Ecologia

Arquitectura, salut ambiental i transició energètica

Foto: Maria Orlova CC BY-SA 2.0

El món de l’arquitectura està incorporant de forma creixent una nova sensibilitat ecològica que prioritza tots aquells elements que fan que un habitatge sigui saludable des d’una perspectiva holística. Com és evident, i en primer lloc, per a la mateixa natura, tenint en compte el conjunt d’impactes ambientals generats durant tot el cicle de vida d’un edifici minimitzant l’ús de recursos i convertint els residus o les emissions novament en recursos. En aquest acte oferim una visió àmplia d’aquestes estratègies constructives, des de la prefabricació al manteniment, passant pel bioclimatisme i la salut de les persones.

L’habitatge com a dret fonamental ha de permetre una vida saludable per a tothom, amb una bona cohesió de comunitat o barri i amb un espai públic de qualitat. La intervenció integral de l’arquitectura, amb els materials escollits, l’optimització dels recursos així com el disseny constructiu ha de copsar aquestes necessitats i transformar-les en realitats.

L’arquitectura és la clau de volta de la construcció, un sector que ha sofert al llarg dels temps una transformació important per adaptar-se als reptes que cada època històrica, comminat per les exigències tècniques, socials i econòmiques. Uns condicionants agreujats fortament pel canvi climàtic i l’esgotament dels recursos evidenciant la necessitat de disposar de construccions sostenibles, resilients i ecològiques.

En el nostre cas, a la Mediterrània som especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic, per la qual cosa l’arquitectura ha de desplegar un alt nivell de creativitat i innovació per adaptar-se de forma resilient al nou context ambiental, recuperant sovint l’ús de materials tradicionalment arrelats al territori, integrant l’arquitectura en la natura com a element vertebrador.

La construcció d’edificacions sostenibles i ecològiques ha de basar-se fonamentalment en l’ús de materials reciclables o d’origen reciclat per a garantir la gestió dels residus i la seva reutilització fent valdre materials com la fusta. Al mateix temps, han d’estar dissenyades per acomplir amb l’eficiència energètica, incorporant energies renovables sota un model d’autogestió comunitària mitjançant nòduls o sistemes independents. Així, l’autogestió i l’autosuficiència s’aconseguiran actuant en el mateix edifici com a depuradora o recicladora d’aigua, productora d’energia i aliments i com a contenidora de biodiversitat.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, presentat a Europa al Programa Next Generation el 2021,  té una línia específica d’inversió dirigida a la rehabilitació d’habitatges, de façanes i regeneració urbana amb l’objectiu d’assolir l’eficiència energètica reduint el consum d’energia prop d’un 30%. En aquest sentit, la Directiva Europea d’Eficiència Energètica aprovada el dia 12 de març d’aquest any suposarà una oportunitat de millora de la qualitat de vida en termes de salut, seguretat i accessibilitat.

Des de la secció d’Ecologia us convidem a conèixer en profunditat aquesta nova visió arquitectònica de la mà de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i professora de la ETSAB-UPC. Us hi esperem el pròxim dimecres 27 de març, a les 18.30, a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès.

Vestir sostenible: quan la necessitat es posa de moda

Ben aviat, només encetar el 2025, ens haurem d’acostumar a seleccionar un nou residu a més dels habituals contenidors de plàstic, cartó i vidre. La normativa de la UE estableix que a partir del gener serà obligatòria la recollida selectiva de tèxtils. Com a ciutadans, haurem de començar a pensar també que haurem de col·laborar en aquest procés, però al mateix temps, com a consumidors, veurem amb uns altres ulls el fet de comprar peces de roba de baix preu i qualitat ínfima i tendirem a valorar cada cop més factors com l’ecodisseny en les nostres decisions de compra.

Pel que fa a la indústria, el món del tèxtil i per extensió, el de la moda, està immers en una cursa a contrarellotge per adequar el seu model de producció i tota la seva cadena de valor a les disposicions europees que en el 2025 obligarà als fabricants que es facin responsables de tot el cicle de vida dels seus productes. Els grans fabricants, per tant, hauran de fer-se càrrec del destí final dels seus productes, de manera que obligatòriament hauran d’assumir els costos de la gestió dels residus tèxtils.

En aquest context, s’estan produint importants innovacions tecnològiques que permetran a la indústria del sector respondre a aquests reptes. Aquest canvi de model tindrà també un fort impacte en els hàbits de consum en el vestir, amb una major consciència mediambiental per part dels consumidors i tendències de moda en sintonia amb la sostenibilitat.

Per entendre en profunditat l’abast d’aquesta transformació, ens acompanyaran destacats experts que ens donaran una visió de cadascun dels elements de la cadena de valor:

Enric Carrera, Investigador de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (INTEXTER)

Ariadna Cererols, directora de Triturats La Canya, S.A.

Sylvia Calvo, fundadora de Sylvia Calvo BCN, Circular Fashion

Vestir de forma sostenible promet ser molt més que una moda, us convidem a comprovar-ho assistint a l’acte que tindrà lloc el pròxim dimarts 20 de febrer, a les 18.30h, a la sala Verdaguer.

Després de la COP28: acord històric o paper mullat?

Un mes després de la finalització de la 28a cimera pel canvi climàtic celebrada a Dubai, el resultat deixa més interrogants que respostes en un moment en que hauria resultat determinant prendre una postura ferma per posar fre a l´ús dels combustibles fòssils amb l’objectiu de limitar l’increment de la temperatura global a 1,5 °C respecte a l’època preindustrial, tal com es va establir en els Acords de París en 2015.

Oficialment, els acords assolits in extremis pels 130 països participants han estat aplaudits com un èxit diplomàtic del Sultà Ahmed al-Jaber, vinculat directament als interessos de les grans petrolieres, però de fet, es deixa a criteri de cada pais com afrontar el procés de descarbonització. Tot i que l’objectiu queda fixat en la reducció progressiva dels combustibles fòssils es podran seguir explotant nous jaciments sempre que s’apliquin tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni. Nombroses veus crítiques han qualificat aquest punt com l’autèntic “cavall de Troia” de la COP28 donat que, com assenyalen des de l’ONG Global Witness, “a tot el món el 80% dels projectes basats en tecnologies de captura de carboni han fracassat”.

Volem ampliar aqui la reflexió sobre l’abast real d’aquesta cimera compartint l’article publicat al Punt Avui el passat desembre per Santiago Vilanova, periodista i fundador d’aquesta Secció.

DUBAI, ELS FÒSSILS SOBREVIUEN
Les grans corporacions energètiques han utilitzat la COP28 de Dubai per fer la seva
quadratura del cercle. Es podrà seguir explotant el gas, el petroli i el carbó sempre i
quan les emissions de diòxid de carboni es puguin captar i emmagatzemar abans que
arribin a l´atmosfera; ja ho estan experimentant petrolieres com Exxon Mobil i
Occidental Petroleum. D´aquesta manera s´intentarà fer compatible el triplicar els
projectes solars i eòlics amb noves explotacions de recursos fòssils que disposin
d´aquesta tecnologia. També es proposa allargar el període de vida de les nuclears i
fomentar la nova generació de reactors (s´ha satisfet al lobby atòmic i la política
energètica francesa). Al mateix temps s´incentiva la producció de “hidrogen rosa”,
obtingut a partir de l´electròlisi de l´aigua amb energia nuclear.

De Dubai n´han sortit els organitzadors satisfets, especialment els polítics assistents,
com la ministra Teresa Ribera, però de l´abandonament total dels combustibles fòssils
res de res. En cap moment de la declaració final (“Global Stocktake”) es defineix un full
de ruta que faci creïble l´objectiu de descarbonització pel 2050. Tot queda a l´aire i a la
bona voluntat dels estats signataris.
No podíem esperar un altre resultat de la presència de més de 2.500 lobbistes (marca
rècord de totes les COP) acreditats en una cimera presidida pel Sultan Ahmed al-Jaber,
director executiu de la Abu Dhabi National Oil Company (ADNOC), la quarta en més
beneficis del planeta, i que ja té acordades noves i gegantines explotacions de petroli.
Es més, l´Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA), que promou les
energies del sol, ubicada estratègicament a Abu Dhabi, ha servit al Sultan Al-Jaber per
concertar al mateix temps els objectius del lobby renovable dels Emirats liderat per
l´empresa estatal Masdar que ell també controla.
El comissari europeu per l’acció climàtica Wopke Hoekstra, enviat a la COP28 per ser la
veu de la UE, és un pro nuclear, ex empleat de la Shell i ex soci de la McKinsey,
consultora que ha treballat per ecoblanquejar la imatge de BP, Rio Tinto i Chevron i,
potser, de la mateixa ADNOC. La COP28 ha esdevingut una hàbil concertació
d´interesos entre els lobbies energètics, les seves consultores i els polítics
condescendents amb l´organització. L´èxit ha estat del hàbil i maquiavèl·lic president
Al-Jaber i del seu equip d´assessors que han aconseguit un acord que contenta a tots
els sectors energètics, tant els que es resisteixen a desaparèixer com els emergents.
I ara què ens espera?. La COP29 tindrà lloc el 2024 a l´Azerbaidjan, un altre estat
corrupte i productor de petroli. El 2025 la COP30 serà a Belem, on el president Lula da
Silva ( que acaba de ficar Brasil com observador dins l´OPEP) intentarà maquillar
l´autorització que ha donat a Petrobras per iniciar una explotació de petroli a la
desembocadura del Amazones i silenciar les veus indígenes que denuncien l´ecocidi
perpetrat pel macro embassament de Belo Monte que ha destruït l´equilibri ecològic
de la conca del Xingu. “Sense els beneficis del petroli no podem invertir en
renovables”, ha justificat Lula.

Si no es produeix una reforma estructural de les institucions financeres internacionals i
una supressió immediata dels subsidis a les fòssils els compromisos no vinculants de
les properes COP seguiran essent un brindis al sol.
Hi ha un problema afegit. Es tracte de l´acció de sobtats líders mediàtics que parlen de
les COP amb gran optimisme tecnològic i amb absoluta confiança amb els seus
organitzadors. Els que portem més de quatre dècades de periodisme ecologista,
realitzant els simposis internacionals Una Sola Terra i debats com els impulsats per la
secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès (https://bit.ly/ecologia-ateneu) no ho veiem
igual. No podem posar en el mateix sac les tecnologies toves i descentralitzades, com
les solars, amb les dures i autoritàries, com les fòssils i nuclears, que no permeten la
democràcia participativa. En les darreres dècades hem escoltat a més d´un centenar
personalitats vinculades a les ciències de la Terra i a la gestió de l´energia que s´han
manifestat preocupades per l´estultícia a la que ha caigut el debat sobre el canvi
climàtic en les xarxes i en els mitjans audiovisuals. El repte més gran de la història de la
Humanitat requereix més anàlisi crític, més llibertat d´expressió, més pluralitat i menys
intervencionisme dels contaminadors. I el que hem vist a Dubai no és, com ens han
venut, per tirar coets. Els combustibles fòssils sobreviuen.


Santiago Vilanova
Periodista, autor de “L´emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”.

Ben aviat tindrem ocasió de coneixer de primera mà què podem esperar realment dels acords d’aquesta cimera en companyia de Valentina Raffio, periodista d’El Periódico especialitzada en ciència, mediambient i crisi climàtica que ha estat cobrint informativament totes les sessions de la COP28.

El pròxim dimecres 31 de gener us convidem a participar en aquest debat assistint a l’acte “Després de la COP28: acord històric o paper mullat?” que tindrà lloc a les 18.30 a la Sala Verdaguer.