Amb Xavier Forcadell, coordinador general de la Diputació de Barcelona.i Jordi Casassas Ymbert, president de l’Ateneu Barcelonès.

Construir un país modern amb l’objectiu bàsic i principal d’assegurar els serveis a tots els ciutadans visquessin on visquessin. Aquest era l’ideal del president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Gràcies a la voluntat i la constància d’establir aliances entre les diferents formacions polítiques, va aconseguir una unitat d’acció política des de la diversitat ideològica per reclamar al govern central una demanda històrica: la federació de les diputacions, la primera base d’una veritable estructura d’estat.

Tot i no disposar de totes les competències per prestar els serveis bàsics, Enric Prat de la Riba creia que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya havien de viure en igualtat de condicions indiferentment del seu lloc de residència. Aquesta obsessió el va portar a pensar que no hi podia haver ni un sol ajuntament que no disposés dels serveis de policia, escola, biblioteca, telèfon i carretera.

Calia implantar una institució feta per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Una institució que anés més enllà de la fiscalització i recaptació dels impostos als ciutadans. Catalunya necessitava un organisme que treballés per oferir una política educativa de qualitat, que equiparés la política social del país a l’alçada de països europeus més desenvolupats que Espanya. Un organisme que treballés perquè Catalunya esdevingués un país culte i potent, i, sobretot, perquè tots els ciutadans tinguessin bones comunicacions.

Al llarg dels anys, la Mancomunitat va assolir la fita, i va aconseguir que més de 200 pobles deixessin d’estar aïllats, que es construïssin més de 400 quilòmetres de camins, que el telèfon arribés a gairebé 400 municipis i que es creés la Biblioteca de Catalunya.