Amb Xavier Ayén, periodista literari, i Kim Manresa, fotògraf. Presenta: Gemma Calvet, vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès. Amb exhibició de fotografies de Kim Manresa.

Des de l’any 2005, el fotògraf Kim Manresa i el periodista Xavi Ayén han recorregut mig món entrevistant els premis Nobel de Literatura als seus llocs de residència o en escenaris de les seves obres. Així han compost un treball únic i irrepetible reconegut per l’Acadèmia Sueca, que l’ha incorporat al Museu Nobel d’Estocolm, en l’exposició “Rebel·lió literària”, inaugurada fa quatre mesos i que es pot veure fins a finals de setembre del 2018. Fins avui, un total de vint-i-quatre autors han estat retratats per la càmera de Manresa i entrevistats per Ayén.

L’acte de l’Ateneu pretén traslladar els assistents al Museu Nobel d’Estocolm i reconstruir, en la mesura del possible, tot el procés de treball, els viatges, les anècdotes i la filosofia que hi ha darrera de l’obra d’alguns dels més grans autors del nostre temps. L’estil de Kim Manresa, espontani, dinàmic i allunyat de les poses d’estudi, destaca la relació dels escriptors amb l’entorn. En molts casos, els premis Nobel obren les portes de casa seva als visitants i comparteixen una intimitat que en general sol quedar fora de l’enquadrament, com quan Doris Lessing o Naguib Mahfuz apareixen amb bata.

L’exposició s’organitza entorn d’una idea: la literatura pot servir no només per divertir-se sinó com a instrument per canviar la nostra manera de pensar i provocar canvis en la societat. Així, se’n destaquen 12 autors perquè “els seus llibres són excel∙lents des d’un punt de vista artístic però, a més, ells i les seves obres han estat bàsics per oposar-se a situacions d’opressió i injustícia. Són dotze escriptors que han utilitzat la literatura per qüestionar-se les coses, crear canvis i oferir resistència”.

El conjunt dels retratats dibuixa un mapamundi literari que ens porta per diferents ciutats, països i continents: el Mèxic del colombià Gabriel García Márquez; la Nigèria de Wole Soyinka; el Caire de Naguib Mahfuz; la Sud-àfrica de Nadine Gordimer; el Carib de Derek Walcott; la Nova York de Toni Morrison; el Japó de Kenzaburo Oé; la Cracòvia de Wislawa Szymborska; la Itàlia de Dario Fo; la Lisboa de José Saramago; l’Alemanya de Günter Grass; la Xina de Gao Xingjian; el Berlín d’Imre Kertész o Herta Müller; l’Istanbul d’Orhan Pamuk; el Londres de Doris Lessing; la Suècia de Tomas Tranströmer i la Bielorrússia de Svetlana Aleksiévitx són alguns dels escenaris que, directament o evocats, apareixen en aquestes imatges que transporten l’espectador als mons imaginaris, i alhora reals, que la literatura ha fixat per sempre en la nostra ment.