destacats

Avançament properes tertúlies “Esports i Ateneu”

Tertúlies -

 

Properes tertúlies “Esports i Ateneu”:
  • 28 de setembre, Jordi Bertomeu, president executiu de l’Eurolliga de bàsquet, “L’Eurolliga, experiència de 20 anys”.
  • 26 d’octubre, Ramon Terrassa, director del Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat, “El CAR de Sant Cugat en l’univers esportiu català”.
  • 23 de novembre, Hibai López-González, doctor en Comunicació, investigador postdoctoral Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge, “De l’escurabutxaques a les apostes esportives”.

Conferència de Marcelo Panelo: Moments decisius dels campions del món: des de Steinitz fins a Euwe

Escacs -

 

El passat 18 de juny de 2020 el mestre internacional Marcelo Panelo va impartir la conferència: Moments decisius dels campions del món: des de Steinitz fins a Euwe. Anècdotes, històries i partides decisives.

Aquesta conferència estava programada pel passat 1 d’abril, però va quedar suspesa per l’estat d’alarma. És per aquest motiu que aquesta vegada vam canviar l’habitual format presencial pel digital. La conferència va ser seguida en directe per 171 persones.

Podeu tornar a seguir la conferència per Youtube:

https://www.youtube.com/watch?v=tSrBaYpevcQ&t=565s

O per facebook:

https://www.facebook.com/ateneubcn/videos/3132856653424846/

Amb aquesta conferència encetem un cicle de quatre conferències que porten el nom de: Moments decisius dels campions del món: Anècdotes, històries i partides decisives. L’objectiu és fer un  recorregut històric per tots els campions del món, des del primer campió: Steinitz, fins l’actual, Magnus Carlsen.

Marcelo Panelo ens va parlar dels cinc primers campions: Steinitz, Lasker, Capablanca, Alekhine i Euwe, va explicar anècdotes i  va analitzar unes quantes partides.

La propera conferència del cicle anirà a càrrec del gran mestre d’escacs José González i reprendrà la història en el moment que Alekhine mor deixant el títol de campió del món vacant. Ens explicarà el període que va des de Botvinnik fins a Bobby Fischer. La conferència es farà el dia 16 de setembre.

Relació de partides que va analitzar Marcelo Panelo:

Steinitz, Wilhelm – Von Bardeleben, Curt (Hasting 1895):  https://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1132699

Pillsbury, Harry – Lasker, Emanuel (St Peterburg, 1895/96):  https://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1109097

Capablanca, Jose Raul – Steiner, Herman (Los Angeles, 1933):  https://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1266710

Bogoljubow, Efim – Alekhine, Alexander (Hastings, 1922):  https://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1012099

Euwe, Max – Alekhine, Alexander (Campionat Mundial, 1935):  https://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1013180

 

Ateneus en temps de pandèmia, o com la tecnologia obre noves oportunitats de futur

Ciència i Tecnologia -

Els ateneus fins ara han basat tot seu potencial en la presencialitat i el contacte personal. Els espais compartits com les biblioteques, les cafeteries, els jardins, les saletes de reunions, els auditoris. Així com actes com les conferències, les tertúlies, clubs de lectura, les audicions, concerts, trobades…  Tot això fa que es vegi amb molt de recel i fins i tot por, els mesos o potser anys que ens venen per davant.

És per això que no hi ha més remei que reinventar-se És evident la no proporcionalitat entre l’assistència als actes presencials que tenien els ateneus amb el conjunt dels seus associats.

La manca de temps, les distàncies, la competències en oferta cultural, la mitjana d’edat dels seus associats, fa que introduir variables i innovacions en la programació i el sistema en què s’ofereix no deixa de ser una gran oportunitat per donar cabuda a molta més gent i obrir així les portes a ciutadans que fins ara no veien interessant estar associats en aquest tipus d’entitats.

El passat 28 de maig vam poder parlar una bona estona amb en Pep Montes, del futur dels Ateneus en uns moments en que aquest futur sembla més que incert. L’optimiste i les propostes per aquest futur van anar sorgitn mentre es desenvolupava la xerrada. La podeu tornar a seguir a continuació:

Pep Montes és llicenciat en Ciències de la Comunicació i màster en Gestió Cultural. Durant quinze anys va dirigir una empresa de gestió cultural (XOU, Projectes i Gestió). Gerent de l’Ateneu Barcelonès en els decisius anys de la revolució Bohigas. Primer director del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts) Actualment gerent de l’Acellec (Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura), associació patronal que fa  possible i visible l’encaix entre la cultura, l’educació i el lleure.

Les crisis i els canvis de règim a Catalunya i a Espanya (1898-2020). Trencaments, transicions i frustracions

Historia -

Dijous 25 de juny 2020 a les 18:00 – 19:00 tindrà lloc la primera videoconferència en directe de la secció d’Història “Les crisis i els canvis de règim a Catalunya i a Espanya (1898-2020). Trencaments, transicions i frustracions” a càrrec d’Arnau Gonzàlez Vilalta, historiador i professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Presenta la sessió Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història.
Podreu fer preguntes a través de Twitter amb el hasthag #Ateneuacasa
Per completar aquesta sessió podeu consultar dos reculls amb una selecció de conferències i debats provinents de l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès que tracten directament o de manera més indirecta alguns dels períodes i de les dates que podem considerar crisis i canvis de règim a Catalunya i a Espanya. Per accedir-hi cliqueu:
Crisis i canvis de règim a Catalunya a Espanya (1898-1930)

De la Segona República al Procés independentista

Les crisis i els canvis de règim a Catalunya i a Espanya (1898-2020). Trencaments, transicions i frustracions

Per Arnau Gonzàlez Vilalta

La irrupció del Coronavirus o Covid-19 en la vida pública mundial amenaça d’alterar, com mai  des de la II Guerra Mundial -hom diria que fins i tot encara més globalment-, els models econòmics, polítics i culturals desenvolupats durant la postGuerra Freda nascuda el 1989-1991. Després d’unes dècades on s’albirava un progressiu canvi de paradigma en les relacions entre l’Estat, l’economia capitalista i les relacions de poder envers la ciutadania en els països occidentals, la pandèmia sembla presentar-se com a factor accelerador de tendències propicies a provocar crisis i canvis de règim.

A Catalunya i Espanya, com arreu, aquest no és ni serà el primer escenari que al llarg del darrer segle hagin provocat inestabilitat i canvis de model més o menys convulsos. Inserida en major o menor mesura en els grans moments de transformació de les estructures de poder, dels models culturals i d’uns paradigmes econòmics diversos, la realitat catalano-espanyola s’ha vist sacsejada en múltiples ocasions a cavall de factors endògens i exògens. Des de la I Guerra Mundial i la frustrada modernització d’Espanya del 1917 a la onada de canvis de règim a l’Europa dels anys vint i trenta fins a la Guerra Civil del 1936-1939, venint de la Setmana Tràgica del 1909. D’aquí, fins a les crisis del petroli del 1973 i 1978 i el final del Franquisme, el Cop d’Estat del 1981 o el Procés Independentista (2012-2019), les estructures profundes de l’Estat Espanyol han vist com les sotragades de la vida catalana -tant nacional-identitària com obrera-, esdevenien un element generador d’inestabilitats, potencials crisis i canvis de règim a nivell general espanyol.

A quasi un segle exacte de la mal anomenada Grip Espanyola del 1918-1919, com si d’un macabre aniversari es tractés, la pandèmia sorgida a la Xina capitalista-comunista, al país paradigma de la negació del canvi de règim quan tot canvia, resulta absolutament pertinent preguntar-se cap a on evolucionarà la humanitat i el nostre context més immediat. Amb una Unió Europea en descomposició crònica i amb un eix euroatlàntic absolutament debilitat que ens margina del centre de decisions per primer cop des de fa cinc segles, la capacitat de les societats europees, i dins d’elles, de la catalana, per a construir dinàmiques pròpies, resulta d’allò més incert.   

En una Espanya amb unes estructures de poder d’una extraordinària capacitat d’adaptació i supervivència com es demostrà en la crisi multiorgànica del 2009-2017, cal fer una mirada retrospectiva per a reflexionar sobre el rol a ocupar per la ciutadania en un present que s’albira ple de suspensions de drets -en pro del bé comú?- i de tensions generals per a establir uns models de vida pública encara per definir.

Adolfo Suárez i Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya a l’arribar al Palau de la Generalitat, el 23 d’octubre de 1977.

Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980)

Doctor en Història i professor del De­par­ta­ment d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha centrat les seves principals investigacions en diferents aspectes del na­cio­nalisme català del període 1931-1945. Així, al marge d’articles i participacions en con­gres­sos, ha publicat, entre d’altres, els llibres següents: La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939)Els diputats de Catalunya a les Corts Constituents (1931-1933) i La irrupció de la dona en el ca­ta­la­nis­me (1931-1936), tots tres el 2006; La creació del mite Companys. El 6 d’octubre i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo (Editorial Base, 2007); Un catalanófilo de Madrid. Epis­tolario catalán de Ángel Ossorio y Ga­llar­do el 2008 i, en darrer lloc, el 2009, Els di­pu­tats catalans a les Corts republicanes (1933-1939) i Cataluña bajo vigilancia. El Consulado ita­lia­no y el Fascio de Barcelona (1930-1943). La capsa vermella (Comanegra, 2019), en col·laboració amb Plàcid Garcia-Planas i David Ramos, on es publiquen un recull de les 1.000 millors imatges del recentment descobert arxiu fotogràfic de la Guerra Civil del fotògraf Antoni Campañà. Coautor del llibre Crisis i canvis de règim a Espanya i a Catalunya (1898-2015), editorial Base, 2015.

Conferències d’Arnau Gonzàlez Vilalta a l’Ateneu Barcelonès.

El procés judicial sobre el Sis d’Octubre / Arnau Gonzàlez Vilalta (2015)

Acte d’homenatge i de recerca sobre el Sis d’Octubre del 1934 que conclou amb una lectura dramatitzada de la proclama i la interlocutòria de la causa judicial al president Lluís Companys a càrrec de l’actor Jordi Boixaderas. A la xerrada es responen a les següents qüestions: Què va significar el Sis d’Octubre? Quines conseqüències va tenir? Hi ha alguna similitud amb la situació actual del país?

La mirada polièdrica estrangera a la Catalunya i Espanya en guerra 1936-1939 / Arnau Gonzàlez Vilalta (2016)

La Guerra Civil Espanyola que es perllongaria entre el juliol del 1936 i la primavera del 1939 és un dels episodis del segle XX que ha merescut més atenció per part de l’opinió pública internacional. En una Espanya i una Catalunya que vivien en la marginalitat de la història europea, el conflicte civil hereu de la inestabilitat de la II República provocaria la intervenció del gruix de les principals potències del moment. Tothom mirà cap a la Península Ibèrica per a prendre-hi partit a favor d’uns o altres. La Guerra Civil semblà un banc de proves per a tots els actors implicats. Mentre Roma i Berlín intervenien bèl·licament amb una gran intensitat al costat dels generals revoltats, la Unió Soviètica ho feia de manera menys intensa al costat de la República suposadament democràtica però de facto en mans revolucionàries.

Per què no ha existit un moviment feixista català ?  / Arnau Gonzàlez Vilalta (2018)

Hi ha interrogants incòmodes a la història catalana del segle XX. Com ara: ha existit un feixisme catalanista? Durant dècades ha semblat que plantejar aquesta pregunta era voler tacar la trajectòria d’un moviment aparentment «immunitzat» davant la temptació feixista.

Es tractaria de desxifrar si el catalanisme del segle XX i principis del XXI tingué i té avui en dia una branca feixista com tants d’altres moviments nacionalistes –amb o sense Estat– van tenir. Cal interpretar com l’ascens al poder de Mussolini i Hitler i la seva herència van afectar la política catalana. Ningú no dubta que ha existit el feixisme espanyol. Però… I el feixisme catalanista? Aquesta ha estat la qüestió que han analitzat des de diferents angles una vintena d’historiadors en una obra col·lectiva en català titulada El catalanisme davant del feixisme (1919-2018), editorial Gregal, amb diferents anàlisis que abasten un segle d’història.

De la Segona República al Procés independentista: Crisis i canvis de règim a Catalunya i a Espanya. Arxiu de la Paraula

Historia -

Durant el segle XX i el que portem del XXI, la història d’Espanya i de Catalunya ha seguit un itinerari ple d’atzucacs en els quals els cops d’estat, les guerres o les transicions han modificat dràsticament l’escenari polític i social.

Des del 1898 fins al 2020 s’han succeït una sèrie de canvis de règim, pacífics o violents, que han situat la inestabilitat com a element central. L’Ateneu Barcelonès ha tractat en diverses ocasions aquests canvis en conferències, debats, presentacions de llibres i de documentals.

A continuació us presentem un segon recull amb una selecció de conferències i debats provinents de l’Arxiu de la Paraula que tracten directament o de manera més indirecta alguns dels períodes i  de les dates  que podem considerar crisis i canvis de règim a Catalunya i a Espanya: La Segona República i la guerra civil (1931-1939), el franquisme (1939-1975), la transició política (1977-1982) i la crisi econòmica (2007-2012) i el procés independendista (2012-2020).

Naturalment que és una selecció, no exhaustiva, del material que es pot consultar a l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès.  Cada arxiu consta del títol, autor (s), any de l’enregistrament, enllaç de l’enregistrament àudio o vídeo (You Tube) i una breu explicació del contingut. Dins de cada període se segueix l’ordre de la data de la sessió enregistrada de la més antiga a la més recent.

En aquesta mateixa línia, també us recordem que hem programat una sessió amb l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta, Les crisis i els canvis de règim a Catalunya i a Espanya (1898-2020). Trencaments, transicions i frustracions, coautor del llibre Crisis i canvis de règim a Espanya i a Catalunya (1898-2015), editorial Base, 2015. La sessió tindrà lloc el dia 25 de juny a les 18h i es podrà seguir en directe i posteriorment en vídeo (You Tube).

Segona República i guerra civil (1931-1939)

La crisis española del siglo XX / Carlos Rama, Albert Balcells, Josep M. Bricall, Amando de Miguel, Josep Termes i José Antonio González Casanova (11/06/1976)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1953> Presentació de la reedició del llibre “La crisis española del siglo XX” de Carlos Rama, d’història del pensament polític, que va estar prohibit durant el franquisme.

La internacionalización de la guerra espanyola / Roberto Mesa Garrido (1976)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/373> Conferència en què l’autor, Roberto Mesa Garrido (1935-2004) un reconegut internacionalista​ i jurista​ espanyol parla de la intervenció estrangera durant la guerra civil espanyola.

La Segunda República fue así / Eduardo de Guzmán (1977)

Àudio< http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/463> Conferència en que l’autor, periodista, anarcosindicalista i escriptor espanyol, fa una introducció del contingut del seu llibre La Segunda República fue así.

Francesc Macià / Josep Tarradellas  (1983)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/661> Homenatge en commemoració del cinquantè aniversari de la mort del President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià en el qual Josep Tarradellas explica les seves vivències i records. Intervenen també: Josep Andreu Abelló, Joan Casanelles Ibarz i Maria Macià.

L’esquerra republicana / Anna Sallés (1985)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/107> Es parla sobre com la dictadura va distorsionar la imatge de la República a Catalunya, així com la imatge de Francesc Macià al que es va arribar a comparar amb el messies.

Els antecedents de la Guerra Civil / Josep Termes, Borja de Riquer i Josep Maria Solé i Sabaté (1986)

Àudio < http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/35> Conferència sobre els fets anteriors a la Guerra Civil que van ocasionar l’esclat del conflicte. Es fa un repàs dels aspectes que contribuïren a aquesta situació conflictiva i que inclouen des dels aspectes religiosos fins als culturals, més enllà dels estrictament polítics. Remarca també el problema de la relació entre Catalunya i Espanya.

Cinquantenari de la Guerra Civil: presentació del curs / Josep Tarradellas i Jordi Maragall (1986)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1430> Acte emmarcat dins el cicle Curs del Cinquantenari de la Guerra civil en el qual el M. Hble. Sr. Josep Tarradellas fa la presentació oficial tot parlant de com va viure ell l’inici de la guerra‎.

Lluís Companys davant la Guerra Civil i la Revolució / Albert Balcells (1990)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1117> L’aixecament militar del 19 de juliol del 1936 va tirar per terra el projecte de normalitat política i convivència social que Companys venia desenvolupant i enfrontava el president de la Generalitat en el període més tràgic de la història de Catalunya.

Del 19 de juliol de 1936 als fets de maig de 1937 / Josep Maria Solé Sabaté (1996)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1208> Conferència en la qual s’aprofundeix en els diferents factors militars, socials i econòmics d’aquest període tan important com va ser la Guerra Civil espanyola i en concret els Fets de maig del 1937, els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d’Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d’aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l’ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions‎.

El procés judicial sobre el Sis d’Octubre / Arnau Gonzàlez Vilalta (2015)

Vídeo<https://youtu.be/vK8TvrfBb7U> Acte d’homenatge i de recerca sobre el Sis d’Octubre del 1934 que conclou amb una lectura dramatitzada de la proclama i la interlocutòria de la causa judicial al president Lluís Companys a càrrec de l’actor Jordi Boixaderas. A la xerrada es responen a les següents qüestions: Què va significar el Sis d’Octubre? Quines conseqüències va tenir? Hi ha alguna similitud amb la situació actual del país?

El procés judicial sobre el Sis d’Octubre / Arnau Gonzàlez Vilalta

La mirada polièdrica estrangera a la Catalunya i Espanya en guerra 1936-1939 / Arnau Gonzàlez Vilalta (2016)

Vídeo<https://youtu.be/k8QynStZxNg> La Guerra Civil Espanyola que es perllongaria entre el juliol del 1936 i la primavera del 1939 és un dels episodis del segle XX que ha merescut més atenció per part de l’opinió pública internacional. En una Espanya i una Catalunya que vivien en la marginalitat de la història europea, el conflicte civil hereu de la inestabilitat de la II República provocaria la intervenció del gruix de les principals potències del moment. Tothom mirà cap a la Península Ibèrica per a prendre-hi partit a favor d’uns o altres. La Guerra Civil semblà un banc de proves per a tots els actors implicats. Mentre Roma i Berlín intervenien bèl·licament amb una gran intensitat al costat dels generals revoltats, la Unió Soviètica ho feia de manera menys intensa al costat de la República suposadament democràtica però de facto en mans revolucionàries.

Relacions internacionals de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939) / Oriol Dueñas Iturbe (2018)

Vídeo < https://youtu.be/zSU06Ejikc8> Conferència en què s’explica com al llarg de bona part de la Guerra Civil des de la zona republicana s’impulsaren diverses actuacions amb la finalitat d’aconseguir aturar les hostilitats. Aquestes iniciatives cercaven la implicació d’un país europeu, que actués com a mediador, per portar a terme converses entre el govern legítim republicà i els revoltats que conduïssin a l’aturada de les conflagracions entre els dos exèrcits. Bona part de les relacions internacionals que establí Catalunya durant el conflicte cercaren assolir una mediació internacional per aconseguir la pau

Relacions internacionals de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939) / Oriol Dueñas Franquisme i antifranquisme

Catalunya avui [1983]: el llegat de la història / Josep Termes  (1983)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/144> Primera conferència del cicle “Catalunya demà” en la qual l’autor parla sobre els problemes de la història catalana i com afecten a l’actualitat. Destaca l’originalitat del fenomen català en aspectes com els conflictes socials, la industrialització, la negociació política, el procés d’urbanització, el particularisme i altres factors.

El pensament polític català sota el franquisme / Josep Maria Colomer (1985)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/156> Conferència sobre el panorama del catalanisme polític i el paper de l’exili a Catalunya durant el període del franquisme i la revisió ideològica soferta per segons quins personatges, per exemple Valls i Taberner, que es passa al bando espanyolista. I la ruptura produïda cap als anys cinquanta en el pensament catalanista i antifranquista per part dels intel·lectuals catalans i historiadors com en Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar.

Els mass-media i la identitat nacional / Josep Gifreu  (1985)

Àudio< http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/369> Conferència organitzada per l’Ateneu Barcelonès en col·laboració amb Xarxa Cultural i emmarcada en el cicle Història del Catalanisme, on el conferenciant parla de la relació dels mitjans de comunicació de massa i el nacionalisme català. Fa també una anàlisi històrica dels mitjans de comunicació en el franquisme i postfranquisme.

Llengua i societat: reivindicació lingüística / Francesc Vallverdú (1985)

Àudio< http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/131> Conferència organitzada per l’Ateneu Barcelonès en col·laboració amb Xarxa Cultural i emmarcada en el cicle Història del Catalanisme, on el conferenciant analitza les relacions entre el catalanisme i la reivindicació lingüística. Explica els conceptes de conflicte, substitució i de normalització lingüístics.

L’oposició al franquisme / Teresa Pàmies (26/11/1992)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/390> Acte amb motiu del centenari del naixement de Francisco Franco, en què Teresa Pàmies explica com va ser l’oposició al règim.

Els hàbits del franquisme i la seva pervivència / Víctor Alba (1992)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1586> Conferència de Víctor Alba que dibuixa una perspectiva històrica espanyola, en la que els seus governs mai no van coincidir amb el poder preponderant a la resta del món, i on el franquisme és el darrer exemple d’aquesta tendència, fet que implica que sigui una societat més endarrerida que els països veïns.

Cultura, franquisme i societat civil / Manuel Vázquez Moltalbán (1992)

Àudio < http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/346 > Conferència de Manuel Vázquez Moltalbán en què analitza el període del franquisme des d’un punt de vista cultural i social.

Després del franquisme: entre el desig i la realitat / Heribert Barrera (1992)

Àudio < http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/797> Acte de cloenda del cicle Franco (1892-1992), una reflexió necessària, Franco va ser el responsable del endarreriment econòmic i de les morts de la Guerra Civil i la repressió posterior, amb l’arribada de la democràcia i de la Transició s’obrí una nova època per a Espanya i per a les llibertats dels seus ciutadans. Malgrat això, la Monarquia va venir imposada i encara pesa avui en dia.

Lo que la monarquía le debe a Franco / Manuel Rubio Cabeza (1992)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1587> Conferència de l’historiador Manuel Rubio Cabeza sobre la història d’Espanya, centrant-se en la relació de la Monarquia borbònica espanyola amb la Dictadura franquista de la que acabarà resultant la reinstauració de la primera.

Els moviments obrers catalans dels anys seixanta i setanta / Antonio Martín, Rafael Hinojosa, Frederic Prieto i Francisco Ruiz Acevedo (2006)

Àudio< http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/145> Acte emmarcat en el cicle Memòria Històrica, en el qual diversos conferenciants tracten sobre moviments obrers a Catalunya durant les dècades dels seixanta i setanta.

Josep Tarradellas: continuïtat i futur: 40è aniversari del retorn del president de la Generalitat a Catalunya /  Carles Santacana, Montserrat Catalán i Jordi Miravet (2017)

Vídeo< https://youtu.be/xnAK6MXH5QM> El 23 d’octubre de 1977 el President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, retornà a Catalunya després de 38 anys d’exili a França. Acte commemoratiu recordant aquesta data, on s’analitzaran des de diferents punts de vista, la figura del President Josep Tarradellas així com el moment històric, polític, social i personal que emmarcà tot aquest procés.

Josep Tarradellas: continuïtat i futur: 40è aniversari del retorn del president de la Generalitat a Catalunya /  Carles Santacana, Montserrat Catalán i Jordi Miravet (2017)



La repressió silenciada del règim franquista contra el carlisme des de 1936 a 1975: presentació del llibre / Josep Miralles i Josep Maria Solé (25/09/2018)

Vídeo< https://youtu.be/FH3jhdyfs80> Presentació del llibre de Josep Miralles que porta anys investigant el tema. El llibre arriba fins al 1955, hi s’hi descriu la història de les relacions entre el carlisme i el franquisme i presenta sorpreses i recerques recents que ofereixen noves perspectives.


L’altra oposició al franquisme / Mariona Lladonosa i Carles Santacana (2019)

Vídeo< https://youtu.be/oZyqqLRcqdw> En aquesta conferència Mariona Lladonosa presenta el seu estudi “Nosaltres els catalans”. A partir de l’estudi dels imaginaris simbòlics i socials de la tradició del catalanisme catòlic del període 1954-1970 i la producció escrita dels seus intel·lectuals, ofereix una nova via d’aproximació al debat de les identitats i la nació.

L’altra oposició al franquisme / Mariona Lladonosa i Carles Santacana La Transició (1975-1982)

L’Estatut de Catalunya i la seva transcendència en el nou horitzó polític espanyol / Marcel·lí Moreta (14/11/1978)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/3> Marcel·lí Moreta explica les raons per les quals creu que el contingut de la Constitució del 1978 és satisfactori pel poble català. Destaca la millora transcendent d’aquesta norma enfront de textos anteriors, puig que marca una posició més avançada en matèria de reconeixement de la personalitat nacional d’algunes de les comunitats polítiques espanyoles, entre elles Catalunya.

Federalisme i autonomies / Jordi Solé Tura (26/04/1988)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/833> S’aborden temes com la divisió sobre el règim polític i el concepte de nació i com va afectar l’herència franquista del país a l’hora de redactar la constitució espanyola

Franco y la Monarquía /  Charles T. Powell (1992)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1588> Conferència de l’historiador britànic Charles T. Powell, sobre la relació de Franco amb Alfonso XIII, en els temps de la República i la Guerra civil així com l’ús que va fer, una vegada al poder, dels símbols monàrquics per tal de legitimar-se.

Triunfo y fracaso de Franco en la transición / Gregorio Moran(1992)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1580> Conferència sobre el període de la transició espanyola que va ser, segons Gregorio Morán, el fracàs definitiu de l’esquerra a Espanya i la victòria de la dreta. En aquests anys es va aconseguir transformar els quaranta anys de la dictadura en tot al contrari al que havien estat.

El moviment llibertari en la transició. Taula rodona / Antoni Castells, Luis Andrés Edo, Jesús García, Enric Marc, Joan Zambrana. (2001)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1582> Taula rodona centrada en debatre la història del moviment llibertari durant la transició, l’anarcosindicalisme i el sindicalisme revolucionari. L’acte va servir també per a presentar el llibre d’en Joan Zambrana: La alternativa libertaria. Catalunya (1976-1979).

Dictadura y transición. La España lampedusiana / Bernat Muniesa i Miquel Izard (2006)

Àudio< http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1584> Acte de presentació del llibre Dictadura i Transición: la España lampedusiana de Bernat Muniesa, la dictadura franquista i la monarquia parlamentària nascuda del procés conegut com la Transició, és a dir, des de 1939 fins a les albors del segle XXI.

Víctimes de la transició / Joan Salvat, Santiago Torres (27/01/2006)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1583> Presentació i del documental “Víctimes de la transició“, des del 1975 fins al juny de 1977, a Espanya van morir 60 persones a causa de la violència política. Les forces d’ordre públic, van passar d’un règim dictatorial a un altre de predemocràtic. El documental recull els testimonis de persones que hi van ser víctimes de la repressió policial.


La transició vista pels franquistes: quins són els elements que configuren el relat dominant d’aquesta etapa històrica? / Marta Rovira Martínez (2015)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1023> Conferència en la qual la sociòloga Marta Rovira Martínez analitza quines són les arrels de la memòria de la Transició, arran de la publicació del seu llibre “La Transició franquista” i quins són els elements que configuren el relat dominant d’aquesta etapa històrica? Sempre s’ha dit que el preu de la Transició va ser l’oblit del franquisme, però la Transició és una gran operació política de memòria, que se sosté sobre uns fonaments que necessiten una revisió crítica. Quins van ser els seus condicionants? Per què els líders polítics de la Transició han publicat tantes autobiografies i memòries personals? Quins són els elements que configuren el relat dominant de la Transició? Ara que la Transició és més criticada que mai, ens cal comprendre qui i com construí aquell relat i per què.

La crisi econòmica i el procés independentista

Reflexions sobre el moment econòmic: des de la crisi de la civilització fins a la societat post-industrial / Jorge Prat (04/06/1981)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/55> Conferència en què l’autor parla, amb motiu de la seva recent publicació, sobre com l’economia ha generat una crisi de la civilització.

La cultura de la crisi / Josep Ramoneda (03/04/1984)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/521> Les grans ideologies teòriques de la modernitat avui en dia són objecte d’indiferència i això es tradueix en una certa crisi col·lectiva de la consciència de la història. Tot això és conseqüència de la crisi de determinades ideologies polítiques que han perdut la força al llarg dels anys setanta, la cultura es troba en un estat de pèrdua de referència.

La crisi econòmica internacional: situació i perspectives: crisi : on és la sortida? / Joaquim Muns (2009)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/265> Acte emmarcat en el cicle Observatori Ateneu on el Sr. Muns parla sobre la crisi econòmica i la seva opinió sobre la situació internacional.

Cap a una economia més ètica? / Lourdes Beneria i Antón Costas (27/11/2014)

Vídeo<https://youtu.be/GllxCGhnpUg> Els dos experts consideren que una de les xacres d’aquesta crisi és el creixement de la desigualtat, però també adverteixen que no és un fenomen nou. Costas recorda com tot va començar als anys 70 del segle XX, quan els sous van començar a baixar a tots els països. De cara al futur, un altre dels factors que poden afectar la desigualtat és la productivitat, segons Costas. “La robotització i la digitalització portaran a un augment extraordinari de la productivitat”, aleshores la clau serà “qui és l’amo dels robots?” “Perquè si aconseguim una bona distribució de propietat dels robots, podem fer que la productivitat arribi a tots. Però si els amos dels robots són els mateixos que ara, el creixement de la desigualtat serà tan gran que acabarà destruint-ho tot”.

Catalunya 2014: de la ciutat al món / Santi Vila (30/10/2014)

Vídeo< https://youtu.be/XnmJpYToaNg> Catalunya viu un moment decisiu de la seva història. Enmig d’una crisi econòmica, social i de governança, la societat catalana ha de preparar-se pel nou món. L’exercici del dret a decidir, la internacionalització de la nostra economia i la consolidació del nostre estat del benestar són els tres grans reptes que ens planteja aquest inici del segle XXI.

Desigualtats, crisi i creixement econòmic a les regions europees / Vicente Royuela (03/11/2014)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/884> La crisi ha tingut, entre d’altres efectes, un augment important de les desigualtats en molts entorns. Un cert nivell de desigualtat no té perquè ser negatiu. Hem arribat però a un punt on és perjudicial per al creixement econòmic?

Espanya 2030 / César Molinas (27/02/2014)

Vídeo< https://youtu.be/bMg9M1aebfo> L’economista i matemàtic César Molinas exposar la seva anàlisi sobre els principals problemes que afecten a l’Estat espanyol. Considera que l’Estat espanyol pateix quatre grans problemes, quatre crisis, que necessiten una solució a llarg termini: crisi econòmica, crisi institucional, crisi ètica i moral i crisi territorial.

La conquesta de l’hegemonia: anàlisi descompartida d’El llarg procés / Jordi Amat (2015)

Vídeo<https://youtu.be/tEPAsygPvfY> “El llarg procés” de Jordi Amat és una rigorosa crònica d’història intel·lectual i cultural que arrenca en plena guerra civil i es clou diagnosticant els perills del usos i oblits interessats del passat que condicionen el present. De Francesc Cambó a Jordi Pujol passant per Gaziel o Josep Pla. I situant Jaume Vicens Vives com a vèrtex entre el món d’ahir i la represa pública del catalanisme en ple franquisme, l’assaig mostra com es va produir la restitució de la tradició democràtica durant la dictadura i l’activació simultània d’una derivada nacionalista que, després de tensions, polèmiques i desercions, a la llarga ha esdevingut hegemònica.

La conquesta de l’hegemonia: anàlisi descompartida d’El llarg procés

L’Ateneu Barcelonès, la societat civil i el procés català: inauguració del curs acadèmic de l’Ateneu Barcelonès 2015-2016 /  Jordi Casassas (2015)

Vídeo < https://youtu.be/lC-TFx87Y9k> Jordi Casassas, president de l’Ateneu Barcelonès, parla de com en un moment de canvis transcendents per al nostre país, en el que les notícies s’acceleren i tots plegats correm el risc de pensar que ens trobem davant un final històric, és bo mirar enrere i reflexionar sobre un cas com l’Ateneu que ens recorda la solidesa de la societat catalana.

Prospectiva de futur de la crisi actual / Alfonso Bárcena, André Luiz Feitas Díaz i Lluís Soler (16/07/2016)

Vídeo< https://youtu.be/VKlFXDwWJis> Els conferenciants parlen de com més enllà de la crisi econòmica, actualment vivim crisis socials, polítiques, existencials, cosmovisionals i macrofilosòfiques. Per això el futur apareix amb una enorme incertesa i cal que ens preguntem: de quines causes i conseqüències no en som encara prou conscients? Què podem fer-hi i quines possibilitats reals tenim obertes? Cap a on ens portarà el temps de decisió que acompanya les crisis?‎

L’economia europea després de Grècia / Josep Borrell i Anton Costas (01/02/2016)

Vídeo< https://youtu.be/cCmW3_7jvIQ> L’Estat del benestar és la proposta d’Europa per al món. Sense aquesta proposta la democràcia hi perdria i l’Unió Europea perdria sentit. Però a l’eurozona l’austeritat s’ha mostrat incapaç de resoldre els dèficits públics i ha tingut efectes socials i polítics devastadors.

La fi del treball per a tothom / Fausto Miguélez, Esteban Martínez (10/11/2016)

Vídeo<https://youtu.be/sjYjgy_b8M0> L’imparable auge de les tecnologies i la pressió cruel del sistema estan expulsant del mercat de treball sectors de la societat que tenen molt difícil tornar a inserir-s’hi. Potser l’economia col·laborativa i les noves organitzacions del treball siguin, en part, una solució.

La crisi de les preferents / Andreu Missé, Julio Rodríguez i Antoni Serra (25/04/2017)

Vídeo<https://youtu.be/laqVNYisJi0> Les conseqüències de les anomenades ‘participacions preferents’ sobre els petits estalviadors, són un fet que posa de relleu la profunditat dels efectes de la crisi financera, econòmica i social sobre els ciutadans més vulnerables.

Novetats de la crisi bancària / Andreu Missé (28/05/2019)

Vídeo<https://youtu.be/WmZ4yjrns-4> S’exposa la crisi bancària incorporant el que ha aflorat en judicis i investigacions, i s’expliquen els efectes que ha tingut en els clients.

Crisis i canvis de règim a Catalunya a Espanya (1898-1930): Arxiu de la paraula (Ateneu Barcelonès)

Historia -

Imatge principal: Enderrocament de la darrera de Les Quatre Columnes per Primo de Rivera. (Barcelona) Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_Columnes

Hem preparat amb col·laboració amb la Biblioteca de l’Ateneu una selecció de conferències i debats provinents de l’Arxiu de la Paraula que tracten directament o de manera més indirecta alguns dels períodes i  de les dates  que podem considerar crisis i canvis de règim a Catalunya i a Espanya.

En aquest primer recull, trobareu d’una manera especial: els antecedents i la crisi de 1898, la crisi de 1917, el cop d’estat i la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

Naturalment que és una selecció, no exhaustiva, del material que es pot consultar a l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès.  Cada arxiu consta del títol, autor (s), any de l’enregistrament, enllaç de l’enregistrament àudio o vídeo (You Tube) i una breu explicació del contingut.

Posteriorment, prepararem una segona part amb altres conferències i debats sobre la Segona República i la guerra civil (1931-1939), el franquisme (1939-1975), la transició democràtica (1975-1982) i el procés independendista (2012-2020).

També us avancem que hem programat una sessió amb l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta, Les crisis i els canvis de règim a Catalunya i a Espanya (1898-2020). Trencaments, transicions i frustracions, coautor del llibre Crisis i canvis de règim a Espanya i a Catalunya (1898-2015), Editorial Base, 2015. La sessió tindrà lloc el dia 25 de juny a les 18h. Properament us en donarem més detalls.

La febre d’or: la novel·la i la realitat / Francesc Cabana (2014)

Per escoltar l’enregistrament cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/887>

La “Febre d’Or” és un període de la història de Catalunya iniciada entre 1876 i 1878 en què els condicionants econòmics afavoriren la proliferació de la burgesia catalana per moviments especulatius el darrer quart del segle XIX. Aquesta fou condicionada fortament a l’arribada de la fil·loxera a França, que afavorí les exportacions de vi de Catalunya a França. La bombolla econòmica s’accelerà en 1881 i impulsà de retruc la indústria catalana, fundant-se vint bancs, però el model especulatiu entrà en crisi amb l’esclat en febrer de 1882 de la crisi econòmica, que va començar a París i va durar set anys, amb el moment més crític en 1886, quan començà a redreçar-se amb les obres de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Francesc Cabana explica aquest període i  el compara i contrasta amb la novel·la de Narcís Oller.

Més informació a “Un altre debat lingüístic. Narcís Oller versus Pérez Galdós“. Perles Negres, Perles Blanques.

Imatge: Francesc Cabana, president de l’Ateneu Barcelonès (2011-2014)

 

Ideologies de les forces polítiques implicades en el 1898 /  Jordi Casassas (1998)

Per escoltar l’enregistrament cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/820>

El 1898 va ser un moment d’impàs d’una societat elitista, a una societat de masses en què es van començar a fer paleses un seguit d’ideologies com ara el republicanisme o el socialisme, i un moment de crisi global que va influir en la pèrdua de les colònies espanyoles.

Més informació: Jordi Casassas, «Contra l’ànima d’un poble: la repressió cultural» Simposi ‘Espanya contra Catalunya. Una mirada històrica 1714-2014‘. IEC, 2013.

Els catalans davant la darrera guerra colonial i la desfeta del 98 / Albert Balcells (11/06/1998)

Per escoltar l’enregistrament cliqueu:                  <http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/1075>

Conferència sobre la posició dels catalans davant de la Guerra de Cuba. L’emancipació de Cuba, Puerto Rico i Filipines suposava la fi de l’Imperi colonial espanyol així com d’un dels principals pilars econòmics del règim i va ser interpretada per molts autors com l’inici de l’enfonsament del sistema restauracionista. La derrota militar de 1898 va ser l’expressió de la decadència espanyola i els intel·lectuals i els polítics van coincidir a assenyalar que Espanya es trobava en un dels punts més baixos de la seva evolució història pròxima. Eren necessaris canvis polítics i morals. Tanmateix, malgrat l’envergadura de la crisi de 1898 i el seu significat simbòlic, les seves repercussions immediates van ser menors del que s’hauria pogut esperar.

 

De la Guerra del Francès a la crisi de 1898 / Jordi Casassas (05/11/2019)

El segle XIX i Catalunya. De la Guerra del Francès a la Crisi de 1898 a càrrec de Jordi Casassas, historiador i president de l’Ateneu Barcelonès. 5 de novembre de 2019. Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

Es tracta d’explicar de manera combinada tot allò que depenia de la subjecció (sovint violenta) de Catalunya a l’estat espanyol amb el que depèn de la seva pròpia dinàmica interna. Les repercussions són d’una gran significació i es poden comprovar en els equilibris del món rural i les seves relacions amb un país que s’urbanitzava amb rapidesa; en una dinàmica econòmica en la que cada cop sobresortia més l’activitat industrial amb els corresponents transvasaments moderns de població; en una dinàmica social, sindical i política rica i plural; o en la plural transformació de les identitats particulars en un sentiment particularista que s’acomodà als canvis generals per acabar convertint-se en una expressió política.

Més informació al Blog d’Història 

Causes i desenvolupament de la crisi espanyola de 1917: imatges i influències externes / David Martínez Fiol (05/04/2017)

Causes i desenvolupament de la crisi espanyola de 1917: Imatges i influències externes. David Martínez Fiol, 5 d’abril de 2017.  Presenta Josep Sauret.

Per veure el vídeo cliqueu <https://youtu.be/nb00ki4K3T4>

L’Assemblea de Parlamentaris i la vaga general revolucionària de l’estiu de 1917 varen ser dues propostes/alternatives diferenciades de com calia respondre a allò que, des de la perifèria i la semiperifèria del sistema polític de la Restauració, es considerava com una situació de crisi irreversible de la monarquia alfonsina i del torn de partits dinàstics.

Més informació al Blog d’Història

 

La rebel Assemblea de Parlamentaris de Barcelona / Borja de Riquer (05/07/2017)

O bé cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/3118>

Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s’ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l’octubre de 1917. El 1917 l’estat espanyol vivia tres crisis simultànies: una forta crisi econòmica provocada per l’auge de la inflació a causa de la Primera Guerra Mundial; un descontentament de l’exèrcit que exigia canvis interns i un augment salarial; i les reivindicacions polítiques relacionades amb un catalanisme creixent que reclamava autonomia, i el republicanisme que reclamava la fi de l’obsolet sistema bipartidista de torns establert amb la restauració borbònica.

La Mancomunitat i el cicle polític i social del catalanisme / Albert Balcells (2014)

Per escoltar l’enregistrament cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/900>

La Mancomunitat va ser un organisme polític públic concebut per un grup d’intel·lectuals i professionals liberals influïts pel Noucentisme, i encapçalats per Enric Prat de la Riba. El consens al que van arribar la dreta i la esquerra catalanista del 1920, es considera l’origen del catalanisme actual, però la despesa del nou organisme va ser assumida en la major part, només per la província de Barcelona.

 

Panorama de la Catalunya dels anys 20-30 / Jordi Casassas  (1990)

Per escoltar l’enregistrament cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1114>

Durant els anys 20 i 30 Catalunya entra dins la contemporaneïtat, però sobretot a Barcelona, on hi havia gran part d’immigració de parla no catalana, va fer que es comencés a parlar de “masses”. La massa, dins una societat recentment urbanitzada, va fer que el catalanisme no s’entengués de la mateixa manera a tota Catalunya, creant conflictes dins la població.

 

Joan Peiró: Escrits 1917-1939: presentació del llibre / Josep Termes, Pere Gabriel i Josep Maria Figueres. (1974)

Per escoltar l’enregistrament cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1946>

Presentació del llibre Joan Peiró: Escrits 1917-1939, així com la presentació del Centre d’Estudis d’Història Contemporània – Biblioteca Josep M. Figueras. Joan Peiró és un sindicalista obrerista i periodista que escriu centenars d’articles amb una destacada participació política ciutadana contra la dictadura de Primo de Rivera  i en la formació de comitès revolucionaris en la Segona República. És també un gran organitzador en contacte directe amb els sindicats. Té una visió de l’anarcosindicalisme realista, no messiànica i no utopista, amb una ferma catalanitat antiburgesa.

 Portada del llibre Joan Peiró: Escrits 1917-1939

 

L’actitud de la dreta intel·lectual catalana durant la Guerra Civil / Borja de Riquer, Albert Manent (1988)

Cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1649>

Presenta acte Ignasi Riera. Borja de Riquer explica les diverses opcions polítiques catalanes adherides inicialment a la rebel·lió militar, especialment el cas de Francesc Cambó, la gent de la Lliga Catalana i també Eugeni d’Ors. La informació prové dels arxius franquistes. Les principals forces de catalans franquistes són la Falange que agrupa l’extrema dreta anticatalanista liderats per Mariano Calviño i Carles Trias Bertran i els carlins catalans (Jose María Cunill i Mauricio de Sivatte)

Política econòmica i territori a Catalunya: 1901-1939 / Francesc Roca (1980)

Cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/52>

Conferència en què Francesc Roca parla sobre la política econòmica portada a terme a Catalunya des de l’inici del S. XX fins a la finalització de la guerra civil

“Ens ha deixat África Lorente”

Tertúlies -

África Lorente Castillo, mestra, escriptora i política catalana, participant en les tertúlies “Esports i Ateneu” de l’Ateneu Barcelonès, ens ha deixat aquest 1r de maig víctima del Covid-19.

Llicenciada en filologia anglesa i professora d’angles, va néixer a Tànger el 16 d’octubre de 1954 i s’establí a Castelldefels l’any 1976, població de la que va ser regidora de cultura, educació i esports en el període 1979-1983 i tinent d’alcalde de 1987 a 2003, amb responsabilitat en les àrees de turisme, comunicació i promoció econòmica. També fou diputada al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona (1984-1988).

Mestra en diferents escoles públiques del Baix Llobregat, va ser directora del CEIP Torre Barona de Castelldefels fins a la seva jubilació als 60 anys.

Autora de les noveles “Al otro lado del crepúsculo” (2009) i “El pájaro de zinc” (2012).

África Lorente Castillo

Des de la tertúlia “Esports i Ateneu” de l’Ateneu Barcelonès volem expressar el nostre més sentit condol a la família i amics de l’África en aquests moments de tristor. Et trobarem a faltar!

http://africalorentecastillo.blogspot.com/

 

Una Nova Ciutat per un Nou Món

Ciència i Tecnologia -

Aquest dijous, 30 d’abril, a les 18 hores, podreu seguir una segon edició del Cicle, Ciencia i Tecnologia per un nou Món. En aquesta ocasió sota el títol “Una Nova Ciutat per un Nou Món”. El podreu veure en directe, gràcies a la col·laboració de Cowork Nexus, a l’enllaç: ves.cat/etzo .

Sota el títol “Una Nova Ciutat per un Nou Món”, debatrem sobre el paper de les ciutats en aquest nova realitat que en trobarem passat el confinament provocat per la pendemia del Covid19. La moderació i intervenció inicial serà a càrrec d’en Miquel Barceló, enginyer industrial i director general de d’Innopro Consulting.

Com a ponents tindrem a:

Us esperem el dia 30 d’abril a les 18 hores!!