Data de l'activitat:
L’Ateneu Barcelonès recorda aquest estiu, fins a finals de setembre, la conferència La Moral Surrealista pronunciada per Dalí l’any 1930, que acabà en escàndol, i exposa l’exemplar autògraf de La Femme visible dedicat pel pintor als ‘putrefactes’ socis de l’entitat, conjuntament amb altres materials d’època. La mostra es pot visitar, gratuïtament, en horari de Biblioteca, de 10 a 21 h, i és oberta a tothom.
Mostra a l'Ateneu
Una petita exposició a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (Tocats per Dalí) recorda aquest estiu un dels moments més significatius de l’entitat de carrer Canuda, la conferència que hi pronuncià Dalí el març de l’any 1930 i que significà el trencament tant amb el seu pare com amb la cultura catalana de l’època.
A la conferència, publicada posteriorment a la revista Hèlix, Dalí carregà contra ‘els bons sentiments del gran porc, el gran pederasta, l’immens putrefacte pelut, l’Àngel Guimerà’ i contra el seu pare. Cosa que tenia un cert mèrit si es té present que ho feu davant una audiència que incloïa l’amic íntim de Guimerà, Pere Aldavert (1850-1932) i el seu oncle, Rafael Dalí, un dels puntals de la penya Gran dirigida pel Dr. Borraleras.
Guimerà havia estat el president de l’Ateneu que obrí el pas a l’ús del català en la Junta i en els actes de la institució en un famós discurs presidencial La llengua catalana (1896) i la gosadia daliniana quasi acabà amb violència física, quan un grup de socis joves (entre els quals Domènec de Bellmunt i Tomàs Roig i Llop, pare de Montserrat Roig) van intentar agredir el pintor.
Dalí i l'Ateneu
Dalí va tenir una llarga relació amb l’Ateneu, on va conèixer el filòsof Francesc Pujols, que fou una de les personalitats que més influïren en la seva obra. Fou Pujols qui designà Dalí com el salvador de la pintura catalana, títol que enorgullia especialment el pintor empordanès. També fou Pujols qui aconseguí que l’Ajuntament barceloní, comprés un dels primers llenços de Dalí, el retrat del seu pare (1920).
Les primeres fotografies de Dalí jove estan fetes al jardí de l’Ateneu, que era el seu ancoratge barceloní fins que, sembla que per influència de Gala, trencà amb el món del catalanisme.
Materials inèdits
A la mostra, s’exposen les actes de la Junta (amb la descripció dels fets, i la dimissió de l’aleshores president Pere Corominas, que no fou acceptada), la protesta de Pere Adalvert (que qualifica Dalí de “Don Nadie, tarambana, boca d’infern”) i, especialment, l’autògraf de Dalí als “putrefactes” de l’Ateneu en un exemplar de La Femme Visible, obsequi del pintor, que inclou la famosa foto de Gala feta per Man Ray. També s’exposen revistes surrealistes de l’època, a la que l’Ateneu estava subscrit i un exemplar del Manifest Groc.
Cap d’aquests materials s’havia exposat anteriorment i, de fet, les actes són inèdites. Quan la gran exposició sobre Dalí - Dalí. Todas las sugestiones poéticas y todas las posibilidades plásticas- és l’èxit de la temporada al Reina Sofía de Madrid, la petita mostra de l’Ateneu serveix, al menys, per recordar un moment crucial en l’evolució ideològica del geni empordanès.
La mostra és visitable, gratuïtament, en horari de Biblioteca, de 10 a 21 h, i oberta a tothom.
Presentació de l'exposició “Tocats per Dalí” :
