Ateneu Barcelonès

L’obra La influència del pensament de Joan Fuster en les cultures polítiques dels Països Catalans (1960-1992), d’Antoni Rico i Garcia, historiador, ha estat escollida com a guanyadora d’aquesta segona edició. El premi està dotat amb 4.000 euros i l’obra guardonada serà publicada per l’Editorial Afers.

El Jurat del II Premi Assaig Ateneu compost per Josep Monserrat Molas, degà de Filosofia de la Universitat de Barcelona; Vicent Olmos, historiador i editor d’Afers; José Miguel Santacreu Soler, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat d’Alacant; Sebastià Serra Busquets, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de les Illes Balears, i Jordi Casassas Ymbert, com a president del jurat, ha proclamat aquesta obra com la millor tesi d’Humanitats dels Països Catalans.

Resum de la Tesi

Joan Fuster va ser un dels intel•lectuals més importants de les lletres catalanes el segle passat. El seu pensament nacional i la construcció d’una identitat valenciana alternativa a l’existent, fou central durant la dècada dels seixanta i setanta per a les diferents cultures polítiques valencianes. Igualment, la proposta nacional dels «Països Catalans» que teoritzà i defensà, va obligar les cultures polítiques de Catalunya i les Illes a modificar els seus plantejaments nacionals. Tot l’espectre de l’antifranquisme, des de l’esquerra al nacionalisme passant per la dreta liberal, es veieren interpel•lats per la proposta fusteriana. Amb la transició, però, els esdeveniments anaren arraconant a intel•lectuals i propostes polítiques com la fusteriana. La consolidació de la democràcia i l’Estat de les autonomies acabà per mostrar que plantejaments nacionals com el fusterià no encaixaven en el nou règim.

Antoni Rico i Garcia (Alacant, 1979) és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat d'Alacant i en Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Barcelona. Des de 2018 és doctor per la Universitat de Girona, amb la tesi "La influència del pensament de Joan Fuster en les cultures polítiques dels Països Catalans (1960-1992)". Durant la dècada de 2010 s'especialitza en diferents treballs acadèmics sobre el pensament fusterià, les identitats i les nacions. En 2013 va publicar No tots els mals vénen d'Almansa, un treball on es proposa una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans.

El “Premi d’Assaig Ateneu” és un guardó destinat al millor treball de recerca en l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials. Amb una periodicitat triennal, s’atorga a tesis doctorals de les universitats catalanes per a l’edició d’una tesi doctoral, que hagi rebut la màxima qualificació, amb una dotació de 4.000 €, en concepte de drets d’autor.

Amb aquest premi, que respon a la disposició testamentària de Carles Guitart, l’Ateneu Barcelonès vol recordar la figura d’aquest soci i la seva gran dedicació a l’estudi d’aquestes disciplines.

Carles Guitart, llicenciat en Pedagogia i Filosofia per la UB, va ser ponent de la secció de Filosofia de l’Ateneu (1998-2002). Lluitador sindical i empresonat sota el franquisme com a membre del PSAN, va ser testimoni i partícip de la història de l’Ateneu durant 45 anys.

El proper Premi d’Assaig Ateneu s’atorgarà l’any 2022.