Ateneu Barcelonès

Un rabí del segle III; coneixements per a iniciats en cercles reduïts; llenguatge esotèric, metafòric i poètic; un formulari per a "crear vida". Tots aquest elements són els que conformen "El Llibre de la Creació", el primer assaig del pensament jueu en llengua hebrea que ha exercit una influència decisiva en el desenvolupament del pensament jueu. Ens ho explicarà Manuel Forcano, poeta i traductor de l’hebreu d'aquesta obra. Dimecres 27, a les 19.30h, a la sala Bohigas de l'Ateneu. Descobreix-lo!

Misteri és la millor paraula per definir el Llibre de la Creació, un breu i antic opuscle d’especulació cosmològica i cosmogònica d’origen imprecís, de difícil datació, d’autor desconegut, de contingut confús, d’estil lacònic i de sintaxi obscura, potser el text més enigmàtic de la literatura hebrea de tots els temps.

Tot i la seva brevetat i les extremes dificultats per comprendre’n el missatge, mai tan poques paraules no havien tingut tant poder ni fascinat tantes ments preclares.

El Llibre de la Creació és el primer assaig especulatiu conegut del pensament jueu en llengua hebrea i cal considerar-lo, per tant, com el sòcol conceptual de diversos sistemes de la filosofia i la mística judaiques. Pocs altres llibres en hebreu han exercit, després de la cloenda de la redacció del Talmud, una influència tan decisiva en el desenvolupament del pensament jueu; respecte a la càbala jueva, és un llibre fundacional i gairebé considerat sagrat.

El seu missatge encriptat i un estil que es caracteritza per ser obtús i volgudament fosc, molt proper a l’oracle, han permès aquest ample ventall de possibilitats interpretatives, i queda clar que el seu autor no cercava sinó ser entès exclusivament per una minoria escollida que potser dominava el codi intern que en permetia desxifrar els versets, les instruccions, les sentències.

La intenció de l’autor era, clarament, esotèrica, que l’entenguessin de debò només uns pocs.