RSS

La fi del treball per a tothom?

"El risc no està en la innovació tecnològica sinó en la precarització del treball que provoca”

La innovació tecnològica és imparable i afecta tots els àmbits de la nostra vida, també el laboral, amb tres conseqüències clares: genera més riquesa amb menys treball; millora les condicions de la feina en sectors com, per exemple, l’agricultura; i provoca la pèrdua de llocs de treball. “Ja fa alguns anys que llegim articles especialitzats que ens parlen d’una quarta revolució industrial, però el gran risc en les economies desenvolupades no està en la innovació tecnològica sinó en la precarització del treball que provoca”, perquè la innovació farà desaparèixer feines pesades i rutinàries i en crearà de noves, però, “hem de veure si aquests nous llocs de treball seran inestables i mal pagats”, va defensar Fausto Miguélez, Catedràtic de Sociologia de la UAB, durant la conversa “La fi del treball per a tothom?” amb Esteban Martínez, Doctor en Sociologia del Treball a la Université Libre du Bruxelles.

El debat entre els dos experts, que es va realitzar el passat 10 de novembre a l’Ateneu Barcelonès, s’emmarca en el cicle de conferències Futur(s), organitzat per Obra Social ”la Caixa” i l’Ateneu Barcelonès, presentat i moderat per Lluís Reales, periodista i professor de la UAB.

Miguélez va recordar que malgrat que hi ha alguns articles força controvertits com el dels dos investigadors de la Universitat d’Oxford Carl Benedikt Frey y Michael A. Osborne, “El futur del treball”, publicat el 2013, que asseguren que estem entrant en un procés que deixaria moltes persones sense feina –l’estudi parla de la desaparició d’un 43% de llocs de treball a EE UU en els propers anys-, les projeccions de l’Organització Internacional del Treball (OIT) indiquen que el descens no és tan evident i, per tant, “no sembla que la velocitat del canvi sigui tan accelerada”.

El doctor de la UAB va reconèixer que la innovació tecnològica comportarà la pèrdua de llocs de treball, “igual que ha passat sempre des de la Revolució Industrial”, i va assegurar que “la lluita contra les màquines no té gaire sentit, però sí que en té cert control social”.  Per Miguélez, els països han d’aplicar polítiques educatives perquè qui perdi la feina pugui reincorporar-se al món laboral i hi ha d’haver una reforma fiscal perquè “ja hi ha veus que diuen que les empreses tecnològiques haurien de pagar pels robots que tenen” igual que paguen a la Seguretat Social pels seus treballadors. A més, per Miguélez, “la innovació tecnològica és una ocasió per rediscutir la jornada laboral. Penso que hem de treballar menys perquè necessitem més temps d’oci”.

Esteban Martínez va plantejar l’efecte de la innovació tecnològica a les empreses dividint les feines en les del “davant”, que es fan davant d’un usuari o client, i les del “darrere”. Són les segones les més afectades per la innovació, segons el professor de la Université Libre du Bruxelles, “i on els efectes de la substitució del treball humà per màquines són més obvis”. És el cas dels treballs més repetitius i rutinaris que ja s’estan perdent per la digitalització de les dades però també per una aposta dels propis clients o usuaris, per exemple en el sector de la banca i en el comerç on line, però també per efecte de nous sistemes de pagament a grans superfícies com el self scanning –que permet als mateixos clients escanejar els codis dels productes i pagar sense passar per la caixa tradicional-. Malgrat tot, Martínez considera que hi ha certs límits en l’ús de les noves tecnologies al món laboral, com la importància que tenen les relacions humanes: “Potser no desitjaríem que un robot cuidés a un malalt”.

Per altra banda, el professor va recordar l’aparició de nous serveis propis del “capitalisme de plataforma, amb treballadors molt atomitzats, amb un estatut poc definit i pagats per feina feta”, com el cas de Deliveroo, d’entrega de menjar a domicili, o de Uber.

Martínez es va preguntar quins són els impulsors d’aquesta nova revolució digital. “La resposta està a Silicon Valley i són els anomenats GAFA: Google, Amazon, Facebook i Apple. Són les empreses que tenen millor valoració borsària, fins i tot més que General Motors, i amb moltes possibilitats de controlar el sistema. Amb el seu immens capital poden comprar start-ups com WhatsApp, a més, els mou una mentalitat monopolística i controlen el que s’anomena Big Data. En el futur immediat, seran capaços de substituir la indústria tradicional”, com el cas de Google i el cotxe.

Però per Miguélez, “una cosa és qui controla la innovació, que són els GAFA, i una altra qui la introdueix, que és el que té repercussió sobre el treball. Per exemple, la Xina s’ha adonat que sense innovació tecnològica no podrà fer front a les empreses que poden arribar a treballar amb menys costos que ells, perquè els sous han pujat de 100 a 600 dòlars al mes y ara és menys competitiva”.

Els dos experts estan d’acord en què les noves tecnologies també han portat el concepte de flexibilitat laboral a les empreses. Però a qui beneficia? “Hi ha una flexibilitat per l’empresa i una altra pel treballador”, va defensar Martínez, i els arguments per afavorir-la són que les empreses demanen aquesta flexibilitat perquè els negocis tenen pujades i baixades i que, per la seva part, els treballadors també la necessiten per conciliar la vida professional amb la privada. “Però la relació de forces és desigual”, va assegurar el professor de la Université Libre du Bruxelles que va recordar que “els treballadors també necessiten seguretat” i que el concepte de flexibilitat ha provocat que l’empresari “tingui més disponibilitat sense haver de pagar primes”.

Fausto Miguélez va ser molt crític amb les legislacions laborals actuals, que “pressionen perquè el mercat laboral s’acosti al de les pomes, amb la menor regulació possible, i això ho estem veient en les últimes reformes laborals que fan que l’acomiadament sigui més barat o que es pugui contractar per dies i per hores. Tota aquesta flexibilitat fa que el mercat de treball perdi la intermediació social”. A banda de la precarietat: “Uns sous baixos difícilment alimentaran les pensions del futur. I l’ocupació permet ingressos fiscals i impulsa el consum”, va concloure Miguélez.

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Ateneu al dia

Registra't al butlletí electrònic de l'Ateneu