1. El naixement del Crexells

El 13 de desembre de 1926 moria a Barcelona, després d’una operació quirúrgica errònia, l’escriptor, filòsof i economista Joan Crexells i Vallhonrat. Assistent assidu de la Penya de l’Ateneu, reunida al voltant de Joaquim Borralleras, els seus amics van quedar desolats. Un any després, tal com va explicar Josep Pla a La Publicitat, enmig d’una conversa sobre el prestigiós premi Goncourt, va sortir la idea de crear un guardó que premiés la millor novel·la en català, tant publicada com inèdita. El nom de Crexells va sorgir de seguida com un homenatge a l’amic prematurament desaparegut. Cal tenir en compte que la literatura catalana es trobava en aquell moment enmig d’un debat sobre la novel·la, en el qual havien intervingut Josep Maria de Sagarra o Carles Riba, que havia pronunciat a l’Ateneu la polèmica conferència «Una generació sense novel·la».

2. Un premi sempre polèmic

El dia 13 de desembre de 1928, l’expectació a l’Ateneu era màxima. El jurat del premi Crexells, format per figures tan prestigioses com Pompeu Fabra –com a president–, Carles Rahola, Josep Maria Lopez-Picó, Agustí Calvet –Gaziel–, Josep Maria Junoy, Carles Riba i Just Cabot, com a secretari, havia d’anunciar el guanyador de la primera edició del Crexells. La sorpresa va ser enorme quan es va saber que el primer Crexells quedaria desert. El jurat va considerar que cap de les obres presentades –entre les quals hi havia L’home que es va perdre, de Francesc Trabal; Cartes de lluny, de Josep Pla; Històries de la carn i de la sang, d’Agustí Esclasans, i Vida interior d’un escriptor, de Joan Puig i Ferreter– reunia mèrits suficients per ser premiada, ja que «no s’adaptaven a l’esperit de la Fundació».

La decisió del jurat va provocar un enorme debat en els cercles intel·lectuals i periodístics. Una polèmica que es va aturar quan l’any següent Puig i Ferreter va ser premiat per El cercle màgic, que deixava sense premi Fanny, de Carles Soldevila, una de les grans favorites.

3. Sota l’òrbita de la Generalitat republicana

La proclamació de la República i la instauració de la Generalitat de Catalunya va suposar un nou impuls per al premi Crexells, que va passar a ser assumit per la Conselleria de Cultura com un premi oficial, juntament amb l’Ignasi Iglésias de teatre i el Joaquim Folguera de poesia.
En aquella primera edició sota l’organització de la Conselleria de Cultura, va resultar guanyadora la novel•la Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. El Crexells consagrava un dels autors més destacats de la seva generació, com havia fet l’any 1930 amb Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Un reconeixement que l’any següent obtindria Carles Soldevila amb Valentina –després d’haver tornat a ser entre els seleccionats pel jurat l’any 1931 per Eva–. El prestigi i la tradició del Crexells van fer que no deixés de celebrar-se ni tant sols amb la suspensió de l’Estatut de resultes dels fets d’Octubre de 1934, que van portar a la presó el president i el govern de la Generalitat de Catalunya.

4. El Crexells durant la Guerra Civil

L’esclat de la Guerra Civil el juliol de 1936 va trastocar el país. L’Ateneu Barcelonès va quedar sota el control de la Generalitat, que nomenà Borralleras com a delegat oficial. El Crexells, però, es va continuar convocant enmig del sagnant conflicte civil, i va servir per reconèixer una nova generació de narradors: l’any 1936 va ser premiat Francesc Trabal –que havia competit des de la primera edició–, per Vals, i l’any següent ho seria Mercè Rodoreda –que també s’hi havia presentat fins aleshores sense èxit–, per Aloma. Tots dos, com a plomes compromeses en la defensa del catalanisme i les institucions republicanes, formarien part de l’èxode republicà de 1939. Abans d’això, a finals de 1938 encara s’atorgaria el darrer premi Crexells abans de la caiguda de Barcelona: Noel Clarasó obtindria el guardó amb Francis de Cer, una obra que ha restat inèdita i de la qual no es conserva l’original.

5. Una víctima més de la Dictadura

La dictadura del general Franco va suposar l’inici d’un procés de persecució i repressió de la llengua i la cultura catalanes, i el premi Crexells va ser una víctima més de la derrota de 1939.
La memòria del premi, però, va quedar en l’imaginari. L’any 1944, la revista Destino, fundada a Burgos per catalans del bàndol franquista, va presentar el Premio Nadal. Tal com explica ell mateix a les seves memòries, Ignasi Agustí, director de la revista i estretament vinculat a l’Ateneu –del qual seria president–, va inspirar-se en el Crexells per impulsar, amb Josep Vergés i Joan Teixidor, un premi que donés a conèixer els nous valors de la narrativa en castellà, i que amb el seu nom homenatjaria Eugeni Nadal, escriptor i cap de redacció de Destino mort prematurament, com Crexells, a l’edat de 28 anys. Noms com Carme Laforet, Miguel Delibes, Rafael Sánchez Ferlosio o Lluís Romero formen part de la nòmina de guardonats amb el Nadal, que des d’aleshores es lliura cada 6 de gener.

6. La represa d’un guardó històric

Amb la mort de Franco, els anhels de democràcia i llibertat també van colar-se al palau Savassona. Aquell mateix 1975, Joan Oliver va reivindicar la memòria de Crexells i el premi homònim a la Festa de les Lletres Catalanes, organitzada per Òmnium Cultural. L’any 1978, coincidint amb el quarantè aniversari del darrer lliurament del guardó, Josep Palau i Fabre pronunciava a l’Ateneu la conferència «Crexells i el primer premi literari català». L’any següent, el jove filòsof Norbert Bilbeny guanyava el premi Joan Estelrich amb una biografia de Crexells i tornava demanar la recuperació del premi als diaris. També a la premsa, Josep Ramoneda reivindicava la recuperació del Crexells amb tots els honors. Una iniciativa que la Junta, a proposta de Martí Sans i Orenga, va assumir i portar a terme l’any 1982, amb la celebració de la primera edició del Crexells recuperat, que va guanyar Joan Perucho amb Les aventures del cavaller Kosmas.

7. Nous noms, nous temps

La recuperació contemporània del premi Crexells com a guardó a la millor novel·la publicada l’any anterior, amb el prestigi de ser el primer premi modern instituït a Catalunya, ha passat per diverses etapes, en què han resultat guardonats escriptors com Pere Gimferrer, Maria Barbal, Pere Calders, Baltasar Porcel, Jesús Moncada, Miquel de Palol, Miquel Àngel Riera, Jaume Cabré, Robert Saladrigas, Carme Riera, Maria-Mercè Marçal, Joan Francesc Mira, Martí Domínguez, David Castillo, Ferran Torrent, Emili Teixidor, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Pagès Jordà o Manuel Baixauli. A partir de 2009, es va intentar implicar el soci en la tria de les obres guanyadores o el vencedor final, sense que aquestes iniciatives acabessin d’arrelar. Finalment, després de la crisi de l’any anterior, en l’edició d’enguany s’ha recuperat un format clàssic, en què és el jurat qui tria els finalistes i n’elegeix el guanyador.