destacats

Dia Mundial del Medi Ambient:  Agenda 2030 a Catalunya, on som?

Ecologia -

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, en aquest acte oferim una valoració àmplia del grau d’assoliment dels ODS a Catalunya avui dia.

Sergi Rovira, expert en l’Agenda 2030 i analista de la implementació dels ODS a Catalunya, desgranarà els principals indicadors en aquesta diagnosi de país, comentant algunes de les causes que expliquen la situació actual. 

Una anàlisi que servirà de punt de partida per aportar reflexions i propostes de com avançar cap als compromisos de l’Agenda 2030, treballant de forma transversal i imaginativa, teixint aliances amb una gran diversitat d’actors i agents socials. Ho aterrarem amb exemples inspiradors de nous models de col·laboració, governança participativa i el paper de la cultura que es reivindica com a espai de diàleg i transformació connectat al seu entorn, com és el cas de l’Ateneu Barcelonès.

Us hi esperem demà dimecres 5 de juny a les 18.30h, a la Sala Verdaguer.

Seminari de Lectura (Viatges a Mongòlia al segle XIII)

Historia -

Seminari de lectura d’Amics de la Història

Dimarts 11 de juny, 17 h, sala Petit Ateneu.
Seminari de lectura històrica. Juan Gil: En demanda del Gran Kan. Viajes a Mongolia en el siglo XIII, Alianza editorial, 1993.
Modera Dolors Folch, historiadora, sinòloga i ateneista de la Secció d’Història
És requisit haver llegit dos capítols del llibre: “La historia de los mongalos, de Fray Juan de Pian del Cárpine” i “El Viaje de Fray Guillermo de Rubruc”
Es requisit inscriure’s a amicsdelahistoria2015@gmail.com
Si no localitzeu el llibre, podeu sol·licitar aquests dos capítols a la mateixa adreça.

Temes a debatre

Proposta de temes per discutir en el seminari sobre els viatges de Carpini i Rubruck

  1. Quins coneixements geogràfics tenien inicialment aquests viatgers i què aporten ells de nou en aquest camp?
  2. Quina és la importància del tèxtil entre els mongols?
  3. Quants estrangers hi ha en el món mongol i quin paper hi tenen?
  4. Quines religions hi ha en l’Imperi mongol i quin paper hi tenen?
Itinerari de Giovanni di Piano Carpini (1245-47)

Itinerari de Guillaume de Rubrouck també anomenat Rubruquis (Rubrouck, 1215-1295)

Torturades: tortura amb biaix de gènere. Una tertúlia amb Gemma Pasqual

Historia -

Dilluns 3 de juny, 17 h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia d’Amics de la Història amb Gemma Pasqual, periodista, escriptora i autora de: Torturades. Via Laietana, 43. Vint-i-dues dones, testimonis del terror (1941-2019), Editorial Comanegra, 2023, 360 p.
Presenta Joan Solé Camardons coordinador d’Amics de la Història

És requisit inscriure’s a amicsdelahistoria2015@gmail.com

La història de la comissaria de Via Laietana es fosca i opaca. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè es ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. A Torturades, Gemma Pasqual, recull els testimonis de 22 dones víctimes de violència policial a Via Laietana.
Al llarg dels anys i fins a dia d’avui, una gran quantitat d’acusacions de tortura i violència policial planen sobre l’edifici deixant-hi una ombra espessa, i aquest llibre mira d’aclarir-la gràcies a la veu de les dones.
Elles ens expliquen el que hi van viure; les seqüeles físiques i emocionals d’aquell tràngol i quina relació tenen amb el record. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l’oblit que trenen una crònica corprenedora del que no hauria d’haver passat mai.

Gemma Pasqual i Escrivà

És escriptora i periodista. Ha escrit una gran quantitat d’obres adreçades a infants amb èxits rotunds. A l’editorial Comanegra va publicar la seva primera obra per a adults, Viure perillosament, que va quedar finalista del Premi Llibreter 2020.

Notícies i ressenyes de Torturades

Trobareu un centenar llarg de notícies i ressenyes al voltant de Torturades aquí

La Vaga de la Canadenca 1919. Curs Aula Ateneu

Historia -

Dimecres 29 de maig, 11-13 h. Sala Oriol Bohigas Ponent: Teresa Abelló Güell, historiadora i professora titular de la Universitat de Barcelona.

Curs “Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930)”.
Direcció acadèmica: Jordi Roca Vernet; Coordinació: Joan Solé Camardons

Sinopsi

A finals de març de 1919, Barcelona va quedar paralitzada per la vaga dels treballador de l’empresa Barcelona Traction, Light and Power, coneguda popularment com La Canadenca, la principal proveïdora d’electricitat a la ciutat i bona part de de les poblacions veïnes. Si van dilucidar moltes coses: condicions laborals, el paper dels sindicats recent reestructurats com agents socials, etc. A la fi, el conflicte va afectar milers de treballadors i va ser la mobilització obrera més important de les que s’havien produït fins aquell moment a l’estat espanyol.

Al llarg de la sessió parlarem de: a) de l’enfortiment de l’obrerisme i l’aire revolucionari que es respirava aquells anys; afavorits per factors de naturalesa tant externa (la revolució russa i l’onada d’agitació que commogué Europa després de la primera Guerra Mundial) com interna (crisi de l’Estat monàrquic constitucional definitivament oberta el 1917); b) la dinàmica de la vaga; i c) els resultats contraposats, que van culminar amb la consecució jornada de vuit hores i l’enfrontament social.

  • La Mancomunitat de Catalunya (1914 – 1923)
  • La Lliga Regionalista promou l’Assemblea de Parlamentaris
  • 1919 La vaga de la Canadenca acaba en una vaga general de Catalunya
  • El pistolerisme als carrers de Barcelona: la mort de Salvador Seguí
Bibliografia bàsica
  • ABELLÓ, TERESA: La vaga de la Canadenca. 21 de febrer de 1919, Rosa del Vents Penguin Radom House, Barcelona, 2023.
  • AISA, FERRAN: La vaga de la Canadenca i la conquesta de les vuit hores, Ajuntament de Barcelona-Edicions de 1984, Barcelona, 2019.
  • COLL, MARIA i ABELLÓ. TERESA (assessorament): “El Noi del Sucre. Una víctima del Pistolerisme”, Sàpiens núm. 252, març 2023, pp. 32-45,
  • TERMES, JOSEP: Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980), L’Avenç, Barcelona, 2011.
Teresa Abelló

És Doctora en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, i professora titular de la UB. Desde l’any 2019 és membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Coordinadora del Màster en Història Contemporània i Món Actual (Universitat de Barcelona)
Tesi doctoral: Les relacions internacionals de l’anarquisme català (1881-1914), 1984
Línies de recerca: Moviments socials: moviment obrer, anarquisme, CNT, catalanisme i moviments populars, partits obreristes.
Darrer tema de recerca: Avantguardes i obrerisme, anys vint del segle XX. CNT durant el franquisme.

Una transició no gens modèlica: els casos del País Valencià i Catalunya

Historia -

Dimecres 29 de maig, 18.30 h, sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès), tindrà lloc la sessió “Una transició no gens modèlica: els casos del País Valencià i Catalunya. Conferència de Borja Ribera, historiador i autor d’Una historia de violencia, la transición valenciana (1975-1982).

Presenta Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història. 

Accés obert

Una transició no gens modèlica: els casos del País Valencià i Catalunya

Al llarg de la Transició hi hagué centenars d’episodis de violència política al País Valencià. Atemptats amb bomba, per exemple, n’hi va haver un mínim de 68. Tot i que fou una violència relativament poc letal, aquesta tingué un impacte decisiu en el desenvolupament del procés autonòmic valencià.

La violència fou protagonitzada molt majoritàriament per l’extrema dreta, la qual es mimetitzà amb l’anomenat moviment anticatalanista, sobretot a partir de 1978; l’objectiu no era un altre que arrabassar el control del procés estatutari a una esquerra dominant en les urnes, la qual cosa es va aconseguir. Casos com els dels atemptats amb bomba contra Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner, les repetides agressions al carrer patides per dirigents d’esquerres, la complicitat d’UCD amb sectors violents, i, sobretot, la esgarrifosa impunitat amb què actuava la ultradreta, fan del valencià un cas únic del que només ara comencem a conèixer tots els detalls.

Per la seua banda, la violència a Catalunya també estigué molt present, fins i tot amb més episodis greus i morts que no al País Valencià, però, a diferència dels veïns del sud, el procés autonòmic català no es va veure significativament afectat per aquesta violència.

Borja Ribera

L’historiador Borja Ribera (València, 1987) ha investigat a fons la violència de la mal denominada com Batalla de València a la tesi La violència política a la transició valenciana (1975-1982). D’aquella recerca acadèmica, n’ha sorgit l’obra Una historia de violencia. La transición valenciana (Tirant Humanitats, 2022), on fa una radiografia d’una etapa de terror.

Entrevista de Moisés Pérez a El Temps 07-05-2023 aquí

BORJA RIBERA CASADO, Foto: ©PRATS i CAMPS

Jugades que fan Història. Xerrada-Taller de Jocs de Simulació Històrica

Historia -

Dimarts 21 maig  2024 a les 17 h a la  sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès), presentarem i jugarem amb 3 jocs de Simulació Històrica (Victus, Barcelona, La Rosa de Foc i Weimar).

Presenten Jordi Carrasco i Jordi Roca amb el suport d’Amics de la Història

Coordina: Joan Solé Camardons d’Amics de la Història

Inscripció a amicsdelahistoria2015@gmail.com

Jugades que fan Història

Des de la intricada dansa de poder del Chaturanga, antecessor indi dels escacs, o la profunditat filosòfica del Go, al Kriegspiel creat per al Duc de Brunswick (1780), totes les cultures han tractat de reproduir, de manera més o menys simbòlica, la subtilesa i la complexitat pròpies de les grans decisions estratègiques.

Actualment disposem d’una gran quantitat de jocs de simulació històrica, amb nivells de detall i realisme molt diversos, que recreen episodis concrets o èpoques senceres incorporant dinàmiques polítiques, econòmiques, militars i socials que ens ofereixen una visió més dinàmica i immersiva del passat.

En aquest taller us convidem a comandar la Coronela durant el setge de Barcelona al 1714, a viure la Barcelona de Rosa del Foc i del modernisme i de les bombes, o a frenar l’ascens del nazisme en els anys més convulsos de la República de Weimar.

La decisió és ara a les vostres mans.

Els tres jocs que presentarem són:

  • Victus (Devir) – Autor: Toni Serradesanferm
  • Barcelona, La Rosa de Foc (Devir Iberia)- Marco Maggi i Francesco Nepitello
  • Weimar: The Fight for Democracy (Spielworxx) – Autor: Matthias Cramer
Victus

El joc basat en Victus la cèlebre novel·la d’Albert Sánchez Piñol on resistir és vèncer. Per què defensar Barcelona del setge borbònic? Però si per cada barceloní hi ha set borbònics, més armats i més ben entrenats! Si per cada barceloní cau mitja bomba a la ciutat! Si la trinxera avança inexorablement i ens apropa l’assalt final de les tropes borbòniques! Si la mina, curulla d’explosius, colgarà Barcelona de runa i destrossarà la infanteria i la Coronela als baluards! Per què resistir, si la derrota és inevitable? Perquè resistir és vèncer!

En aquest joc d’estratègia i guerra, tot el que necessites és un governant: resistir és guanyar. Els jugadors recreen el setge de Barcelona l’any 1714 pels Borbons. Recomanat per a jugadors experimentats. Per a 1 a 4 jugadors.

Barcelona, La Rosa de Foc

La Barcelona del modernisme i les bombes reneix en forma de joc de taula.

La voluntat d’aquest joc és plantejar les claus històriques del creixement de la ciutat, després que enderroqués les muralles i anés incorporant els municipis del voltant. “Vam intentar fer un joc que reflectís, d’una banda la potència de Barcelona construint-se, després que caiguessin les muralles, i el tema de la revolució”, explica Joaquim Dorca, director de Devir Iberia. El tauler de Barcelona, la Rosa de Foc té, òbviament, la forma de la capital catalana. I els fonaments d’aquest joc s’inspiren en les bases de l’explosiva història de la ciutat de Barcelona: un Raval revolucionari, un Eixample burgès, un Montjuïc ple de militars encarregats de controlar la ciutat, una zona de barricades… La clau d’aquest joc és aconseguir fortuna i prestigi, però sense incrementar la conflictivitat social, que podria dur a una revolució.

El propòsit dels jugadors és, òbviament, guanyar, però els creadors pretenen que en cada decisió s’enfrontin a dilemes morals. També volen que comprenguin l’impacte en la ciutat dels esdeveniments que van tenir lloc aquells anys, com ara l’esclat de la tercera guerra carlista, la pèrdua de les colònies o la Setmana Tràgica, tot obstacles per a la consecució de la victòria, per descomptat.

Weimar: La lluita per la Democràcia

El 9 de novembre de 1918, l’aire fred de tardor a Berlín està ple de tensió. Els treballadors tenen previst fer vaga i com que la ciutat està plena de tropes, no saben si sobreviuran aquell dia. Tres hores després, la monarquia alemanya ja no existeix, i neix la primera democràcia alemanya.

Weimar: La lluita per la Democràcia és un joc historicopolític sobre els turbulents anys de la Primera República Alemanya.

Socialdemòcrates i conservadors intenten defensar la jove democràcia, mentre els comunistes i nacionalistes pretenen enderrocar-la. Com a líders dels 4 partits més influents de l’època (SPD, Zentrum, KPD i DNVP), els jugadors intenten influir a la història a la seva manera. La lluita fa estralls als carrers de la república i també al parlament. Les més de 170 cartes reflecteixen esdeveniments, polítics i esdeveniments importants. Experimenta una part de la història d’Alemanya en aquest immersiu joc… i reescriu-la!

Weimar: La lluita per la Democràcia Descripció del joc Weimar

Weimar inclou dos grans “camps de batalla”: a l’opinió pública, els partits lluiten per influir en temes polítics importants com l’economia, els mitjans de comunicació o els afers exteriors. Guanyar aquests temes puntua punts i els permet prendre decisions importants. Al mateix temps, els partits intenten controlar els carrers i posicionar els seus seguidors a les principals ciutats d’Alemanya per a manifestacions, baralles de carrer i accions de les organitzacions paramilitars.

Weimar és un joc de cartes (CDG) tens i emocionant sobre un tema molt interessant. Es poden jugar cartes per a l’esdeveniment, per a l’opinió pública o per a accions al carrer.

En cadascun dels sis torns de joc, les parts juguen una agenda que defineix la seva estratègia per al torn (per exemple, modificar la seva baralla de dotze cartes, definir problemes, obtenir avantatges als carrers). Els objectius dels partits són asimètrics i contradictoris. Mentre que els partits democràtics puntuen per estabilitzar l’estat i eliminar la pobresa, els partits no democràtics puntuen per cops d’estat i disturbis.

El fets de Prats de Molló (1926). Curs Aula Ateneu

Historia -

Dimarts 21 de maig, 11-13 h. Sala Oriol Bohigas. Sessió 7a. Ponent: Giovanni C. Cattini, historiador i professor agregat de la Universitat de Barcelona

Curs “Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930)”.
Direcció acadèmica: Jordi Roca Vernet; Coordinació: Joan Solé Camardons

Sinopsi

Un dels fets més emblemàtics de la història contemporània de Catalunya és l’intent de revolta armada que protagonitzà Francesc Macià en la tardor de 1926. El seu objectiu era alliberar Catalunya per tal de proclamar la independència i, de pas, afavorir la caiguda també de la dictadura de Primo de Rivera. La seva detenció a Prats de Molló per la Gendarmerie francesa, amb uns 120 militants independentistes, desencadenà una campanya internacional de gran ressò.

Aquesta  projecció mundial de la causa catalana beneficià el lideratge de Macià i del seu projecte polític tant en l’oposició catalanista a la dictadura com a la més àmplia de l’antiprimoriverisme espanyol.

En la sessió també hi haurà espai per la descripció dels esdeveniments en el seu context internacional així com per la reflexió sobre l’estat de la qüestió bibliogràfica i interpretativa d’aquells esdeveniments.

  • Els fonaments ideològics i socials de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera
  • El nacionalisme radical català i els fets de Prats de Molló (1926)
  • El debat internacional i el naixement del mite de Macià
  • La historiografia davant als Fets de Prats de Molló
Imatge: Macià amb l’advocat Torrès a punt d’anar-se’n de París (Départ du coronel Macia, près de lui Maître Torrès. À la gare du Nord el 23 de març de 1927). Autor: Agence de Presse Meurisse; Font: Bibliothèque nationale de France Bibliografia bàsica
  • CATTINI, GIOVANNI C. : El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana – Ara Llibres. 2009.
  • CATTINI, GIOVANNI C. : L’aixecament de Prats de Molló. L’exèrcit català de Macià. 4 novembre de 1926, Rosa dels Vents – Mondadori Random House 2021.
  • ESCULIES, JOAN: «Els qui van parlar. La delació separatista del complot de Prats de Molló» a ­ Rubrica Contemporanea, vol. XII, n. 25, 2023, pp. 187-207.
  • PUIG GORDI, LLUÍS (Ed): Els fets de Prats de Molló. I Jornades d’Història i Debat Nacional, Catarroja, Afers, 2023.
  • UCELAY DA CAL, ENRIC; NÚÑEZ SEIXAS, XOSÉ M. i  GONZÀLEZ I VILALTA, ARNAU: Patrias diversas, ¿misma lucha?, Barcelona, Bellaterra Edicions 2020.

La Revolució de 1909 o la Setmana Tràgica. Curs Aula Ateneu

Historia -

Dimecres 15 de maig, 11-13 h. Sala Oriol Bohigas Ponent: Josep Pich Mitjana, historiador i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra

Curs “Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930)”. Sessió 6a.
Direcció acadèmica: Jordi Roca Vernet; Coordinació: Joan Solé Camardons

Sinopsi

L’impacte dels esdeveniments que van afectar a bona part de Catalunya entre el 26 de juliol i l’1 d’agost de 1909 van ser tan rellevants que es transformaren en una fita biogràfica, ja que els que els van viure parlaven d’abans i de després de la “setmana tràgica”. Tanmateix, no tothom recordava aquells dies com una tragèdia, negra, penosa o bàrbara, ja que tant per als liberals com per les diferents tendències republicanes i obreristes era una setmana vermella, és a dir, revolucionària, així com també gloriosa, perquè consideraven que era digna de lloança. Alguns, com els redactors del setmanari humorístic Papitu, afirmaven que van ser uns dies alegres, ja que davant de la impossibilitat de sortir de casa, especialment a la ciutat de Barcelona, s’hauria incrementat la natalitat.

El conflicte es va iniciar amb una vaga general en contra de la guerra que enfrontava les tropes espanyoles amb les cabiles –l’organització tribal dels pobles del Rif– dels voltants de Melilla. Els esdeveniments de la darrera setmana de juliol de 1909 es van transformar en algunes llocs de Catalunya en un moviment anticlerical, però també en un intent de revolució republicana. Autors vinculats a opcions ideològiques molt dispars, com l’anarquista Leopoldo Bonafulla –pseudònim que ocultava Joan Baptista Esteve–, el socialista Josep Compasada, el periodista de tendència liberal José Brissa, el reaccionari, antic rector de la Universitat d’Oñate, Modesto H. Villaescusa qualificaven aquells esdeveniments de revolucionaris.

Que els coneguem majoritàriament com a “Setmana tràgica”, possiblement, es deu a l’estudi de Josep Benet sobre el poeta Joan Maragall de 1963 titulat: Maragall i la Setmana Tràgica, i la magnífica investigació de la professora nord-americana Joan Connelly Ullman, The Tragic Week: a study of Anti-Clericalism in Spain de 1968. De fet, la darrera setmana de juliol de 1909 és un referent de la història política espanyola del segle XX, en què s’entrecreuen política colonial i moviment antiimperialista, la pugna entre clericals i anticlericals, el fracàs del projecte de Maura de regenerar el sistema polític de la Restauració o règim del 76 i l’intent de revolució republicana més rellevant fins a la proclamació de la segona República el 14 d’abril de 1931; una revolució republicana que, en certa manera, ha estat infravalorada per la historiografia.

La vaga en contra de la guerra es va transformar en algunes poblacions catalanes en un moviment anticlerical més interessat en la destrucció d’edificis i símbols catòlics que en l’assassinat dels religiosos/es. En canvi, durant la Guerra Civil, van atacar tant els edificis i els símbols, com a les persones.

Els principals líders republicans barcelonins es van negar a encapçalar-ho. La seva negativa a liderar el moviment revolucionari ha generat diverses interpretacions. Els republicans lerrouxistes eren el principal partit entre el proletariat barceloní i Joan Connelly Ullman defensa la tesi que els seus principals dirigents haurien optat per transformar la vaga general en una rebel·lió anticlerical, per evitar l’inici d’una veritable revolució que podia resultar molt perillosa per als seus interessos, si no triomfava. En canvi, Josep Benet, Joaquim Romero-Maura o Joan Baptista Culla sostenen que els organitzadors de la vaga general van buscar el suport dels lerrouxistes, però aquests, de la mateixa manera que van fer els republicans catalanistes, no van voler assumir la responsabilitat de dirigir el moviment revolucionari, de manera que la vaga general es va transformar en un moviment acèfal i caòtic, en què va esclatar el moviment anticlerical. En canvi, la recerca que vaig dur a terme, conjuntament amb David Martínez Fiol, remarca la rellevància de l’intent fracassat de revolució republicana.

El rastre de les destruccions, és a dir, les ferides físiques de la revolució fracassada de 1909 van desaparèixer ràpidament, ja que els edificis incendiats van ser reparats i/o reconstruïts, així com les vies del ferrocarril, les línies telegràfiques, els paviments arrencats i la il·luminació pública destruïda. Els detinguts van acabar sent indultats i els cinc executats van caure en l’oblit, excepte el pedagog i dirigent revolucionari Francesc Ferrer i Guàrdia. Les ferides gangrenades van ser les doctrinals, ja que el moviment anticlerical i revolucionari, així com la seva posterior repressió van impulsar, tant entre les esquerres revolucionàries com a les dretes reaccionàries, discursos excloents, maniqueus i autocomplaents que únicament eren realitzables amb l’eliminació dels seus respectius rivals. En definitiva, la revolució de juliol, va ser l’intent més rellevant de proclamar la República abans que la tornessin a instaurar el 14 d’abril de 1931, alhora que, possiblement, va ser el primer gran avís de la guerra civil que es va iniciar vint-i-set anys més tard.

Bibliografia bàsica
  • BENET, JOSEP: Maragall i la Setmana Tràgica, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1963.
  • PICH MITJANA, JOSEP i MARTÍNEZ FIOL, DAVID: La Revolución de julio de 1909: un intento fallido de regenerar España, Granada, Editorial Comares, 2019.
  • ROMERO MAURA, JOAQUÍN: La Rosa de Fuego. Republicanos y anarquistas: la política de los obreros barceloneses entre el desastre colonial y la Semana Trágica, 1899-1909, Barcelona, Grijalbo, 1975.
  • ULLMANN, JOAN CONNELLY: La Semana Trágica. Estudio sobre las causas socioeconómicas del anticlericalismo en España, 1898-1912, Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [reeditado en Barcelona, Ed. B., 2009].

La pagesia diu prou: transició agroecològica i sobirania alimentària

Ecologia -

Assolir la sobirania alimentària al nostre pais passa per un canvi de model productiu urgent i noves estratègies que ens condueixin cap a la transició agroecològica. La major part dels productors, atrapats per fortes constriccions dels mercats, demanen una major regulació dels preus per garantir uns marges justos, més control de les importacions de productes agraris i flexibilitzar les limitacions en l´ús dels fitosanitaris. Les marxes de tractors vistes arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat expressen un cop més la crisi permanent d’un sector agrícola que protesta contra els abusos a la cadena alimentaria i la indefensió de pagesos i ramaders davant d’un sistema de mercat que recorre a les importacions de productes i aliments fora de la UE amb diferents barems dels que s’exigeixen localment. Amb una alta dependència dels combustibles fòssils, l’esgotament creixent de la fertilitat del sol i les sequeres causades pel canvi climàtic, el sistema agroalimentari català evidencia cada cop més la seva fragilitat. 

El desacoblament entre què produïm i el que mengem, entre el que produïm i el que importem, és l’origen d’aquesta espiral de consum que cal revertir cap a un cercle virtuós en benefici de la salut de la població, els equilibris ecosistèmics i de la mateixa capacitat productiva a mitjà i llarg termini.

Davant de l’esgotament evident d’un model que prioritza el guany econòmic per damunt de qualsevol consideració social, ecològica o territorial, veiem oportú plantejar un debat divers i transversal que doni visibilitat de la necessitat i la viabilitat de noves polítiques i estratègies que facin possible la transició cap a una agricultura ecològica. Aquest canvi requereix voluntat política i una governança transversal per part de l’Administració, la pagesia i els models de consum que queda reflectida, des de sensibilitats i posicions molt diverses, en el debat al qual us convidem a participar el proper dimecres 8 de maig, a les 18.30, a la sala Verdaguer de l’Ateneu.

Ens hi acompanyaran:

Elisenda Guillaumes, Directora General d’Agricultura i Ramaderia – Generalitat de Catalunya.

Marta Guadalupe Rivera Ferré, professora d’investigació del CSIC-UPV, chair de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris i de la Càtedra UNESCO de Dones, Desenvolupament i Cultures.

Pino Delàs Martí, pagès, ramader ecològic i responsable territorial d’Unió de Pagesos a les terres de Girona.

L’exili republicà. Exiliades sense nom, revistes, bales i culleres

Historia -

Dijous dia 9 de maig a les 18.30h a l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la taula rodona: L’exili republicà: Exiliades sense nom, revistes, bales i culleres, amb la participació de Teresa Fèrriz Roure i Enric Pujol, historiadors, i Lluís Bassaganya, guia de Camprodon.

Presenta: Àngel Campabadal de la Secció d’Història.
Accés obert

Imatge principal: Camí de l’exili (1943). CAT ANC1-539-N19. Fons Josep Franch-Clapers


Les dones exiliades del 39, anònimes i oblidades (Teresa Fèrriz)

Els processos de recuperació de la memòria són complexos i molts cops, quan s’han assolit uns objectius, cal reorientar-los des d’un present en què les prioritats han canviat. L’estudi de l’exili català del 1939 s’ha trobat, els darrers anys, en una d’aquestes cruïlles: després de dècades de recuperació de les aportacions culturals i polítiques de les persones més rellevants de l’esfera pública, ha començat a avançar cap a la visibilització dels centenars de milers de persones que van ser expulsades del seu país després de la desfeta de la Guerra Civil.


Les exiliades catalanes, com a col·lectiu, han format part dels exilis invisibilitzats fins ara. Es coneixen força dones rellevants professionalment, culturalment o políticament, però molt poques de les que no tenen nom: gairebé cap no ha dipositat els seus fons personals dins dels espais patrimonials catalans, en bona part per una limitació autoimposada. “A qui poden interessar els meus papers d’exili sobre la gestió de la casa o la família? Quin interès poden tenir els meu diaris si no soc coneguda, una intel·lectual o una política?”, han comentat més d’un cop quan són entrevistades.


Ser dona va determinar totes les seves vides i futurs, des del precís moment en què van creuar la frontera: els companys republicans les excloïen de la presa de decisions en l’àmbit públic i les autoritats del nou país les rebien entre el paternalisme i la desconfiança. Cap vida, però, no va ser uniforme, ni lineal, i totes les dones donaren resposta als nous contextos amb trajectòries vitals i professionals inimaginables abans de la guerra…

[Text de Teresa Fèrriz Roure “Exiliades, les sense nom. Dones a l’exili Català de 1939” a Revista de Catalunya, núm. 324, 2023.]

Imatge: Pas de la frontera febrer 1939. Foto Manuel Moros. Fons Penefi Les revistes de l’exili (Enric Pujol)

Les revistes de l’exili van jugar un paper cabdal en el manteniment de la llengua i la cultura catalanes, sobretot en els primers moments del franquisme, en què es prohibí l’ús públic de la llengua autòctona i la dictadura assajà de dur a terme un veritable genocidi cultural per acabar per sempre més amb l’anomenat “problema català”. Un “problema” que no era altra cosa que la demanda del reconeixement nacional de Catalunya i dels Països Catalans.


Només a l’exili, i durant molts d’anys, es va poder editar revistes en català en les quals, lliures de la censura franquista, s’evidenciava el pluralisme ideològic existent i es podien donar notícies de la resistència antifranquista i criticar obertament el règim dictatorial.


A part de la preservació i desenvolupament de la llengua pròpia i de poder-se expressar amb llibertat, les revistes compliren també una funció d’aglutinant d’un exili mot dispers en diferents països. Moltes manifestaren la voluntat de tenir incidència a l’interior, tot i que el seu impacte real als territoris catalans fou sempre molt reduït, per bé que no pas menyspreable, ja que influí decisivament, en molts casos, en l’elit intel·lectual i política.


Es calcula que la xifra de revistes i butlletins en català de l’exili van superar les dues-centes capçaleres. Naturalment, moltes tingueren una vida efímera i en aquest còmput hi entren tant les de caràcter estrictament polític com les culturals.


Bales i culleres (Lluís Bassaganya)

Després de 35 anys de recerca de material, als camins de la retirada republicana de la Vall de Camprodon, hem pogut saber moltes coses del que va viure Catalunya els darrers dies de la Guerra Civil a Catalunya.
És evident que l’estudi d’arxiu és molt important per saber que va passar al nostre país entre finals de gener i mitjans de febrer de 1939, així com la recerca de memòria oral o escrita, però la recerca sobre el terreny ens aporta una informació que, a vegades, els arxius i la memòria no tenen.


Les bales, les culleres, les llaunes i tot el que va quedar abandonat, per tots els camins de l’exili, parlen per si soles i ens apropen a la realitat viscuda dels exiliats republicans l’hivern de 1939.

Barcelona en revolució 1868-1873. Curs Aula Ateneu

Historia -

Dimecres 08 de maig, 11-13h. Sala Oriol Bohigas
Ponent: Marició Janué, historiadora i professora agregada (UPF)

Curs “Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930)”. Sessió 5a.
Direcció acadèmica: Jordi Roca Vernet; Coordinació: Joan Solé Camardons

Imatge principal: Imatge: “Barcelona, proclamación de la república, aspecto de la plaza de San Jaime en la mañana del 21 de febrero [1873]”. De José Luis Pellicer / Bernardo Rico – (8 de marzo de 1873). La Ilustración Española y Americana, núm. 17.

Sinopsi

El setembre de 1868 un pronunciament a Cadis donà inici a una revolució política a Espanya que deixà pas a un règim respectuós amb les llibertats individuals, i amb un sistema electoral regit pel sufragi universal masculí, inèdit fins al moment. En el moment de la Revolució de 1868, Barcelona era la ciutat més gran d’Espanya després de Madrid, la més important des del punt de vista del desenvolupament econòmic, i la capital de la província més populosa de l’Estat.

La nova circumstància política va permetre l’eclosió de noves publicacions, fulls volanders, bans, fullets polítics, així com una major riquesa política i ideològica de les discussions a les diferents institucions de poder i la generació d’una important documentació entre les diverses autoritats i organismes polítics. Això permet esbrinar, amb una disposició de fonts inusual en etapes anteriors, si hi havia llavors a Catalunya projectes alternatius d’estructuració de l’Estat, quins eren aquests projectes, els seus portaveus i els sectors de la societat catalana que representaven. Així mateix, aprofundir en la caracterització dels polítics que optaren per prendre part en el moviment, en l’anàlisi de l’ideari de les diferents tendències polítiques que el recolzaren, en la representativitat de què uns i altres gaudien en la societat catalana i espanyola i en la seva actitud davant els principals conflictes econòmics, socials i polítics que tenien lloc al Principat.

El Sexenni Revolucionari constitueix un moment clau en què es posen de manifest les creixents contradiccions entre els interessos dels grups socials catalans i la política governamental, que s’anaren aguditzant al llarg del segle XIX. En el fracàs polític en què culminà el període, hi jugà un paper destacat la particular forma “centralista” com s’havia articulat l’Estat liberal espanyol, i les consegüents dificultats d’integració d’una societat “perifèrica” com la catalana, però alhora més desenvolupada econòmicament.

Cronologia
  • La revolució de setembre de 1868, la Gloriosa a Barcelona.
  • Els voluntaris catalans a la Guerra de Cuba
  • La revolta federal de 1869 i la repressió posterior.
  • Vagues, quintes i epidèmies 1870-1872.
  • Primera República sense cantó a Catalunya 1873-1874
  • La Tercera Guerra Carlina 1872-1876
“Caricatura sobre las etapas del Sexenio Democrático, desde la revolución de 1868, pasando por el Gobierno Provisional, el reinado de Amadeo I o la Primera República hasta que en diciembre de 1874 el General Martínez Campos aparece restaurando el escudo de la monarquía histórica. Caricatura de Tomàs Padró i Pedret  (1840–1877) a «La Flaca» con el encabezado de “La Madeja”, 1874. Bibliografia bàsica
  • JANUÉ I MIRET, MARICIÓ: La Junta Revolucionària de Barcelona de l’any 1868. Eumo, 1992.
  • JANUÉ I MIRET, MARICIÓ: Els polítics en temps de revolució. La vida política a Barcelona durant el sexenni revolucionari (1868-1873). Eumo, 2002
  • JANUÉ, MARICIÓ; DE RIQUER, BORJA; GABRIEL, PERE; PICH, JOSEP; ISIDRE MOLAS, ISIDRE: La Diputació revolucionària 1868-1874. Diputació de Barcelona, 2003.
  • GONZÁLEZ SUGRANYES, MIQUEL; ROCA VERNET, JORDI (edició i estudi introductori); La República a Barcelona 1873-1874,  Puente, Ginés (Presentació de documents i biografies) Ajuntament de Barcelona, 2023, 216 p.
  • ROCA VERNET, JORDI: “La República Federal o la darrera revolució del segle XIX”. Ateneu Barcelonès, Secció d’Història 15-02-2023, videoconferència <https://youtu.be/Z6IYp8zDVpU>

Infermeres voluntàries de les Brigades Internacionals. El cas de la Clínica Militar de Vic

Historia -

Dilluns 6 de maig, 17h a la sala Pompeu Fabra, tindrà lloc la sessió “Infermeres voluntàries de les Brigades Internacionals. El cas de la Clínica Militar de Vic. Tertúlia d’Amics de la Història amb Cinta Sadurní Bassols, professora agregada de la Universitat de Vic.

Accés obert amb inscripció a amicsdelahistoria2015@gmail.com

Presenta: Josep Sauret (Secció d’Història)

Infermeres voluntàries de les Brigades Internacionals. El cas de la Clínica Militar de Vic

La Guerra Civil (GC) va ser un conflicte bèl·lic amb repercussions internacionals al representar un enfrontament entre la democràcia i els moviments de dretes i feixistes que anaven en augment a Europa i als Estat Units.

Tot i la signatura del Pacte de no intervenció (agost de 1936) per part de 27 països europeus, entre ells Alemanya, Itàlia i Portugal, aquests tres països van ajudar des de l’inici als sollevats i això va afavorir l’acostament del Govern de la II República a la URSS i a Mèxic i la creació de les Brigades Internacionals (BI) a l’octubre de 1936, tot i les reticències.

Molt aviat els responsables de les BI van veure la necessitat de disposar d’un servei sanitari propi. Diferents circumstàncies ho van afavorir, entre elles l’evolució de la guerra, la necessitat de control i millora de la comunicació entre els ferits i el personal sanitari i el repte de disminuir la taxa de mortalitat dels voluntaris ferits. El Servei Sanitari Internacional (SSI) es va començar a organitzar el novembre de 1936 i va situar la seva base a Albacete. A partir del setembre de 1937 hi va haver una reorganització d’aquest servei, creant-se dues seccions: l’Ajuda Mèdica Estrangera amb seu a Barcelona i el Servei Sanitari de la Base amb seu a Albacete. A partir de l’abril del 1938, quan la majoria d’efectius i de ferits, malalts i personal sanitari van arriba a Catalunya aquestes dues seccions pràcticament no es diferenciaven. L’activitat d’aquest servei es va donar per acabada el desembre de 1938.

Va ser el trasllat dels ferits i de personal sanitari del SSI cap a Catalunya el que va precipitar l’organització d’hospitals de rereguarda a diferents pobles i ciutats del nostre país, entre ells Mataró, Vic, Farners de la Selva, Moià i S’Agaró.

Cinta Sadurní Bassols en la seva tesi doctoral titulada “Infermeres de les Brigades Internacionals destinades a l’Hospital Internacional de Vic: Humanisme i compromís polític (abril 1938-gener 1939)”, centrada en 95 infermeres, entre estrangeres i espanyoles, va poder fer un retrat d’algunes de les seves característiques sociodemogràfiques i comprendre la seva activitat assistencial, docent i gestora, així com el caràcter paradigmàtic d’aquesta institució pel que fa a l’organització i el funcionament dels hospitals de la rereguarda del SSI.

L’episodi de febre tifoide que es va viure a la Clínica Militar de Vic immediatament després de la seva creació (mitjans d’abril de 1938) i que va mantenir 1.900 persones confinades, entre ferits i personal, durant 5 setmanes (des del 25 d’abril fins el 29 de maig del 1938) va permetre identificar algunes infermeres i l’activitat assistencial que hi van portar a terme, entre elles les nord-americanes Ruth Davidow, Ray Harris i Sally Kahn o la tècnica de laboratori Dorothy Fontaine, l’anglesa Dorothy Rutier o la francesa Fanny Bré.

Per altra part, les infermeres que van treballar a la Clínica Militar de Vic també van portar a terme activitats docents dirigides a les ajudants d’infermeria, com l’alemanya Erika Glaser i la fisioterapeuta de la mateixa nacionalitat, Erika Viering…

Política i conflictivitat a la Catalunya de mitjan segle XIX (1844-1859). Curs Aula Ateneu

Historia -

Dimecres 24 d’abril, 11-13 h Sala Oriol Bohigas. Sessió 4a. Ponent: Albert Ghanime, historiador i professor associat (Universitat de Barcelona)

Imatge principal: La Batalla del Pasteral. Tingué lloc a la riba del riu Ter a l’altura del poble del Pasteral, en el terme municipal de la Cellera de Ter, fou el principal fet d’armes de la Guerra dels Matiners a Catalunya. La batalla tingué lloc els dies 26 i 27 de gener del 1849 i significà la darrera batalla en la qual participà el líder carlí Ramon Cabrera, que hi fou ferit.

Sinopsi

El període 1844-1859 és un dels períodes menys coneguts de la història contemporània catalana, però és un dels més importants perquè durant aquests anys es van posar les bases l’estat liberal centralista.

La divisió cronològica en etapes polítiques (dècada moderada, bienni progressista, segona etapa moderada) serveix per emmarcar les noves i les velles tensions, derivades de la lenta fi de l’Antic Règim i el crispat infantament del nou model liberal industrialista.

En aquest procés juguen un paper cabdal els cops d’estat, els capitans generals, els estats de setge, les limitacions dels drets i de les llibertats ciutadanes, els aixecaments carlins, les vagues obreres, el bandidatge, la criminalitat social, les epidèmies i una efímera revifalla dels somnis colonials.

Bibliografia bàsica
  • FONTANA, JOSEP, La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic: Eumo, 2014.
  • GHANIME, ALBERT: La identitat catalana renaixent. 1. Del final de la Guerra del Francès al fracàs de la monarquia isabelina (1814-1868), presentació Jaume Sobrequés i Callicó ; introducció Jordi Casassas Ymbert, Editor Centre d’Història Contemporània de Catalunya i Departament de Justícia, 2019, 289 p.
  • RISQUES, MANUEL: “1855. La primera vaga general obrera” a Història Mundial de Catalunya, Direcció de Borja de Riquer, 2018, pàg. 530-537.
  • VALLVERDÚ I MARTÍ, ROBERT: La guerra dels Matiners a Catalunya (1846-1849). Una crisi econòmica i una revolta popular, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, 496 p.
  • VICENS VIVES, JAUME i LLORENS, MONTSERRAT, Industrials i polítics (segle XIX), Barcelona: Edicions Vicens-Vives, 1980 [1958].

El zenit de la Revolució Liberal o la Jamància 1843. Curs Aula Ateneu

Historia -

Dimecres 17 d’abril, 11-13 h. Sala Oriol Bohigas. Ponent: Núria Miquel Magrinyà, historiadora i investigadora (Universitat de Barcelona) 3a. sessió del curs “Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930)”

Sinopsi

La Jamància és el darrer episodi de la Revolució Liberal a Catalunya i el més radical pel que fa a la ruptura amb l’autoritat governamental. Com a tal, fou el resultat de la resta d’experiències revolucionàries de la primera meitat del segle XIX —especialment les bullangues del període 1835-1842—, però també de la repressió i persecució del liberalisme que aquestes havien desencadenat.

La tardor de 1843, el progressisme barceloní endegà una alternativa en la construcció de l’Estat liberal, que passava per una organització del poder més descentralitzada que inclogués una participació més efectiva de les classes populars. Les contínues decepcions dels seus homòlegs a nivell estatal dugueren el progressisme barceloní a refermar-se en la via revolucionària, que es materialitzà entre el setembre i el novembre de 1843, quan es produí un alçament a la ciutat i s’hi formà una junta revolucionària sobirana que trencà, efectivament i institucionalment, amb el poder preestablert.

  • Espartero, l’heroi de la guerra carlina. L’arribada a Barcelona
  • L’enderroc fallit de la Ciutadella
  • Revolta popular i la resposta d’Espartero. Bombardeig sobre Barcelona, 1842
  • Bullanga o Jamància. Qui va bombardejar Barcelona el 1843?
Bibliografia bàsica (BAB= Obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès)

BOU ROS, JORDI: «La Jamància: el naixement de l’última bullanga popular (juny-agost de 1843)». Barcelona quaderns d’història, 2004, 10, 171-186.

MIQUEL MAGRINYÀ, NÚRIA: «La Jamància (1843). L’alternativa revolucionària del progressisme barceloní», Cercles. Revista d’Història Cultural, 23, 2020, pàg. 81-117. https://raco.cat/index.php/Cercles/article/view/377730 (BAB)

RISQUES, MANUEL: “1843. La Jamància, antecedent de la Comuna de París?”a Història Mundial de Catalunya. Direcció de Borja de Riquer, pàg. 522-529, Edicions 62, 2018.

Presentació del llibre “Dibuixos amagats”, de Maria Àngels Viladot

Historia -


Dimarts dia 16 a les 18.30h a la sala Sagarra es presenta el llibre Dibuixos amagats de Maria Àngels Viladot Presas, psicòloga social i escriptora
Intervindrà Carme Arenas, filòloga, escriptora, traductora i crítica.
Presenta l’acte: Jordi Castelló, director editorial Stonberg.
La concertista de guitarra clàssica Claudia Salamonesco interpretarà a la guitarra trossets de cançons de l’època (anys 70 del segle XX).

Accés obert (sense inscripció)


Sinopsi


La història de Dibuixos amagats, la nova novel·la de l’escriptora Maria Àngels Viladot, es desenvolupa als anys setanta del segle XX, una època marcada per fets històrics rellevants i per la lluita a favor del canvi social i polític.
Reunions clandestines, manis i enfrontaments entre els «grisos» i els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, barri del Putxet, locals famosos d’aquells anys, com La Enagua, Zeleste, Bocaccio i Flash-Flash, són el teló de fons en el qual es va forjant la trama de la narració. La gran amistat entre dues noies, una catalana, i l’altra filla d’exiliats a Mèxic, l’assetjament que una d’elles pateix de la seva parella, les angoixes degudes a traumes viscuts que condicionen la vida, la solidaritat de grup, l’idealisme, i, sobretot, la il·lusió i la força de la joventut per superar i remuntar els contratemps i els esculls personals i socials, donen fondària a la història. Maria Àngels Viladot ens mostra actituds, emocions, sentiments, situacions, i ho fa amb un calat i una solidesa que, sens dubte, són fruit de la seva formació, amb una llarga trajectòria com a psicòleg social.

Crítica

L’escriptora Olga Xirinacs n’ha fet una crítica aquí : “Maria Àngels Viladot ens ofereix Dibuixos amagats, un llibre de narrativa lluminosa, perspicaç, profunda, ben construïda i empàtica. Utilitzo aquest adjectiu, «empàtica», en últim lloc, però és potser el més importat, perquè en l’obra la qualitat es fa present des del principi ja aplicada a la persona, costums i situació de l’àvia Rosa. I, en el transcurs de la novel·la, aquesta expressió comunicativa fa que el sentit dels personatges diversos arribi plenament als lectors”. Vegeu la crítica completa aquí

Revolució o bullanga? Violències populars durant la Guerra Carlina (1833-1840). Curs Aula Ateneu

Historia -

  Dimecres 10 d’abril, 11-13 h. Sala Verdaguer. Sessió 2. Ponent: Pep Rueda Sabala, historiador i investigador (Universitat de Barcelona) 2a. sessió del curs “Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930)” Assalt al palau de la Inquisició, Barcelona 1820. Destrucció de la Inquisició a Barcelona, H. Lecomte. 1820. Arxiu Història Ciutat de Barcelona Sinopsi

El 25 de juliol de 1835 una massa enfurismada, conformada per individus de les classes populars de Barcelona, sortí de la plaça de toros d’El Torín a crits de «Mueran los frailes!», donant peu a la voràgine insurreccional de violència anticlerical, antifiscal, antisenyorial i luddita coneguda com les bullangues de Barcelona (1835-1837). Una desena de revoltes què, precedides i acompanyades per aixecaments com la matança de frares de Madrid (1834), els motins anticlericals de Saragossa (1835) i els sollevaments de Reus, Poblet i -entre altres poblacions- Santes Creus (1835), il·lustren l’agitació politicosocial d’una dècada, la de 1830, únicament comparable al període 1930-1940. Per a comprendre-la, en aquesta sessió analitzarem la Primera Guerra Carlina (1833-1839/40) en la seva dimensió política i cultural, posant especial èmfasi en l’estudi dels discursos i les eines d’aquests per a propagar-se. Tot, a través d’una pregunta, eren revolucionàries les bullangues?

  • Primera guerra Carlina 1833-1840 o Guerra dels Set anys
  • L’extensió de la secularització de la mà de les tropes cristines
  • Revoltes populars i anticlericals a Reus que s’estén a Poblet, Santes Creus, Escaladei
  • Les bullangues de 1835 a 1837.
Bibliografia bàsica (BAB = Obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès)
  • FONTANA, Josep. La revolució liberal a Catalunya. Vic: Eumo, 2003. (BAB)
  • GARCIA ROVIRA, Anna Maria. La revolució liberal a Espanya i les classes populars. Vic: Eumo, 1989. (BAB)
  • GARCIA ROVIRA, ANNA M: “1835. Quan cremaven convents i fàbriques” a Història Mundial de Catalunya, Direcció de Borja de Riquer, 2018, pàg. 514-521, (BAB)
  • GARCIA ROVIRA, ANNA M: “Revolució en temps de guerra. Catalunya 1835-1843”, Ateneu Barcelonès, S. d’Història, 12-02-2020, videoconferència  <https://youtu.be/AaQ8i8M1YxU>
  • ROCA VERNET, JORDI i MIQUEL MAGRINYÀ, NÚRIA. La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames, Barcelona: Rosa dels Vents, 2021. (BAB)

Vegeu la ressenya de “La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames” de ROCA VERNET, JORDI i MIQUEL MAGRINYÀ, NÚRIA Barcelona: Rosa dels Vents, 2021. (BAB) a càrrec de Joan Solé Camardons al blog gaudirlacultura.com,

El llibre de Jordi Roca i Núria Miquel, consta del pròleg d’Agustí Alcoberro, una introducció, deu capítols, un epíleg i una bibliografia molt acurada per a diversos tipus de lectors. El capítol 4 “El 25 de juliol de 1835”, descriu efectivament els fets ocorreguts en aquesta data a Barcelona i que forma part del títol i subtítol del llibre tal com apareix a la coberta i també a la portada. Però el contingut del llibre va molt més enllà d’aquesta data i de la descripció dels fets. Vegeu la ressenya completa aquí

Seminari de lectura del llibre “Gengis Kan y la creación del mundo moderno”, de Jack Weatherford

Historia -

Dimarts 16 d’abril a les 17 h a la sala Petit Ateneu tindrà lloc el Seminari de lectura del llibre Gengis Kan y la creación del mundo moderno”, de Jack Weatherford.

Modera Dolors Folch. És requisit haver llegit el llibre i inscriure’s a amicsdelahistoria2015@gmail.com

Llibre de lectura. Jack Weatherford: Gengis Kan y la creación del mundo moderno, traducció de Juan Rabasseda-Gascón, Ed. Ático de los libros, 2022, [2004], 429 pàgines.

Temes de debat del seminari

Els quatre grans temes de debat del seminari proposats són, entre altres:

  1. Com estava organitzat l’exèrcit mongol i com s’explica que fos tan invencible?
  2. ⁠Quina era la política religiosa dels mongols?
  3. ⁠Quin impacte va tenir la expansió mongol en la demografia d’Euràsia?
  4. ⁠Quina herència cultural, política, administrativa i econòmica van deixar els mongols a Euràsia?
  5. Altres temes …
Genghis Khan (1162[?] – 1227), fundador del gran Imperi mongol, Museu Nacional del Palau, Taipei Mapa actiu de l’expansió de l’Imperi mongol

Mapa que desplega la velocitat de l’expansió mongol i dona una idea molt exacta de la sorprenent velocitat amb què va passar tot https://es.wikipedia.org/wiki/Imperio_mongol https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bc/Mongol_Empire_map_2.gif

Article de Dolors Folch sobre Gengis Khan

Article de Dolors Folch: “Gengis Khan: cómo se hizo su imperio” National Geographic Historia, nº1, pgs. 100-110. https://acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:915ebc63-7244-45eb-bb91-e1f34195e9b4

Mapes de l’imperi Mongol L’imperi de Gengis Kan 1206-1227 The Campaigns & Empire of Genghis Khan by Simeon Netchev published on 27 August 2021

Un mapa que il·lustra les campanyes militars i l’expansió del territori mongol sota el lideratge de Gengis Khan després de la fundació de l’Imperi mongol el 1206 fins a la seva mort el 1227. Genghis Khan (1162-1227) va sorgir de la relativa foscor a l’altiplà mongol per establir-se. l’imperi terrestre més gran que ha existit mai, abastant tot el continent asiàtic des de la costa del Pacífic fins a Hongria al cor d’Europa. En el seu punt àlgid, l’imperi mongol cobria més prop de 30 milions de quilòmetres quadrats, una àrea tan gran com Àfrica. No obstant això, en aquesta Pax Mongolica, una carta de Tabriz es podria lliurar amb seguretat a Pequín (a una distància de 8.000 km) en aproximadament un mes. Aquest imperi enorme es va forjar a través de la visió, una administració capaç, múltiples estats asiàtics debilitats i, a l’esquena dels “cavallers del diable”, la cavalleria més gran, més ràpida i més versàtil que s’ha produït mai. Els descendents de Genghis van expandir el regne fins a Corea, Síria, Vietnam i Polònia, perdurant a través de la dinastia Yuan a la Xina, el khanat Chagatai a Àsia Central, l’Horda d’Or al sud de Rússia i la dinastia Ilkhanid al Gran Iran.

Història secreta dels mongols (mn) Монголын нууц товчоо

La Història secreta dels mongols és la primera obra literària escrita en llengua mongola. És una obra poètica de caràcter èpic que relata la pujada al poder del famós dirigent mongol Genguis Khan.

Article de Jorge Álvarez “Historia Secreta de los Mongoles, la única obra sobre el surgimiento de su imperio que procede de los propios mongolesLa Brújula Verde (LBV) Historia Libros, 8 Ene, 2018. Llegiu l’article aquí

Maquetació d’una reedició xinesa de 1908 de la Història secreta dels mongols. Transcripció xinesa del text mongol. A la dreta, amb caràcters més petits, el glossari en llengua xinesa. 1240 (versió mongol)/probablement segles XIV-XV (versió xinesa). Font Erich Haenisch (trad.), Die Geheime Geschichte der Mongolen, Leipzig 1948 Mongols in World History – Asia for Educators (Web sobre Els mongols en la història del món)

Consultor Morris Rossabi (Període temporal: 1000-1500) http://afe.easia.columbia.edu/mongols

Quan obriu la pàgina web veureu que podeu clicar en múltiples opcions i que tot està molt ben interconnectat. Resumeix de forma excel·lent tots els temes que haureu anat trobant en la lectura del llibre. També hi ha una galeria d’imatges que inclou entre altres: les figures clau, mapes i les conquestes mongols.

Detall de la il·lustració de History of the Moghuls, un text indi del segle XVII , Biblioteca del Palau de Gulestan, Teheran Elements mongols en l’art medieval occidental

Els elements mongols es poden veure a les obres d’art europees que van des del segle XIII fins al XV. Engloben àrees artístiques com la pintura i la fabricació tèxtil, i consisteixen principalment en l’ús europeu de l’escriptura mongol ‘Phags-pa en l’art europeu medieval, així com en la representació de draps “tàrtars” i soldats mongols en una sèrie de pintura europea contemporània.

En aquesta entrada de wikipedia https://en.m.wikipedia.org/wiki/Mongol_elements_in_Western_medieval_art hi trobareu imatges de la presència de mongols i escriptura Phgas’pa a l’art italià renaixentista, especialmen a Giotto, Simone Martini i Lorenzetti.

Sant Jeroni llegint una escriptura pseudo-mongol, que consisteix en una imitació de blocs de lletres ‘Phags-pa’ , escrites horitzontalment més que verticalment. 1296–1300, Església de Sant Francesc d’Assís. Art sota els mongols

DR. CORTNEY E. CHAFFIN: “Art under the Mongols” Smarthistory

“En les arts, la dinastia Yuan és un període de la història xinesa marcat per l’autoreflexió i l’exploració en una època de trastorn social sota el nou règim mongol” . Vegeu web aquí

Plat amb disseny de peix mandarí, dinastia Yuan, mitjans del segle XIV, ceràmica Jingdezhen, porcellana amb pigment de cobalt sota esmalt incolor, Xina, província de Jiangxi, Jingdezhen, 8 × 45,5 cm (Freer Gallery of Art, Smithsonian Institution, Washington, DC: Compra — Charles Lang Freer Endowment, F1971.3)


Descobrint els secrets de la biodiversitat

Ecologia -

Augmentar la nostra comprensió de la biodiversitat de la Terra per tal de poder administrar els recursos d’una manera responsable és, actualment, un dels reptes científics i socials més importants. Els potents avenços en les tecnologies de seqüenciació de genomes, juntament amb la reducció de costos, permeten per primera vegada a la història utilitzar la genòmica per ajudar a caracteritzar molecularment tant les espècies conegudes de la Terra com les que encara resten per identificar.

LEarth Biogenome Project (EBP) és una iniciativa internacional que aspira a seqüenciar, catalogar i caracteritzar els genomes de tota la biodiversitat eucariota de la Terra. Estructurada com una xarxa internacional de xarxes, vol crear una nova base per a la biologia, per buscar les bases moleculars de molts caràcters únics a les espècies, per buscar solucions per preservar la biodiversitat, millorar la nostra salut i per contribuir,  finalment, al benestar i creixement econòmic de les nostres societats. Tenint en compte el seu caràcter global, l’EBP només es podrà dur a terme mitjançant un esforç internacional coordinat.

En aquest context, la Iniciativa Catalana per a l’Earth Biogenome Project (CBP) és un dels nodes de l’EBP al sud d’Europa i té com a objectiu la producció d’un catàleg detallat del genoma de les espècies eucariotes dels territoris de parla i cultura catalana. Es tracta de la primera iniciativa en l’àmbit mediterrani i parteix d’una situació́ especialment favorable derivada de la riquesa de la seva diversitat biològica, de la tradició́ secular en l’estudi dels diferents components del medi natural i de l’existència d’una important capacitat tecnològica i computacional. La CBP tindrà un impacte directe en el coneixement que tenim de les espècies que habiten el nostre territori. D’una banda, contribuirà a actualitzar, el catàleg de les espècies que hi viuen. D’altra banda, entendre l’evolució genòmica d’aquestes espècies al llarg del temps i relacionar-la amb els efectes de l’activitat humana i el canvi climàtic ens permetrà ser més conscients de les nostres accions i dissenyar estratègies per a pal·liar els efectes d’aquestes sobre els ecosistemes. Aquest coneixement, que es posarà a l’abast de tothom, comportarà un retorn social en àmbits molt diversos, des de l’agricultura, l’alimentació i la salut fins al sector energètic i la indústria, sense oblidar l’impuls que suposarà per a la recerca i l’economia.

Us convidem a unir-vos a conèixer en detall aquest extraordinari projecte en l’acte de presentació que organitzen conjuntament les seccions de Ciència i Tecnologia i d’Ecologia el pròxim dimarts 9 d’abril, a les 18.30h, a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

A càrrec de:

Montserrat Corominas, catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, membre de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Marc A. Marti-Renom, professor ICREA, cap del Grup de Genòmica Estructural en el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i President de la SCB.  

Presenten l’acte: Joan Vives, gestor de la Secció de Ciència i Tecnologia i Jordi Carrasco, ponent de la Secció d’Ecologia.

L’eclipsi de les humanitats. Diàleg amb el professor Jordi Llovet: Una vida dedicada a les Humanitats.

Historia -

Dilluns 15 d’abril a les 17 h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la Tertúlia d’Amics de la Història: L’eclipsi de les humanitats. Diàleg amb el professor Jordi Llovet: Una vida dedicada a les Humanitats.

Presenta: Ramon Ravell de la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

Acte obert a socis i no socis prèvia inscripció a amicsdelahistoria2015@gmail.com

El professor Jordi Llovet arribà als 17 anys a la universitat, i romangué fins la seva prejubilació com a catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Ha compaginat la docència amb la divulgació, traduccions diverses, conferències, col·laboracions a la premsa, escrivint articles, llibres, etc.

La seva vida és també la crònica de la universitat en els darrers decennis, en els quals s’ha produït l’anomenat per ell mateix, eclipsi de les humanitats, el qual el professor descriu en el seu llibre: Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les Humanitats, fruit dels acords de Bolonya del 1999. Tal com ell mateix afirma, la universitat s’ha transformat de temple del saber en màquina expenedora de títols.

Una trobada adient per a totes les persones que veuen com la universitat actual es dol de manca d’universalitat i de rigor, i per entendre com s’ha arribat fins aquí.

Més Informació

Article de Jordi Nopca: “Jordi Llovet marxa decebut d’una universitat en declivi” ARA 19-04-2011 Vegeu https://tuit.cat/jGY0T

Sinopsi: Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les Humanitats de Jordi Llovet


Aquest llibre narra les experiències viscudes per l’autor al llarg d’una vida universitària de quaranta-tres anys, començada com a estudiant el 1965 i acabada com a catedràtic, d’una manera prematura, l’any 2008: un pla de prejubilació pensat per les autoritats de la Universitat de Barcelona va determinar l’autor a acollir-s’hi, cosa que potser no hauria fet si les circumstàncies de la vida acadèmica que s’expliquen al llibre no l’haguessin convidat a prendre aquesta decisió. Durant tots aquests anys l’autor ha viscut experiències i moments d’una gran bellesa, de profit i de molta dignitat, però també n’ha viscut d’altres que cauen de ple en el malestar i en la consternació, si no en l’horror. L’autor intentarà que totes i cada una de les situacions narrades vagin acompanyades d’una reflexió ara pedagògica, adés política, també moral, per tal de fer aquest llibre útil a les generacions presents d’estudiants, professors i directors de l’ensenyament secundari i de les universitats de Catalunya i de tot Espanya, i també a les generacions d’estudiants d’Humanitats -que l’autor ja comença a plànyer- que vindran.

Guerra del Francès o l’esclat de la Revolució Liberal (1808-1823). Curs Aula Ateneu Història

Historia -

Dimecres 3 d’abril, 11-13 h. Sala Oriol Bohigas. Sessió 1. Ponent: Jordi Roca Vernet, historiador, professor agregat de la Universitat de Barcelona i director del curs.

Primera sessió del curs “Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930)

“Assalt al palau de la Inquisició, Barcelona 1820. Destrucció de la Inquisició a Barcelona”, H. Lecomte. 1820. Arxiu Història Ciutat de Barcelona

Sinopsi

La conferència versarà sobre la primera etapa de la Revolució Liberal a Catalunya per tal de demostrar com els orígens del liberalisme a Catalunya es troben en la crisi política de la monarquia desencadenada arran de la Guerra del Francès. L’esclat de la guerra provocà que la violència afectés tant a les autoritats establertes d’una societat en crisi com a les noves autoritats napoleòniques. Sorgí un nou règim polític basat en la legitimitat de les juntes i un procés constituent. Després, amb el pronunciament de 1820 i la proclamació de la Constitució de 1812, s’accelerà el ritme polític, provocant una ruptura política en clau social i cultural.

Els liberals empraren els seus coneixement sobre història i constitucions catalanes per interpretar la Constitució, fet que va permetre el desenvolupament de propostes polítiques liberals ben diferenciades. Durant el Trienni Liberal les principals ciutats catalanes del litoral es convertiren en un terreny fèrtil per a unes transformacions revolucionàries d’un abast inaudit, que toparen amb les resistències de les zones més empobrides de l’interior de Catalunya i suscitaren una guerra civil.

El ressò dels canvis s’estengué per Europa i Amèrica despertant l’interès de liberals d’arreu per participar en aquell moment revolucionari. La por del contagi revolucionari arribà a centre Europa i en particular a França, que impulsà la invasió de la monarquia per restaurar el poder de Ferran VII, establint una monarquia típica de la Restauració. La invasió de les tropes franceses donà continuïtat a la guerra civil, que assolí unes cotes de violència extraordinària. Els eclesiàstics tingueren un protagonisme destacat ja que foren víctimes i botxins, i s’inicià un martirologi que connectava amb els màrtirs eclesiàstics morts durant la Guerra del Francès. S’havia iniciat així una guerra cultural que dividia la societat catalana, però que compartien la voluntat de mobilitzar la població contra els seus enemics, i ho feren emprant els mateixos recursos.

Bibliografia bàsica (BAB = disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu)

ARNABAT, RAMON: La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya, Vic, Eumo, 2001. (BAB)

FRASQUET, IVANA; RÚJULA, PEDRO (ED): Trienio Liberal (1820-1823). Una mirada política, Comares, Granada, 2020. (BAB)

MOLINER, ANTONI: Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès (1808-1814), Lleida, Pagès, 2007. (BAB)

RAMISA, MATIES: Polítics i militars a la guerra del francès (1808-1814), Lleida, Pagès, 2008.

RAMISA VERDAGUER, MATIES: “La Guerra del Francès a Catalunya. Ocupació, resistència, afrancesament”. Ateneu Barcelonès, Secció d’Història 26-11-2019, Videoconferència,  <https://youtu.be/B5IRFE_t-QQ>

ROCA VERNET, JORDI: La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspiradors, Lleida, Editorial Pagès, Fundació Noguera, 2011. (BAB)

ROCA VERNET, JORDI “Las Cortes de Cádiz: génesis del liberalismo romántico catalán”, Trienio: Ilustración y Liberalismo, núm. 61, (2013), pp. 73-124.

ROCA VERNET, JORDI: “La violencia política del liberalismo exaltado durante el Trienio Liberal. La defensa del régimen constitucional desde Barcelona”, Pasado y Memoria, núm. 22 (2021), pp. 155-186.

ROCA VERNET, JORDI: “Barcelona. Enginy de la Revolució Liberal. Exaltats, milicians i conspiradors 1820-1823” Vídeoconferència. Ateneu Barcelonès, 13-01-2023. Blog d’Història aquí

Pàgines