péo 29…exd5 30.Te1 és un error grandíssim, gairebé un suïcidi que pot permetre crear dos peons passats lligats a les negres si les blanques no lliuren material, vegem-ho. 30…dxc4 31.Txe4?? és dolentíssima, calia perdre el cavall i capturar el peó mortal, si no es fa, les negres capturaran el peó de b i serà la fi de les blanques. [31.bxc4 és la millor, però no és un gran consol: les blanques tenen totes les de perdre.] 31…cxb3 32.Te3 c4 33.Tc3 b2 i el peó de b promocionarà amb tota impunitat. Prou que ho han vist les blanques i abandonen.[33…b2 34.Txc4 (34.Tc2 és encara pitjor ja que 34…b1D+ permet capturar la torre 35.Rh2 Dxc2) 34…b1D+]  0–1

I el Carles? Encara va trigar menys: l’adversari un amic, Santa Anna i Santa Eulàlia van intercedir, victòria fàcil quan tenia les de perdre. Tot plegat segur que va ser un pla diví per fer-li un regal ara que se li apropa una data de gran rellevància, qui ho sap ho sap, i a sopar –i a dinar! Gràcies Carles!

 

Ricarte  Aventin,Joaquim (1588) – Molina Salo,Carlos (1723) [A08]

XXI Obert Internacional Foment Martinen Barcelona (2.26), 04.05.2019

 1.Cf3 c5? no és gaire aconsellable, n’hi ha de molt millors segons el mòdul, però les obertures són un món on els mòduls no són del tot fiables. 2.g3? Cc6 3.Ag2 d5 4.d3 e5 i les negres tenen tres peons al centre que no són poca cosa. 5.Cbd2 Ad6 implica igualtat. 6.e4 amb lleuger avantatge negre. 6…Ae6? és molt fluixa. Millor: [6…Cf6] 7.0–0 i les blanques tornen el petit favor, tampoc en fan una gaire lluida. 7…Dd7? 8.Cg5 Ag4?? només és perdre el temps i diversos temps escaquístics. Potser calia desenvolupar i canviar peces. [8…Cf6] 9.f3 Ae6 10.Cxe6?? encara no calia, l’alfil no té mobilitat, sempre es podrà fer el canvi com a mínim, calia collar més a les negres amb desenvolupament o amenaces. [10.f4!] 10…Dxe6?? 11.Te1?? Apa! Quina baralla! Sembla que lluiten a veure qui ho fa pitjor! [11.exd5 Dxd5 12.f4 De6 i tot són amenaces contra les negres que generaran debilitats sobretot al centre. 13.Axc6+ Fins i tot la jugada més òbvia genera entropia en les negre, peons doblats i aïllats: 13…bxc6] 11…Cge7 12.Cf1?? és una jugada d’amic: és anar a buscar herba per als gats, que no en mengen! 12…0–0 13.f4 exf4?? I la descoberta? Què les negres no l’han vista? Déu, perdona els nostres pecats! 14.exd5 Dd7 15.dxc6 bxc6 16.Axf4 Axf4 17.gxf4 i el desastre s’ha consumat: les negres no tenen res sòlid al centre i el cavall de e7 només és un motiur de preocupacions, retirar-lo és regalar la columna a les blanques o, com a mínim, regalar més temps. 17…Dd4+ 18.Rh1 Df6? 19.c3? Tab8 20.Dd2 Tfd8 21.Tab1? c4? 22.De3? Td7? [22…Cf5] 23.d4 Rf8? 24.Cd2 Cf5? ara no! Deixa un forat immens a la columna i permet l’atac del peó de h7. 25.Ce4? és fluixa, molt fluixa: canvis quan es té la iniciativa, quina generositat. [25.Dh3!!] 25…Dg6 26.Cg3?? i Santa Anna i Santa Eulàlia han intercedit per les negres: les blanques es deixen la dama com si fos la primera partida d’un marrec en un escolar. A tots ens passa un cop cada any o cada dos anys. 26…Cxe3!! Evident, Watson, evident. Les blanques ja poden anar-se’n, que no es refredi el sopar. 27.Txe3?? i ara les blanques rematen les bones obres: regalen qualitat. Capturar el cavall és un rampell inútil. 27…Dxb1+ 28.Cf1 Te7?! [28…Txb2 és molt més dura. Malgrat tot les blanques abandonen: després de regalar la dama i la qualitat no cal insistir. Remarco un altre cop: a tots ens passa algun cop. Les negres paguen el cafè, cal ser agraït. 29.Th3]  0–1

I tal dia farà un any. La propera ronda caldrà lluitar de valent si volem destacar. Soparem més tard, segur, si no és que som nosaltres els que fem tot de regals. Santa Anna! Santa Eulàlia! Ajudeu-nos!

Juli Bernat

Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939). Una nova mirada al conflicte

Historia -

Dilluns 27 de maig 2019 a les 19:00 – 20:30 a la sala Sagarra (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència Diaris personals durant la Guerra a Catalunya (1936-1939). Una nova mirada al conflicte a càrrec d’Oriol Riart i Arnalot, historiador, arxiver i autor del llibre Itinerari d’una memòria enfrontada.
Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

“Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939)”, Oriol Riart i Arnalot

Aquesta comunicació té com a objectiu presentar, analitzar i posar en discussió els diaris personals escrits per combatents en la Guerra Civil Espanyola com a font historiogràfica i eina didàctica que contribueix a una interpretació i aprenentatge més proper, tangible i atractiu del conflicte. A més, es pretén establir aquesta font com a complement i / o alternativa a les fonts més tradicionals en l’àmbit de la investigació històrica.

El diari personal és un tipus de document on l’autor escriu de primera mà i en primera persona, els fets que considera destacables en què participa o observa, alhora que en dóna la seva opinió. Tot i que l’autor intenta plasmar en el diari allò que més li crida l’atenció, el seu contingut no deixa de ser la més humil i inessencial quotidianitat que, amb el pas del temps, adquireix més rellevància, ja que pot apreciar-se el modus vivendi de determinats sectors socials, en aquest cas dels combatents al front català.

D’aquesta manera, els diaris personals dels combatents són una font historiogràfica que permet una mirada més propera i personal als fets històrics. Es tracta d’una documentació complementària i alternativa a les limitacions de l’oralitat, a la documentació militar i al relat històric oficial. Les fonts autobiogràfiques, degudament sotmeses a contrast com qualsevol altra, són les òptimes per a aquest enfocament historicista que va de baix a dalt, construint un relat més pròxim, atractiu i didàctic de la història.

Imatge d’alguns dels diaris utilitzats en l’estudi d’Oriol Riart i Arnalot “Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939)”

El corpus documental per a la comunicació és l’estudi de 30 diaris personals de combatents d’ambdós bàndols escrits al front català. Aquest volum permet conèixer l’interès i les influències literàries que van portar els joves a escriure un diari personal, també els objectius i motivacions que hi ha darrera d’aquest hàbit, i sobretot conèixer com vivien aquests homes els fets col·lectius o històrics dels què n’eren els protagonistes però que en canvi el relat històric oficial poques vegades els té en compte.

Imatge d’un dels diaris utilitzats en l’estudi d’Oriol Riart i Arnalot “Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939)”

Tots de zeros i fregant un somni

Escacs -

XXI Obert Internacional del Foment Martinenc, 1a ronda (27.04.2019)

Crònica de Juli Bernat

El Juli va jugar al primer tauler del grup C, zero. El Xavier al quinzè, zero. El Carles al setzè, també zero. Tots tres amb blanques. Com sempre a escacs els resultats són purs extrems. Cal relativitzar-los també sempre. Però de fet cal valorar positivament la primera ronda: només el Carles passava tall –però jugava contra un jugador amb moltíssima experiència que té menys elo perquè juga molts oberts- i dos dels tres podríem haver guanyat. Vam perdre de ben poc, d’allò que es diu d’una jugada, tot plegat fa que la majoria de jugadors es planyin amargament i enunciïn el gran tòpic del gènere: “la tenia guanyada”. Això últim no existeix fins al mat o fins que un dels dos abandona. Aquest plany és fals. Només cal tenir present que se n’estava a prop. Que hi ha motius per a l’alegria perquè no sempre ens equivoquem més que l’adversari i que, per tant, en unes altres rondes els punts cauran al sac. I més alegria, vol dir que juguem amb possibilitats de guanyar, que hi ha hagut lluita i bellesa. Endavant les atxes! Endavant les peces! La primera mostra, una partida trepidant del Juli que gairebé és la sorpresa de la ronda ja que gairebé guanya el primer de la classificació inicial.

 

Bernat Mor,Juli (1659) – Carbajal Gutierrez,Sergi Robert (1835) [D11]

XXI Obert Internacional Foment Martinen Barcelona (1.1), 27.04.2019

 1.d4 d5 2.c4 c6 3.Cc3 g6 4.Cf3 Ag7 5.cxd5 cxd5 6.Ag5 Cc6 7.Dd2?! h6 8.Af4 e6?? [8…Cf6!; 8…Af5 és la més natural, és a dir, la més lògica des de la perspectiva de la intel·ligència humana.] 9.Cb5!! g5?? 10.Cc7+!! és la segona més potent! Endavant, doncs. [10.Ac7 Dd7 11.Ag3 Rf8 12.Cc7 Tb8 és una línia que no puc dur a terme perquè no intueixo gens on va a petar!] 10…Rf8 11.Cxa8! és la segona millor, a més, és molt valenta i lògica, malgrat donar un alfil, permet guanyar més material i destrossar la posició de les negres. [11.Ag3!! és la millor, però és més fosca, menys immediata.] 11…gxf4 12.Dxf4 i ara l’avantatge és de les blanques, petit, però amb una forta amenaça psicològica. 12…e5?? 13.dxe5 és acceptable, però un pèl fluixa i il·lògica respecte la millor, Cxe5, que, a més, és humanament transparent. [13.Cxe5!! aquesta jugada és demoledora des del punt de vista estricte del joc i des de la perspectiva psicològica: les variants que sorgeixen són una erosió constant de la posició de les negres.] 13…Ae6 14.Cd4 Cxd4 15.Dxd4 Dxa8 16.Dc5+? és molt fluixa, en el fons és més sorollosa que no pas una amenaça seriosa. Les blanques abandonen en bona mesura l’avantatge. [16.e4!! la vaig pensar, però va ser massa abstracte per a mi, encara visc en uns escacs massa concrets.] 16…Ce7 17.f4!! és l’única que continua atorgant avantatge a les blanques, una jugada un pèl estranya, cal tenir vista i valentia per dur-la a terme. De6 és la igualtat i la resta de jugades situa a les blanques en inferioritat. La idea és bloquejar la posició de les negres, restringir-los l’espai. 17…b6 18.Dd6 Dc6 19.Dd8+ és molt fluixa, adeu a tot avantatge blanc. [19.Dxc6! defensa i conserva el petit avantatge blanc. 19…Cxc6 20.Tc1 Ce7] 19…De8 20.Dxe8+ és la menys dolenta, les blanques no poden aspirar a res millor. [20.Dc7 és inferior a la literal. Sembla que amenaça coses però ja permet la ruptura …f6.] 20…Rxe8 21.Tc1 Rd7?? 22.e3 és fluixa, no aprofita prou bé l’error de les negres. [Calia 22.e4! i les blanques tornen a disposar d’un avantatge significatiu.] 22…Tc8?? 23.Ab5+!? Rd8 24.Rd2 Tc5? 25.a4?? [25.Txc5!! bxc5 tot plegat hagués permès deslligar els dos peons negres a i b, no fer-ho, ho pagaran molt car les blanques.] 25…f6 26.b4?? calia preparar-la. [26.exf6!! Axf6 27.b4! ara sí que rutlla.] 26…Txc1 27.Txc1 fxe5 28.fxe5?? [28.a5!! bxa5 29.bxa5 i les blanques deslliguen els peons negres a i b a través del canvi de peons.] 28…Axe5 29.h3 i ara el desavantatge de les blanques és clar, no han jugat amb la precisió que calia. 29…d4 30.Tf1 dxe3+ 31.Re2?? [Calia capturar el peó, l’única esperança de taules. 31.Rxe3! ] 31…Cf5 32.Td1+ Re7 33.g4 Cd4+ 34.Rxe3 Cxb5 35.axb5 Ac4 i les blanques només poden jugar a esperar una errada de les negres. Els dos peons a i b són una amenaça terrible. 36.Re4 Ad6 37.Rf5 Axb5 38.Rg6 Axb4 39.Rxh6 Ae2?? és una pífia que pot costar la partida a les negres. [39…Ac4!! és la bona, guanyadora.] 40.Td4!! és genial. L’errada de les negres atorguen nova vida a les blanques. 40…Axg4 41.Txg4? és un gravíssim error, ara de les blanques! [41.hxg4!! i les negres tenen totes les de perdre! 41…Ac3 42.Td3 Ab2 43.g5 Ac1 44.Td1 Ab2 45.g6 Re6 46.Td3 Ah8 47.Rh7 Ab2 48.Tb3 Af6 49.Ta3 Rd6 50.Txa7 Rc5 51.Tc7+ (Així és més fàcil per a un jugador com jo. 51.g7 Axg7 52.Rxg7 b5 53.Rf6 Rd4 54.Tb7 Rc4 55.Rg5 b4 56.Rf4 Rc3 57.Re3 Rc4 58.Rd2 b3 59.Rc1 Rc3 60.Td7 b2+ 61.Rb1 Rc4 62.Rxb2) 51…Rd6 52.Tc1 Ae5 53.Th1 Af6 54.Tf1 Ae5] 41…a5 i les blanques tenen avantatge, però no sabré jugar prou bé aquest final, em falta coneixements teòrics dels finals. 42.Tg7+ Rd6 43.Tg6+ Rc5 44.Tg5+ Rc4 45.Tg4+ Rb5 46.Tg6 a4 i l’avantatge torna a ser negre, les blanques no han sabut jugar prou bé el final. Ara tot és una pèrdua de temps, marejar la perdiu i prou 47.Tg5+ Ac5 48.h4 a3 49.Tg2 Rc4 50.h5 Ad4 51.Rg6 Rb3 52.Td2 Ac3 53.Td3 a2 54.Td1 a1D 55.Txa1 Axa1 56.Rf5 b5 57.Re4 b4 58.Re3 Rc2 59.h6 Ah8 i adeu Andreu![59…Ah8 60.Rf3 b3 61.Rg4 b2 62.Rh4 b1D]  0–1

 

La segona mostra, una partida en alguns moments un pèl boja del Carles. Només va patir un gran defecte: massa por, cal jugar amb més energia, d’una manera més agressiva i destructiva. Visca el déu Xiva! Fixem-nos en la partida i m’entendreu.

Molina Salo,Carlos (1723) – Nunez Romeo,Fausto (1604) [A40]

XXI Obert Internacional Foment Martinen Barcelona (1.16), 27.04.2019

 1.d4 g6 2.Cf3 Ag7 3.Af4 e6 4.e3 Ce7 5.Ad3 b6 6.c4 Ab7 7.Cc3 d6 8.h3 Cd7 9.e4 f6 10.Dd2 0–0 11.Ah6 Tf7 12.0–0 Df8 13.Ae3? [13.Axg7!! i adeu alfil de fianqueto.] 13…Td8 14.Ce2?? [14.Cb5!! Cc8 15.Cxc7!! Així, sense pietat, i la posició negra queda ben desllorigada. Avantatge blanc claríssim. 15…a6 no caça el cavall blanc ja que l’amenaça 16.Cxe6 és terrible. Les blanques guanyen qualitat com a mínim.] 14…e5 15.d5 c6 16.Tac1 Cc5 17.Ac2 f5 18.exf5 Cxf5 19.b4 Cxe3 20.Dxe3?? [20.fxe3!! i no hi ha cap amenaça cap a la dama i s’obre camí a la torre de la columna f.] 20…Ah6 21.Cg5 Axg5 22.Dxg5 Cd7 23.Ae4 c5 24.a3 Cf6 25.Ab1 Te8 26.Tc3 Dg7 27.Tg3 e4 28.Te3 Te5 29.Dg3 Ch5 30.Dh2 Cf6 31.Cf4 Ac8 32.f3 Af5 33.Ce6 Axe6 34.f4 Dh6 35.dxe6 Txe6 36.Tfe1 Tfe7 37.Dg3 Rf7 38.Ac2 Ch5 39.Dh4 Dg7 40.Axe4?? [40.f5!! Te5 ja que(40…gxf5 41.Dxh5+) ] 40…Dd4?? és un regal! 41.Ad5!! és genial! 41…Cxf4 42.Axe6+ Txe6 43.Dxh7+?? també és un regal, però ara per a les negres, la posició s’iguala. [43.Df2!! Txe3 44.Txe3 Rg8 i les blanques han guanyat la qualitat.] 43…Rf6?? és una gran pífia. Però les blanques no l’aprofiten perquè juguen 44.Dh4+ [Si haguessin jugat 44.Dh8+ Rf7 45.Dxd4 cxd4 46.Txe6 Cxe6 haguessin quedat amb torre contra cavall.] 44…Rg7 45.Rf2?? és un suïcidi. 45…Cd3+ 46.Rg3 Txe3+ 47.Txe3 Dxe3+ i les blanques ja poden plegar. 48.Rh2 Df4+ 49.Dxf4 Cxf4 50.g3 Ce6 51.g4 Rf6 52.Rg3 g5 53.Rf3 Re5 54.Re3 d5 55.cxd5 Rxd5 56.bxc5 bxc5 57.Rd3 Cf4+ 58.Rc3 Cxh3 59.a4 Cf2 60.a5 Cxg4 61.Rd2 a6 62.Rc3 Ce5 63.Rb3 Re4 64.Rc3 c4 65.Rd2 Rf3 66.Re1 Cd3+ 67.Rf1 c3 68.Rg1 c2 ENDAVANT CARLES! QUE LA COSA TÉ MOLT BONA PINTA! NOMÉS CAL QUE POLEIXIS ALGUNS DETALLS I ELS PUNTS CAURAN AL SARRÓ! 0–1

Per avui ja n’hi ha prou. Mireu-vos-les al tauler o al chess-results. Anem bé i si en fossim molts més, aniríem encara millor. Animeu-vos, als oberts falten mans de l’Ateneu Barcelonès.

 

Juli Bernat, jugant contra el primer tauler del grup

Carles Molina, amb una partida que va generar molta expectació

Torneig Social d’Abril 2019

Escacs -

Aquest abril hem celebrat el Torneig Social de Semiràpides durant els dies 4, 11 i 25. S’han jugat un total de sis rondes (dues rondes per dia) a un ritme de 20 minuts, amb un increment de 5 segons per jugada.

Tot i que vam començar el torneig amb un total de 16 jugadors inscrits, en l’última ronda vam tenir sis incompareixences (potser la parada durant la Setmana Santa, que ens ha partit el torneig en dues parts, hi ha tingut alguna cosa a veure).

En  classificació final, per tant, només hi consten els jugadors que han jugat totes les rondes.

Classificació Nom jugador/a Total punts 1 Jordi Umbert 5 2 Joan Llaverias 4.5 3 Ramon Cases 4.5 4 Jordi Amat 4 5 Àngel Tomàs 3 6 Juli Bernat 3 7 José Luis Zorrilla 2 8 Carles Molina 2 9 Núria Castellvell 1 10 Anna Ramírez 1

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 27 de maig 2019

Tertúlies -

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 27 de maig – sala Pompeu Fabra, 14.00 h.
De Sport als eSports

        Amb: Josep Maria Casanovas, Fundador de Sport.

 

 

 

 

 

 

Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

 

Tertúlia amb Sacra Morejón

Tertúlies -

ESPORTS I ATENEU del 29 d’abril de 2019

Extracte de la presentació realitzada per la doctora Carmen Salcedo

Maria Sacrament Morejón és arquitecta per l’ETSAB (Universitat Politècnica de Catalunya) i doctora en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat Ramon Llull.

Carmen Salcedo i Sacra Morejón

 Actualment és vicedegana d’Estudis de Postgrau i d’Investigació de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquerna – Universitat Ramon Llull, entitat de la que n’és professora de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.

Com a investigadora, pertany al Grup de Recerca i Innovació sobre Esport i Societat (GRIES), del que n’és responsable de l’Àrea d’Investigació d’Esport, Gestió i Territori. Prenent com a punt de partida l’activitat física i l’esport, ha participat en diverses investigacions, tant des de la perspectiva arquitectònica (disseny d’espais esportius) com des de la urbanística (esport en espais públics urbans).

A més a més d’especialista en esport, instal·lacions i espai públic, Sacra Morejón ha estat molt vinculada al món del tennis.

doctora Sacra Morejón

 És professora i àrbitre de tennis de la Real Federación Española de Tenis (RFET) i va formar part de la Junta Directiva de la Federació Catalana de Tennis (FCT) com a vicepresidenta Esportiva.

Des de fa dos anys i mig, està liderant una investigació que rebé finançament del programa RecerCaixa (va ser un dels 18 projectes seleccionats entre 205 projectes de diferents disciplines). Es tracta de la investigació “Models col·laboratius de gestió de l’espai públic per a la promoció de l’activitat físico-esportiva “. Una investigació que ha comptat amb especialistes de l’esport, l’urbanisme, la gestió esportiva i l’antropologia, i que s’ha desenvolupat en tres ciutats: Barcelona, Bilbao i Màlaga.

Foto de grup de la tertúlia amb Sacra Morejón

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 27 de maig 2019

Tertúlies -

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 27 de maig – sala Pompeu Fabra, 14.00 h.
De Sport als eSports

        Amb: Josep Maria Casanovas, Fundador de Sport.

 

 

 

 

 

 

Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

 

Apunts sobre la corrupció com a resultant de la història a la península Ibèrica

Historia -

Dilluns 20 de maig de 2019 a les 17:00 – 18:30 a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la Tertúlia d’Amics de la Història amb la participació de Jaume Montero, enginyer industrial: “Apunts sobre la corrupció com a resultant de la història a la península Ibèrica”.

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

Jaume Montero, enginyer industrial, directiu empresarial i president de la patronal “Tecnifuego-Aespi” (1996-2002) i del seu comitè d’ètica (2010-2016). Autor de l’informe “Ilegalidad, mafia y corrupción en España

Imatge principal: “La ruta del Lazarillo”. Inocencio Medina Vera  (1876–1918) Blanco y Negro (823), 9 de febrer de 1881. 

Resum de l’autor

Acceptant que hi ha una gran correlació entre la riquesa de les nacions i la qualitat moral mitjana dels seus ciutadans, Jaume Montero fa una anàlisi d’alguns pobles de la Península Ibèrica. Considera que les guerres rebaixen la qualitat moral de les persones i que l’època de la Reconquesta va tenir una gran influència sobre la formació dels idearis col·lectius a la península Ibèrica. Avui encara pesa tot i que evoluciona molt ràpidament.

També s’assenyala que en els darrers 30 anys han aparegut nous factors que expandeixen el problema a nivell mundial i per tant, són una amenaça addicional per el futur de la nostra societat. Conclou afirmant que preservar la moralitat social és la millor manera d’assegurar el progrés econòmic col·lectiu i la qualitat de vida i felicitat personal dels ciutadans.

Al asalto, Eduardo Sojo «Demòcrito», publicada a la revista satírica El Motín. 24 de juliol de 1881 (Commons.wikipedia.org: Domini públic)

Text de Jaume Montero extret de l’informe La forja histórica de la corrupción. El caso ibèrico.

1.-Introducció.
Els conceptes d’il·legalitat i màfia estan ben definits, però no el de corrupció. En els diccionaris la paraula corrupció, presenta una confusa gamma de sinònims. En general s’esmenta el verb corrompre, en la seva accepció de putrefacció, degradació o suborn d’una “cosa”, que no defineix. Si busquem més, trobem que la “cosa” pot ser una organització i furgant molt una “organització política”.

Si anem a la literatura, veurem que fa molt de temps, la “cosa” era amb freqüència el cos humà o animal, mentre que avui s’aplica a més “coses”. No vull avorrir el lector i seguir amb els significats i la història literària. El que s’ha dit és suficient per entendre que aquest tema està molt generalitzat, però poc definit. En conseqüència, és pertinent tractar de definir-lo millor.

Com sigui que la “cosa” que es corromp pot ser una organització, ve al cas en una organització pública, que és la política. Però de la mateixa manera que afecta organitzacions polítiques, també es pot aplicar a associacions, empreses i per extensió a societats o a països.

Si anem a països, hi ha un fet que sorprèn. La literatura econòmica correlaciona els països pobres amb la corrupció. Ho diuen molts llibres, articles i autors de diferents ideologies, però tots estan d’acord en la correlació. A més, tots creuen que les societats corruptes presenten gran desequilibri social, mentre que l’absència de corrupció s’associa a països equilibrats i cultes.

La suma d’il·legalitat, màfia i corrupció empobreix els països. La causa d’aquest mal, allà on n’hi hagi, s’atribueix a l’evolució històrica i social. Però hi ha un gran activador, la guerra i especialment les civils. Durant la guerra, els éssers humans extreuen el pitjor de sí mateixos. Els antídots són la reflexió, l’estudi i el treball. És cert que hi ha altres factors que deixem per ser menys rellevants.

És remarcable que les societats que estimen i respecten els béns comunals, per exemple, el sòl, solen ser més honrades. És el cas dels països nòrdics on no s’especula amb el sòl. Qui el necessita, el lloga o n’obté una concessió renovable per fer el seu habitatge o indústria. En canvi, als països de dret romà, es jutja normal que l’increment de valor dels solars, causa de l’esforç col·lectiu, se l’embutxaqui un ciutadà privat que no té un altre mèrit que la possessió de la finca.

Entrant ja en aspectes dolosos, és curiós que sent l’apropiació indeguda un aspecte rellevant no hi ha gaire reflexió sobre les diferències entre els actes il·legals, corruptes i mafiosos. Tampoc es presta l’atenció sobre les causes d’aquests fenòmens i la seva evolució. Potser això condueix a no enfrontar-se a la seva reducció i, sobretot, al fet que la societat actual experimenti un ràpid creixement del mal.

Per saber-ne més:

Brioschi, Carlo Alberto: Breu història de la corrupció: de l’edat antiga fins als nostres dies; traducció d’Anna Casassas; [pròleg de Francesc Sanuy], Barcelona, La Campana, 2009, 260 pàgines.

Rabino, Federico: “La corrupción una piedra en el camino del desarrollo, Medium, feb 3, 2017

 

Catalunya i la plurinacionalitat, vista des de fora d’Espanya

Historia -

Dijous 9 de maig de 2019, a les 19.00 a la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès, tindrà lloc la sessió “Catalunya i la plurinacionalitat, vista des de fora d’Espanya” amb la participació de Jorge Cagiao y Conde, professor titular de “Civilització espanyola contemporània”, Universitat de Tours; Gennaro Ferraiuolo, professor titular de Dret Constitucional a la Universitat Federico II de Nàpols; i de Patrizio Rigobon, professor agregat de Literatura Catalana a la Universitat Cà Foscari de Venècia.

Presentarà l’acte el president de l’Ateneu Barcelonès, el dr. Jordi Casassas Ymbert, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona.

Els tres ponents, que recentment han editat el llibre La Nazione catalana. Storia, lingua, politica costituzionale nella prospettiva plurinazionale, plantejaran temes per comprendre la complexitat des d’una mirada estrangera sobre el procés independentista català.

El professor Cagiao analitzarà la crisi del sistema polític espanyol com a conseqüència d’un problema o falta de reconeixement nacional. El nacionalisme espanyol s’ha negat a debatre durant llargs anys el seu propi model d’Estat, rebutjant un darrere l’altre qualsevol intent d’encaix del pluralisme nacional existent en el seu si fora del marc autonòmic en vigor. Com se sap, aquesta dinàmica oposada al reconeixement nacional ha acabat generant un important suport social a la solució referendària i a la independència. El professor Cagiao reflexionarà sobre aquest tema des d’una perspectiva més controvertida (i potser paradoxal), posant el focus en el problema de reconeixement nacional de Catalunya: si el procés hagués dividit el Principat en dos grans blocs (independentistes i unionistes) amb un pes similar, seria d’interès analitzar aquesta divisió i sobretot les actituds observades, principalment en el catalanisme unionista, sobre el reconeixement nacional de Catalunya per part dels catalans contraris a la independència.

Jorge Cagiao y Conde, professor titular de “Civilització espanyola contemporània”, Universitat de Tours

Per part del professor Ferraiuolo intervindrà explicant com la lectura italiana d’esdeveniments catalans sovint es deforma pel fenomen cultural i polític de la Lliga Nord. De fet, hi ha diversos indicadors que ens permeten mostrar l’enganyós que és  aquest paral·lelisme. La seva intervenció se centrarà en aquests elements, que es poden trobar en els estudis i dades sociològiques i polítiques, així com també en l’evolució del model regional italià. A partir de l’anàlisi de la trajectòria política de la Lliga Nord, també serà possible avaluar la forma en què l’Estat italià s’enfronta al conflicte territorial: les respostes de les institucions centrals que des d’un punt de vista legal i formal poden semblar idèntiques a les espanyoles, adquireixen però, un significat diferent si s’emmarquen en la dimensió dels processos polítics i institucionals de cada país.

Gennaro Ferraiuolo, professor titular de Dret Constitucional a la Universitat Federico II de Nàpols

Finalment, el professor Rigobon oferirà una reflexió sobre com ha reaccionat la premsa diària italiana als fets catalans  de setembre i octubre 2017, plantejant-se els següents interrogants: Quina cobertura han donat als esdeveniments? Quin grau de coneixement de la realitat catalana tenien els periodistes involucrats? Quines pautes resseguien els editorials? A partir d’un repàs general dels diaris italians més importants  i dels seus articles sobre Catalunya es veurà com els plantejaments sobre el tema han estat molt diferents i s’han vist actituds oposades dins els mateixos sectors ideològics. No hi ha hagut, segons el professor Rigobon, una resposta “de dretes” o “d’esquerres”: hi ha hagut diferents respostes  (i sovint molt diferents entre elles)  dins dels mateixos blocs, la qual cosa demostra que el cas català representa un desafiament a qualsevol categorització i simplificació.

Patrizio Rigobon, professor agregat de Literatura Catalana a la Universitat Cà Foscari de Venècia

 

Autor del text: Giovanni Cattini

Per saber-ne més:

http://www.editorialescientifica.com/materia/diritto/diritto-costituzionale/la-nazione-catalana-detail.html

PROJECCIÓ I DEBAT: THE IMITATION GAME (DESXIFRANT L’ENIGMA)

Ciència i Tecnologia -

El 24 d’abril, a les 19 hores, a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, farem el visionat de la película The Imitation Game, la història de com el matemàtic Alan Turing va aconseguir desxifrar la màquina Enigma, al servei de l’exercit alemany nazi de la Segona Guerra Mundial.

Alan Turing va ser un home amb una ment molt brillant. Reconegut com geni informàtic i “pare de la computació”, es va moure en camps tan dispars com les matemàtiques, la filosofia, la biologia, la química i podria dir-se que la ciència en general. Les seves aportacions en el camp de la criptografia van servir perquè la Segona Guerra Mundial durés molt menys del que s’esperava, gràcies a la descodificació dels plans secrets dels nazis de la seva màquina Enigma, de manera que els aliats van poder alçar-se amb la victòria abans de del previst. Sent el precursor de la informàtica moderna, va dissenyar un de les primeres màquines electròniques programables digitals i va contribuir al que més endavant es va denominar ‘intel·ligència artificial’.

“The Imitation Game (Desxifrant Enigma)” recull la fascinant història d’un dels homes més influents del Segle XX, quan va ser reclutat pel Servei d’Intel·ligència Britànic per desxifrar el codi nazi Enigma, durant la Segona Guerra mundial, encara que lluny de ser admirat com un heroi, Turing va ser acusat i jutjat desgraciadament per la seva condició d’homosexual, que el portaria a ser imputat per indecència greu i perversió sexual, i sent el detonant del seu suïcidi el 1952. El director noruec Morten Tyldum és l’encarregat de dirigir aquesta película, després dels seus quatre llargmetratges realitzats al seu país, dels quals destaca “Headhunters”. Tyldum li imprimeix classicisme i elegància al film, destacant de manera l’excel·lent treball en la direcció d’actors, en què tots estan realment notables: Benedict Cumberbatch, Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode; encara que per sobre de tots ells s’erigeix ​​Cumberbatch, que encarna el famós matemàtic, i que possiblement faci la millor interpretació de la seva carrera, aportant de manera impressionant tots els matisos que requereix el personatge. També és digne de menció el sòlid guió, basat en el llibre d’Andrew Hodges, de l’escriptor Graham Moore, que va ser guardonat amb un Oscar.  Alexandre Desplat compon una banda sonora realment notable. Sembla ser que la història conté diversos errors pel que fa a la realitat; però, sent una pel·lícula de ficció, a l’adaptar-la es poden prendre certes llicències narratives per dramatitzar-la.

Podem dir que “The Imitation Game” és un film notable, molt ben dirigit, amb un impressionant Benedict Cumberbatch, i que dóna a conèixer la importància que va tenir el matemàtic en l’esdevenir de la ‘Gran Guerra’, i també en el camp de la computació.

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 29 d’abril 2019

Tertúlies -

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 29 d’abril – sala Pompeu Fabra, 14.00 h.
L’activitat física a l’espai públic de les ciutats

        Amb: Sacra Morejón, doctora en Ciències de l’educació física i l’esport.

 

 

 

 

 

 

Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

 

Tertúlia amb Joan Agustí Alfara

Tertúlies -

ESPORTS I ATENEU del 25 de març de 2019

Extracte de la presentació realitzada per Carles Llorens, Vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès i de la intervenció del senyor Joan Agustí, president de la Unió Esportiva Olot

Nascut l’any 1953 a Olot.

Carles Llorens i Joan Agustí

Empresari, president de la Unió Esportiva Olot des de setembre de 2007, defensa que un altre tipus de club de futbol és possible.

La Unió Esportiva Olot és un club amb un alt compromís social, vinculat al territori, a la cultura i al teixit local. Un club amb ànima.

El senyor Joan Agustí exposa el projecte de futbol social sostenible, el qual es fonamenta en cinc principis bàsics: valors (competitivitat, compromís, esperit d’equip, humilitat i respecte i integració de persones); compromís esportiu formatiu i social del club; sostenibilitat econòmica – rigor, responsabilitat o coherència; model de joc arrelat en la tradició i en el planter i millora contínua de les instal·lacions.

Joan Agustí signà el Llibre d’Honor de la tertúlia

El club aposta per l’escola de futbol, disposa d’un important projecte de futbol social i d’equips de futbol femení des de benjamí a sènior.

La majoria dels seus jugadors del primer equip (actualment a la 2a Divisió B del Grup III) provenen de les comarques gironines i la seva totalitat dels Països Catalans. En les sis darreres temporades esportives, el primer equip de la Unió Esportiva Olot s’ha mantingut en cinc d’elles en aquesta divisió del futbol espanyol, tenint vocació d’aspirar a la 2a. Divisió A en un futur.

Dels 80 equips de la 2a. Divisió B, 45 no han presentat els comptes econòmics la darrera temporada. Dels altres 35, 17 tenen pèrdues. En queden 18, la major part filials o clubs que han jugat a Primera o Segona. Només hi ha un club que no hagi jugat mai en el futbol professional amb beneficis: la Unió Esportiva Olot.

El repte és gran i la il·lusió immensa.

Fotografia de participants a la tertúlia amb Joan Agustí Alfara

Els dos exilis de la Guerra Civil, 1936 i 1939

Historia -

Dilluns 6 de maig de 2019 a les 19h a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès), tindrà lloc la conferència Els dos exilis de la Guerra Civil, 1936 i 1939 a càrrec de Josep Lluís Martín Berbois, historiador i coeditor de l’obra A 80 anys del cop d’estat de Franco, 2018.

 

Presenta:  Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història de l’AB.

La violència dels primers mesos de la Guerra Civil a Catalunya es traduí en una nombrosa xifra de víctimes i l’exili de milers de persones a diferents països europeus, en especial França i Itàlia. Un èxode, que per diferents motius, encara avui ha restat força descuidat per la historiografia catalana. Es coneix com l’exili de 1936.

Imatge: Portada de la Tribuna Illustrata, diari italià que parlava de l’arribada dels catalans a Gènova el 9 d’agost de 1936.

El progressiu avanç de les tropes franquistes obligà a milers de persones a fugir de Catalunya inicialment direcció a França. Un total d’aproximadament 470.000 individus provinents de tot l’Estat espanyol travessaren la frontera. Posteriorment, milers d’ells acabaren sent internats en camps de concentració improvisats i en condicions molt deplorables.

Els militars republicans no van poder entrar a França fins al 5 de febrer i van ser enviats als camps de concentració. AUGUSTE CHAUVIN (ARCHIVES DÉPARTEMENTALES DES PYRÉNÉES-ORIENTALES)

Tanmateix hi hagueren molts catalans que pogueren exiliar-se a França, Londres o a països de l’altra banda de l’Atlàntic com Mèxic, Xile, Argentina, Colòmbia, Veneçuela, la República Dominicana o els Estats Units. Un dels fets més tràgics d’aquest exili fou l’assassinat, per part del règim franquista, del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover el 15 d’octubre de 1940, el qual havia estat detingut inicialment a França per la Policia Militar Alemanya.

L’esclat de la Segona Guerra Mundial feu que molts republicans s’allistessin a les Companyies de Treballadors Estrangeres i posteriorment s’integressin a la resistència antinazi després de l’ocupació Alemanya. Un important nombre d’ells foren detinguts i deportats en algun camp nazi (especialment a Mauthausen). Dels 9.446 deportats que coneixem actualment, uns 3.000 eren nascuts a Catalunya i uns 1.800 no sobrevisqueren.

Text de Josep Lluís Martin Berbois

Per saber-ne més: Museu Memorial de l’Exili

Biografia d’Hilari Salvador (1899-1966). El darrer alcalde republicà de Barcelona (1937-1939)

Historia -

Dilluns 15 Abril 2019 a les 17:00 – 18:30 a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la Tertúlia d’Amics de la Història “Biografia d’Hilari Salvador (1899-1966). El darrer alcalde republicà de Barcelona (1937-1939), a càrrec de Pau Vinyes i Roig, historiador i autor de la biografia “Hilari Salvadó. Alcalde de Barcelona quan plovien bombes”

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història.

Imatge principal: Commemoració 11 de Setembre de 1937. Lluís Companys a la dreta d’Hilari Salvadó. Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Hilari Salvadó i Castell 

Hilari Salvadó i Castell (Barcelona, 1899-1966), fill d’una humil família de pescadors de la Barceloneta i comptable de professió, inicià la seva militància en un catalanisme cívic i cultural, que el va dur al compromís polític, primer en entitats d’àmbit local i finalment a Esquerra Republicana de Catalunya.

Regidor de l’Ajuntament de Barcelona des del 1934 i empresonat pels Fets d’Octubre, amb l’esclat de la Guerra Civil esdevindria l’alcalde d’una ciutat assetjada per l’aviació feixista, que alhora acollia milers de refugiats.

Durant el seu mandat hagué de fer mans i mànigues per tal de fer front al conflicte bèl·lic. Treballa per aconseguir que els subministraments arribin a la població malgrat la conflictivitat de la guerra. També farà tots els possibles per tal que els danys dels bombardeigs per part de l’aviació feixista italiana siguin els menys violents possibles. La seva mentalitat de servei al poble el feia anar als indrets bombardejats amb la voluntat de solidaritzar-se amb els afectats i les víctimes. Convertit en un expert de la defensa passiva, durant el seu mandat es construïren nombrosos refugis antiaeris públics i aconsellà als veïns que havien de construir amagatalls pel seu compte, ja que l’administració no hi podia arribar per manca d’efectius i de subministrament. Ho feu editant un fulletó que duia el significatiu títol ‘Defensa passiva antiaèria, refugis: instruccions elementals per a la protecció contra els atacs aeris amb bombes explosives o incendiàries’.

En els darrers mesos de la guerra s’involucrà en l’acolliment dels refugiats arribats de diversos indrets de l’Estat espanyol, tot iniciant valentes decisions en els àmbits de la sanitat i l’educació. Es calcula, segons l’historiador de la UAB Joan Serrallonga, que Barcelona va acollir 318.000 refugiats i desplaçats arran de la contesa guerra-civilista. La no-intervenció de les democràcies occidents en el conflicte bèl·lic espanyol el fa viatjar a Londres, Brussel·les i París, entrevistant-se amb diverses personalitats polítiques i sindicals en recerca d’ajut humanitari i de suport a la causa republicana. També recolza accions de subscripció popular de queviures amb destinació a Madrid i el seu front, i en alguns casos el lliurament el feia ell personalment.
Romangué a Barcelona fins a finals de gener de 1939. Un cop les tropes franquistes hagueren creuat el riu Llobregat s’enfila cap a l’exili francès. S’instal·la primer a Carcassona i Montpeller i després a Besiers. Durant l’ocupació nazi de França serà acollit per una família de descendència catalana i viurà amagat per tal d’evitar que sigui detingut per la policia secreta de Petáin i lliurat a les autoritats franquistes, fet que hagués comportat una mort segura.

Text: Pau Vinyes

Després de vint anys a l’exili francès, on continuà sent un dels principals dirigents d’ERC, va poder tornar a la seva estimada ciutat, abans de morir arran d’un accident de trànsit.

Portada Hilari Salvadó, alcalde de Barcelona quan plovien bombes

Podeu descarregar el llibre Hilari Salvadó, alcalde de Barcelona quan plovien bombes editat per la fundació Josep Irla i l’Ajuntament de Barcelona. Descarregar PDF

Pau Vinyes i Roig (Barcelona, 1964)

Llicenciat en Història i Màster en Estudis Històrics per la UB. Membre fundador de Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i de Tot Història Associació Cultural. Forma part del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals, vinculat a la UB.

Col·labora en diverses revistes i mitjans electrònics locals i ha escrit com a autor i coautor diversos llibres entre els quals destaquen Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític i traductor; La ciutat republicana s’enlaira. L’Avantprojecte de l’Aeroport de Barcelona (1931-1934); La Segona República al Prat de Llobregat. Política i Societat (1931-1939) —Premi de Recerca Jaume Codina 2011 de l’Ajuntament del Prat de Llobregat— i L’Abans de Sant Andreu de Palomar. Recull gràfic (1880-1976).

CONFERÈNCIA DEL GM JAIME A CUARTAS: EVOLUCIÓ DELS ESCACS: DELS ROMÀNTICS ALS ESCACS MODERNS

Escacs -

El passat dilluns 1 d’abril vam tenir el GM Jaume Alexander Cuartas a l’Ateneu per parlar-nos de l’evolució dels escacs romàntics als escacs moderns. Publiquem un resum del que va explicar i enllaços a les partides que va comentar durant la seva intervenció.

L’Era Romàntica (segles XVII- XIX)

Concepte clau: el temps. Què és el temps? Avantatge temporal. Implica tres aspectes: desenvolupament (control del centre), mobilitat (capacitat que tenen les peces de desplaçar-se) i harmonia (coordinació que tenen les peces entre elles). Si tenim temps, podem combinar peces o atacar debilitats.

Abans de fer un moviment hem de comptar quanta mobilitat aporta aquest moviment a les nostres peces (a l’inici del joc les blanques tenen vint moviments possibles; abans de decidir el moviment següent: comptem!)

Característiques d’aquesta era: atacs directes al rei; menysprear peons; fer gambits; obrir el joc; dominar columnes, files i diagonals obertes, i una màxima: la millor defensa és un bon atac. És un joc molt intuïtiu i creatiu.

Exemples:

  • Mat del boig: 1g4 e5 2.f3 Da4++
  • Grego, Gioacchino – NN (1620) 1-0

1e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.c3 Cf6 5.d4 exd4 6.cxd4 Ab4+ 7.Cc3 Cxe4 8.0-0 Cxc3 9.bxc3 Axc3 10.Db3 (quan tenim temps d’avantatge, ens podem permetre fer sacrificis o combinacions) 10…Axa1 11. Axf7+ Rf8 12.Ag5 Ce7 13.Ce5 Axd4 14.Ag6 d5 15.Df3+ Af5 16.Axf5 Axe5 17.Ae6+ Af6 18.Axf6 Re8 19.Axg7

 

  • Philidor, F vs Von Bruehl, H (1789) 1-0

http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1433171

Philidor potencia la força del centre quan dona un cavall d’avantatge a canvi del peó f7

 

  • Morphy, P vs Mc Connell, J (1849) 1-0

http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1266654

 

  • Lasker, E vs Tarrasch, S (1908) 1-0

http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1241473

             L’objectiu del joc modern és mantenir el control des de l’obertura fins al final.

Després del moviment 7.Cxd4 les blanques volen canviar totes les peces i passar un peó en el flanc de rei aprofitant la clara majoria de peons en aquest sector.

 

Steinitz

Aprofita les aportacions del romàntics i fa un pas endavant cap als escacs més científics: els escacs moderns. Aquest pas implica donar valor al desenvolupament de les peces (i no tant buscar atacs prematurs al rei, exposar la dama a l’inici de la partida….); a la valoració com a base per a executar plans amb èxit, i atendre aspectes de defensa com ara canviar peces per reduir l’atac de l’oponent i/o donar espai al bàndol defensor en posicions restringides.

Principis de la defensa:

  • El bàndol que té avantatge ha d’atacar el punt més dèbil del rival abans no perdi aquest avantatge.
  • Si cap bàndol té avantatge, els dos han d’intentar trencar l’equilibri.
  • Si un bàndol ataca per un flanc, l’altre ha de contraatacar pel centre i, si no és possible, contraatacar per l’altre flanc. I si un bàndol ataca pel centre, l’altre contraatacarà per un flanc.
  • Si el contraatac no és possible, es recorre a la defensa passiva o directa

Exemples:

  • Steintiz vs NN

Abans de proposar noves idees, Steinitz va dominar l’herència escaquística rebuda pels mestres romàntics.

1.e4 e5 2.f4 exf4 3.Cf3 g5 4.Ac4 g4 5.0-0 gxf3 6.Dxf3 Df6 7.e5 Dxe5 8.Axf7+ Rxf7 9.d4 Dxd4+ 10.Ae3 Df6 11.Dh5+ Dg6 12.Txf4+ Cf6 13.Txf6+ Rxf6 14.Ad4+ Rf7 15.Tf1+ Rg8 16.Dd5+ De6 17.Dg5+ Dg6 18.Dd8 Dh6 19.De8 1-0

 

  • Zukertort, J vs Steinitz, W (1886) 0-1

http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1132655

 

 

 

 

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 29 d’abril 2019

Tertúlies -

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 29 d’abril – sala Pompeu Fabra, 14.00 h.
L’activitat física a l’espai públic de les ciutats

        Amb: Sacra Morejón, doctora en Ciències de l’educació física i l’esport.

 

 

 

 

 

 

Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

 

Pàgines