Ciència i Tecnologia

Barcelona & New York. Dues capitals del comerç, el poder de les dades

A EIXOS fa temps que mapegen els locals comercials en planta baixa de ciutats senceres de tot el món, han mirat de donar resposta a aquesta pregunta amb dades que han recollit especialment per a l’ocasió.

Més de 30.000 locals comercials han estat visitats, classificats i geolocalitzats  per la seva xarxa de col·laboradors geogràfics a Manhattan, el principal “borough” de Nova York, durant el segon trimestre de 2019 per tal de realitzar l’Informe EIXOS Manhattan 2019, que va ser presentat al Small Business Department de l’Ajuntament de Nova York aquest darrer setembre.

A Barcelona, EIXOS ve monitorant el comerç des d’abans de 2012 i, amb dades de 2018, van elaborar l’Informe EIXOS Barcelona 2018, per encàrrec de la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona, a partir de més de 55.000 locals comercials que ja havien visitat.

Tots dos informes, que tenen en compte la pràctica totalitat de locals comercials presents a les plantes baixes de tots els carrers de Barcelona i Manhattan, analitzen diversos aspectes, fent servir més de 300 indicadors:

– La distribució de l’activitat econòmica per sectors d’activitat comercial.

– Els diversos escenaris de salut comercial a nivell de barri, que permeten identificar les necessitats i possibles actuacions de preservació i dinamització de l’ecosistema comercial.

– L’atractiu comercial a nivell de carrer, en forma de rànquing segons l’Índex d’Atracció Comercial (IAC).

– La presència de concentracions de botigues amb elevada especialització comercial o clústers d’activitat econòmica.

A partir d’aquest material, han pogut el·laborar una comparativa que, de ben segur, trobareu sucosa si teniu oportunitat d’assistir a la presentació que David Nogue, CEO i fundador d‘Eixos.cat, farà el dia 11 de desembre, a les 19.00h,  a la Sala Jacint Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, l’entrada és lliure.

Us hi esperem!

Jornadas de Filosofía e Inteligencia Artificial

El nostre consoci Francesc Batlle, ens comenta que aquesta setmana es duran a terme les Jornades de Filosofia i Intel·ligència Artificial,  a l’ Aula Magna, Edifici Seminari, de la Facultat de Filosofia de Catalunya. Carrer Diputació, 231, Barcelona, els dies 27 i 28 de novembre. Aquestes jornades estan completament alineades amb moltes de les activitats que des de la nostra Secció de Ciències i Tecnologia estem oferint des de fa alguns anys. L’impacte de les TIC en el nostre dia a dia en preocupa i ocupa de manera continuada.

Novembre de 2019 és la data d’inici de la pel·lícula de ciència ficció “Blade Runner“. Es va estrenar el 1982 i estava basada en una novel·la de 1968 “Somien els androides amb ovelles elèctriques?”, Una pregunta sobre la humanitat de les màquines que va ser formulada fa cinquanta anys. La resposta requereix apropar dues galàxies culturals orgullosament distants: la ciència i les humanitats; però la societat no pot retardar més la seva trobada.

La intel·ligència artificial, antigament només un bonic oxímoron, apareix actualment en els mitjans de comunicació cada dia: conducció autònoma; algoritmes que influeixen en resultats electorals, robots que curen, supleixen, enforteixen o substitueixen a les persones, i per als que es planteja fins i tot dotar-los de drets; implants al cervell que ajuden, supleixen o amplien sentits i potser ens ajudin a pensar, o a sentir.

I darrere de tots aquests avenços apareix la successió de preguntes necessàries: ¿pensen les màquines ?, què és pensar ?, què és conèixer o tenir sentiments ?, poden les màquines (o els algoritmes) ser subjectes de dret ?, en quin punt un humà ampliat, un transhumà, deixa de ser humà ?, és el transhumanisme una religió?

Novembre de 2019, els dies 27 i 28, són els escollits per realitzar a la Facultat de Filosofia de Catalunya unes Jornades de Filosofia i Intel·ligència Artificial (IA).

L’objectiu d’aquestes jornades, “Filosofia-IA 2019” (www.filosof-ia.com), és tractar les preguntes enunciades anteriorment -i més- des d’una doble vessant: des de la filosofia i des de la tècnica, amb ponències que cobreixin tres aspectes: la posició de la intel·ligència artificial respecte al transhumanisme, l’essència filosòfica de la intel·ligència artificial, i les qüestions ètiques que suscita la intel·ligència artificial. A cada sessió es realitzaran ponències i taules de debat per part de filòsofs i tècnics amb inquietuds en tots dos mons.

En els anys setanta es donava el nom de “blade runners” als addictes a la cocaïna, literalment significa “corredors en el tall [de la navalla]”. Ja s’ha iniciat la carrera de la intel·ligència artificial, ara s’imposa que junts reflexionem i arribem a conclusions per tal de que, quan deixem de córrer, no ens talli la navalla. Aquestes jornades de “Filosofia-IA” pretenen ser un pas en aquesta necessària reflexió.

 

 

 

 

 

 

 

 

Centenari del naixement de Mario Bunge

Filosofia de la tecnologia, la mirada de Mario Bunge

Aquest 21 de novembre, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, aprofitarem els 100 aniversari de Mario Bunge, tot just fa dos mesos, per parlar de la persona de multiplicinar científic, coincidint amb la publicació de la obra “Filosofia de
la tecnologia”, amb pròlegs de Mario Bunge i Alfons Barceló. Edició i traducció d’Antoni Hernández-Fernández. Edició feta per la Societat Catalana de Tecnologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i Universitat Politècnica de Catalunya. Primera edició: setembre del 2019. La conferència anirà a càrrec d’Alfons Barcelò, és ex-catedràtic de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.

Mario Augusto Bunge (Buenos Aires21 de setembre de 1919) É s físic, filòsof i humanista. La seva formació humanística i política es va iniciar quan tenia 19 anys als barris obrers de Buenos Aires on va fundar la Universidad Obrera Argentina, que seria clausurada l’any 1943 per la dictadura militar. Després de recórrer diverses universitats nord-americanes i europees, es va establir finalment a la McGill University de Mont-real (Canadà), on va desenvolupar la major part de la seva carrera acadèmica.
A més de la seva recerca en física, Mario Bunge és especialment reconegut com a filòsof de la ciència i paladí del pensament crític davant de les pseudociències. Ha rebut dinou doctorats honoris  causa i fou distingit amb el Premi Príncep d’Astúries d’Humanitats l’any 1982.

És autor de més d’un centenar de llibres i mig miler de publicacions sobre física teòrica, matemàtica aplicada, teoria de sistemes, fonaments de física, de sociologia i de psicologia, filosofia de la ciència, filosofia de la tecnologia, semàntica, epistemologia, ontologia, teoria del valor i ètica, a més assaigs diversos i articles periodístics sobre temes d’actualitat.

Alfons Barcelò es llicencia i comença a exercir de docent a València. Comença a obrir-se al gran públic, a les pagines de Cambio 16. Posteriorment escriu forces articles científics, apunts i publicacions, traduccions i llibres, on els aspectes metodològics ocupen un espai important.

 

Tecnologia al servei de les persones: exosquelets

Un exosquelet mecànic és una armadura externa que porta posada una persona. A través d’un sistema de potència de motors proporciona, almenys, part de l’energia per al moviment dels membres. Gràcies a això, el portador pot realitzar cert tipus d’activitats que sense ell no podria fer.

Aquest 12 de novembre, a l’Ateneu Barcelonès, sala Verdaguer, a les 19 hores, podrem escoltar en Josep Maria Font Llagunes, que ens explicarà com la tecnologia pot ajudar a millorar la vida de les persones, en concret, com una estructura com és un exoesquelet, pot fer que persones amb dificultat de mobilitat puguin fer activitat que sense aquest exoesquelet els seria impossible.

Josep Maria Font Llagunes és professor associat del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona. És director del Laboratori d’Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC (CREB). Va fundar el laboratori BIOMEC el 2009 i, des d’aleshores, ha liderat diversos projectes competitius i contractes industrials en les àrees de robòtica de rehabilitació, biomecànica del moviment humà i dinàmiques del sistema multibody. Fins al moment, ha publicat 32 articles en revistes internacionals i més de 100 treballs de conferència, 3 capítols de llibres i ha supervisat 3 tesis doctorals. Ha estat guardonat amb la medalla Agustín de Betancourt i Molina per la Reial Acadèmia d’Enginyeria (2017) i l’OpenSim Outstanding Researcher Award (2018).

Referències

 

50 anys d’Internet: Què fem ara?

Propostes des del Laboratori de Ciutadania Digital de la Fundació i2Cat

El pròxim 17 d’octubre, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, celebrarem els 50 anys d’Internet amb un interessantíssim acte on volem debatre, tant del que han representat aquests 50 primers anys, com el que han de representar els 50 següents.  Tindrem la possibilitat de fer-ho amb els integrants del Laboratori del Ciutadania Digital de la fundació i2Cat.

Recordeu que la entrada és lliure.

Després de 50 anys del naixement d’Internet, cal revisar el que proposaven els seus fundadors i el que realment s’ha consolidat als nostres dies.

Amb Artur Serra, director del Laboratori de Ciutadania Digital; Jordi Delgado, Mercè Molist, i Jordi Colobrans, tots membres del Laboratori de Ciutadania Digital.

Referències

Narcís Monturiol (1819-1885): la projecció d’un tècnic i d’una invenció

Aquest mes de setembre es compleix el 200 aniversari del naixement de l’enginyer, intel·lectual, impressor, editor, pintor, polític i inventor català, Narcís Monturiol, cèlebre per la invenció del primer submarí anomenat Ictíneo,impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic. Monturiol era un líder nat; malgrat les adversitats, va seduir els seus contemporanis i ho continua fent.

Aquest 18 de setembre, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, tindrem l’oportunitat de conèixer aspectes de la vida professional i personal de la ma d’un dels principals coneixedors de la mateixa, Antoni Roca-Rosell, professor d’Història de la Ciència i de la Tècnica (UPC) i membre del Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB). Des de 2005 és el coordinador de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la mateixa Universitat. Des del 1993 fins al 2009 va ser president de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. S’interessa en el procés de difusió i d’assimilació de les idees científiques, principalment la física, i de l’enginyeria i les tecnologies a Catalunya i a Espanya, en el context de l’anomenada civilització europea, temàtiques sobre les quals ha publicat un centenar d’articles i capítols de llibre així com una quinzena de llibres com a autor o coordinador.

Referències