destacats

La Vaga de la Canadenca: reivindicació obrera, intransigència patronal i violència social

Historia -

Dilluns 28 gener de 2019 a les 19:00 – 20:30 a sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la primera conferència del cicle “1919 La Vaga de la Canadenca: Reivindicació obrera, intransigència patronal i violència social
a càrrec de Teresa Abelló, historiadora.

Presenta la sessió, Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història

La Vaga de la Canadenca

Els mesos de febrer-març de 1919 va tenir lloc la que es coneix amb el nom de ”Vaga de la Canadenca”, com a culminació d’un procés de reivindicació obrera creixent i generalitzat, iniciat el 1916, al qual s’oposava la intransigència del sector patronal, més radicalitzat que mai, sota l’ombra del  fantasma bolxevic.

El conflicte que portà a la vaga es va iniciar a les terres de Lleida en una empresa filial de la companyia “Barcelona Traction Light and Power”, la Canadenca, que va acabar arrastrant a tota l’empresa proveïdora majoritària d’electricitat a Barcelona i, per solidaritat, a tots els treballadors del ram, als que s’hi van afegir els d’altres sectors.

La vaga es va combatre amb l’exèrcit i el sometent. Fou declarat l’estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts. Aleshores es declararen també en vaga els obrers de la indústria tèxtil i es transformà en vaga general de Barcelona; fou utilitzada la “censura roja” per tal d’impedir que la premsa pogués donar notícies tendencioses que perjudiquessin els vaguistes.

 

Tropes de l’exèrcit al carrer durant la vaga de la Canadenca.

Foto: Josep M. Sagarra i Plana / Arxiu Nacional de Catalunya

 

L’actitud transaccionista de Salvador Seguí en un míting a les Arenes (19 de març) féu possible un acord i la tornada victoriosa al treball (20 de març); però, el 24 de març, pel fet que els militars, en desacord amb el pacte, no havien alliberat 79 vaguistes, es declarà vaga general a tot el Principat, que finalitzà en ésser declarat de nou l’estat de guerra.

Tot i que inicialment el resultat fou una victòria pels treballadors que van aconseguir la reivindicació històrica de la jornada de vuit hores, l’èxit fou efímer i a curt i mig termini les conseqüències van ser demolidores: dimissió dels màxims responsables polítics i policials, imposició per part de la Federació Patronal de la tornada dels treballadors a la feina amb les condicions anteriors a la vaga, i enduriment progressiu de les relacions patrons-sindicats fins a desembocar en l’etapa de major violència social viscuda fins el moment.

Font: Teresa Abelló i “Vaga de la Canadenca” Gran Enciclopèdia Catalana


D’esquerra a dreta: Àngel Pestaña, Salvador Seguí, Simón Piera  i Mauro Bajatierra

Teresa Abelló Güell

Doctora en Geografia i Història (Universitat de Barcelona), professora titular d’universitat (Universitat de Barcelona).

Títol de la Tesi: Les relacions internacionals de l’anarquisme català (1881-1914), 1984.

És membre del Grup d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI). Participa en els projectes I+D+i: El Franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979), i Política i identitat. La construcció dels discursos identitaris en la Europa contemporània: el cas de Catalunya.

Bibliografia bàsica

Teresa ABELLÓ, “L’Ateneu i la qüestió obrera” dins L’Ateneu de Barcelona. 1 segle i ½ d’acció cultural, RBA. La Magrana, Barcelona, 2006.

Teresa ABELLÓ, El movimiento obrero en España, ss. XIX-XX, Barcelona, Editorial Hipòtesi, 1997

Josep TERMES, De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil: 1868-1939 [Vol. VI d’Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar], Barceloan: Edicions 62, 1989.

Josep TERMES,  Història del moviment anarquista a Espanya, 1870-1989, Barcelona: L’Avenç, 2011.

Albert BALCELLS, El sindicalisme a Barcelona, 1916-1923, Barcelona: Nova Terra, 1965

Xavier DIEZ, El pensament polític de Salvador Seguí. Barcelona: Virus Editorial, Octubre de 2016, p. 267

Juan Cristobal MARINELLO, Sindicalismo y violencia en Cataluña 1902-1919 Tesi Doctoral, dirigida per Pere Gabriel Sirvent, Departament d’Història Moderna i Contemporània, UAB, 2014.

Vegeu Diari d’una vaga La Canadenca, 1919

Paco Ignacio Taibo II “La huelga de la canadiense” Memoria Revista crítica militante.

Vaga de la Canadenca 1919

Primer Triangular de Nadal de l’Ateneu Barcelonès

Escacs -

El dia 16 de desembre de 2018 vam celebrar el Primer Triangular de Nadal de l’Ateneu Barcelonès. Els equips participants van ser CE Granollers-Canovelles, CE Agustí i Ateneu Barcelonès, i els equips estaven formats per quatre jugadors.

El CE Granollers-Canovelles va guanyar amb 5 ½ punts, el CE Agustí va quedar segon amb 4 punts i l’Ateneu Barcelonès va quedar en tercer lloc amb 2 ½ punts.

Un cop finalitzat el torneig els jugadors van gaudir d’un pica-pica i es van repartir els trofeus.

Tots els participants van quedar molt satisfets de la jornada. Esperem poder celebrar la segona edició aquest proper 2019!

 

 

Una breu història del separatisme i de l’independentisme català. Tertúlia d’Amics de la Història

Historia -

Dilluns 21 gener 2019 a les 17:00 – 18:30 tindrà lloc la tertúlia d’Amics de la Història a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès).
Debat i tertúlia amb la participació d’Enric Ucelay Da-Cal, historiador i autor de Breve historia del separatismo catalán i de David Martínez Fiol, historiador que farà la crìtica del llibre. Moderador: Joan Solé Camardons.

Portada del llibre d’Enric Ucelay Da-Cal “Breve historia del separatismo catalán”

El propòsit de “Breve historia del separatismo catalán”

Enric Ucelay-Da Cal explica els orígens del terme i concepte separatisme en el món durant els segles XVII, XVIII i XIX. Després, descriu com aquesta idea o paraula al costat de moltes altres, estretament relacionades com patriota o nacionalista es consoliden a Catalunya, totes amb un sentit concret, entre mitjans o finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX.

Quan el separatisme català apareix durant l’hivern de 1918-1919 no com una noció, idea o insult sinó com un moviment polític intencionadament innovador era una forma supranacionalista més radical i extrema que qualsevol altre enfocament catalanista, però la paradoxa és que es va mostrar com antinacionalista, si per nacionalisme català s’entenia com era habitual aleshores el missatge de la Lliga regionalista suposadament hegemònica entre 1901 i 1923.

Una vegada establert un separatisme polític català a finals de 1918 s’estengué ràpidament com un corrent polític que envolcallava un cert mitjà social a Barcelona. També s’hi estudia el desenvolupament del separatisme des de la dècada de 1920 en endavant, especialment els anys 30 amb la República i la Generalitat republicana i la Guerra Civil de 1936-39.  D’una manera estranya la dictadura franquista fou una continuació dels conflictes dels anys 30, la seva mateixa existència era una prova que “la guerra encara no havia acabat”.

A partir de 1968, cinquanta anys després de la fundació del separatisme polític, sorgeix l’independentisme com a alguna cosa clarament diferent del separatisme.  Així doncs, el separatisme i l’independentisme estan estretament relacionats: l’independentisme deriva del separatisme però no és la mateixa cosa.

També es repassen les principals pautes organitzatives que imperaven en aquesta mutació, una vegada que sorgeix l’independentisme el 1968, tot i que no es detalla cada lluita ideològica, cada petita escissió, cada grupuscle de la naixent esquerra independentista i del seu desenvolupament com a moviment, amb freqüència més marcat per les seves lluites internes que pels seus encerts polítics.

Finalment, respecte els últims anys de 2010 a 2018, el llibre segueix el relat del nou independentisme de masses d’allò que popularment s’ha anomenat els indepes. Aquesta abreviació una mica despectiva, per referir-se a la gent que emplena les manifestacions no és accidental. Una altra vegada ens trobem amb alguna cosa diferent dins d’un moviment en curs, viu, vinculat a un corrent polític semblant però distint. Aquí es presenta una tesi essencial: els independentistes no són la mateixa cosa que els indepes com tampoc l’esquerra independentista és la multitud de tots els indepes.  A les primeres dècades del segle XX els indepes han passat de combregar amb la política catalanista convencional, sobretot en el que fou en la seva plenitud Convergència Democràtica de Catalunya i el pujolisme, per formar una quantitat ingent de contestataris què es creuen iguals entre sí però que no ho són. El llibre també acaba amb un esforç per aclarir la naturalesa i el significat dels indepes, a més a més d’intentar explicar com van sorgir aquest canvi, enfront de la supervivència de l’esquerra independentista avui més coneguda i la millor organitzada com la CUP.

L’autor recorda que pràcticament no hi ha cites, ni notes,  tampoc s’indiquen les fonts. No és un manual d’estudi, ni un text acadèmic. El lector que vulgui aprofundir en el tema, així com consultar la varietat de materials entre llibres i articles en què es basa el llibre, trobarà una bibliografia final monogràfica d’on poden sorgir nocions o tesis diferents a la d’aquesta obra o contradir la interpretació aquí presentada.

(Traducció i adaptació de Joan Solé Camardons del capítol preliminar “El sentido de este libro”, Breve historia del separatismo catalán)

Francesc Macià, líder d’Estat Català exiliat a Brusel·les, 1927. Font: La Vanguardia

Enric Ucelay-Da Cal

Catedràtic emèrit d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats de la UPF i membre de l’IUHJVV. Actualment és coordinador del Grup de Recerca de la UPF GRENS (Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies). És llicenciat pel Bard College (Nova York, 1969) i doctor per la Columbia University (1970) i la Universitat Autònoma de Barcelona (1983). Prèviament va ser professor titular (1985-95) i catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professor visitant a la Duke University (1994), la Venice International University (2002) i l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París (2004). Entre els anys 1993 i 1998, va ser un dels codirectors de L’Avenç. Revista d’Història.

La seva recerca s’ha centrat en el nacionalisme europeu, espanyol i català i en la història política, cultural i intel·lectual del segle xx. Ha estat investigador principal de quatre projectes ministerials des del 1997. Ha publicat diversos llibres i més de dos-cents articles en llengües diverses en revistes especialitzades. Entre les seves nombroses publicacions destaquen: La Catalunya populista: Imatge, cultura i política en l’etapa republicana, 1931-1939 (Barcelona: La Magrana, 1982); La paz simulada: una historia de la Guerra Fría, 1941-1991 (Madrid: Alianza, 1997; 2a. edició 2006, juntament amb Francisco Veiga i Pere Gabriel); i El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España (Barcelona: Edhasa, 2003).

Vegeu diversos articles Enric Ucelay Da-Cal:

 

  • Estat Català 1922-1931 Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya segle XX, Diccionaris de l’Enciclopèdia, 2000

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 28 de gener 2019

Tertúlies -

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 28 de gener – sala Pompeu Fabra, 14.00 h.
Barcelona 2019 World Roller Games

        Amb: Marc Caballé, director executiu.

 

 

 

 

 

 

Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

 

Reunió de la Secció d’Història amb els socis i les sòcies ateneistes

Historia -

Dimecres 12 Desembre 2018 a les 17:00 – 19:00 a la sala Sagarra (Ateneu Barcelonès)

Balanç de les activitats de la Secció d’Història dutes a terme durant el 2018 i recollida d’idees i avançament de la programació 2019. Reunió oberta als socis inscrits a la Secció d’Història, amb la participació de tots els membres de l’equip.

Modera la reunió: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció.

Durant l’any 2018 la Secció d’Història ha organitzat o ha acollit un total de 27 sessions: 20 conferències i debats i 7 tertúlies d’Amics de la Història.

S’han dut a terme 12 sessions en el marc dels quatre cicles següents: Història de les confessions religioses a Catalunya (2 sessions, la resta es va dur a terme els 2017); Històries de Barcelona (7 sessions); Cicle Feixisme versus Catalanisme (2 sessions) i Cicle 82 anys del cop d’estat franquista (1 sessió feta i 1 suspesa).

La resta de les 7 sessions han estat conferències o debats al voltant d’obres publicades recentment, destaquem: Víctimes secretes de Franco. El cas Cipriano Martos; Francesc Mestre i “La Veu de Tortosa” (1899-1902); commemoracions (40 anys del Congrés de Cultura Catalana); recerques en curs (El tractament de la història catalana al cinema. L’Edat Mitjana); divulgació (El problema català i / o el problema espanyol. Reflexions i interpretacions a partir de 1714. Perles negres i Perles blanques).

Podeu recuperar, escoltar i veure aquestes conferències a Secció d’Història Ateneu YouTube

Quant a les tertúlies d’Amics de la Història s’han dut a terme 7 sessions, totes al volant de llibres de temàtica històrica i que hem debatut en gairebé tots els casos amb els autors. Especialment destaquem la tertúlia sobre els llibres de Josep Fontana, sobre “Joan Lluhí i Vallescà, l’home que va portar la República” i també “Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970)”

També hem participat en la presentació d’un llibre  (Món rural. Mots que es perden) i hem acollit les Jornades Àfrica Negra: Reinventant l’espai urbà.

Durant el 2019 hem previst organitzat un cicle sobre 1919 La Vaga de la Canadenca amb tres sessions durant els mesos de gener i febrer i un cicle intersectorial amb participació de diverses seccions de l’Ateneu Barcelonès al voltant de la Revolució americana versus la Revolució francesa (primera i segona setmana de març de 2019).

Torneig Social de Novembre 2018

Escacs -

Durant els quatre dijous del mes de novembre la Secció d’Escacs ha celebrat el Torneig Social de Novembre de 2018.

Hi han participat 16 jugadors:

Els guanyadors han sigut:

  • 1r. classificat:                    German Rodríguez
  • 2n. classificat:                   Joan Llaverias
  • 3r. classificat:                    Jordi Amat

 

 

Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència

Art Ateneu -

Dijous, 13 de desembre de 2018, a les 19 h, sala Verdaguer

Conferència: Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència

 

Daniel Gassol, artista

Doctor per la Universitat de Barcelona (2014), indaga sobre els mecanismes que construeixen discursos dominants sobre identitat, treball, classe o consum, que condicionen les relacions socials perpetuant tradicionals formes d’Estat.

 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

La conferència tractarà sobre l’estudi Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència que va realitzar-se entre el 2016 i el 2018 en el marc dels estudis de la Virreina Centre de la Imatge, i examina les relacions entre els equipaments de proximitat i l’imaginari cultural de Catalunya en l’era Neoliberal. El treball indaga en la programació i el funcionament dels centres Cívics com institucions públiques que ajuden a construir el paradigma de l’anomenada “marca Barcelona”, basada en el consum i  l’espectacularització cultural.

Tenint en compte que aquests equipaments foren creats, entre d’altres objectius, per descongestionar l’administració pública de serveis a la ciutadania i que aquesta trobés espais d’interrelació comunitària, presenciem de quina manera aquestes institucions es metamorfosegen per cobrir altres necessitats socials allunyades de les originàries. Així mateix, l’organització per districtes dels Centres Cívics també condiciona el model d’usuari mitjançant diverses premisses, com la renda per càpita, els negocis de la zona o l’origen del barri, construint classes de cultura ciutadana.

Tertúlia amb Carles Viñas

Tertúlies -

ESPORTS I ATENEU del 26 de novembre de 2018

Extracte de la presentació realitzada per Carles Santacana

Nascut l’any 1972 a Barcelona.

Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (UB) i membre del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA).

Carles Santacana i Carles Viñas

Durant la seva activitat d’investigació ha analitzat l’extremisme polític i esportiu, els estils juvenils i el rerefons social de l’esport. Ha publicat diversos assajos com  Skinheads a Catalunya (2004), El mundo ultra. Los radicales del fútbol español (2005) o Tolerància zero. La violència a l’esport (2006) entre d’altres. També es coautor de diverses obres col·lectives. Actualment compagina la docència universitària amb la col·laboració en diversos mitjans de comunicació i la publicació d’articles de divulgació històrica en diferents revistes especialitzades.

 

Fotografia de grup amb en Carles Viñas

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 26 de novembre 2018

Tertúlies -

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 26 de novembre – Hotel Serhs Rivoli Rambla (La Rambla, 128), 14.00 h.
Violència i futbol. Un binomi indestriable?

        Amb: Carles Viñas, doctor en Història Contemporània.

 

 

 

 

 

 

Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

 

Els grans debats polítics i intel·lectuals del segle XX, segons Ferran Soldevila. Tertúlia d’Amics de la Història

Historia -

Dilluns 10 de desembre a les 17h tindrà lloc a la sala Pompeu Fabra la Tertúlia d’Amics de la Història sobre “Els grans debats polítics i intel·lectuals del segle XX, segons Ferran Soldevila” amb la participació d’Enric Pujol, historiador i coautor del llibre Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970)

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història.

El llibre Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970) recull un total de 470 cartes amb més de 100 persones, entre els quals hi trobem la flor i nata de la intel·lectualitat del seu temps, cosa que permet reconstruir el gran debat intel·lectual i polític d’aquella època tan decisiva en la conformació de la Catalunya contemporània.

En els seus fons personals conservà poques còpies de les lletres que havia tramès i per això va ser necessari fer una recerca d’anys per obtenir les que s’han reproduït al volum. Va caldre anar a mirar, un per un, els arxius de familiars, amics i col·legues per si hi trobàvem cartes seves.

Carles Riba, Joan Triadú, Josep Tarradellas, Lluís Nicolau d’Olwer o Carles Rahola són alguns dels cent-divuit corresponsals, intel·lectuals de l’època amb qui l’historiador i escriptor Ferran Soldevila va mantenir correspondència al llarg de la seva vida.

El període que abasten és molt llarg. En tenim de totes les etapes de la seva vida: Des de les escrites ja en la seva primera joventut, fins a les redactades en els darrers anys d’existència. Per això s’han publicat per ordre cronològic. Així, el lector pot seguir la trajectòria vital de Ferran Soldevila com si llegís una mena de biografia. Amb l’avantatge que s’hi recullen els moments més importants de la seva vida personal, política i professional, però també hi apareixen detalls i aspectes molt difícils de veure en les reconstruccions biogràfiques corrents.

Les notes a peu de pàgina que s’hi han introduït serveixen per entendre’n el significat, per situar el lector en el context en què foren redactades i per fer saber el vincle existent amb el seu corresponsal. D’aquesta manera, el llibre no és tan sols una eina de consulta, sinó que es pot llegir de principi al final i cada cop amb un interès creixent. Una lectura que no exigeix un coneixement previ del personatge i que pot servir perfectament d’introducció al conjunt de la seva obra i a uns moments històrics molt intensos del nostre passat col·lectiu.

Ferran Soldevila i Zubiburu (Gran Enciclopèdia Catalana)

En el present recull epistolar podem seguir de manera detallada, a part del context històric, l’evolució de la seva escriptura. Veure com progressivament defineix un model de llengua propi i un estil literari personal. No en va, Ferran Soldevila fou un dels escriptors més rellevant del seu temps. Aquí hem considerat la correspondència com una part no pas menor del conjunt de la seva producció escrita. Cal recordar que a part de l’obra historiogràfica, conreà també la poesia, el teatre, el periodisme i la narrativa de ficció. La seva prosa es convertí en un model de normalitat d’expressió, com remarcà l’escriptor i editor Miquel Arimany, i la seva Història de Catalunya (1934-1935) va ser, segons Joan Fuster, “la millor visió de conjunt del passat català que s’hagi escrit”.

Text d’Enric Pujol i Casademont

Relacions internacionals de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)

Historia -

Dilluns 3 desembre 2018 a les 19:00 – 20:30 a la sala Oriol Bohigas (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència “Relacions internacionals de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)” del Cicle 82 anys del cop d’estat franquista (2) a càrrec d’Oriol Dueñas, historiador i coeditor de l’obra A 80 anys del cop d’estat de Franco, Ed. Generalitat de Catalunya, 2018.

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història de l’AB.

Al llarg de bona part de la Guerra Civil des de la zona republicana s’impulsaren diverses actuacions amb la finalitat d’aconseguir aturar les hostilitats. Aquestes iniciatives cercaven la implicació d’un país europeu, que actués com a mediador, per portar a terme converses entre el govern legítim republicà i els revoltats que conduïssin a l’aturada de les conflagracions entre els dos exèrcits.

Bona part de les relacions internacionals que establí Catalunya durant el conflicte cercaren assolir una mediació internacional per aconseguir la pau. Aquestes accions sempre es realitzaren de manera discreta a través d’aprofitar les bones relacions diplomàtiques que tingueren diverses personalitats polítiques catalanes. Algunes d’elles ho feren a través d’organitzacions alienes al govern català, mentre que d’altres es feren seguint indicacions del propi president Companys. Tot plegat amb l’objectiu d’aconseguir aturar la guerra, ja fos a tot el territori o només a Catalunya.

Jaume Miravitlles màxim responsable del Comissariat de Propaganda, òrgan autònom, depenent del Departament de Presidència, creat el primer d’octubre de 1936 per difondre la realitat cultural catalana arreu del món, que va actuar en certs aspectes com a conseller de Relacions Exteriors. 

Molts autors han considerat que fou un fracàs l’activitat diplomàtica catalana durant la Guerra Civil. La historiografia espanyola en parla gairebé sempre despectivament, i la qualifica de poc realista i en alguns casos, fins i tot d’egoista en considerar-la que s’havia fet al marge del govern legítim de la República i que només cercava assolir els interessos particulars catalans.

Però que els resultats finals d’aquesta política no fossin els desitjats no vol dir que fossin un fracàs. D’entrada ja es pot valorar com un èxit majúscul que representants de la Generalitat de Catalunya, una nació sense estat, fossin rebuts i escoltats per representants diplomàtics de diversos països importants com França, Bèlgica o la Gran Bretanya.

La diplomàcia impulsada pel president Companys a través del Comissariat de propaganda i diversos col·laboradors es va fer sense mitjans, sense informació militar solvent, amb l’oposició del govern republicà, especialment del seu cap Juan Negrín, amb un context internacional difícil, i amb una situació política complicada internament a causa de les greus contradiccions de la política catalana etc. La imatge de divisió, i sobretot la visió d’alguns governs del que estava passant a la rereguarda catalana, era força greu: assassinats persecució religiosa, accions revolucionàries, col·lectivizacions etc. No va ajudar, especialment en els primers mesos de guerra, a l’activitat política internacional que es volia impulsar.

Tot i això, la veu dels representants catalans es va fer sentir fins al darrer instant. Les propostes del Govern de la Generalitat de Catalunya van ser escoltades per membres destacats dels països europeus i van tenir la capacitat de presentar propostes pròpies per defensar els interessos de la República i especialment de Catalunya. No foren propostes contra la República, com a vegades s’ha volgut presentar, però sí que algunes eren diferenciades de les que estava presentant des del govern.

Tot plegat tal com va escriure l’historiador Gregori Mir, l’activitat diplomàtica catalana fou excepcional tant que “des de la Guerra de Successió Catalunya no havia tingut un protagonisme internacional com el que va tenir durant la guerra”

Oriol Dueñas: “Relacions internacionals de Catalunya”  A 80 anys del cop d’estat de Franco: actes del Simposi “La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939), celebrat a Barcelona l’1, 2 i 3 de desembre de 2016.  Edició Generalitat de Catalunya. Memorial Democràtic, 2017.

Oriol Dueñas, Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona.

Innovació social i nova ciutat, Cicle “UN NOU MODEL DE CIUTAT PEL SEGLE XXI: EL CAS DE BARCELONA”

Ciència i Tecnologia -

Sessió 1 del cicle Un nou model de ciutat pel segle XXI: el cas de Barcelona

D’acord amb la Stanford Graduate School of Business, innovació social és una solució nova a un problema social la qual és més efectiva, eficient, sostenible o justa que la solució actual el valor afegit aporta principalment a la societat com un tot en lloc d’únicament als individus. Innovació Social es defineix com a noves idees (productes, serveis i models) que simultàniament satisfà necessitats socials i creen noves relacions de col·laboració. També es defineix a la innovació social com a activitats i serveis que són motivats per una meta per satisfer necessitats socials o que són principalment desenvolupades a través d’organitzacions el propòsit principal és social.

El pròxim 27 Novembre, a les 19 hores, a la sala Verdaguer, tindrem la primera sessió del cicle Innovació Social i Nova Ciutat.

Tindrem els ponents:

  1. Perspectiva universitària: Artur Serra, tecnoantropòleg
  2. Emprenedoria: Maite Fibla, cofundadora Ship2B
  3. Barri-Ajuntament: Pep Escolano, economista

Presenta i modera: Ricard Faura, Ponent de la secció de Ciències i Tecnologia

Referències

Del Professor Challenger al Dr. Miquel Crusafont: a la recerca del Món Perdut

Ciència i Tecnologia -

El passat 7 de novembre en Jordi Serrallonga, Arqueòleg, naturalista i explorador, Col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Professor de la UOC, ens va comentar el documental ” La Historia de un Mundo Perdido: Paleontología Española” del director: Ramon Sanahuja / Assessor científic: Dr. Miquel Crusafont / i filmada l’any: 1951.

Tot seguit podeu veure el documental:

L’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha digitalitzat el documental “Historia de un Mundo Perdido: Paleontología Española” que es custodia al Centre de Documentació del MCNB. Aquesta filmació mostra la tasca paleontològica del Museu de Sabadell que, durant la dècada dels cinquanta, va assolir gran importància gràcies al treball del Dr. Miquel Crusafont; un dels científics catalans més reconeguts a nivell internacional. Ell i els seus col·laboradors van excavar els jaciments paleontològics de la conca del Vallès- Penedès, entre altres indrets.

Aquesta conferència va ser organitzada conjuntament amb l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

CICLE “UN NOU MODEL DE CIUTAT PEL SEGLE XXI: EL CAS DE BARCELONA”

Ciència i Tecnologia -

El cicle “Un nou model de ciutat pel segle XXI: el cas de Barcelona”, es farà a l’Ateneu Barcelonès durant els mesos de novembre del 2018 fins el l’abril del 2018

L’objectiu d’aquest Cicle és reflexionar sobre aspectes clau de la nova ciutat del segle XXI, actors principals del la transformació que està succeint arreu del planeta.

Els objectius específics que volem assolir en aquest cicle són:

  • Aportar informació documentada sobre la nova ciutat del segle XXI
  • Reflexionar i debatre sobre la informació aportada per diferents experts
  • Treure conclusions i propostes operatives d’interès per la ciutadania pel que fa al paper que han de tenir les ciutats
  • Participar i de manera proactiva, en les propostes que s’estan treballant, com a conseqüència de la campanya a les eleccions al municipi de Barcelona
  • Fer aquests debats forçant una visió transversal, amb el potencial que donarà el fet de la participació de tres seccions de l’Ateneu Barcelonès com son Ecologia i Recursos naturals, Economia i Ciències i Tecnologia. 

En aquest cicle, també intentarem utilitzar propostes innovadores tant pel que fa al contingut i la metodologia com pel tractament posterior del contingut del debat. Destaquem com a promotors d’aquest cicle a,

  • Miquel Barceló, membre de la secció de Ciència i coordinador del Cicle.
  • Ricard Faura, ponent de la secció de Ciències i Tecnologia
  • Pilar de Torres, ponent de la secció d’Economia
  • Santiago Vilanova, ponent de la secció de d’Ecologia i Recursos Naturals

Les sessions programades seran les següents:

  • INNOVACIÓ SOCIAL I NOVA CIUTAT. 27 NOVEMBRE, 19H
  • ESTRATÈGIA ECONÒMICA I NOVA CIUTAT. 24 DE GENER, 19H
  • TRANSICIÓ ENERGÈTICA I NOVA CIUTAT. 28 DE FEBRER, 19H
  • UN NOU URBANISME PER UNA NOVA CIUTAT. 21 DE MARÇ

 

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 26 de novembre 2018

Tertúlies -

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 26 de novembre – sala Pompeu Fabra, 14.00 h.
Violència i futbol. Un binomi indestriable?

        Amb: Carles Viñas, doctor en Història Contemporània.

 

 

 

 

 

 

Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

 

Tertúlia amb Gerard Esteva

Tertúlies -

ESPORTS I ATENEU del 29 d’octubre de 2018

Extracte de la presentació realitzada per Xavier Bachs

Nascut l’any 1984 a Barcelona. És violinista i llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Gerard Esteva President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Navegant de patí de vela, classe de la qual va ser campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya de 2a categoria l’any 2004 i subcampió de la Copa d’Europa de 1a categorisa l’any 2013. Va donar les seves passes com a dirigent esportiu en la classe de patí de Vela i l’any 2004 va ser elegit president de l’Associació Internacional de Patí de Vela (ADIPAV) i també secretari nacional d’aquesta classe. Organitzador de la “Volta a Menorca”  de 2006 a 2008 i escollit president de la Federació Catalana de Vela el 29 de maig de 2009.

El 2013 va ser escollit vicepresident primer de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i l’1 de juliol de 2014 va prendre el relleu de David Moner al capdavant de la UFEC. Actualment és el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i del Comitè Olímpic Català.

Gerard Esteva signant el Llibre d’Honor de la tertúlia acompanyat de Carles Llorens, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès

Fotografia de grup de la tertúlia amb Gerard Esteva

Els aforismes de l’artista Miquel Barceló. Diàleg entre el pensament clàssic i la pintura

Art Ateneu -

Dijous 22 de novembre de 2018, a les 19 h. Sala Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

 

Raül Garrigasait, editor i president de La Casa dels Clàssics, Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor, i Montse Frisach, periodista i crítica d’art, dialogaran al voltant de la gran obra Aurea Dicta de l’artista Miquel Barceló.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

L’artista Miquel Barceló recupera els Aurea Dicta, un dels volums més preuats de la Col·lecció Bernat Metge, i en crea una obra de bibliòfil única: la primera que fa en català i el projecte editorial més ambiciós de la seva carrera. Aurea Dicta és una obra d’art única, on pintura, literatura i edició dialoguen d’igual a igual.

La Col·lecció Bernat Metge va publicar el 1960 per primera vegada els Aurea Dicta, o «Paraules d’or», un recull  de les frases cèlebres llatines predilectes dels intel·lectuals que hi estaven vinculats. Signada amb el pseudònim de Jordi Lombard, aquesta edició és una de les més preuades de la històrica col·lecció i està exhaurida i descatalogada des de fa dècades. La Casa dels Clàssics recupera ara aquest llegat i el posa en mans de Barceló per crear una peça única.

Dels 2.639 aforismes que conformen el llibre original, Barceló n’ha seleccionat 562 i ha treballat durant quinze mesos en la concepció del volum, que inclou més de 120 intervencions pictòriques i algunes accions directes, com perforacions fetes a mà.

L’edició de l’obra és limitada i numerada, i inclou un total de 1.298 reproduccions signades individualment per l’artista.

L’obra Aurea Dicta de Miquel Barceló és el primer projecte de La Casa dels Clàssics, una nova institució cultural sorgida de la Bernat Metge que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals. L’obra de Barceló és a més el primer volum de la col·lecció de Grans Obres d’Artista, el projecte bibliofília amb vocació internacional on es convida a reputats artistes a reinterpretar els clàssics que formen part del catàleg de la Bernat Metge.

Els dos exilis de la Guerra Civil, 1936 i 1939

Historia -

Dilluns 19 de novembre de 2018 a les 19h a la sala Oriol Bohigas (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència Els dos exilis de la Guerra Civil, 1936 i 1939 del Cicle 82 anys del cop d’estat franquista (1) a càrrec de Josep Lluís Martín Berbois, historiador i coeditor de l’obra A 80 anys del cop d’estat de Franco, 2018.

Presenta:  Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història de l’AB.

La violència dels primers mesos de la Guerra Civil a Catalunya es traduí en una nombrosa xifra de víctimes i l’exili de milers de persones a diferents països europeus, en especial França i Itàlia. Un èxode, que per diferents motius, encara avui ha restat força descuidat per la historiografia catalana. Es coneix com l’exili de 1936.

Imatge: Portada de la Tribuna Illustrata, diari italià que parlava de l’arribada dels catalans a Gènova el 9 d’agost de 1936.

El progressiu avanç de les tropes franquistes obligà a milers de persones a fugir de Catalunya inicialment direcció a França. Un total d’aproximadament 470.000 individus provinents de tot l’Estat espanyol travessaren la frontera. Posteriorment, milers d’ells acabaren sent internats en camps de concentració improvisats i en condicions molt deplorables.

Els militars republicans no van poder entrar a França fins al 5 de febrer i van ser enviats als camps de concentració. AUGUSTE CHAUVIN (ARCHIVES DÉPARTEMENTALES DES PYRÉNÉES-ORIENTALES)

Tanmateix hi hagueren molts catalans que pogueren exiliar-se a França, Londres o a països de l’altra banda de l’Atlàntic com Mèxic, Xile, Argentina, Colòmbia, Veneçuela, la República Dominicana o els Estats Units. Un dels fets més tràgics d’aquest exili fou l’assassinat, per part del règim franquista, del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover el 15 d’octubre de 1940, el qual havia estat detingut inicialment a França per la Policia Militar Alemanya.

L’esclat de la Segona Guerra Mundial feu que molts republicans s’allistessin a les Companyies de Treballadors Estrangeres i posteriorment s’integressin a la resistència antinazi després de l’ocupació Alemanya. Un important nombre d’ells foren detinguts i deportats en algun camp nazi (especialment a Mauthausen). Dels 9.446 deportats que coneixem actualment, uns 3.000 eren nascuts a Catalunya i uns 1.800 no sobrevisqueren.

Text de Josep Lluís Martin Berbois

Per saber-ne més: Museu Memorial de l’Exili

Dinar-tertúlia Esports i Ateneu 26 de novembre 2018

Tertúlies -

  • Dinar-tertúlia Esports i Ateneu dilluns 26 de novembre – sala Pompeu Fabra, 14.00 h.
Violència i futbol. Un binomi indestriable?

        Amb: Carles Viñas, doctor en Història Contemporània.

 

 

 

 

 

 

Per participar-hi, cal trucar a Administració (Tel. 93 343 61 21)

 

Pàgines