Homo Scientificus Europaeus

Taula rodona que ha reunit a alguns dels cietífics més compromesos amb la reflexió i l'activisme en pro de la ciència europea del futur. Un acte moderat pel físic i periodista científic Michele Catanzaro, ponent de la secció de Ciència i Tecnologia de l'Ateneu Barcelonès, s'ha iniciat l'acte co-organitzat per l'Ateneu Barcelonès, Euroscience i l'Obra Social "La Caixa", amb el suport de l'ACCC, l'Acadèmia Europaea i diverses entitats que formen part del col·lectiu Carta por la Ciencia.

Gilles Mirambeau i Peter Tindemans, membres de l'organització europea Euroscience (euroscience.org), han explicat com Euroscience treballa a nivell europeu per promocionar el debat en política científica i la inversió en ciència i tecnologia, agrupant a científics d'arreu d'Europa i establint contactes amb polítics i amb el sector empresarial.

A continuació, la investigadora Amaya Moro, una de les promotores de la Carta por la Ciencia ha presentat el greu retrocés de la inversió en I+D+i a Espanya. El col·lectiu Carta por la Ciencia demana el compromís del govern en matèria d'invesió, per tal d'aturar les retallades que estàn patint els investigadors i mantenir una inversió independent i de lesgislatures polítiques i cicles económics per garantir l'estabilitat del sistema de recerca en termes de recursos econòmics i humans.

Posteriorment ha pres la paraula la investigadora grega Varvara Trachana per explicar la greu situació dels professors i investigadors a Grècia. Més de 00 investigadors amb plaça de professor no poden desenvolupar la seva feina per les retallades del govern, i porten anys a l'espera de poder incorporar-se al seu lloc de treball. Senten que són sacrificats degut a la recessió que viu el país. Han format l'associació "Lecture" per fer palesa la seva situació.

L'investigador italià Francesco Sylos ens ha explicat com va nèixer la iniciativaroars.it fruit de la necessitat d'agrupar als investigadors universitaris italians i donar-lis veu mitjançant una àgora global per promoure el debat en política científica. Conscients de la importància del retorn dels resultats obtinguts en la recerca acadèmica, consideren que les universitats i la investigació pública són elements essencials per la vitalitat de l'economia i la cultura del país. Tot i que queda molta feina pendent en la sensibilització dels seus governants...

L'investigador José Manuel Fernández, portaveu de l'organització Federación de Jóvenes Investigadores-Precarios precarios.org, ha destacat algunes de les (moltes) dificultats a les que s'enfronten els joves que volen iniciar una carrera investigadora, i les que pateixen els investigadors que volen consolidar-se. La incertesa en la financiació (convocatòries públiques sense data de publicació), la falta de recursos per a la contractació de personal novell (possible falta de recanvi generacional) o l'exil·li forçat al que són sotmesos molts investigadors (i la dificultat de retornar en un futur proper) han sigut alguns dels problemes que ha destacat durant la seva presentació.

El professor José Mariano Gago, Ministre de Ciència i Tecnologia (1995-2002) i Ciència, Tecnologia i Educació Superior (2005-2011) de Portugal ha donat algunes claus sobre cap a on haurien d'anar dirigides les polítiques científiques europees; per exemple, la importància de la inversió en capital humà, per tal de disminuir la creixent bretxa que s'està produint a Europa respecte als Estats Units. Gago reclama una major participació de la comunitat científica en les polítiques científiques nacionals i europees.

Finalment, s'ha visualitzat la ponència enregistrada en vídeo de Federico Mayor Zaragoza, científic, polític, Director General de la UNESCO (1987- 1999) i President de la Fundación Cultura de Paz. Una visió optimista i compromesa que ens ha animat a encarar el nostre el futur: "Per primera vegada en la història, comença a haver-hi dones al poder. El canvi ara és visible. Podem evolucionar i mantenir el que s'ha de mantenir i canviar el que ha de ser canviat". També ha recalcat la importància d'aquesta trobada, la necessitat d'implicar als científics en la presa de decisions polítiques en la gestió de la I+D i la importància d'apostar per una economia basada en el coneixement.

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci